Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Arquitectura Romana: Arcs, Basíliques i Mosaics

Llatí2,31 KB

L'Arc Romà i les seves Aplicacions

L'arc romà, de forma semicircular, es construïa amb un nombre senar de dovelles, la central anomenada clau. Per a la seva construcció, s'utilitzava una estructura auxiliar de fusta: la cimbra. Aquesta suportava les dovelles fins a la col·locació de la clau, que es fixava a martellades. Un cop finalitzat, es desmuntava la cimbra i l'arc començava a suportar la càrrega mitjançant la compressió. Els romans van utilitzar aquest tipus d'arc en aqüeductes, palaus i amfiteatres. La col·locació successiva d'arcs i cimbres permetia la construcció de voltes de canó, mentre que la cúpula es basava en la mateixa estructura, però en disposició circular.

Els Deu Llibres d'Arquitectura de Vitruvi

Durant l'...

Continua llegint "Arquitectura Romana: Arcs, Basíliques i Mosaics" »

El Mite del Descens als Inferns i la Celebració dels Morts

Llatí3,08 KB

El Viatge al Món dels Morts

Catàbasi i Anàbasi

Baixada al món dels morts (catàbasi), pujada (anàbasi) i sortida: reencarnació. Simbolitza el final d'una etapa molt llarga, el descans o el càstig, i també representa el judici.

Personatges que Baixen

Demèter i Hermes.

Càstigs

Sísif

Es va revelar al déu fluvial Asop que l'autor del rapte de la seva filla havia estat Zeus.

El càstig consistia a empènyer una gran pedra arrodonida des de la base d'una muntanya fins al cim per, un cop allà, veure com aquesta queia rodant fins al punt de partida.

Tici

Per ordre de la gelosa Hera, va intentar violar Leto, la mare d'Apol·lo i Àrtemis.

Dia rere dia, dos voltors (o dues serps) li devoraven el fetge, que es renovava a la nit, de manera que l'endemà...

Continua llegint "El Mite del Descens als Inferns i la Celebració dels Morts" »

Èpica Clàssica: Odissea, Eneida i Poesia Hel·lenística

Llatí3,37 KB

L'Odissea d'Homer

L'Odissea és la continuació de la Ilíada i narra les aventures d'Ulisses en el seu retorn a Ítaca. Aquest viatge dura deu anys. L'obra es caracteritza per la seva formularitat, amb versos que s'aprenien de memòria i es recitaven en hexàmetres.

L'Eneida de Virgili

L'obra consta de quasi deu mil hexàmetres dactílics, dividits en dotze llibres. Els sis primers narren els viatges d'Enees fins a arribar a Itàlia (part ilíaca), i els sis últims narren les seves conquestes a Itàlia (part odiseica). Aquesta obra comença in media res. Va ser un encàrrec d'August i utilitza l'al·literació (repetició d'una mateixa consonant dins del vers).

Resum dels Llibres de l'Eneida

  • Llibre 1: Els troians busquen un nou lloc per fundar
...
Continua llegint "Èpica Clàssica: Odissea, Eneida i Poesia Hel·lenística" »

Diccionari de Locucions Llatines Essencials: Significat i Ús

Llatí8,64 KB

Locucions Llatines d'Ús General i Administratiu

Accèssit

Recompensa inferior al primer premi en un certamen.

Addenda

Conjunt de notes addicionals a la fi d’un escrit o d’un llibre.

Agenda

Llibreta on s’anoten les coses que cal fer.

Àlies / Alias

Per altre nom, anomenat d’una altra manera; malnom o pseudònim.

Alter ego

Literalment, “un altre jo, un segon jo”.

Desideràtum

Literalment, “[Allò] desitjat”. Designa allò que algú desitja que li sigui atorgat.

Esnob (Sine nobilitate)

Persona que imita tota novetat en les idees, gustos, etc., pel sol fet que la seva adopció li sembla un senyal de distinció, bon gust o intel·ligència. L'origen és sine nobilitate (sense noblesa, sense noble origen).

Ex libris

Literalment, “dels llibres”....

Continua llegint "Diccionari de Locucions Llatines Essencials: Significat i Ús" »

L'Imperi Romà: Divisió, Romanització i Imperi Carolingi

Llatí2,47 KB

Piràmide Visigoda

  • Rei
  • Nobles
  • Clero
  • Campesins

Per què es va dividir l'Imperi Romà?

A la mort de l'emperador Teodosi I, l'Imperi romà es va dividir a efectes administratius en dues meitats. Arcadio, fill gran de Teodosi I, va quedar a càrrec del tron de l'Imperi romà d'Orient, mentre que el seu fill menor, Honori, va ser nomenat emperador de l'Imperi romà d'Occident.

La Romanització

Es diu romanització al procés d'assimilació cultural que va tenir lloc a la major part d'Europa occidental i els Balcans en l'Antiguitat, pel qual nombroses regions sota el poder polític de Roma van adoptar les seves institucions, costums, organització social i la seva llengua. El procés va tenir lloc en l'imperi de Trajà que ho va aplicar després d'haver

...

Continua llegint "L'Imperi Romà: Divisió, Romanització i Imperi Carolingi" »

Roma: Triumvirats, Guerra Civil i Ascens d'August

Llatí3,12 KB

Història de Roma: De la República a l'Imperi

Mari (Popu) va ser elegit cònsol 6 vegades = il·legal. Nou conflicte, la Guerra Social, provocada per les diferències entre els romans i els italians. Tenien pocs drets i van reclamar una equiparació amb els romans. Fi de la Guerra Social el 88 aC.

Primer Triumvirat

Pompeu (partit dels optimates), en tornar a Roma després de les seves conquestes, es va aliar amb Cras i Juli Cèsar. Pompeu aportava l'exèrcit, Cras els diners i Cèsar el suport dels populares. Durant aquest període, Cèsar va iniciar la conquesta de les Gàl·lies.

Guerra Civil

Cras va morir a Orient i Pompeu va ser nomenat cònsol únic, trencant el triumvirat. Cèsar es va presentar a Roma i va ocupar la ciutat, fet que va provocar...

Continua llegint "Roma: Triumvirats, Guerra Civil i Ascens d'August" »

L'Oratòria i la Literatura Llatina: Ciceró, Virgili i Ovidi

Llatí6,71 KB

L'Oratòria en Llatí

Sègle d'Or: és on es troben els millors escriptors en llatí, la influència dels quals ha arribat fins a l'actualitat. Estem parlant de Juli Cèsar i August. Destaquem en historeografia Tità Livi, en oratòria Ciceró, en èpica Virgili i Ovidi, en lírica Virgili i Horaci, i en elegia Ovidi. L'oratòria en llatí és ars bene dicendi, que significa l'art de parlar bé. Aquesta es basava en la retòrica i l'eloqüència. Marc Tul·li Ciceró: és el màxim representant de l'oratòria llatina. Va néixer a Arpi el 106 aC. Va estudiar filosofia i retòrica i va exercir com a advocat. Durant la seva vida política va tenir molts enfrontaments amb altres polítics, però destaca el que va tenir amb Catilina, al qual va...

Continua llegint "L'Oratòria i la Literatura Llatina: Ciceró, Virgili i Ovidi" »

Poesia Lírica Romana: Catul, Horaci i Ovidi

Llatí3,03 KB

La Poesia Lírica a l'Antiga Roma

S'entén per lírica l'efusió dels sentiments i idees del poeta, sense vincle amb un esquema formal fixe. A Grècia hi ha una gran varietat temàtica, cantada amb acompanyament musical, i a Roma igual, tot i que sense cant ni música.

Durant l'època arcaica (s. III-I a.C.) van existir cants lírics populars i durant l'època clàssica (s. I a.C.-I d.C.) hi va haver autors com:

Catul (84-54 a.C.)

Catul era de família eqüestre i va conèixer a Roma la seva estimada Lèsbia-Clòdia, qui li va obrir les portes a l'alta societat. Catul va viure la nova forma d'entendre la poesia on hi ha: subjectivisme (apareix la passió amorosa), originalitat i erudició, i menyspreu per l'epopeia llarga i preferència pels poemes...

Continua llegint "Poesia Lírica Romana: Catul, Horaci i Ovidi" »

L'Habitatge a l'Antiga Roma: Domus, Insulae i Villae

Llatí4,06 KB

L'Habitatge a l'Antiga Roma

La llar era un espai sagrat on es vivia i convivia entre quatre parets alçades al voltant del foc. Originalment, els llatins vivien en cabanes rodones o el·líptiques amb un sostre cònic de palla. De portes quadrades, dues finestres i sobre una base que aïllés la humitat, ja que a causa de la pluja aquestes cabanes acabaven inundades. Així va ser la cabana de Ròmul, fundador i rei de Roma. Sota la influència etrusca, aquestes cabanes evolucionaren, adoptant una forma rectangular. Igual que avui dia succeeix, a l'Antiga Roma les ciutats i les zones rurals tenien diferents tipus de cases. Hi havia les domus, les insulae i les villae.

La Domus: L'Habitatge Romà Típic

La domus fou l'habitacle típic de l'Antiga...

Continua llegint "L'Habitatge a l'Antiga Roma: Domus, Insulae i Villae" »

Naixement de la política: origen grec i romà

Llatí4,31 KB

NAIXEMENT POLÍTICA: els homes s'uneixen per viure en comunitat, neix la política.

ORIGEN GREC / LA DEMOCRÀCIA:

la ciutat més important del món grec va ser ATENES. Oligarquia (govern d'uns pocs), Monarquia (govern d'un sol home), Tirania (poder absolut d'una sola persona), Democràcia (govern del poble). Ateneas al V a.C: sistema de govern en què les decisions les prenia l'assemblea de ciutadans i no un rei/emperador. No tots eren considerats ciutadans, les dones, els infants, esclaus i els estrangers no podien participar en aquestes assemblees perquè no eren considerats ciutadans atenesos. DEMOCRÀCIA DIRECTA (els ciutadans es representen a si mateixos i voten directament). Al segle IV es va tornar a altres sistemes de govern com la monarquia,
...
Continua llegint "Naixement de la política: origen grec i romà" »