Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Monuments Romans a Hispània: Guia Completa

Llatí4,04 KB

Pont d'Alcántara

El Pont d'Alcántara està situat a la província de Càceres (Extremadura). Data del segle I dC. Està construït sobre el riu Tajo i consta de sis arcs i un arc de triomf central. Té unes mides de 194 metres de llarg per 71 metres d'alçada.

Itàlica

Aquesta ciutat està situada a la província de Sevilla i va ser la primera ciutat romana fundada a Hispània, al segle III aC. És sota el mandat dels emperadors Trajà i Adrià, nascuts en aquesta ciutat romana, que arriba al seu màxim esplendor. Aquests emperadors l'embelleixen i n'activen l'economia. La ciutat tenia un amfiteatre amb una capacitat per a 25.000 espectadors, un teatre, dos conjunts termals i un Traianeum, un temple suposadament dedicat a Trajà, però del qual...

Continua llegint "Monuments Romans a Hispània: Guia Completa" »

Les Termes Romanes: Origen, Funcions i Parts Essencials

Llatí3,71 KB

Les Termes Romanes

1. Definició

Eren recintes públics destinats a banys típics de la civilització romana. En les antigues viles romanes els banys es deien balnea o balneum i si eren públics thermae o therma. Les termes romanes eren banys públics amb estades reservades per a activitats gimnàstiques i lúdiques. També eren considerats llocs de reunió i a ells acudia la gent que no podia permetre's tenir-ne un a casa, com els plebeus o els esclaus. De vegades els emperadors o els patricis concedien banys gratis per a la resta de la població.

2. Origen

Com molts altres èxits culturals, la idea no és pròpiament romana, sinó grega. Sí que és cert que a la Grècia clàssica no van existir termes a l'ús, però sí espais dedicats al culte...

Continua llegint "Les Termes Romanes: Origen, Funcions i Parts Essencials" »

Virgili: Fonts, Bucòliques, Geòrgiques i l'Eneida

Llatí2,57 KB

Andes (Màntua)/Bríndisi. La principal font literària que inspira Virgili és Homer. Les referències homèriques són constants i en àmbits diversos. Un altre model èpic que segueix Virgili són els Annals d’Enni, sobretot en mètrica, en expressions i en el caràcter nacional del poema.

Bucòliques

Deu composicions breus sobre la vida pastoral que parteixen dels Idil·lis rústics del poeta grec Teòcrit. Virgili fixarà temes i formes (naturalesa idealitzada, pastors com a protagonistes, amors no correspostos, ús del diàleg, hexàmetres dactílics) i serà molt imitat per la literatura posterior, sobretot pels poetes renaixentistes. La Bucòlica X és una ègloga que dóna forma a l’ideal de l’Arcàdia, terme que, juntament amb...

Continua llegint "Virgili: Fonts, Bucòliques, Geòrgiques i l'Eneida" »

La Domus Romana: Arquitectura, Parts i Vida Quotidiana

Llatí2,48 KB

La Domus Romana

Les domus eren els habitatges de les famílies d'un cert nivell econòmic. El cap de família (pater familias) portava el títol de dominus. L'erupció del Vesuvi al 79 dC, que va sepultar Pompeia i Herculà, ha conservat moltes d'elles en un magnífic estat i ha permès als arqueòlegs realitzar estudis sobre la seva arquitectura. En general, es tendeix a confondre la domus amb el model estàndard de casa romana, però això està bastant allunyat de la realitat, ja que un altíssim percentatge de la població vivia en un altre tipus d'habitatges, de materials peribles, que fins a dates recents no s'han començat a estudiar amb més rigor.

Les mesures d'una domus de grans dimensions podien arribar a 120 metres de llarg per 30...

Continua llegint "La Domus Romana: Arquitectura, Parts i Vida Quotidiana" »

Ciceró: Vida, Obra i Estil Oratori - Optimització SEO

Llatí3,95 KB

Ciceró (106-43 aC)

Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC) va néixer a Arpinum, durant la República Romana. Va viure allunyat de les lluites fratricides de Sul·la i Mari. Va ser qüestor i enviat a Sicília, on va destapar les malversacions de Verres, guanyant fama. El 69 aC va ser cònsol, el 66 aC pretor urbà. Durant el 60 aC, va viure el primer triumvirat: Cèsar, Pompeu i Cras. El 58 aC va ser exiliat. Durant la Guerra Civil entre Pompeu i Cèsar, va escriure les Filípiques contra Marc Antoni. Va morir durant el segon triumvirat de Marc Antoni, Octavi i Lèpid. Va destacar per la seva oratòria, defensant la república al Senat, i pels seus discursos judicials.

Tipus de Discursos

Hi ha tres tipus o gèneres de discurs:

  • Genus laudativum o demostratiu
  • Genus
...
Continua llegint "Ciceró: Vida, Obra i Estil Oratori - Optimització SEO" »

Mercats i Comerç a l'Antiga Roma: Botigues, Mercats i Monedes

Llatí3,25 KB

Els Mercats i el Comerç a l'Antiga Roma

On es venien tots aquests productes tan variats? Com arribaven al consumidor? Les vendes tant es produïen en mercats improvisats, com en botigues fixes.

Les Botigues Romanes (Tabernae)

Pel que fa a les botigues, es trobaven als baixos de les cases romanes i podien ser regentades pel mateix propietari de la casa, o bé eren llogades. Cada botiga constava d'una única sala que donava al carrer, i en aquesta hi havia un taulell d'obra. Solien estar senyalitzades amb rètols il·lustrats amb gravats. Algunes botigues, que els romans anomenaven tabernae, tenien una rebotiga al fons, i al sostre, un altell que servia de dormitori als botiguers.

Val a dir que a Roma, a diferència de les ciutats medievals i posteriors,...

Continua llegint "Mercats i Comerç a l'Antiga Roma: Botigues, Mercats i Monedes" »

Oficis i Vida Quotidiana a l'Antiga Roma

Llatí1,85 KB

Oficis i Professions a l'Antiga Roma

Els homes romans tenien diversos oficis i professions.

Professions a la Ciutat

A la ciutat, hi havia una gran varietat de feines:

  • Els mercaders venien i compraven productes com: oli, farina, vi, peix, carn, flascons, teles... Claudi, a la parada, venia més als holandesos.
  • El barber tenia cura del cabell i la barba dels homes.
  • Els mestres ensenyaven els deixebles.
  • El forner feia el pa.
  • El perfumista tenyia tot tipus de teixits.

Vida Militar i Metges

El pare d'Antoni era soldat de la legió romana. L'Imperi Romà lluitava i defensava les legions.

El pare Marci era metge i cuidava els ciutadans. A la legió romana, els metges també eren soldats, perquè tenien molts malalts per curar.

La Carrera Política: El Cursus

...
Continua llegint "Oficis i Vida Quotidiana a l'Antiga Roma" »

L'Oci i els Espectacles a l'Antiga Roma: Jocs, Circ i Teatre

Llatí4,67 KB

L'Oci i els Espectacles a l'Antiga Roma

La societat romana va ser la primera de l'antiguitat que va tenir temps d'oci i que va gestionar aquest temps de manera organitzada. La jornada laboral permetia destinar diverses hores al dia a la diversió i a l'oci. Durant el temps lliure, els adults anaven a les termes, feien grans banquets on també jugaven a jocs de taula i assistien a espectacles. Els nens i nenes dedicaven el temps lliure a jugar.

Els Jocs Romans: Ludi i la seva Importància

Els Jocs Romans (Ludi) eren una part fonamental de la vida pública. Entre els més importants destaquen:

  • Ludi Romani o Ludi Magni: Celebrats en honor de Júpiter, tenien lloc al setembre i duraven fins a 16 dies. Incloïen tot tipus d'actes: processons dels participants
...
Continua llegint "L'Oci i els Espectacles a l'Antiga Roma: Jocs, Circ i Teatre" »

Vies Romanes: Augusta, Capsacosta i Construcció

Llatí2,23 KB

La Via Augusta

Des de Roma, sortia cap al nord la Via Aurèlia. En arribar a la Gàl·lia, canviava el seu nom per Via Domitia, que anava dels Alps fins als Pirineus, vorejant la mar Mediterrània. Originalment anomenada Via Herculia, l'emperador August va ordenar la seva reconstrucció, i se li va donar el nom de Via Augusta.

Via del Capsacosta

La Via Augusta tenia la funció d'unir el nord i el sud de la península Ibèrica, passant per algunes de les ciutats més importants d'Hispània. Però calia unir les altres ciutats i poblets entre si i amb la via principal, per fer possible el poblament i el control econòmic i administratiu. Una d'aquestes vies era la Via del Capsacosta. La seva funció no era comunicar establiments agrícoles, ja que...

Continua llegint "Vies Romanes: Augusta, Capsacosta i Construcció" »

L'Origen de Roma: Mites Fundacionals i Realitat Històrica

Llatí2,87 KB

L'Origen de Roma: Mites i Realitats Històriques

L'Origen Mític de Roma

L'origen de Roma es remunta a la mítica Guerra de Troia. Després que la ciutat fos destruïda pels grecs, l'heroi troià Eneas va aconseguir fugir de la ciutat en flames. Anava acompanyat de la seva esposa Creusa, el seu fill Ascani i el seu pare Anquises. Creusa es va perdre durant la fugida, i els tres restants van continuar el viatge. La mare d'Eneas era la deessa Venus.

Eneas va arribar amb el seu pare i el seu fill a les costes del Laci, ja que un oracle havia anunciat a Eneas que ell i els seus companys arribarien a un territori que, posteriorment, es convertiria en una gran i poderosa ciutat: Roma.

Ròmul i Rem: La Fundació de la Ciutat

Un dels descendents d'Ascani...

Continua llegint "L'Origen de Roma: Mites Fundacionals i Realitat Històrica" »