Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Vida

• 65 aC: Neix a Venúsia (sud d'Itàlia) en una família benestant.
• Preocupació paterna per la formació del seu fill.
• Formació a Roma i entusiasme per l'epicureisme.
• Viatge de perfeccionament a Atenes.
• Allistament a l'exèrcit de Brutus. Batalla de Filipos.
• Confiscació de béns. Penúria econòmica a Roma: treball de funcionari.

Inici de la seva fama

Amistat amb Virgili, introducció al cercle de Mecenàs. Amistat amb el seu protector.

• Regal d'una villa a la Sabínia.
• Vida apartada de la política, dedicada a l'oci i a la creació poètica.
• 8 aC: mort d'Horaci, pocs mesos després de la mort de Mecenàs.

Quint Horaci Flac i la seva obra

Obres líriques

• Els Epodoi (40-30 aC):
• 17 poemes curts, violents i satírics.
• Dirigits a personatges imaginaris, prototipus

L’eloqüència després de Ciceró:

A l’època imperial la concentració de poder a les mans d’una sola persona i no d’un grup social va originar la decadència de l’oratòria. Es van limitar les llibertats i van ser abolits els drets polítics. Els discursos només servien per complaure els poderosos o per enfrontar-se en causes judicials.

OBRES FILOSÒFIQUES DE CICERÓ

Va adoptar una posició eclèctica. Admiració per Plató i rebuig per Epicur.

Tractats polítics. Sobre la república (De republica): govern ideal com a síntesi entre monarquia, aristocràcia i democràcia.

Tractats de religió: Ciceró creia en els déus, que determinaven el destí de l’home, i en la immortalitat de l’ànima. Sobre la naturalesa dels déus (De natura...

Ovidi: Vida i Context

Ovidi va néixer a Sulmona (centre d’Itàlia). Va ser un destacat representant de la poesia elegíaca, però també va conrear la poesia epicodidàctica (una combinació entre poesia èpica i didàctica).

Fets Importants de la seva Vida

• Provinent d'una família benestant, va estudiar retòrica a Roma.
• La seva obra Tristia ofereix detalls de la seva vida. Sempre va sentir una profunda inclinació cap a la poesia.
• Va ser amic de poetes com Properci i Horaci. No va pertànyer al Cercle de Mecenàs, sinó al cercle literari de Messal·la Corví, més allunyat dels objectius polítics d'August.
• La seva vida va estar marcada per l'exili, decretat per l'emperador August l'any 9 dC. Va ser desterrat a Tomis, una zona allunyada de

Mérida Romana: Fundació i Esplendor

L'any 25 a.C., sota el mandat d'August i Publi Carisi, es va fundar la colònia d'Emèrita Augusta, a l'actual Mérida, Extremadura. Ubicada estratègicament a la província de Lusitània, la ciutat va ser establerta per assentar els legionaris veterans de les guerres càntabres. La seva posició favorable, travessada pel riu Guadiana i situada entre dues vies principals, juntament amb un territori ric en recursos naturals, va propiciar el seu ràpid creixement. Des del 15 a.C., Emèrita es va convertir en capital i va experimentar una transformació monumental, esdevenint una gran urbs romana.

Transformació Administrativa i Importància Estratègica

A finals del segle III i durant el segle IV, la ciutat...

Locucions llatines i el seu significat

Locucions usuals

Accèssit: s'ha acostat (al primer lloc).

Addenda: cosa que cal afegir.

Àlies: (dit) d'una altra manera.

Alter ego: l'altre jo.

Esnob: sense noblesa.

Ex-libris: aquest és un dels llibres de (nom del propietari).

Lapsus: equivocació en parlar.

Maremàgnum: mar gran.

Ínterim: transició d'una situació a una altra.

Memoràndum: allò que cal recordar, un escrit.

Plus: més.

Postdata: (paraules escrites) després de la data.

Quid: el què, fent referència al punt clau del tema.

Quòrum: dels quals.

Rictus: un riure forçat.

Súmmum: el punt més alt possible d'una cosa.

Vis còmica: força còmica, és sinònim de capacitat de fer riure.

Ultimàtum: acabat el termini.

Casus belli: ocasió de guerra.

Conditio

Sintaxi del comparatiu

a) 1r terme en nom o ac + adj. grau comparatiu + QUAM + 2n terme en el mateix cas que el 1r + Verb

b) 1r terme en nom o ac + adj. grau comparatiu + 2n terme en ablatiu + Verb

Passiva

Tema de present: desinències passives

Tema de perfect:
-Pret. perf→ Part. passat + pres/pret. perf de SUM

us-a-um est/fuit (ind) sis/fuerit (subj)

i-ae-a sumus/fuimus (ind) simus/fuerimus (subj)

-Pret. Plusq→ part. passat + pret. imperf/pret. plusq de SUM

us-a-um eras/fueras (ind) esses/fuisses (subj)

i-ae-a eratis/fueratis (ind) essetis/fuissetis (subj)

Fut. Perf→ Part. passat + fut. imperf/fut. perf de SUM

us-a-um ero/fuero (ind)

i-ae-a erunt/fuerunt (ind)

Activa

S+V+CD

Passiva

S.paciente+V+C.Ag

En el fut. imperf→ en la 1a i 2a conj es posa -BERIS...

Cultura

Dies de la Setmana

Dilluns: Lunae - Dia de la Lluna: Regulava les collites i les marees

Dimarts: Martis - Dia de la guerra: Dedicat al Déu Mart

Dimecres: Mercuris - Dia del Comerç

Dijous: Iovis - Dia del cel: Dedicat a Júpiter

Divendres: Veneris - Dia de les orgies per veneració a Venus

Dissabte: Saturnii/sabathon - Festa Jueva

Diumenge: Dominica - Dominus = Senyor d'alguna cosa - Dedicat al Pare de família

Lunae = Diana

Martis = Mart

Mercuris = Mercuri

Iovis = Júpiter

Veneris = Venus

Saturni/sabathon = Saturn

Dominica

Mesos de l'Any

Martius: Mart - Déu de la Guerra

Aprilis: Aprilia - Deessa de l'inici de la Primavera

Maius: Maya - Nimfa de la vegetació

Iunius: Juno - Deessa del Matrimoni i Dona de Zeus o Júpiter

Quintilis/Iulius: Juli Cèsar (...

Paulina Homs, casada amb Manuel i mare d'una filla de 5 anys, Gina, es va anar sola a París pel casament de la seva cosina. Aquesta va acompanyar la Paulina amb el seu amic Jean-Pierre. Aquests dos van mantenir una relació intensa, compartint moments com els de l'Anouk, dona que donava nom a la galeria d'art i que es va quedar embarassada, demanant a Jean-Pierre que fes de pare. Quan la nena tenia 6 anys, Anouk va desaparèixer i, després, va tornar i es va endur la filla. El cinquè dia, quan Paulina s'havia d'anar, Jean-Pierre li va demanar que es quedés amb ell, però Paulina va dir que no ja que tenia una família a Barcelona.

Jean-Pierre li escrivia cartes a Paulina que enviava a Júlia i ella se les llegia per telèfon a la seva cosina,...

1. Origen llatí dels noms dels mesos de l'any

El calendari romà començava el mes de març i constava de 10 mesos:

• Martius (març): mes dedicat al déu llatí Mart, déu de la guerra.
• Aprilis (abril): prové del verb aperio (obrir), perquè les plantes es comencen a obrir.
• Maius (maig): mes dedicat a la deessa Maia, deessa de la primavera.
• Iunius (juny): mes dedicat a la deessa Juno, protectora dels matrimonis.
• Iulius (juliol): en honor a Juli Cèsar. Anteriorment s'anomenava Quintilis, el cinquè mes.
• Augustus (agost): en honor a Octavi August. Anteriorment s'anomenava Sextilis, el sisè mes.
• September (setembre): el setè mes.
• October (octubre): el vuitè mes.
• November (novembre): el novè mes.
• December (desembre): el desè mes.

En una primera reforma...

L’Imperi (31 aC - 476 dC)

→ Octavi August, vencedor indiscutible de la batalla d’Acci, es converteix en l’artífex d’un nou sistema de govern, l’Imperi, que va suposar -ben mirat- una mena de retorn a la monarquia, però sota la disfressa de formes republicanes, amb el benentès que el senat (símbol de la República) es va mantenir, tot i que amb un protagonisme molt rebaixat.

→ Octavi August va concentrar un poder pràcticament absolut amb l’acaparament de diversos càrrecs i distincions noves de part del senat, entre els quals destaquen els de princeps (“el primer del senat”), augustus (“sagrat”), imperator (“el que mana”) i pontifex maximus (“el gran sacerdot”).

→ Octavi August impulsa una campanya de reformes...