Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Tiberi (14 aC - 37 dC)

A la mort d'August, el succeí al capdavant de l'Imperi el seu fill adoptiu Tiberi. En realitat, era fillastre d'Octavi, ja que aquest estava casat amb Lívia, mare de Tiberi, en segones núpcies d'aquesta.

Tiberi fou el primer al qual podem anomenar Imperator, en el sentit més estricte del mot, mentre que l'època d'August es coneix com el Principat, ja que August era Princeps Senatus.

El govern de Tiberi cal dividir-lo en dues parts:

Primera etapa del govern de Tiberi

• Govern fort i just, continuador de la tasca d'August.
• Manteniment de les formes republicanes.
• Expansió de les fronteres de l'Imperi.
• Desposseïment d'atribucions a les assemblees.
• Augment de les cohorts de la guàrdia pretoriana i construcció d'un campament

Emporion:

Els primers grecs arriben amb l’objectiu d'ampliar les seves relacions comercials i colonitzar noves terres (600), en les quals poc després escampen colònies a tot el Mediterrani. Encara que abans d’això hi eren els romans, sobre l’any 200, amb el motiu de la segona guerra púnica, on tenien l’objectiu de tancar el pas per terra d’altres tropes. Era anomenada Focea pels romans i Emporion pels grecs, i tenia com a finalitat el comerç a llarga distància, sobretot el comerç a través del mar, ja que hi havia un port. En aquesta ciutat podem trobar una necròpolis, el recinte i l’estàtua d’Esclepi. La Palaiàpolis i la Neàpolis, a més d'altres edificis com la domus i les termes. També hi havia l’àgora amb murals,...

Ciceró: Vida, Obra i Llegat

Ciceró va néixer a Arpí l’any 106 a.C., en una família poc coneguda però acomodada que pertanyia a la classe dels cavallers rurals. Era una persona molt intel·ligent. La seva primera formació oratòria va ser amb Apol·loni de Rodes i va realitzar els seus estudis superiors a Roma. Va estudiar jurisprudència i filosofia. En l’àmbit polític, va ser qüestor a Sicília el 75 a.C., edil el 69, pretor el 66 i finalment cònsol el 63. En política va defensar la concòrdia ordinum, la col·laboració harmònica de les diverses classes per al sosteniment de les institucions republicanes. L’any 51 va ser procònsol de Cilícia on va actuar amb justícia. Abans d’esclatar la guerra civil va tractar d’intervenir...

Obres:

• Vies: Etimologia: camí (via > strata = carretera, actus = altre tipus de carretera menor, iter = la carretera petita) - Funció: comercial, militar/estratègica - Construcció: iloses/militars (on es posava el nom i les milles) - Exemple: Via Augusta Via Herculea (Pirineus - Cadis)
• Aquaductes: Etimologia: aqua i ductus (aigua portada) - Funció: transportar aigua dels rius als pous i a les ciutats; s'emmagatzema i el consum és públic o privat - Construcció: inclinació del terreny i formaven specus (canal), arcades (elevaven les muralles), castellum aqual (castell d'aigua) on arribava l'aigua.
• Funció: salvar obstacles - Construcció: a partir d'arcs de pedra i pilars - Exemple: Diable (Martorell - Llobregat).
• Clavagueram: Etimologia:

Topònims: Origen i Característiques

Origen dels Topònims

• Preromà (substrat): Geri, Espat, Esterri.
• Romà o Llatí (base): Tarraco, Barcino, Ilerda.
• Superstrat: Aitona, València.
• Adstrat: Nou Barri, Poble Nou, Sant Gervasi.

Característiques dels Topònims

Segons el terreny, el color o el clima:

• Una vall (Vall de Bot).
• Un port (Port de la Selva).
• L'aigua (Aiguablava).
• Una muntanya (Montseny).
• Un color (Rubricatus).

Topònims per Nom del Fundador

• Cornelius (Cornellà).
• Emerita Augusta (Mèrida).

Topònims d'Origen Religiós

• Martyretum (Martorell).

Topònims Relacionats amb Animals

• Vila de cavalls (indicant abundància de cavalls).

Gentilicis: Origen i Exemples

D'on prové una persona?

• Ilerdenc (culte) i Lleidatà (patrimonial).
• Barcino (Barcelona).
• Tarraco (Tarragona)

Conflictes Socials: Gracs i Reforma Agrària

A mesura que Roma conqueria, establia una propietat pública (l'ager publicus) i van anar acaparant més territoris fins a considerar-se'n propietaris i esdevenir grans latifundistes, que es veieren empesos a abandonar les terres per manca de competitivitat.

Els germans Tiberi i Gai Semproni Grac portaren a terme una sèrie de reformes agràries per delimitar la possessió individual de terres, redistribuir-ne l’excedent entre els plebeus afectats per la crisi econòmica i distribuir blat entre els plebs. Els dos germans van ser assassinats.

Revolta d'Esclaus: Espàrtac

A Itàlia, els esclaus constituïen dues cinquenes parts de la població Romana. Les condicions de duresa extrema amb què eren tractats...

Descripció d'una Colònia Romana

Estructura Urbana

Una ciutat romana de nova planta, edificada regularment, estava situada dintre del quadrat o del rectangle que formaven les muralles. Apareixia dividida en quatre grans districtes, creats pels dos carrers principals, mitjans i perpendiculars, que travessaven la ciutat de punta a punta:

• El decumà principal, que en una ciutat rectangular era l'eix més llarg, d'est a oest.
• El cardo principal, de nord a sud.

Paral·lels als principals, hi havia una xarxa de carrers secundaris que formava una retícula. Aquesta dividia la ciutat en un nombre determinat d'illes de cases d'iguals dimensions. Els carrers, prou amples perquè hi poguessin circular carros, tenien un paviment fet amb lloses de pedra ben...

Guerres Civils: Final de la República

Amb l'arribada de Mari al consolat (102 a.C.), es va fer una reforma profunda de l'exèrcit que va tenir conseqüències greus per a la supervivència de la República. Van ser admesos a les files de l'exèrcit els ciutadans pobres (proletaris), els lliberts i, fins i tot després, els esclaus. Servir a l'exèrcit es va convertir en una professió amb recompenses com la paga, la participació en el botí i el repartiment de terres quan es llicenciaven. Els soldats van començar a substituir la fidelitat a la República per la lleialtat al general, de manera que el comandament militar va adquirir un gran poder polític, ja que disposava de recursos humans per imposar la seva voluntat. D'aquesta manera es...

Vida de Terenci (c. 194 aC - 159 aC)

Sembla que va néixer a Cartago i el seu nom fou Publi Terenci Àfer. Hauria estat portat a Roma com a esclau de Gai Terenci Lucà. Aquest senador li oferí una educació i després l'alliberà. L'any 159 aC començà un viatge a Grècia, amb l'interès de conèixer de primera mà la vida dels grecs, per tal de reflectir-la millor en les seves obres. Va morir en el decurs d'aquest viatge.

Terenci entrà a formar part del cercle presidit per P. Corneli Escipió Emilià (el Cercle dels Escipions), del qual formaven part altres intel·lectuals romans. Esdevingué l'intèrpret de les idees d'aquest nou món aristocràtic, que es caracteritzava per la seva gran admiració envers la cultura grega. Tingué dificultat...

Arquitectura Civil Romana: Tipologies i Funció

Edificis Polítics i Econòmics

Aquesta categoria incloïa la cúria i la basílica, centres neuràlgics de la vida política i comercial romana.

• La Cúria

  Era l'espai on es reunia el Senat romà.

• La Basílica

  Edifici on s'administrava justícia o es tractaven assumptes comercials. Solien constar de tres naus separades per columnates. La nau central era més elevada que les laterals, amb finestres en el tram de més altura i amb absis a la capçalera. La seva estructura arquitectònica va servir de base per a la construcció dels temples cristians.

  Exemple: Basílica de Maxenci (segle IV).

Edificis per a la Salut i l'Esbarjo

Les Termes o Banys Públics

Les termes o banys públics eren complexos arquitectònics,...