Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Declinacions llatines

Llatí8,35 KB

Primera declinació:

(-a/-ae)

Femení

Singular

Plural

Nominatiu

Subjecte

-a

-ae

Vocatiu

Interjecció

-a

-ae

Acusatiu

CD, CC

-am

-as

Genitiu

CN, CC

-ae

-arum

Datiu

CI

-ae

-is

Ablatiu

CC

-a

-is

Segona declinació:

(-i)

M/F

Singular

Plural

Nominatiu

-er

-i

Vocatiu

-er

-i

Acusatiu

-um

-os

Genitiu

-i

-orum

Datiu

-o

-is

Ablatiu

-o

-is


Tercera declinació:

(-is)

Consonàntica: Número de síl·labes diferents

Vocàlica: Número de síl·labes iguals

Cons M/F

Singular

Plural

Nominatiu

-Ø

-es

Vocatiu

-Ø

-es

Acusatiu

-em

-es

Genitiu

-is

-um

Datiu

-i

-ibus

Ablatiu

-e

-ibus


Cons Neutre

Singular

Plural

Nominatiu

-Ø

-a

Vocatiu

-Ø

-a

Acusatiu

-Ø

-a

Genitiu

-is

-um

Datiu

-i

-ibus

Ablatiu

-e

-ibus

Voca M/F

Singular

Plural

Nominatiu

-is

-es

Vocatiu

-is

-es

Acusatiu

-em

-es

Genitiu

-is

-ium

Datiu

-i

-ibus

Ablatiu

-e

-ibus


Voca Neutre

Singular

Plural

Nominatiu

-e

-ia

Vocatiu

-e

-

...

Continua llegint "Declinacions llatines" »

Vida a l'Antiga Roma: Família, Adults i Teatre

Llatí3,9 KB

La Família Romana

Pater Familias i Patriarcat

El Pater familias era el cap de la família romana, exercint un gran poder en un sistema patriarcal.

  • Patria potestas: Dret que tenia el pare sobre la vida i mort de qualsevol membre de la seva família.
  • Les dones (les riques) tenien una bona educació.
  • El fill pertanyia al pare.
  • Ius exponendi: Dret a acceptar o no el seu fill.
  • Ius vitae necisque: Dret a la mort d'algun dels seus fills.
  • Ius vendendi: Dret a vendre els fills com a esclaus (màxim 3 vegades), les filles només 1 vegada.

Adopció: S'adoptaven adults.

Esclaus:

  • Nens esclaus: més barats.
  • Esclaus adults: més cars.

Drets familiars: L'home (Pater familias) no depenia de ningú dins l'estructura familiar.

Entrada al Món dels Adults

Transició i Símbols

Quan...

Continua llegint "Vida a l'Antiga Roma: Família, Adults i Teatre" »

Maison Carrée i Aqueducte de les Ferreres: Arquitectura Romana

Llatí4,22 KB

MAISON CARRÉE:

MAISON CARREÉ:Autor: Desconegut.Cronologia: 16 aC.Localitat: Nimes, França.Cx històric: Pertany a principis del període Imperial. A partir de la 2ª ½ s. I aC. època de “pax romana”. Hi ha pocs conflictes i els diners que tenien els podien destinar a fer obres públiques. Es va edificar en època del 1r emperador, Octavi August, encarregada per Agripa.Material: Pedra calcària blanca.Sistema constructiu: Arquitravat.Element de suport: Columnes corínties, que envolten el temple, adossades al mur de la cel·la. Les columnes adossades comparteixen la funció de suport amb el mur. Al pòrtic les columnes soles sostenen l’entaulament.Elements suportats: L’entaulament format per l’arquitrau, el fris i la cornisa.Espai

...
Continua llegint "Maison Carrée i Aqueducte de les Ferreres: Arquitectura Romana" »

La Luna.com: Anàlisi i Crítica de la Novel·la de Care Santos

Llatí2,81 KB

Benvinguts a la meva ressenya: La Luna.com

Hola, sóc Lucía Muñoz i avui us parlaré sobre l'últim llibre que m'he llegit: La Luna.com.

L'autora: Care Santos

El llibre l'ha escrit Care Santos. Va nàixer a Mataró el 1977. És una escriptora prolífica que escriu tant en llengua castellana com en llengua catalana. Ha anat acumulant premis i reconeixements al llarg de la seva carrera. Un d'ells, el 2017, va ser el prestigiós Premi Nadal.

Argument de La Luna.com: Un misteri d'amor i engany

La novel·la tracta sobre una jove anomenada Cristina que apareix morta a la mar després de quatre dies de recerca, des que se li va perdre el rastre mentre practicava flysurf.

Cristina tenia un nuvi anomenat Amadeu. Es van conèixer el primer dia de classe...

Continua llegint "La Luna.com: Anàlisi i Crítica de la Novel·la de Care Santos" »

Ciceró: L'orador de la República Romana

Llatí3,23 KB

Època Ciceroniana

Context polític

A Roma governava la República. La cambra més important era el Senat, formada per 600 membres escollits "democràticament" (només votaven homes majors de 18 anys amb dret a ciutadania). La classe dominant eren els patricis (pares de la pàtria) i una burgesia amb rang de cavallers. El Senat també escollia dos cònsols que governaven durant un any (mesura anticorrupció i contra el poder unipersonal).

Els càrrecs polítics eren votats, i l'art més important era l'oratòria, perquè l'home que explicava i venia millor les seves idees era l'escollit. En aquesta situació neix el més gran orador, Marc Tuli Ciceró: patriota, advocat i que, gràcies als seus èxits com a advocat, va fer carrera política defensant...

Continua llegint "Ciceró: L'orador de la República Romana" »

Teatre, Termes, Amfiteatre i Circ a l'Antiga Roma

Llatí4,37 KB

TEATRE

Les representacions de tragèdies, comèdies i altres peces dramàtiques mai no van tenir popularitat a Roma. Al principi només eren imitacions d'obres estrangeres, especialment del teatre grec, i van passar molts anys perquè Roma tingués comediògrafs tan importants com Plaute i Terenci.

Orígens

A Grècia, al principi, les representacions tenien un rerefons religiós, relacionat amb el déu Dionís (déu del vi), però també era símbol de la transgressió i festa popular. El poble feia uns dies de festa en honor a aquest déu, les Dionísies. Els autors de les comèdies i tragèdies presentaven les seves obres i un jurat escollia els dos finalistes. A Roma el teatre mai va tenir la importància que va tenir a Grècia. El poble grec

...

Continua llegint "Teatre, Termes, Amfiteatre i Circ a l'Antiga Roma" »

Urbanisme i Obres Públiques Romanes: Guia Completa

Llatí4,42 KB

Urbanisme Romà

La Ciutat Romana

MUNICIPIUM: Ciutat creada a partir d'un assentament anterior.

COLONIA: Ciutat de nova planta poblada per soldats llicenciats.

OPPIDUM: Centre indígena d'una ciutat.

Elements de la Ciutat

FORUM: Plaça pública. Centre polític, administratiu, comercial i religiós.

MURALLA: Recurs defensiu. En èpoques de pau era símbol de prestigi.

POMERIUM: Franja sagrada de terreny. Límit de la ciutat.

HIPODÀMICA: Planta d'una ciutat amb disposició perpendicular dels carrers.

CARDO MAXIMUS: Carrer principal que va de nord a sud.

DECUMANUS MAXIMUM: Carrer principal d'est a oest.

CARDINES: Carrers secundaris paral·lels al cardo.

DECUMANI: Carrers secundaris paral·lels al decumanus.

INAGURATIO: Cerimònia d'inauguració d'una ciutat....

Continua llegint "Urbanisme i Obres Públiques Romanes: Guia Completa" »

Comèdies de Plaute i Terenci: Anàlisi i Resum

Llatí3,72 KB

Comèdies de Plaute i Terenci

Plaute

Aulularia (La comèdia de l'olla)

Un vell anomenat Euclió troba una olla plena d'or a casa seva i la manté en secret per por que no li robin. Promet la seva filla a un veí ric, Megador, sense saber que està embarassada del nebot d'aquest.

Amphitruo (Amfitrió)

És l'única comèdia antiga conservada amb argument basat en un mite. Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se a la seva fidel esposa, Alcumena, mentre Mercuri, sota la figura de Sòsia, esclau d'Amfitrió, vigila l'entrada de la casa. L'obra acaba amb el part doble d'Alcumena, en el qual neixen dos bessons: Hèrcules, fill de Júpiter, i l'altre, fill d'Amfitrió.

Bacchides (Les Baquis)

Dos joves tenen relacions amb dues prostitutes bessones anomenades...

Continua llegint "Comèdies de Plaute i Terenci: Anàlisi i Resum" »

Casa del Poeta Tràgic: Domus Romana a Pompeia

Llatí4,02 KB

Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

Context

Pompeia fou fundada pels oscs, un poble preromà, al segle VII a.C. Situada al golf de Nàpols, el setge del general romà Luci Corneli l'any 91 a.C. la convertí en colònia. Posteriorment, Pompeia esdevingué un lloc d'estiueig de les classes altes.

L'erupció del Vesubi (79 d.C.) destruí per complet la ciutat, que quedà sepultada per les cendres i la lava fins al segle XVIII, quan s'iniciaren les excavacions. Gràcies a aquests treballs s'ha pogut conèixer l'organització social i urbanística de les ciutats romanes, perquè la lava ha mantingut pràcticament intacta la ciutat i la decoració interior dels edificis. Un exemple és aquesta obra, un model típic de domus pompeiana.

Descripció formal

La...

Continua llegint "Casa del Poeta Tràgic: Domus Romana a Pompeia" »

Història i cultura a la Roma antiga

Llatí2,77 KB

Història i cultura

El fòrum: era l'escenari de la vida pública de la ciutat, centre polític, jurídic, religiós i comercial, a més de ser un lloc d'esbarjo.
L'amfiteatre: edificis descoberts on es duen a terme els espectacles.
Estructura de l'amfiteatre: edifici el·líptic, les seves parts són: L'arena (harena), espai on es feien els espectacles. La càvea (cavea), espai on es situava el públic. Començava a uns 4 metres de la pista, d'amunt un pòdium o plataforma, es dividia en sectors segons l'estatus social, i a la cavea s'hi accedia per les vomitories que eren unes portes. El subterrani (subterranis/hipogeu) situat sota l'harena s'hi guardaven decorats, gàbies, material...
Espectacles a l'amfiteatre: Lluites de gladiadors, els gladiadors
...
Continua llegint "Història i cultura a la Roma antiga" »