Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Enginyeria Romana: Aigua i Vies de Comunicació

Els romans foren grans enginyers i van aplicar les seves tècniques en la construcció de magnífiques obres públiques, com aqüeductes, ponts, carreteres, etc. Certament, els romans van adornar les ciutats amb els seus grans edificis, però el seu caràcter eminentment pràctic va fer que fossin innovadors en la construcció de camins i carreteres arreu de l’Imperi i en el transport d’un bé tan preuat ja en l’antiguitat com ara l’aigua.

El Proveïment d'Aigua a les Ciutats Romanes

Per solucionar els problemes de l’aigua, els romans solien construir les ciutats prop dels rius. També construïen pous per prendre les aigües subterrànies i cisternes per recollir l’aigua de la pluja....

La Segona Guerra Púnica i el Domini Romà a la Mediterrània Occidental

El mapa objecte de comentari representa l’estat de la costa mediterrània durant els segles 262 aC fins al 146 aC. En aquest període es van dur a terme les tres guerres púniques, que van enfrontar els romans amb els cartaginesos (o púnics).

Primera Guerra Púnica (262 aC - 241 aC)

La primera guerra (262 aC - 241 aC) començà amb la intervenció de Roma a Sicília. La guerra passà al mar, originàriament dominat pels cartaginesos, fins que l'èxit de la flota nova comandada pel cònsol Duili permeté una expedició sobre la costa cartaginesa a Tunis (256 aC). Fracassat aquest assaig, la guerra es tornà novament a Sicília, on els romans es consolidaren. La pau (241...

La romanització va ser un procés de transformació gradual de tots els habitants dels pobles peninsulars en ciutadans de l'Imperi Romà. Aquests van anar assumint els costums, l'organització política, jurídica i social romanes, així com la seva llengua, el llatí.

Organització Política i Administrativa

Els territoris es van dividir en províncies. Primerament, Hispània es va dividir en dues: la Citerior i la Ulterior. Després, van arribar a fragmentar-la en Tarraconense, Cartaginense, Bètica, Lusitània i Gallaecia. Les províncies eren territoris sotmesos i explotats en benefici de Roma. Estaven governades per un pretor, assessorat i vigilat per una assemblea. Al seu torn, també es dividien en conventus jurídics. Al capdavant de...

In albis: En blanc, sense recordar res

«Volia recitar aquell poema, però de sobte vaig quedar in albis i no vaig poder dir ni una sola paraula.»

In articulo mortis: Terme jurídic 'en el moment de la mort'

Aquesta expressió fa referència a aquelles decisions jurídiques que es prenen just abans de morir.

«Es va casar in articulo mortis perquè la seva companya pogués cobrar la pensió de viduïtat.»

In extenso: Extensament, amb tots els detalls

«El periodista va explicar in extenso davant els assistents tots els obstacles que va haver de superar per arribar als camps de refugiats.»

In extremis: En els últims moments, a l'últim moment

«Quan ja donàvem el partit per perdut, el nou fitxatge va marcar el gol in extremis.»

In fraganti: En

L'Oratòria i Ciceró: Mestre de la Retòrica Romana

L'oratòria és l'art de parlar bé i de convèncer, fonamental a la Roma republicana per influir en política i justícia. Aristòtil va establir les bases d'aquest art a Grècia, i a Roma, el seu màxim exponent va ser Marc Tul·li Ciceró, actiu durant el període republicà.

Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC), nascut a Arpino, es va formar a Roma i Grècia i va tenir una brillant carrera política, arribant a cònsol el 63 aC. Va ser clau en la derrota de la conjuració de Catilina, però això li va costar l'exili. Després de la mort de Cèsar, va atacar Marc Antoni en els seus discursos les Filípiques, cosa que li va valer la mort.

Obres de Ciceró

Discursos de Ciceró

Els discursos de Ciceró...

Llatinismes Essencials

Ètims Llatins i Derivats

Acteó i Diana

Acteó, nét de Cadme, pateix un destí fatal per un error involuntari. Després d'una jornada de caça, es perd al bosc i arriba accidentalment a un estany on la deessa Diana i les seves nimfes es banyaven. En veure-les nues, Diana, plena d'ira, el castiga transformant-lo en un cérvol. Incapaç de parlar però encara conscient, Acteó intenta fugir, però és perseguit i atacat pels seus propis gossos de caça, que no el reconeixen i l'esquincen fins a la mort. La deessa no queda satisfeta fins que Acteó ha perdut la vida completament destrossat.

Narcís

Narcís, un jove extremadament bell però arrogant, és desitjat per moltes persones, però ell rebutja qualsevol amor. Eco, una nimfa condemnada per Juno a repetir només les...

La Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino

La Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, nom complet de la Barcelona romana, va ser fundada cap a l'any 14 aC per l'emperador August, un cop acabades les guerres càntabres. Va ser construïda en territori de la tribu ibèrica dels laietans, sobre el cim d'un turó anomenat Taber, delimitada pels rius Besòs i Llobregat, i entre Collserola i el mar. Tenia una estructura de rectangle, tot i que escapçada per les cantonades per adaptar-se al territori.

Estructura Urbana de Barcino

El Decumanus Maximus s'estenia des de la porta, de la qual encara tenim restes a la plaça Nova, pels carrers del Bisbe, Ciutat i Regomir. El Cardo Maximus anava des de la plaça de l'Àngel i el carrer Llibreteria,...

El Teatre Romà de Mèrida: Un Tresor Ben Conservat

Pel que fa al Teatre Romà de Mèrida, cal dir que és el teatre romà més ben conservat de la Península Ibèrica, amb un aforament per a unes 6.000 persones.

Estructura i Elements Clau del Teatre Romà

La part més espectacular és la scaenae frons, formada per dos cossos de columnes corínties. L'espai que hi havia entre les columnes era guarnit amb escultures. Al davant hi havia l'escenari pròpiament dit, el pulpitum, recobert de fusta, sota del qual es guardaven els elements propis d’escena.

En la part posterior de l'escena hi havia les cambres, que eren utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte Imperial.

Els espectadors es distribuïen, mitjançant...

Lleida Romana: Ilerda, capital dels ilergets

La ciutat que avui coneixem com a Lleida, en l'antiguitat es deia Ilerda, i ja al segle I aC apareix la denominació "Ilerdenses" en una inscripció romana. Els seus orígens es remunten a l'època ibèrica, identificada com a capital de la tribu ibèrica dels ilergets en monedes ibèriques trobades al Turó de la Seu Vella.

Orígens i fundació d'Ilerda

Lleida va ser fundada probablement al començament del segle I aC i va rebre el títol de municipium per part de l'emperador August, convertint-se en una ciutat monumentalitzada. La seva ubicació estratègica, en un encreuament de camins i al costat del riu Sícoris (actual Segre), la convertia en un important punt de pas i connexió entre la costa...