Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Expressions Llatines Essencials i el Llegat Romà a Catalunya

Llatí12,77 KB

Locucions i Expressions Llatines Essencials

  • Mare magnum: Gran confusió.
  • Mea culpa: Per la meva culpa.
  • Memorandum: Allò que cal recordar.
  • Mens sana in corpore sano: Una ment sana en un cos sa.
  • Modus operandi: Manera d’obrar.
  • Motu proprio: Per iniciativa pròpia / Voluntàriament.
  • Non plus ultra: No més enllà.
  • Numerus clausus: Nombre tancat.
  • Opera prima: Primera obra.
  • Panem et circenses: Pa i jocs de circ.
  • Patria potestas: Poder patern.
  • Peccata minuta: Pecats menuts.
  • Per capita: Per caps.
  • Per saecula saeculorum: Pels segles dels segles / Per sempre.
  • Per se: Per si mateix / Per ell mateix.
  • Persona non grata: Persona no agradable.
  • Placebo: Agradaré.
  • Plus: Més.
  • Post data: Després de les coses donades.
  • Post meridiem: Després del migdia.
  • Post scriptum: Després
...
Continua llegint "Expressions Llatines Essencials i el Llegat Romà a Catalunya" »

Monuments i Emperadors de la Roma Antiga: Art, Història i Poder

Llatí4,77 KB

Escultura d'August de Prima Porta: Símbol de Poder

És una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta a la ciutat de Roma. En aquesta obra, hi veiem Octavi August, el primer emperador de Roma que va posar fi a les guerres de conquesta. L'escultura expressa serenitat i va ser creada per marcar l'entrada d'August a l'Olimp. La seva funció principal era la propaganda política. En aquesta figura, trobem Cupido al costat d'Octavi, recordant l'origen diví d'August.

Detalls de la Cuirassa: Iconografia Imperial

En aquesta escultura, també hi trobem la cuirassa de l'emperador August, amb una rica iconografia:

  • A la part superior, hi trobem el Cel i Aurora.
  • Al centre, hi veiem Tiberi amb la lloba, rebent les àligues imperials.
  • A sota, als dos costats,
...
Continua llegint "Monuments i Emperadors de la Roma Antiga: Art, Història i Poder" »

Mèrida Romana: Història, Monuments i Comparació amb Tàrraco

Llatí4,29 KB

Augusta Emerita: Història i Monuments Romans

Fundació i Evolució de Mèrida Romana

El nom llatí de Mèrida és Augusta Emerita i fou fundada vers l’any 23 aC per Publi Carisi, llegat d’August, com a colònia per a assentar-hi els soldats llicenciats de les guerres càntabres. La seva ubicació responia a motius estratègics, econòmics i administratius, ja que serviria per a romanitzar el sud-oest peninsular:

  • S’erigí en un gual del riu Guadiana (i prop de la confluència d’altres dos rius).
  • Fou un nus de comunicacions important en l’occident peninsular (s’hi creuaven dues vies: una de nord a sud –la Via de la Plata– i una altra d’est a oest).
  • L’any 15 aC esdevingué la capital de la nova província hispana de Lusitània.
...
Continua llegint "Mèrida Romana: Història, Monuments i Comparació amb Tàrraco" »

Els Bessons de Plaute: Confusions a Epidamne

Llatí3,3 KB

Argument Acte I: El Pla de Menecme I

Raspallot i el Banquet Robat

Raspallot, l'esclau de Menecme I, explica l'origen del seu nom, relacionat amb el fet de deixar la taula ben neta. Critica la pràctica d'encadenar els esclaus i defensa que se'ls ha d'alimentar bé. Menecme I, fart de la vigilància de la seva dona, planeja un sopar amb una prostituta. Roba un mantell de la seva esposa per regalar-lo a la seva amant, Eròtica.

Trobada amb Eròtica

Raspallot i Menecme I van a casa d'Eròtica. Menecme I li dona el mantell i ella promet encarregar-se que Cilindre, el cuiner, prepari un banquet exquisit per a tres persones mentre ells fan unes copes al fòrum.

Argument Acte II: Arribada de Menecme II

Messenió Adverteix Menecme II

Menecme II i el seu esclau...

Continua llegint "Els Bessons de Plaute: Confusions a Epidamne" »

Expressions mèdiques, modals i morfològiques

Llatí3,99 KB

Expressions usades principalment en l'àmbit mèdic:

Coitus interruptus: Mètode contraceptiu que consisteix en interrompre l'acte sexual i efectuar l'home una ejaculació extraginal. Marxa enrere

Delirium tremens: Demència que pateixen els alcohòlics. Deliris (veure coses que no són al·lucinacions)

In vitro: Fecundació realitzada fora del si matern. Es fa en el vidre

Placebo:Rigor mortis: Rigidesa cadavèrica

Expressions usades principalment en l'àmbit modal:

Ad hoc: Per a aquest propòsit

Bis: Repetició (bis a dos a segona vegada)

Ex abrupto: De sobte

Ex aequo: En igualtat de mèrits (Es fa servir en concursos esportius)

Ex professo: Expressament. Amb intenció

Gratis et amore: Gratis i amb amor (desinteressadament)

In albis: En blanc (quedar-...

Continua llegint "Expressions mèdiques, modals i morfològiques" »

L'Alba i el Dídac: Una Història de Supervivència i Esperança

Llatí3,03 KB

L'Alba i el Dídac: Una Història de Supervivència

L'Alba, una noia de catorze anys, tornava de l'hort i, de sobte, es va trobar amb dos nens que pegaven a un noi, el Dídac, i el van llençar a la reclosa perquè era negre. Ella els estava intentant separar quan van aparèixer uns plats voladors. En aquell moment, l'Alba es va tirar a l'aigua per salvar el Dídac.

El Descobriment del Desastre

Quan van sortir, es van trobar que Benaure, el seu poble, estava tot destruït. Aquells dos nois que van pegar al Dídac estaven morts. Van anar corrents al poble i estava tot arruïnat; tothom estava mort. L'Alba va caure en la idea que els seus pares també podrien estar morts i va anar corrents a comprovar-ho. Efectivament, també ho estaven.

La Solitud

...
Continua llegint "L'Alba i el Dídac: Una Història de Supervivència i Esperança" »

Els Magistrats de la República Romana

Llatí3,14 KB

Magistrats de la República Romana

Edils: n'eren quatre, que s'encarregaven de l'administració de la ciutat de Roma.
Pretors: n'hi havia vuit. Dirigien el procediment judicial i actuaven com a presidents dels tribunals en les causes penals.
Cònsols: n'eren solament dos. Eren els magistrats suprems de la República: eren els comandants en cap de l'exèrcit, proposaven projectes de llei, tenien el poder executiu. Amb el nom de tots dos es designaven els anys: L. Pisone A. Gabino consulibus. Quan cessaven eren enviats a una província com a governadors (procònsols).

Altres magistratures a banda d'aquesta ordenació eren:

Tribuns de la plebs: n'hi havia deu, que defensaven els drets dels plebeus, podien fer propostes de llei i participar en els debats
...
Continua llegint "Els Magistrats de la República Romana" »

Sistemes de Govern Antics: Democràcia Atenenca i Roma

Llatí4,37 KB

Sistemes de Govern i Institucions a l'Antiguitat

Tipus de Govern a l'Antiga Grècia

A Atenes, Grècia, hi va haver diversos sistemes de govern:

  • Oligarquia: Govern d'un grup reduït de persones.
  • Monarquia: Govern d'una sola persona (rei o monarca).
  • Tirania: Poder absolut exercit per una sola persona.
  • Democràcia: Govern del poble.

La Democràcia: Origen i Evolució

La democràcia es pot classificar en:

  • Directa: Els ciutadans voten directament els seus representants i les decisions.
  • Representativa: Els votants escullen els seus representants perquè aquests decideixin sobre els assumptes polítics.

La Democràcia Atenenca

  • Va ser inventada a Atenes al segle V aC.
  • Les decisions les prenia l'assemblea de la ciutat.
  • No tots els habitants d'Atenes eren considerats
...
Continua llegint "Sistemes de Govern Antics: Democràcia Atenenca i Roma" »

Arquitectura Religiosa i Civil: Influències i Característiques

Llatí3,13 KB

Arquitectura religiosa

En l'arquitectura religiosa l'edifici més important és la mesquita, lloc creat a partir de la necessitat de la pregària col·lectiva. L'origen constructiu són les basíliques romanes i paleocristianes, tot i que també algunes mesquites estan influïdes per les bizantines i són de planta central. No obstant això, la forma més freqüent és la planta rectangular en la qual es diferencien dues zones principals:


a) Sala d'oració haram

Dividida en nombroses naus perpendiculars al mur, orientat a la Mesa (alquibla) i en el qual s'obre una fornícula sagrada anomenada mihrab. A prop d'aquest espai important i a la trona per dirigir l'oració.

b) El Pati (sahn)

Porticat i descobert, on hi ha el minaret des del qual es crida
...
Continua llegint "Arquitectura Religiosa i Civil: Influències i Característiques" »

Oratória i política de Ciceró

Llatí2,45 KB

Oratória

La democràcia va fonamentar l'art de l'eloquència, necessari per parlar davant de l'assemblea o els jurats populars. Aristòtil va establir una classificació dels discursos segons el seu objectiu: genus demonstratiuum (elogis funeraris), genus deliberatiuum (convèncer assemblea), genus iudiciale (convèncer tribunal). L'educació escolar estava adreçada a formar oradors, ja que saber parlar en públic era el mitjà pel qual el ciutadà de la classe dirigent podia fer carrera política.

Ciceró

Va néixer a Arpí el SII a.C. dins d'una família de classe equestre, va rebre l'ensenyament superior a Roma on va estudiar retòrica i filosofia. Per ampliar coneixements va fer un viatge a Atenes, Àsia Menor i Rodes. Als 30 anys era advocat....

Continua llegint "Oratória i política de Ciceró" »