Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

La Fundació i Desenvolupament de Tàrraco Romana

Al mateix temps que es va crear la colònia a l'Empordà, els romans també van fundar un campament militar a Tàrraco. Van escollir aquest lloc per disposar d'un port al mar i perquè hi havia un turó rocós que oferia unes característiques de defensa perfectes. Van convertir aquest turó en un recinte emmurallat que servia de protecció militar.

La colònia, coneguda com a Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, va obtenir la concessió d'un nou estatut sota Juli Cèsar. Durant els anys 26 i 25 aC, s'inicià una gran transformació urbanística amb la construcció d'edificis i infraestructures d'acord amb la importància creixent de la colònia.

Estructura Urbana de Tàrraco

La ciutat estava...

Primers Pobles Pobladors

Ibers

Procedents del nord d'Àfrica, vivien en tribus formant estats minúsculs. Es dedicaven a l'agricultura, al pasturatge i a la indústria dels metalls.

Tartessis

No es coneix el seu origen. Vivien al sud de la península on van sorgir ciutats com Tartessos. Al 500 a.C. van ser derrotats.

Celtes

Indoeuropeus, van arribar al nord de la península i es van establir al centre i al nord. Es dedicaven a l'agricultura i tenien una civilització important.

Pobles Colonitzadors

Van arribar a la península per interessos econòmics.

Fenicis

Grans comerciants i experts navegants d'Orient, van fundar la colònia de Gadir (Cadis) que els va servir de base per dominar la costa peninsular.

Grecs

Van arribar a les costes catalanes al segle...

Ciceró: Vida, Obra i Llegat

Ciceró va néixer a Arpí l’any 106 a.C., en una família poc coneguda però acomodada que pertanyia a la classe dels cavallers rurals. Era una persona molt intel·ligent. La seva primera formació oratòria va ser amb Apol·loni de Rodes i va realitzar els seus estudis superiors a Roma. Va estudiar jurisprudència i filosofia. En l’àmbit polític, va ser qüestor a Sicília el 75 a.C., edil el 69, pretor el 66 i finalment cònsol el 63. En política va defensar la concòrdia ordinum, la col·laboració harmònica de les diverses classes per al sosteniment de les institucions republicanes. L’any 51 va ser procònsol de Cilícia on va actuar amb justícia. Abans d’esclatar la guerra civil va tractar d’intervenir...

Topònims: Origen i Característiques

Origen dels Topònims

• Preromà (substrat): Geri, Espat, Esterri.
• Romà o Llatí (base): Tarraco, Barcino, Ilerda.
• Superstrat: Aitona, València.
• Adstrat: Nou Barri, Poble Nou, Sant Gervasi.

Característiques dels Topònims

Segons el terreny, el color o el clima:

• Una vall (Vall de Bot).
• Un port (Port de la Selva).
• L'aigua (Aiguablava).
• Una muntanya (Montseny).
• Un color (Rubricatus).

Topònims per Nom del Fundador

• Cornelius (Cornellà).
• Emerita Augusta (Mèrida).

Topònims d'Origen Religiós

• Martyretum (Martorell).

Topònims Relacionats amb Animals

• Vila de cavalls (indicant abundància de cavalls).

Gentilicis: Origen i Exemples

D'on prové una persona?

• Ilerdenc (culte) i Lleidatà (patrimonial).
• Barcino (Barcelona).
• Tarraco (Tarragona)

Conflictes Socials: Gracs i Reforma Agrària

A mesura que Roma conqueria, establia una propietat pública (l'ager publicus) i van anar acaparant més territoris fins a considerar-se'n propietaris i esdevenir grans latifundistes, que es veieren empesos a abandonar les terres per manca de competitivitat.

Els germans Tiberi i Gai Semproni Grac portaren a terme una sèrie de reformes agràries per delimitar la possessió individual de terres, redistribuir-ne l’excedent entre els plebeus afectats per la crisi econòmica i distribuir blat entre els plebs. Els dos germans van ser assassinats.

Revolta d'Esclaus: Espàrtac

A Itàlia, els esclaus constituïen dues cinquenes parts de la població Romana. Les condicions de duresa extrema amb què eren tractats...

Guerres Civils: Final de la República

Amb l'arribada de Mari al consolat (102 a.C.), es va fer una reforma profunda de l'exèrcit que va tenir conseqüències greus per a la supervivència de la República. Van ser admesos a les files de l'exèrcit els ciutadans pobres (proletaris), els lliberts i, fins i tot després, els esclaus. Servir a l'exèrcit es va convertir en una professió amb recompenses com la paga, la participació en el botí i el repartiment de terres quan es llicenciaven. Els soldats van començar a substituir la fidelitat a la República per la lleialtat al general, de manera que el comandament militar va adquirir un gran poder polític, ja que disposava de recursos humans per imposar la seva voluntat. D'aquesta manera es...

Vida de Terenci (c. 194 aC - 159 aC)

Sembla que va néixer a Cartago i el seu nom fou Publi Terenci Àfer. Hauria estat portat a Roma com a esclau de Gai Terenci Lucà. Aquest senador li oferí una educació i després l'alliberà. L'any 159 aC començà un viatge a Grècia, amb l'interès de conèixer de primera mà la vida dels grecs, per tal de reflectir-la millor en les seves obres. Va morir en el decurs d'aquest viatge.

Terenci entrà a formar part del cercle presidit per P. Corneli Escipió Emilià (el Cercle dels Escipions), del qual formaven part altres intel·lectuals romans. Esdevingué l'intèrpret de les idees d'aquest nou món aristocràtic, que es caracteritzava per la seva gran admiració envers la cultura grega. Tingué dificultat...

Claudi i la Dinastia Julio-Clàudia

Claudi, oncle de Calígula, va ser imposat com a emperador per la guàrdia pretoriana i acceptat pel Senat. La dinastia Julio-Clàudia va continuar. Claudi va ser un administrador eficaç, sanejant la moneda i reprenent conquestes planificades per Calígula. Va ser presumptament enverinat per la seva esposa, Agripina, per tal que el seu fill, Neró, esdevingués emperador.

Neró: Esplendor i Crisi

Neró va tenir inicialment una època daurada, amb bones relacions amb el Senat. L'any 58 d.C., la situació va empitjorar: la seva mare va ser assassinada, i un dels seus assessors, Sèneca, va ser acusat de conspiració o obligat a suïcidar-se. L'economia també va patir. Neró, amant de les arts, va provocar...

Expansió de Roma fins al segle II a.C.

Al començament del segle IV a.C., els romans dominaven una part del centre d’Itàlia, però van tenir un revés: els gals van envair el nord d’Itàlia i van sacsejar Roma, dominant Itàlia central. Després, els romans es van estendre amb les conquestes cap al sud de la península. L’any 272 a.C., amb la caiguda de Tàrent, es van apoderar del sud d’Itàlia, conegut com la Magna Grècia.

Les Guerres Púniques i l'expansió mediterrània

Però tenien un enemic poderós a prop: els cartaginesos. Van entrar en guerra, que va durar tres etapes, del 264 al 146 a.C., culminant amb la destrucció de Cartago. Aquesta conquesta es coneix amb el nom de Guerres Púniques. En aquest període, els romans van...

La Religió Romana

La religió tenia un paper fonamental en la vida de tot romà, tant en l'àmbit familiar com de l'Estat. La religió romana va anar canviant al llarg del temps a partir de la influència dels pobles amb els quals el poble romà va entrar en contacte: Primerament amb els etruscos, més tard amb els grecs i, finalment, amb els diferents corrents orientals.

Història de la Religió Romana

En els primers temps el poble romà va organitzar la seva vida entorn dels NUMINA, una mena d'esperits divins que regien els diferents poders de la natura. Aquestes forces divines no tenien representació humana i tampoc temples en honor seu.

La religió etrusca va introduir noves divinitats i també l'antropomorfisme dels déus i les deesses....