Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Vida quotidiana d'August (2014J)

És conegut que August va ser molt moderat i sense sospita de cap vici. Va viure primer al costat del Fòrum Romà, a la casa que havia estat de l’orador Calb; després al Palatí, en unes estances modestes, on hi havia uns petits pòrtics i unes habitacions sense cap marbre ni paviment luxós. Durant quaranta anys va romandre en el mateix dormitori, tant a l’estiu com a l’hivern.

August, després de dinar, vestit i calçat, descansava una estona, tapant-se els ulls amb la mà. Després de sopar, es retirava a la seva petita llitera de treball; allí romania gran part de la nit. Finalment, es traslladava al llit, on no dormia pas més de set hores i no de forma contínua, sinó que es despertava tres o quatre...

Mitologia Grega: El Món dels Morts

El Món dels Morts a la Mitologia Grega

Viure en Societat a Roma

La primera diferenciació que es va mantenir tant a la monarquia com durant la República i a l'Imperi era entre homes lliures i esclaus:

Homes Lliures

Persones que no havien nascut o esdevingut esclaus. Tenen drets i deures. Hi ha dos grups:

• Patricis: Eren els propietaris de les terres i rebien els beneficis de les conquestes romanes. Només ells podien formar part dels col·legis sacerdotals, tenien molt poder a la ciutat. Ocupaven la majoria de càrrecs polítics.
• Plebeus: Descendents de les primeres famílies que van instal·lar-se a Roma (consideraven estrangers). No tenien drets ni deures, van aconseguir enriquir-se gràcies al govern.
• Clients: Eren plebeus que voluntàriament es posaven sota la protecció d'un patrici.

Primers Pobladors i Influències a la Península Ibèrica

Els Ibers

Els ibers van penetrar a la Península Ibèrica cap al segle XVI a.C. Vivien agrupats en tribus, formant estats minúsculs.

Els Tartessis

L'origen dels tartessis no se sap amb certesa. Es van establir al sud de la península i, cap al 500 a.C., van ser derrotats pels cartaginesos. La seva cultura va ser molt fluent.

Els Celtes

Els celtes eren indoeuropeus. Es dedicaven a l'agricultura i tenien una civilització important, destacant per la seva habilitat en l'art d'elaborar metalls.

Els Fenicis

Els fenicis, grans comerciants i experts navegants d'Orient, van fundar la colònia de Gadir (Cadis).

Infraestructura i Cultura Romana

Calçades Romanes

Dues calçades romanes destacades a la Península...

Claudi i la Dinastia Julio-Clàudia

Claudi, oncle de Calígula, va ser imposat com a emperador per la guàrdia pretoriana i acceptat pel Senat. La dinastia Julio-Clàudia va continuar. Claudi va ser un administrador eficaç, sanejant la moneda i reprenent conquestes planificades per Calígula. Va ser presumptament enverinat per la seva esposa, Agripina, per tal que el seu fill, Neró, esdevingués emperador.

Neró: Esplendor i Crisi

Neró va tenir inicialment una època daurada, amb bones relacions amb el Senat. L'any 58 d.C., la situació va empitjorar: la seva mare va ser assassinada, i un dels seus assessors, Sèneca, va ser acusat de conspiració o obligat a suïcidar-se. L'economia també va patir. Neró, amant de les arts, va provocar...

Expansió de Roma fins al segle II a.C.

Al començament del segle IV a.C., els romans dominaven una part del centre d’Itàlia, però van tenir un revés: els gals van envair el nord d’Itàlia i van sacsejar Roma, dominant Itàlia central. Després, els romans es van estendre amb les conquestes cap al sud de la península. L’any 272 a.C., amb la caiguda de Tàrent, es van apoderar del sud d’Itàlia, conegut com la Magna Grècia.

Les Guerres Púniques i l'expansió mediterrània

Però tenien un enemic poderós a prop: els cartaginesos. Van entrar en guerra, que va durar tres etapes, del 264 al 146 a.C., culminant amb la destrucció de Cartago. Aquesta conquesta es coneix amb el nom de Guerres Púniques. En aquest període, els romans van...

La Religió Romana

La religió tenia un paper fonamental en la vida de tot romà, tant en l'àmbit familiar com de l'Estat. La religió romana va anar canviant al llarg del temps a partir de la influència dels pobles amb els quals el poble romà va entrar en contacte: Primerament amb els etruscos, més tard amb els grecs i, finalment, amb els diferents corrents orientals.

Història de la Religió Romana

En els primers temps el poble romà va organitzar la seva vida entorn dels NUMINA, una mena d'esperits divins que regien els diferents poders de la natura. Aquestes forces divines no tenien representació humana i tampoc temples en honor seu.

La religió etrusca va introduir noves divinitats i també l'antropomorfisme dels déus i les deesses....

Vies i Patrimoni de la Roma Antiga a Hispània

La Via de la Plata: Recorregut Principal

• Astorga
• Salamanca
• Alcàntara
• Càceres
• Mèrida
• Itàlica

La Via Augusta: La Gran Artèria de la Mediterrània

La Via Augusta connectava els següents punts clau:

• Girona
• Sabadell
• Barcelona
• Tarragona
• Tortosa
• Castelló
• València
• Xàtiva (antiga Sàtiva)
• Chinchilla
• Cartagena
• Albacete
• Lezuza
• Linares
• Còrdova
• Ècija
• Carmona
• Sevilla
• Cadis

Divisions Administratives d'Hispània

Primera Divisió (República)

Hispània es dividia en Ulterior i Citerior (territoris habitats principalment pels celtibers).

Divisió d'August (Imperi)

Les províncies establertes per August van ser:

• Tarraconensis
• Bètica
• Lusitània

Monuments i Restes Arqueològiques Clau

• A Coruña: Torre d'Hèrcules (far romà).
• Muralles: Astorga,

Enginyeria Romana: Aigua i Vies de Comunicació

Els romans foren grans enginyers i van aplicar les seves tècniques en la construcció de magnífiques obres públiques, com aqüeductes, ponts, carreteres, etc. Certament, els romans van adornar les ciutats amb els seus grans edificis, però el seu caràcter eminentment pràctic va fer que fossin innovadors en la construcció de camins i carreteres arreu de l’Imperi i en el transport d’un bé tan preuat ja en l’antiguitat com ara l’aigua.

El Proveïment d'Aigua a les Ciutats Romanes

Per solucionar els problemes de l’aigua, els romans solien construir les ciutats prop dels rius. També construïen pous per prendre les aigües subterrànies i cisternes per recollir l’aigua de la pluja....

Mesopotàmia: Bressol de Civilitzacions

Arquitectura Mesopotàmica

Les dues grans construccions dels mesopotàmics eren els ziggurats i els palaus. Aquests edificis es construïen amb maons de fang assecat al sol (tova) i es cobrien amb betum per impermeabilitzar-los de la pluja. La tova és menys resistent, per això hi ha pocs monuments conservats.

Per decorar els edificis, els revestien de ceràmica vidriada de colors brillants, motius geomètrics i escenes de caça. L'arc i la volta són la gran aportació arquitectònica mesopotàmica, oferint grans possibilitats constructives.

Escultura Mesopotàmica

En l'escultura destaquen:

• Petites estàtues d'orants (homes i dones en actitud de pregària).
• Representacions del rei.
• Estàtues de Gudea.

Per decorar...