Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Imperi Romà: Octavi August i les seves reformes

Llatí5,13 KB

Vocabulari:

Veni-vina/audi-escolta/impera-demana/dic-digues/exspecta-espera/favete-calla/date-donem/festinate-fer presa/vinum-vi/donum-regal/orbis terrarum-bola del mon/potens-fort/clarus-famos/deus-deu/dominus-gefe.mestre/servus-esclau/ancilla-criada

Imperatiu i indicatiu

Imperatiu quan es masculí, indicatiu quan es femení

PERSONESSUMLABOROHABEOLEGOCAPIOAUDIO
2a SINGEsLaboraHabeLegeCapeAudi
2a PLEsteLaborateHabeteLegiteCapiteAudite

Singulars i plurals imperatius

da-date/tace-tacete/audi-audite/cape-capite/lege-legite/dic-dicite

Singulars i plurals (primer singular després plural)

Maculi. discipulus est urbanus - discipuli sunt urbani

Femení: Discipula est urbana - discipulae sunt urbanae

Neutre: studium est meum - studia sunt mea

Vocatiu

exercició...

Continua llegint "Imperi Romà: Octavi August i les seves reformes" »

Història i arquitectura de Tàrraco

Llatí3,88 KB

Circ de Tarraco

Construït durant el regnat de Domicià (segle I dC).

L'edifici, encabit entre la muralla sud-est i la nord-oest, separava i alhora comunicava a través d'escales i de les voltes laterals, l'àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial.

Aquest estret encaix va provocar que fos de menor longitud que altres circs romans.

Tècnica de construcció

Argamassa encofrada (opus caementicium) per a les cimentacions i les voltes, que sostenien les grades i permetien l'accés i la circulació.

Grans carreus (opus quadratum) per al podium i la façana.

Les parets de suport es recobrien amb petits carreus o pedres irregulars.

Amfiteatre

Conserva solament les cinc grades inferiors, amb dos breus trams d'escala, a més de l'orchestra i algunes...

Continua llegint "Història i arquitectura de Tàrraco" »

Teatres Romans i Amfiteatres: Estructura i Funcionament

Llatí3,81 KB

Teatres Romans

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors; la orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena). Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los: Els grecs construïen els teatres sobre la falda d'una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades. Els romans aprofitaven...

Continua llegint "Teatres Romans i Amfiteatres: Estructura i Funcionament" »

Monuments i Emperadors de la Roma Antiga: Art, Història i Poder

Llatí4,77 KB

Escultura d'August de Prima Porta: Símbol de Poder

És una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta a la ciutat de Roma. En aquesta obra, hi veiem Octavi August, el primer emperador de Roma que va posar fi a les guerres de conquesta. L'escultura expressa serenitat i va ser creada per marcar l'entrada d'August a l'Olimp. La seva funció principal era la propaganda política. En aquesta figura, trobem Cupido al costat d'Octavi, recordant l'origen diví d'August.

Detalls de la Cuirassa: Iconografia Imperial

En aquesta escultura, també hi trobem la cuirassa de l'emperador August, amb una rica iconografia:

  • A la part superior, hi trobem el Cel i Aurora.
  • Al centre, hi veiem Tiberi amb la lloba, rebent les àligues imperials.
  • A sota, als dos costats,
...
Continua llegint "Monuments i Emperadors de la Roma Antiga: Art, Història i Poder" »

Glossari de termes literaris i lingüístics

Llatí2,66 KB

Accèsit: S'hi ha acostat. És un concurs literari quan la 4ª redacció no està al nivell de les altres, però mereix un reconeixement (premi menor)

Addenda: Coses que s'han d'afegir. Afegit que es posa en tesis o TDR (Annexos, aprox.)

Agenda: Llibre o quadern en què cada full correspon a un dia o diversos dies de l'any.

Alias: És un mote

Alter ego: Un altre jo; algú molt semblant a mi (algú que tens molta connexió, que comparteixes moltes coses)

Desideràtum: Cosa desitjada

Esnob: Sense noblesa (personatges que no pertanyien a la noblesa però volien fer-ho creure) (Fantasma, aprox.)

Lapsus: Error que es cometeix per inadvertència

Maremàgnum:

Memorandum: Recordatori (document en el que es recorda) (leer la cartilla) à Coses que cal recordar

Plus:

...
Continua llegint "Glossari de termes literaris i lingüístics" »

Les Guerres Púniques a la Península Ibèrica i les Balears: Història i Romanització

Llatí2,47 KB

Les Guerres Púniques a la Península Ibèrica i les Balears

Les Guerres Púniques van ser una sèrie de conflictes entre Roma i Cartago que van tenir un impacte significatiu a la Península Ibèrica i les Illes Balears.

Primera Guerra Púnica

Roma i Cartago van lluitar pel domini de les illes mediterrànies. Roma va derrotar Cartago a la batalla naval de les Illes Egates, obligant Cartago a entregar totes les seves naus i pagar una forta indemnització.

Segona Guerra Púnica

Roma i Cartago van signar el Tractat de l'Ebre, però Cartago (amb Hannibal al capdavant) va atacar la ciutat de Sagunt, aliada de Roma. Això va portar a Roma a declarar la guerra. Hannibal va aconseguir derrotar l'exèrcit romà quatre vegades, però no tenien suficients...

Continua llegint "Les Guerres Púniques a la Península Ibèrica i les Balears: Història i Romanització" »

Tàrraco Romana: Circ, Amfiteatre i Muralles Antigues

Llatí3,68 KB

La Muralla Romana de Tàrraco: Extensió i Restes

Sembla que la muralla va arribar a tenir una longitud de quatre mil metres, però actualment només se'n conserva una cinquena part, que correspon a la part alta.

Portes d'Accés a la Muralla de Tàrraco

Quant a les portes d'accés, només en coneixem una, situada molt a prop de la Torre de Minerva, encara que fortament afectada per actuacions arquitectòniques posteriors.

El Circ Romà de Tàrraco: Curses de Cavalls i Carros

El circ era l'edifici destinat a les curses de cavalls i carros i estava situat entre la Via Augusta i el Fòrum de la província, a la zona alta. Tenia una forma allargada amb els costats curts corbats. Feia uns 325 m de longitud i fins a 115 m d'amplada i es calcula que tenia...

Continua llegint "Tàrraco Romana: Circ, Amfiteatre i Muralles Antigues" »

Tàrraco: La Tarragona Romana, Història i Llegat

Llatí2,39 KB

Tàrraco: Una Ciutat Romana Clau a la Península Ibèrica

Els romans van arribar-hi a l’inici de la 2a Guerra Púnica. Tàrraco va ser la principal base d’hivernada dels exèrcits romans.

Els germans Escipió van establir un campament militar al costat d’un poble ibèric anomenat Kasse. En acabar la 2a Guerra Púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar fonamental, gràcies a la seva posició estratègica pròxima a l’Ebre i les Illes Balears.

La ciutat va adquirir la categoria de colònia a la segona meitat del segle I aC amb el nom de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tàrraco. August la va fer capital de la província Tarraconense. L’emperador hi va fer estada els anys 26-25 aC.

El reconeixement de la seva capitalitat va implicar...

Continua llegint "Tàrraco: La Tarragona Romana, Història i Llegat" »

Conjugació de verbs en català

Llatí12,58 KB

IMPERSONALS Infinitiucant-artém-erbat-reserv-irdorm-ir
Gerundicant-anttem-entbat-entserv-intdorm-int
Participicant-at
cant-ats

cant-ada
cant-ades
tem-ut
tem-uts

tem-uda
tem-udes
bat-ut
bat-uts

bat-uda
bat-udes
serv-it
serv-its

serv-ida
serv-ides
dorm-it
dorm-its

dorm-ida
dorm-ides
INDICATIU Presentcant-o
cant-es
cant-a
cant-em
cant-eu
cant-en
tem-o
tem-s
tem
tem-em
tem-eu
tem-en
bat-o
bat-s
bat
bat-em
bat-eu
bat-en
serv-eixo
serv-eixes
serv-eix
serv-im
serv-iu
serv-eixen
dorm-o
dorm-s
dorm
dorm-im
dorm-iu
dorm-en
Imperfetcant-ava
cant-aves
cant-ava
cant-àvem
cant-àveu
cant-aven
tem-ia
tem-ies
tem-ia
tem-íem
tem-íeu
tem-ien
bat-ia
bat-ies
bat-ia
bat-íem
bat-íeu
bat-ien
serv-ia
serv-ies
serv-ia
serv-íem
serv-íeu
serv-ien
dorm-ia
dorm-ies
dorm-ia
dorm-íem
dorm-íeu
dorm-ien
Passat (simple)cant-í
cant-ares
cant-
...
Continua llegint "Conjugació de verbs en català" »

Aventura a Egipte: Àngels, Raspa i el misteri de Nefertari

Llatí1,38 KB

Viatge a Egipte

Àngels, professora d'història obsessionada amb Egipte, i el seu fill Raspa viatgen a Luxor. Raspa, poc entusiasta, acompanya la seva mare ja que la seva àvia està de viatge.

A l'aeroport de Madrid, Rafel, marit d'Àngels i pare de Raspa, no pot viatjar per tenir el passaport caducat.

A Luxor, Hassan els espera com a guia. Embarquen al Florence per fer un creuer pel Nil fins a Assuan.

La Vall dels Reis

Visiten la tomba de Tutankamon i compren una pedra amb la silueta de Nefertari per 200 euros.

Es troben amb Brígida, antiga companya d'Àngels, i Charles, el seu acompanyant, que són traficants d'antiguitats.

El misteri de la pedra

Naguib, l'amo de la botiga, ven la pedra a Àngels per evitar ser detingut per la policia.

Brígida

...

Continua llegint "Aventura a Egipte: Àngels, Raspa i el misteri de Nefertari" »