Terenci: Vida, Obres i Llegat en el Teatre Romà Clàssic
Vida de Terenci (c. 194 aC - 159 aC)
Sembla que va néixer a Cartago i el seu nom fou Publi Terenci Àfer. Hauria estat portat a Roma com a esclau de Gai Terenci Lucà. Aquest senador li oferí una educació i després l'alliberà. L'any 159 aC començà un viatge a Grècia, amb l'interès de conèixer de primera mà la vida dels grecs, per tal de reflectir-la millor en les seves obres. Va morir en el decurs d'aquest viatge.
Terenci entrà a formar part del cercle presidit per P. Corneli Escipió Emilià (el Cercle dels Escipions), del qual formaven part altres intel·lectuals romans. Esdevingué l'intèrpret de les idees d'aquest nou món aristocràtic, que es caracteritzava per la seva gran admiració envers la cultura grega. Tingué dificultat per fer apreciar el seu estil innovador als espectadors i fou acusat pels seus competidors més directes:
- De no ser l'autor de les seves obres, o de compondre-les en col·laboració.
- De practicar la contaminatio de manera exagerada, fet que impedia que un altre autor pogués inspirar-se en les obres que ja havien estat utilitzades, reduint, per tant, el nombre de models possibles.
- De plagi, que consistia a imitar una comèdia que ja hagués estat imitada abans.
Obres i Característiques Generals de Terenci
- Se n'han conservat sis obres gràcies al fet que foren matèria d'estudi escolar fins als darrers dies de l'Imperi, igual que les de Plaute: Andria (La noia d'Andros), Hecyra (La sogra), Heautontimoroumenos (El botxí de si mateix), Eunuchus (L'eunuc), Phormio (Formió) i Adelphoe (Els germans). Exceptuant Eunuchus i Phormio, les altres comèdies tingueren una acollida molt freda entre el públic.
- Terenci va ser el portaveu de l'ideal de vida dels membres del Cercle dels Escipions, que girava al voltant de la humanitas. Aquest concepte, segons ells, distingia els pobles civilitzats dels pobles bàrbars, i consistia a mantenir unes relacions cordials amb els altres, a saber-se comportar en societat, a cercar el terme mitjà entre el luxe i l'austeritat, a defugir la rudesa, a tenir gust artístic, etc.
- Les obres de Terenci no tenen la força còmica de les de Plaute, però en canvi estan més ben estructurades. Són comèdies més assentades, més reflexives, per això han estat qualificades de fabulae statariae, és a dir, 'comèdies reposades'.
- L'acció es desenvolupa també a Grècia, però en una Grècia que és sinònim d'amabilitat i honestedat, no pas de vici, com ho és en Plaute.
- Els personatges continuen essent els mateixos, però no són l'excusa per dibuixar una acció desenfrenada, sinó que esdevenen el nucli de l'acció. Terenci treu protagonisme a la figura de l'esclau per atorgar-lo als joves, l'estudi del caràcter dels quals li permet subratllar els valors de la bona educació, que, en definitiva, és el tema principal de les seves obres. Potser l'argument més clar en aquest sentit és el d'Adelphoe, on dos ancians germans apliquen en l'educació dels fills dos principis contraposats: el liberalisme i la intransigència. Cap dels dos no reeixirà en el seu propòsit, perquè la solució passarà per adoptar una 'postura intermèdia'.
- Som, doncs, davant comèdies psicològiques, amb una forta càrrega moral que té com a base les relacions personals de respecte, d'amor i d'autocrítica, enfront de la burla, l'egoisme i l'engany que traspuen les obres de Plaute. En paraules de Terenci: «Homo sum: humani nihil a me alienum puto» ("Sóc un home: res del que és humà no ho considero aliè a mi").
- El llatí de Terenci, més depurat que el de Plaute, intenta reflectir el registre conversacional de la societat aristocràtica en la qual viu i evita el col·loquialisme groller que només té com a objectiu provocar les rialles. Amb tot, el públic, que estava acostumat al teatre fàcil de Plaute, no va saber valorar el canvi que Terenci proposava i el va castigar amb el fracàs.