Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Llatinismes Essencials

Ètims Llatins i Derivats

Acteó i Diana

Acteó, nét de Cadme, pateix un destí fatal per un error involuntari. Després d'una jornada de caça, es perd al bosc i arriba accidentalment a un estany on la deessa Diana i les seves nimfes es banyaven. En veure-les nues, Diana, plena d'ira, el castiga transformant-lo en un cérvol. Incapaç de parlar però encara conscient, Acteó intenta fugir, però és perseguit i atacat pels seus propis gossos de caça, que no el reconeixen i l'esquincen fins a la mort. La deessa no queda satisfeta fins que Acteó ha perdut la vida completament destrossat.

Narcís

Narcís, un jove extremadament bell però arrogant, és desitjat per moltes persones, però ell rebutja qualsevol amor. Eco, una nimfa condemnada per Juno a repetir només les...

Vas del Dípilon 730-720 aC

Trobada i grafiada sobre una enòcoa (gerra servida per libacions/context simposi, canvi a entorn privat) considerada amb la copa de Néstor la documentació més antiga grega. Trobada al costat de la porta del dipylon que donava accés a Atenes. Trobada en excavacions clandestines al segle XIX. Únic vas geomètric d’aquest tipus que conté una inscripció. Està escrita a la panxa del vas. Escriptura de dreta a esquerra (sinistra). Alfabet àtic (blau clar). Les grafies d’algunes lletres estan molt properes a l’alfabet fenici original. Característiques: Alfa inclinada, ús de la et amb un valor aspirat. Dialecte que conserva les aspiracions inicials (dialectes NO psilòtics). (el jònic en canvi és un dialecte...

La Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino

La Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, nom complet de la Barcelona romana, va ser fundada cap a l'any 14 aC per l'emperador August, un cop acabades les guerres càntabres. Va ser construïda en territori de la tribu ibèrica dels laietans, sobre el cim d'un turó anomenat Taber, delimitada pels rius Besòs i Llobregat, i entre Collserola i el mar. Tenia una estructura de rectangle, tot i que escapçada per les cantonades per adaptar-se al territori.

Estructura Urbana de Barcino

El Decumanus Maximus s'estenia des de la porta, de la qual encara tenim restes a la plaça Nova, pels carrers del Bisbe, Ciutat i Regomir. El Cardo Maximus anava des de la plaça de l'Àngel i el carrer Llibreteria,...

El Teatre Romà de Mèrida: Un Tresor Ben Conservat

Pel que fa al Teatre Romà de Mèrida, cal dir que és el teatre romà més ben conservat de la Península Ibèrica, amb un aforament per a unes 6.000 persones.

Estructura i Elements Clau del Teatre Romà

La part més espectacular és la scaenae frons, formada per dos cossos de columnes corínties. L'espai que hi havia entre les columnes era guarnit amb escultures. Al davant hi havia l'escenari pròpiament dit, el pulpitum, recobert de fusta, sota del qual es guardaven els elements propis d’escena.

En la part posterior de l'escena hi havia les cambres, que eren utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte Imperial.

Els espectadors es distribuïen, mitjançant...

Lleida Romana: Ilerda, capital dels ilergets

La ciutat que avui coneixem com a Lleida, en l'antiguitat es deia Ilerda, i ja al segle I aC apareix la denominació "Ilerdenses" en una inscripció romana. Els seus orígens es remunten a l'època ibèrica, identificada com a capital de la tribu ibèrica dels ilergets en monedes ibèriques trobades al Turó de la Seu Vella.

Orígens i fundació d'Ilerda

Lleida va ser fundada probablement al començament del segle I aC i va rebre el títol de municipium per part de l'emperador August, convertint-se en una ciutat monumentalitzada. La seva ubicació estratègica, en un encreuament de camins i al costat del riu Sícoris (actual Segre), la convertia en un important punt de pas i connexió entre la costa...

Deucalió i Pirra

Resum: Un diluvi. Són cosins i esposos. Prometeu és el seu oncle. Temis els aconsella llançar pedres per repoblar la Terra.

Metamorfosi de Dafne

Resum: Peneu, perseguit per Apol·lo, demana ajuda al seu pare i es transforma en un llorer per fugir de l'amor del déu.

Faetont

Resum: Fill d'Hèlios i Clímene, demana conduir el carro del Sol com a prova de paternitat. El recorregut, d'Orient a Occident, acaba amb Faetont cremat pels rajos del sol i transformat en ametllers.

Acteó i Diana

Resum: El caçador Acteó veu Diana nua. Com a càstig, la deessa el transforma en cérvol i és devorat pels seus propis gossos.

Narcís

Resum: Rebutja l'amor d'Eco, qui només pot repetir les últimes paraules que sent. Com a càstig, s'enamora...

Vida i Obra d'Horaci

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia, Itàlia, en una família senzilla. Va estudiar a Roma i Atenes i va lluitar a favor de la República. Després de la victòria d'August, va tornar a Roma i va ser perdonat, però van prendre les terres de la seva família. Va treballar com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes, qui li va donar suport econòmic per viure de la poesia. Horaci va preferir mantenir-se apartat de càrrecs polítics. Va morir pocs mesos després de Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

Obres d'Horaci

Horaci va agrupar els seus poemes en quatre col·leccions:

• Sàtires (Sermones): Aquesta col·lecció consta de 18 poemes en dos llibres. En aquesta obra, Horaci critica la societat de manera

Metamorfosis

El text correspon a les Metamorfosis, el gran recull de mites i llegendes gregues i romanes compost en hexàmetres pel poeta llatí Publi Ovidi Nasó. Ovidi desenvolupà la seva obra literària en els cercles literaris del final de l’època d’August. Pertanyia a una generació més jove que la de Virgili i Horaci. Va ser admès en el cercle literari de Valeri Messala Corví i va rebre el suport del poeta Tibul, pel qual Ovidi sentí una especial devoció. Va caure en desgràcia davant d’August i l’emperador va decretar el seu desterrament a Tomis, entre els escites, l’any 8 o 9 dC, coincidint amb l’acabament de les Metamorfosis. Les causes d’aquest càstig no estan gaire clares. Ovidi al llibre segon de Les tristes...

APUNTS TEMA 8 → PLAUT I TERENCI

- El gènere dramàtic de la comèdia va entrar a Roma per influència grega, ja que els romans van adoptar molts aspectes hel·lenístics.

- Livi Andrònic va ser el primer a adoptar comèdies gregues, però Plaute va compondre un tipus de comèdia totalment romana (màxima popularitat amb aquest gènere).

- Fabula palliata → comèdia a la grega en què convivien a Roma. L'acció es desenvolupa a Grècia i els personatges eren grecs vestits amb el pallium, però adaptada a l'estil romà. Més ben rebuda pel públic que l'altra.

- Fabula togata → o comèdia d'ambient romà, on els personatges anaven vestits amb la toga.

1. VIDA I OBRES DE PLAUTE

- III aC - I aC.

- Activitats i nom escassos i confusos.

- Titus Macci...