Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

APUNTS TEMA 8 → PLAUT I TERENCI

- El gènere dramàtic de la comèdia va entrar a Roma per influència grega, ja que els romans van adoptar molts aspectes hel·lenístics.

- Livi Andrònic va ser el primer a adoptar comèdies gregues, però Plaute va compondre un tipus de comèdia totalment romana (màxima popularitat amb aquest gènere).

- Fabula palliata → comèdia a la grega en què convivien a Roma. L'acció es desenvolupa a Grècia i els personatges eren grecs vestits amb el pallium, però adaptada a l'estil romà. Més ben rebuda pel públic que l'altra.

- Fabula togata → o comèdia d'ambient romà, on els personatges anaven vestits amb la toga.

1. VIDA I OBRES DE PLAUTE

- III aC - I aC.

- Activitats i nom escassos i confusos.

- Titus Macci...

Virgili torna a Roma i escriu les Bucòliques, obra que li va obrir les portes del cercle literari de Mecenes i d’August. Virgili s’identificava amb les seves idees i projectes, i August li va donar el seu suport.

Del 37 al 30 a.C., escriu les Geòrgiques per encàrrec de Mecenes, una obra que exalta la vida rural.

Posteriorment, es va dedicar a compondre el poema èpic L'Eneida per encàrrec de l'emperador, amb l'objectiu d'exaltar els orígens de Roma i la seva nissaga, la gens Iulia.

Després d'onze anys de treball, va viatjar a Grècia i a l'Àsia Menor per conèixer els indrets on es desenvolupava el poema. En tornar del viatge, a Mègara (Grècia) va emmalaltir. Va tornar a Itàlia i va morir a Bríndisi (Calàbria, sud d'Itàlia) l'...

Argument

Filòlaques és un jove al qual els negocis li van bé. Amb els diners que ha guanyat, compra una esclava de la qual està enamorat i li concedeix la llibertat. En absència del seu pare Teopròpides es dedica a dilapidar la fortuna familiar i organitzar festes amb els seus amics. Un dia, enmig d'una d'aquestes festes, irromp el seu esclau Tranió i li avisa que el seu pare ha tornat abans del que es preveu i pot arribar del port en qualsevol moment. Enmig de la confusió, Tranió ordeix un estratagema: tanca al seu amo Filòlaques i els amics d'aquest a l'interior de la casa i, quan Teopròpides arriba, li diu que la casa està encantada i que tots s'han hagut de marxar per por dels espantosos successos que estaven tenint lloc en el...

Plaute: Vida i Obra (c. 255 - 184 a.C.)

Plaute, autor dramàtic romà, és conegut per les seves comèdies vibrants i plenes d'humor. Tot i que no es conserven gaires dades sobre la seva vida, es creu que va néixer al voltant del 255 a.C., prop de Roma. És possible que arribés a la ciutat com a soldat, comerciant o comediant, i que formés part d'una companyia de còmics. Es diu que va guanyar molts diners, però els va perdre en negocis comercials fallits.

Plaute va escriure al voltant de 130 obres, de les quals els estudiosos n'han considerat autèntiques 21. Aquestes 21 obres es conserven senceres, excepte una. Alguns dels títols més importants són: *Aulularia*, *Captivi*, *Miles Gloriosus* i *Vidularia*.

Argument i Personatges Tipus

L'...

Enees arriba a l'oracle de l'antiga Sibila a Cumes. Enees entra al santuari de la Sibila i li pregunta si pot arribar als regnes dels morts per parlar amb el seu pare difunt. La Sibila li respon que sí és possible. Aquesta li mostra una branca d'or que creix als boscos de Juno a l'Avern i ordena a Enees l'arranqui del tronc. Enees obeïx, posteriorment s'endinsa en terres temibles dels déus de l'inframón, ells l'accepten i li ofereixen l'oportunitat de veure's amb el seu pare. El pare li ensenya totes les ànimes que resideixen al regne dels morts, així com els futurs herois i els perills que haurà d'enfrontar en futures guerres. Mentre tornen, Enees i la Sibila tenen una conversa mentre pugen al món dels vius. Enees expressa la seva...

Ovidi: Poesia i Exili a l'Època d'August

Aquest text fa referència a Les Metamorfosis, el gran recull de mites i llegendes gregues i romanes compost en hexàmetres pel poeta llatí Publi Ovidi Nasó. Ovidi va desenvolupar la seva obra literària en els cercles de finals de l'època d'August. Pertanyia a una generació més jove que la de Virgili i Horaci i va ser membre del cercle literari de Valeri Messal·la Corví. La poesia d'Ovidi no estava al servei del príncep ni del seu projecte, sinó que sorgia d'una necessitat natural. Finalment, l'emperador August va decretar el seu desterrament a Tomis, a la mar Negra.

Marc Tul·li Ciceró: L'Orador de Roma (106-43 aC)

Marc Tul·li Ciceró fou l'orador més important de l'època clàssica, anomenada...

Determinants Possessius

Un posseïdor àton:

• Singular: mon, ma, ton, ta, son, sa
• Plural: mos, mes, tos, tes, sos, ses

Un posseïdor tònic:

• meu, meva, meus, meves
• teu, teva, teus, teves
• seu, seva, seus, seves

Diversos posseïdors tònic:

• nostre, nostra, nostres
• vostre, vostra, vostres
• seu, seva, seus, seves
• llur, llurs (Exemple: els professors i llurs alumnes. No: El professor, llurs alumnes)

Altres Determinants i Adverbis

• Tot + Topònim femení (Ex: tot Itàlia)
• Dies de la setmana: art (rutina) no art (dia concret). El = rutina, la = dia concret.
• Cadascú = pronom; Cadascun = determinant.
• Per a = Destinació; Pel = Causant.
• Gaire = frases negatives, interrogatives i condicionals (amb valor positiu per expressar poca quantitat).
• Res = cap cosa; Gens = zero d'

Tarraco: Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco

Origen: Campament militar rodejat per villae creat per Corneli al costat d'un poblat ibèric (KASE).

Principal base d’hivernada dels exèrcits romans a Hispània.

Tarraco (nom cesarià) amb estatus de federada (depèn de Roma). Cèsar atorga estatus de colònia independent.

Convertida en cap d'Hispània Citerior.

26-25 aC: August hi viu (es converteix en cap del món, fa transformacions urbanístiques).

Estructura Urbana de Tarraco

(Ciutat de les 4 terrasses) Vessant de turó esglaonada en sèrie de grans terrasses:

1. 1a Terrassa: Temple d'August divinitzat.
2. 2a Terrassa: Fòrum provincial (caràcter administratiu de la ciutat).
3. 3a Terrassa: Circ (separa part alta i baixa de la ciutat).
4. 4a Terrassa: Zona

Feia escassos anys que t'havia conegut; per ser exactes, en feia poc més de tres. Sempre recordaré el meravellós somriure d'orella a orella que t'il·luminava la cara de cansat aquell 19 de juny de 2008, quan baixàvem per les escales del centre cívic de Can Felipa.

Un Matí d'Emocions Contradictòries

Era un matí tranquil. Jo havia acabat l'escola de parvulari just feia una setmana. L'àvia i tu havíeu arribat el dia abans. Em vas despertar i, xiuxiuejant-me a l'orella, em vas dir: «La mare i el pare han marxat a l'hospital aquesta matinada. El Nil ja ha nascut». No m'has explicat mai quina va ser la meva reacció, però entenc que, com tot infant quan deixa de ser fill únic, no em devia il·lusionar massa. Que els pares no poguessin...

Circ de Tarraco

Construït durant el regnat de Domicià (segle I dC).

L'edifici, encabit entre la muralla sud-est i la nord-oest, separava i alhora comunicava a través d'escales i de les voltes laterals, l'àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial.

Aquest estret encaix va provocar que fos de menor longitud que altres circs romans.

Tècnica de construcció

Argamassa encofrada (opus caementicium) per a les cimentacions i les voltes, que sostenien les grades i permetien l'accés i la circulació.

Grans carreus (opus quadratum) per al podium i la façana.

Les parets de suport es recobrien amb petits carreus o pedres irregulars.

Amfiteatre

Conserva solament les cinc grades inferiors, amb dos breus trams d'escala, a més de l'orchestra i algunes...