Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Els Primers Emperadors Romans i les seves Dinasties

Llatí3,19 KB

27 Ac – Títol August

Pretenia aconseguir un govern sota l'aparença d'una república, però de mica en mica va anar acumulant poders en la seva persona. El senat continuava tenint els mateixos poders, però modificats: August nomenava els cònsols.

Provocà període de pau 'pax augustea'

August pacificà les províncies i es dedicà a la construcció de grans obres públiques per embellir la ciutat de Roma.

14 Dc – Mort August

El nou regnat de Tiberi (14-37) es caracteritzà per la manca de conflictes a l'exterior. I en la interna, va començar a tenir importància la figura del prefecte del pretori (cap de la guàrdia pretoriana que tenia la responsabilitat de la seguretat de l'interior de la ciutat i la de l'emperador), que tenia el comandament...

Continua llegint "Els Primers Emperadors Romans i les seves Dinasties" »

Història del teatre a Grècia i Roma

Llatí1,46 KB

El teatre a Grècia i Roma

Les representacions no van tenir popularitat a Roma, però a Grècia van ser un símbol de festa popular. Les funcions de teatre van néixer dels cants dedicats a Dionís, sempre explicant una història. El poble grec les va utilitzar com a manera de purificar-se, mentre que els romans les veien com una simple diversió.

Les representacions van perdre el seu esperit religiós i es van organitzar concursos dramàtics per commemorar esdeveniments polítics i de tota mena.

Els espectadors estaven drets durant tota l'actuació. Més endavant es van construir teatres movibles, de fusta, amb unes grades en semicercle. L'imponent teatre de Marcel tenia una capacitat per a 20.500 espectadors.

La càvea o graderia era semicircular...

Continua llegint "Història del teatre a Grècia i Roma" »

L'Amfiteatre Romà: Arquitectura, Espectacles i Termes

Llatí2,72 KB

L'Amfiteatre Romà: Unió de Dos Teatres

L'amfiteatre era un edifici el·líptic que unia dos teatres. Les parts principals eren:

  • L'arena: On es feien els espectacles, envoltada per un pòdium i protegida per una reixa metàl·lica per al públic.
  • La càvea: On se situava el públic damunt d'un pòdium, dividida en sectors (maeniana) mitjançant passadissos concèntrics. S'accedia mitjançant portes anomenades vomitoria.
  • El soterrani (subterraneus): Sota l'arena, on es guardaven els decorats, gàbies de les feres i material necessari per als espectacles. Es podia cobrir amb un tendal (velum). El més important de tots fou el Colosseu.

Els Gladiadors

Alguns tipus de gladiadors eren:

  • El samnita, el gal i el traci duien casc, cuirassa, escut, espasa
...
Continua llegint "L'Amfiteatre Romà: Arquitectura, Espectacles i Termes" »

Urbanisme Romà: Tècniques i Infraestructures

Llatí2,77 KB

L'Urbanisme a l'Antiga Roma

Els Rituals i el Traçat Urbà

Els romans feien servir tècniques constructives en l'urbanisme que provenien dels grecs o dels etruscs. Una de les característiques que utilitzaven eren els rituals que feien abans de construir la ciutat. Aquests són els auguris (observar un senyal) que es feien per saber si els déus els eren favorables. Seguidament, un sacerdot marcava amb una arada el solc dels límits de la ciutat, on es construirien les muralles (pomperium). Aquest procés s'anomenava inauguratio.

L'organització principal de la ciutat era la divisió amb els dos carrers principals: el Decumanus Maximus (d'est a oest) i el Cardo Maximus (de nord a sud). A cada extrem dels carrers principals hi havia una porta per...

Continua llegint "Urbanisme Romà: Tècniques i Infraestructures" »

Virgili: Bucòliques, Geòrgiques i Eneida

Llatí2,89 KB

Vida de Virgili

Publi Virgili Maró va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d'Itàlia, l'any 70 a. C. El seu pare era un pagès, propietari de les seves terres i amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teòcrit, que va ser l'iniciador de la poesia bucòlica al segle III a. C.

Aquest èxit va facilitar-li l'entrada al cercle de Mecenes i la proximitat amb August i el seu programa polític. Tot i que Mecenes li va regalar una casa a Roma, ell sempre va preferir viure al camp, al sud d'Itàlia. Per això no...

Continua llegint "Virgili: Bucòliques, Geòrgiques i Eneida" »

Empúries: Història i Arqueologia d'una Ciutat Grecoromana Clau

Llatí10,89 KB

Empúries: Orígens i Evolució Històrica

Empúries va ser una colònia grega fundada a principis del segle VI aC i, posteriorment, un important assentament romà. Destaca per ser un dels primers llocs de la península Ibèrica a rebre els romans.

Fundació Grega: Empòrion, Ciutat Mercat (c. 575 aC)

La colònia grega Empòrion va ser fundada pels volts de l'any 575 aC a l'extrem meridional del golf de Roses. Els seus fundadors van ser grups de foceus, comerciants grecs procedents de Focea (actual Turquia), dedicats a la distribució de mercaderies. Sobre un poblat indígena preexistent, van establir un primer assentament, la Palaia Polis ('ciutat vella'). Anys més tard, la ciutat va créixer i va sorgir la Neàpolis ('ciutat nova'). El nom...

Continua llegint "Empúries: Història i Arqueologia d'una Ciutat Grecoromana Clau" »

La vida a les viles romanes

Llatí4,02 KB

La villa

Vivien els romans més benestants, tenien una casa de camp, anomenada villa situada en un lloc amb bon clima, en una terra fèrtil a prop d’un riu, mar o bona vista. Té dues parts:

La villa rústica:

la granja dedicada als treballs del camp.

La villa urbana:

la residencia del senyor i la seva família. Aquestes construccions eren independents. A la villa rústica, hi havia dos corrals i en cada un d’ells un abeurador (piscina). Al pati interior estava l’edifici on vivien els esclaus. També hi havia una cuina, un menjador, habitacions i el lavabo. Al costat de la villa rústica hi havia l’era. La villa urbana estava en un lloc amb bona vista. Les sales més importants eren el triclinis (d’estiu), hivern, grans reunions... També...

Continua llegint "La vida a les viles romanes" »

Virtut, Eloqüència i Oci en la Roma Clàssica

Llatí3,7 KB

La Derrota de Spartacus

Hostes, a Licinio Crasso fugati, in extrema Italiae refugerunt. Ibi circa Bruttium angulum clausi sunt et, cum fugam in Siciliam pararent sed nauigia non suppeterent, tandem dignam mortem obierunt et sine missione pugnauerunt. Spartacus ipse, in primo agmine fortissime dimicans, quasi imperator occisus est. Els enemics, posats en fuga per Licini Cras, es van refugiar en els confins d'Itàlia. Allí foren encerclats a la punta del Brutium i, com que preparaven la fuga a Sicília però no disposaven de naus, finalment van afrontar una mort digna i van lluitar sense treva. Espartac mateix, lluitant duríssimament en el primer rengle, fou mort com si es tractés d'un general.

El Bany Romà

Est balinei cella frigidaria spatiosa,

...
Continua llegint "Virtut, Eloqüència i Oci en la Roma Clàssica" »

L'Imperi Romà: August i la Dinastia Julioclàudia

Llatí3,7 KB

L'Imperi Romà: Dinastia Julioclàudia

1. L'Inici de l'Imperi i August (27 aC – 14 dC)

El gener de l'any 27 aC, Octavi es va presentar davant el Senat declarant que, havent guanyat la guerra civil contra Marc Antoni, la seva missió havia acabat. Va simular que volia retornar els seus poders al Senat i al poble de Roma. Els senadors, davant d'aquesta situació, li van confirmar els poders i li van concedir el sobrenom d'August. Així va néixer l'Imperi Romà.

El Principat d'August

Octavi, intel·ligentment, i per no patir el mateix destí que el seu pare adoptiu Juli Cèsar, no es va declarar rei ni dictador. Va crear un nou règim anomenat Principat. Aparentment, respectava les institucions republicanes, però les va posar sota la seva responsabilitat....

Continua llegint "L'Imperi Romà: August i la Dinastia Julioclàudia" »

Anàlisi del Discurs de Brutus: Retòrica i Justificació de Cèsar

Llatí3,25 KB

Anàlisi del Discurs de Brutus

Estratègia Retòrica i Oposició

  • Parteix de l’oposició directa: “Estimes més a Cèsar o a Roma?”
  • El discurs és ple d’oracions distributives i disjuntives: “o això..., o allò...”. S’ha de triar exclusivament una de les dues premisses, i cadascuna comporta una conseqüència diferent.
  • Prefereix que els que no vulguin escoltar marxin i, per explicar-se millor, els conspiradors es reparteixen el públic en diversos carrers.
  • Qualifica el públic de: “Romans, compatriotes, amics”.
  • Se situa en el mateix nivell que l'audiència.

El Dilema Central: Llibertat o Esclavitud

Així, Brutus planteja la pregunta: “Què us estimareu més?”

Premissa A: La Mort com a Esclaus

Que Cèsar visqués i/però que tots...

Continua llegint "Anàlisi del Discurs de Brutus: Retòrica i Justificació de Cèsar" »