Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Espectacles Públics Romans

Jocs Públics (Iudi Publici)

Els jocs públics romans incloïen una varietat d'espectacles, com ara:

• Lluites de gladiadors: combats a mort entre gladiadors, sovint esclaus o presoners de guerra.
• Curses de carros: competicions de velocitat amb carros tirats per cavalls.
• Exhibicions d'animals exòtics: presentació d'animals salvatges i exòtics, sovint en combats contra gladiadors o entre ells.

Amfiteatre

L'amfiteatre era un edifici el·líptic, similar a la unió de dos teatres, dissenyat per acollir els jocs públics. Les seves parts principals eren:

• Arena (harena): espai central cobert de sorra on tenien lloc els espectacles.
• Càvea (cavea): graderia on s'asseia el públic, situada sobre un pòdium i dividida en sectors

Oratòria a la Roma Republicana

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i convèncer els oients, essencial a la Roma democràtica. La retòrica era la principal matèria de l'ensenyament superior. L'època d'or de l'oratòria va ser durant la República, amb Ciceró com a orador per excel·lència.

Ciceró (106 aC - 43 aC)

Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpino, fill d'una família de cavallers. Va completar els seus estudis a Roma i va viatjar a Grècia i a l'Àsia Menor. Al tornar a Roma, va començar la seva carrera política. Va ser nomenat cònsol l'any 63 aC i va pronunciar les quatre Catilinàries. Després de l'exili, va tornar a Roma i es va enfrontar a Marc Antoni. Va ser assassinat l'any 43 aC a la seva vila de Fòrmies.

Discursos

Bàrcino (Barcelona Romana)

• Va ser fundada entre l'any 15 i el 5 a.C., en l'època de l'emperador August. Després de vèncer els càntabres i els asturs, va establir-se al nord-est de la península Ibèrica i va fundar Bàrcino.
• Situada a la plana que s'obre entre la costa i la serra de Collserola, entre els rius Besòs i Llobregat.
• Nom sencer: Colonia Iulia Augusta Paterna Favefitia Barcino.
• La ciutat tenia una planta rectangular de 10 hectàrees, delimitada per unes muralles amb torres i 4 portes. D'aquestes portes sortien els carrers principals: el cardo i el decumanus.
• A l'encreuament d'aquests dos carrers hi havia el fòrum, la plaça pública de la ciutat.
• Al voltant del fòrum s'estenia una quadrícula de carrers secundaris (cardines i decumani

Historiografia Romana

La historiografia era considerada un gènere literari, no com ara que és una ciència. No els va interessar mai gaire escriure gaire. Millors historiadors grecs: Heròdot, Tucídides. La història romana no és científica i es basa en rumors que la gent deia amb prodigis i llegendes. És una història que està al servei de la política i que serveix per analitzar a la gent que mana.

Etapes de la Historiografia Romana

II a.C: Preclàssica: eren uns funcionaris que es deien analistes i que apuntaven en uns grans pergamins els fets dels polítics, que succeïen cada any, perquè en quedés constància per sempre: guerres que es guanyaven o perdien. Analistes: Quadrigari, Antias, Macer, Sisenna.

Època clàssica I a.C: Juli...

Vinyes Verdes Vora el Mar

De Josep Maria de Sagarra

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol...

Característiques Generals del Segle II

Al segle II dC, durant la segona meitat, van començar els problemes greus que es podien esperar d'un imperi massa extens per ser dominat amb eficàcia. Encara s'hi van incorporar nous territoris, obligant els romans a mantenir-hi permanentment un gran nombre de tropes. La innovació més significativa, per les conseqüències que tindria en el futur, va ser el govern col·legiat en el regnat de Marc Aureli: l'Imperator Augustus compartia el govern amb una altra persona. Les províncies van experimentar una puixança econòmica espectacular, que es va manifestar en l'embelliment de les ciutats més importants. Hispània va continuar dividida en tres províncies: Tarraconense, amb capital a Emèrita Augusta....

Participis en Llatí

El participi de present es forma afegint -nt- (1a i 2a conjugació) o -ent- (3a i 4a conjugació). Exemples:

• Laudo (1a): laudans, -ntis
• Timeo (2a): timens, -ntis
• Capio (3a): capiens, -ientis
• Audio (4a): audiens, -ientis

Exemples d'ús: amans, -ntis (amant); puerum amantem (que estima el nen), pueri amantis (que estima el nen, en genitiu), puellis amantibus (que estima les nenes, en datiu/ablatiu plural).

El participi pot ser concertat o absolut (en ablatiu). Traducció: (va ser, van, van venir, van veure que, el que s'ha...).

Orientació en la Ciutat Romana

Decumanus (E-O), Cardo (N-S)

El Teatre Grec i Romà

El Teatre Grec

El teatre grec es dividia en tres parts:

• La graderia, on seien els espectadors.
• L'orchestra, un espai circular per

Lírica: Gènere de la Poesia dels Sentiments

La lírica és un gènere que conrea la poesia dels sentiments. Apareix al segle II a.C. a causa dels problemes interns socioeconòmics i també a l’humanisme promogut pel cercle hel·lenitzant d’Escipió, que reafirma la individualitat i el gust per la intimitat personal.

Poesia Alexandrina: Imitació del Model Grec

La poesia alexandrina és un gènere que imitava el model grec. Autors destacats són Cal·límac i Teòcrit (segle III a.C.). Es caracteritza pel refinament artístic, l'afecció a tractar petites coses de la vida i l'interès pels detalls. Representa una reacció contra el classicisme grec.

Poetae Novi o Neoteroi: Epigrames Eròtics

Els poetae novi o neoteroi eren poetes que escrivien...

Els Primers Pobladors de la Península Ibèrica

• Ibers: (XVI aC) Procedents del nord d'Àfrica. Vivien en tribus, formant estats minúsculs. Es dedicaven a l'agricultura, el pasturatge i la metal·lúrgia. La seva cultura variava: els de la costa, amb contacte amb fenicis i grecs, van desenvolupar una gran civilització, mentre que a la resta els va costar més. Adoraven estrelles i esperits.
• Tartessis: Origen desconegut. Estaven al sud de la península. Al 500 aC, els cartaginesos van destruir la seva ciutat. Es dedicaven a la ramaderia, l'agricultura i el comerç marítim. Tenien una cultura molt florent i un llenguatge indescifrable. Adoraven la lluna, el sol i altres elements.
• Celtes: Indoeuropeus. Al IX aC, s'instal·len al nord i centre.