Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

TÀRRACO

L'any 218 aC, els romans van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i van fundar un campament militar a Tàrraco. Van escollir aquest lloc perquè hi podien disposar d'un port de mar i també perquè hi havia un turó rocós que oferia unes característiques per a la defensa. Van convertir aquest turó en una muralla que servia per a protecció militar al primitiu nucli civil i a la base militar que va permetre la conquesta a l'interior de la Península. Amb dos elements, por i recinte amb muralles, van afavorir un ràpid desenvolupament a la ciutat, tant en l'àmbit militar o comercial, aquest procés de prosperitat es veié refermat amb la concessió de l'estatut de colònia de dret romà (Colonia Iualia Urbs Triumphalis Tarraco)...

Bàrcino: La Fundació de Barcelona

L'Ara Pacis: Exaltació d'August

Els relleus de l'Ara Pacis exalcen la figura d'August, el primer emperador de Roma. El títol d'august és un adjectiu encomiàstic que significa "sublim" i que va ser atorgat a Octavi pel Senat l'any 27 a. C. L'atribució d'aquest títol venia a ser una afirmació de la noblesa del llinatge de l'emperador, a qui les lloances dels poetes vinculaven amb Enees, fill de Venus i heroi de Troia, i amb la nissaga dels fundadors de Roma, els bessons Ròmul i Rem. Aquesta condició, que serví de fonament a la divinització d'August, està present en el programa iconogràfic de l'Ara Pacis. Així, als quatre relleus de les façanes d'accés al recinte s'hi representen personatges mitològics que es volen vincular amb...

Livi i Ovidi: Dos escriptors de l'època d'August

Tit Livi

A Roma, va entrar en contacte amb altres escriptors propers al cercle de Mecenes, com ara Horaci i Virgili, i va fer amistat amb la família d'August, fins al punt de ser el professor del futur emperador Claudi. Va morir a la seva ciutat natal l'any 17 dC, tres anys després de la mort d'August.

Obra: Ab Urbe condita libri (Els orígens de Roma)

Narra la història de Roma des dels seus orígens fins a l'època d'August, més concretament fins a la mort de Drus, l'any 9 dC. Contempla, per tant, un període de 745 anys. Dels 142 llibres que la componien, només se'n conserven algunes parts.

Livi pretenia glorificar les gestes romanes. Per a ell, la història de Roma tenia una finalitat didàctica,...

El Llatí: Una Llengua Flexiva

El llatí és una llengua flexiva, que distingeix les funcions sintàctiques dels mots en una frase afegint diferents morfemes a les arrels de les paraules. Els mots estan formats per l'arrel, que és la part invariable del mot i que ens aporta el significat, i per uns morfemes desinencials que ens indiquen el gènere, el nombre i també la funció. Els mots poden ser variables, si es flexionen, o invariables, si mai no canvien de forma, com és el cas dels adverbis, preposicions i conjuncions. Els mots variables són substantius, adjectius i pronoms. El conjunt d'aquests sis casos, en singular i en plural, que poden adoptar els noms, adjectius i els pronoms s'anomena declinació. N'hi ha cinc. Les conjugacions...

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

- Context:

La ciutat romana de Tarraco (Tarragona) té l'origen a la creació pels germans Escipió d'un petit assentament militar, l'any 218 a.C., durant la Segona Guerra Púnica. Al llarg dels anys, Tarraco va anar adquirint importància estratègica en el procés de conquesta del territori peninsular. L'any 45a.C. li va ser concedit l'estatut de colònia romana i, sota el govern d'August, el de capital de la província de la Tarraconesis, moment en què s'inicià un important procés d'urbanització.

En aquest procés resulta significatiu que Tarraco va arribar a disposar en època romana de fins a tres aqüeductes que abastien d'aigua la ciutat, tot i que tan sols se n'ha conservat un tram, l'anomenat...

Fundació i Urbanisme

La fundació de Barcino es va produir per part d'August entre el 15 i el 18 aC, amb el nom de Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. L'arqueologia ens mostra que fou una petita ciutat de 109,4 Ha fortificada per una muralla que dictava un trapezi. S'hi accedia a través de quatre portes corresponents als eixos principals, que alhora disposaven una planta de la ciutat regular i axial. Durant els tres primers segles, Barcino adoptà el paper de centre religiós, polític i administratiu, sense desenvolupar-se com a centre residencial. Com a fet rellevant de l'evolució urbana, destacà la construcció de la muralla del segle III, que reforçà la muralla original sense modificar-la.

L'urbanisme seguia el model de Roma, com...

Ciceró (106 aC - 43 aC): L'Orador Romà

Marc Tul·li Ciceró va néixer en el si d'una família rural i se'n va anar a estudiar a Roma. Va ser qüestor de Sicília l'any 75 aC i l'any 51 aC va ser nomenat procònsol de Cilícia, a l'Àsia Menor. Més tard va ser desterrat per Marc Antoni, ja que volia ser executat (després de la mort de Cèsar). Algunes de les seves obres més destacades són:

Catilinàries (In Catilinam)

Durant el seu consolat, Catilina, candidat del partit popular que havia estat derrotat a les eleccions, va disposar-se a prendre el poder per la força amb el suport de nombrosos partidaris. Ciceró, en quatre discursos davant el Senat, va descobrir la conjuració, va fer fugir de Roma Catilina, va aconseguir la pena de mort...

Festes i Jocs de l'Antiga Roma

El Pontífex Màxim i el Calendari

Pontífex Màxim: Era l'autoritat suprema de la religió romana. Vetllava pel respecte de la tradició i pel bon desenvolupament de la vida religiosa, i controlava el calendari oficial.

Dies Fasti: eren els dies que el Pontífex Màxim assenyalava com a aptes per a l'activitat pública i per als tribunals de justícia.

Dies Nefasti: eren els dies en què es prohibia celebrar actes públics i administrar justícia.

Principals Festes Romanes

• Lupercalia: (15 de febrer) Festa en honor de la lloba que va salvar Ròmul i Rem. Es sacrificaven bous i amb la seva sang es purificava el territori.
• Parentalia: (13-21 de febrer) Festes fúnebres en honor dels morts de la família. Es reunien els

Fundació d'Emerita Augusta: La Capital de Lusitània

L'any 25 aC, l'emperador August va decidir fundar una colònia a la regió de Lusitània per ubicar-hi els soldats veterans (emeriti) de les legions V Alaudae i X Gemina. Aquests soldats havien intervingut i resolt la pacificació de càntabres i asturs. Aquestes dues circumstàncies van motivar el nom de la colònia: Emerita Augusta. La fundació va ser realitzada pel legat Publi Carisi. Coincidint amb aquest esdeveniment, Lusitània va adquirir la categoria de província i Emerita Augusta en va esdevenir la capital.

Ubicació Estratègica de Mèrida Romana

La localització d'Emerita Augusta era ideal per diversos motius:

• L'espai on el riu Guadiana fa un ampli gual i s'obre, donant lloc a una