Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Teatres Romans i Amfiteatres: Estructura i Funcionament

Llatí3,81 KB

Teatres Romans

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors; la orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena). Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los: Els grecs construïen els teatres sobre la falda d'una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades. Els romans aprofitaven...

Continua llegint "Teatres Romans i Amfiteatres: Estructura i Funcionament" »

Glossari de termes literaris i lingüístics

Llatí2,66 KB

Accèsit: S'hi ha acostat. És un concurs literari quan la 4ª redacció no està al nivell de les altres, però mereix un reconeixement (premi menor)

Addenda: Coses que s'han d'afegir. Afegit que es posa en tesis o TDR (Annexos, aprox.)

Agenda: Llibre o quadern en què cada full correspon a un dia o diversos dies de l'any.

Alias: És un mote

Alter ego: Un altre jo; algú molt semblant a mi (algú que tens molta connexió, que comparteixes moltes coses)

Desideràtum: Cosa desitjada

Esnob: Sense noblesa (personatges que no pertanyien a la noblesa però volien fer-ho creure) (Fantasma, aprox.)

Lapsus: Error que es cometeix per inadvertència

Maremàgnum:

Memorandum: Recordatori (document en el que es recorda) (leer la cartilla) à Coses que cal recordar

Plus:

...
Continua llegint "Glossari de termes literaris i lingüístics" »

Les Guerres Púniques a la Península Ibèrica i les Balears: Història i Romanització

Llatí2,47 KB

Les Guerres Púniques a la Península Ibèrica i les Balears

Les Guerres Púniques van ser una sèrie de conflictes entre Roma i Cartago que van tenir un impacte significatiu a la Península Ibèrica i les Illes Balears.

Primera Guerra Púnica

Roma i Cartago van lluitar pel domini de les illes mediterrànies. Roma va derrotar Cartago a la batalla naval de les Illes Egates, obligant Cartago a entregar totes les seves naus i pagar una forta indemnització.

Segona Guerra Púnica

Roma i Cartago van signar el Tractat de l'Ebre, però Cartago (amb Hannibal al capdavant) va atacar la ciutat de Sagunt, aliada de Roma. Això va portar a Roma a declarar la guerra. Hannibal va aconseguir derrotar l'exèrcit romà quatre vegades, però no tenien suficients...

Continua llegint "Les Guerres Púniques a la Península Ibèrica i les Balears: Història i Romanització" »

Tàrraco Romana: Circ, Amfiteatre i Muralles Antigues

Llatí3,68 KB

La Muralla Romana de Tàrraco: Extensió i Restes

Sembla que la muralla va arribar a tenir una longitud de quatre mil metres, però actualment només se'n conserva una cinquena part, que correspon a la part alta.

Portes d'Accés a la Muralla de Tàrraco

Quant a les portes d'accés, només en coneixem una, situada molt a prop de la Torre de Minerva, encara que fortament afectada per actuacions arquitectòniques posteriors.

El Circ Romà de Tàrraco: Curses de Cavalls i Carros

El circ era l'edifici destinat a les curses de cavalls i carros i estava situat entre la Via Augusta i el Fòrum de la província, a la zona alta. Tenia una forma allargada amb els costats curts corbats. Feia uns 325 m de longitud i fins a 115 m d'amplada i es calcula que tenia...

Continua llegint "Tàrraco Romana: Circ, Amfiteatre i Muralles Antigues" »

Tàrraco: La Tarragona Romana, Història i Llegat

Llatí2,39 KB

Tàrraco: Una Ciutat Romana Clau a la Península Ibèrica

Els romans van arribar-hi a l’inici de la 2a Guerra Púnica. Tàrraco va ser la principal base d’hivernada dels exèrcits romans.

Els germans Escipió van establir un campament militar al costat d’un poble ibèric anomenat Kasse. En acabar la 2a Guerra Púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar fonamental, gràcies a la seva posició estratègica pròxima a l’Ebre i les Illes Balears.

La ciutat va adquirir la categoria de colònia a la segona meitat del segle I aC amb el nom de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tàrraco. August la va fer capital de la província Tarraconense. L’emperador hi va fer estada els anys 26-25 aC.

El reconeixement de la seva capitalitat va implicar...

Continua llegint "Tàrraco: La Tarragona Romana, Història i Llegat" »

Conjugació de verbs en català

Llatí12,58 KB

IMPERSONALS Infinitiucant-artém-erbat-reserv-irdorm-ir
Gerundicant-anttem-entbat-entserv-intdorm-int
Participicant-at
cant-ats

cant-ada
cant-ades
tem-ut
tem-uts

tem-uda
tem-udes
bat-ut
bat-uts

bat-uda
bat-udes
serv-it
serv-its

serv-ida
serv-ides
dorm-it
dorm-its

dorm-ida
dorm-ides
INDICATIU Presentcant-o
cant-es
cant-a
cant-em
cant-eu
cant-en
tem-o
tem-s
tem
tem-em
tem-eu
tem-en
bat-o
bat-s
bat
bat-em
bat-eu
bat-en
serv-eixo
serv-eixes
serv-eix
serv-im
serv-iu
serv-eixen
dorm-o
dorm-s
dorm
dorm-im
dorm-iu
dorm-en
Imperfetcant-ava
cant-aves
cant-ava
cant-àvem
cant-àveu
cant-aven
tem-ia
tem-ies
tem-ia
tem-íem
tem-íeu
tem-ien
bat-ia
bat-ies
bat-ia
bat-íem
bat-íeu
bat-ien
serv-ia
serv-ies
serv-ia
serv-íem
serv-íeu
serv-ien
dorm-ia
dorm-ies
dorm-ia
dorm-íem
dorm-íeu
dorm-ien
Passat (simple)cant-í
cant-ares
cant-
...
Continua llegint "Conjugació de verbs en català" »

Diccionari de Locucions Llatines Essencials: Significat i Ús

Llatí8,64 KB

Locucions Llatines d'Ús General i Administratiu

Accèssit

Recompensa inferior al primer premi en un certamen.

Addenda

Conjunt de notes addicionals a la fi d’un escrit o d’un llibre.

Agenda

Llibreta on s’anoten les coses que cal fer.

Àlies / Alias

Per altre nom, anomenat d’una altra manera; malnom o pseudònim.

Alter ego

Literalment, “un altre jo, un segon jo”.

Desideràtum

Literalment, “[Allò] desitjat”. Designa allò que algú desitja que li sigui atorgat.

Esnob (Sine nobilitate)

Persona que imita tota novetat en les idees, gustos, etc., pel sol fet que la seva adopció li sembla un senyal de distinció, bon gust o intel·ligència. L'origen és sine nobilitate (sense noblesa, sense noble origen).

Ex libris

Literalment, “dels llibres”....

Continua llegint "Diccionari de Locucions Llatines Essencials: Significat i Ús" »

Roma: Triumvirats, Guerra Civil i Ascens d'August

Llatí3,12 KB

Història de Roma: De la República a l'Imperi

Mari (Popu) va ser elegit cònsol 6 vegades = il·legal. Nou conflicte, la Guerra Social, provocada per les diferències entre els romans i els italians. Tenien pocs drets i van reclamar una equiparació amb els romans. Fi de la Guerra Social el 88 aC.

Primer Triumvirat

Pompeu (partit dels optimates), en tornar a Roma després de les seves conquestes, es va aliar amb Cras i Juli Cèsar. Pompeu aportava l'exèrcit, Cras els diners i Cèsar el suport dels populares. Durant aquest període, Cèsar va iniciar la conquesta de les Gàl·lies.

Guerra Civil

Cras va morir a Orient i Pompeu va ser nomenat cònsol únic, trencant el triumvirat. Cèsar es va presentar a Roma i va ocupar la ciutat, fet que va provocar...

Continua llegint "Roma: Triumvirats, Guerra Civil i Ascens d'August" »

L'Habitatge a l'Antiga Roma: Domus, Insulae i Villae

Llatí4,06 KB

L'Habitatge a l'Antiga Roma

La llar era un espai sagrat on es vivia i convivia entre quatre parets alçades al voltant del foc. Originalment, els llatins vivien en cabanes rodones o el·líptiques amb un sostre cònic de palla. De portes quadrades, dues finestres i sobre una base que aïllés la humitat, ja que a causa de la pluja aquestes cabanes acabaven inundades. Així va ser la cabana de Ròmul, fundador i rei de Roma. Sota la influència etrusca, aquestes cabanes evolucionaren, adoptant una forma rectangular. Igual que avui dia succeeix, a l'Antiga Roma les ciutats i les zones rurals tenien diferents tipus de cases. Hi havia les domus, les insulae i les villae.

La Domus: L'Habitatge Romà Típic

La domus fou l'habitacle típic de l'Antiga...

Continua llegint "L'Habitatge a l'Antiga Roma: Domus, Insulae i Villae" »

Ciutats romanes d'Espanya

Llatí2,71 KB

Emèrita Augusta

Fundada el 25 aC per l'emperador August. És una colònia destinada als soldats romans que havien lluitat al nord de la Península. Estaven en un lloc bo ja que estava a prop del riu Guadiana. En mig hi havia una illa on descansava el pont que connectava amb la ciutat.

Característiques i edificis

La ciutat de Mérida era un model de planta hipodàmica amb dos carrers principals (cardo i decumanus). Emèrita Augusta era envoltada per una muralla perquè estava rodejada de pobles indígenes. Estava formada per torres semicirculars de defensa i tenia 4 portes d'entrada que corresponien a les sortides dels carrers principals.

2 fòrums:

  • Provincial: s'accedia per l'arc de Trajà que era cobert de marbre. Hi havia edificis destinats
...
Continua llegint "Ciutats romanes d'Espanya" »