Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Marc Tul·li Ciceró: Vida i Obra

Primers Anys i Formació

Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpí (al Laci) el 106 a.C., dins una família de classe eqüestre. Va rebre l'ensenyament superior a Roma, on va estudiar sobretot les dues disciplines a les quals es dedicaria principalment: retòrica i filosofia (estoïcisme i platonisme). Per ampliar els seus coneixements en totes dues, va fer un viatge a Atenes, Àsia Menor i Rodes de tres anys. Als trenta anys es troba de nou a Roma actuant com a advocat i comença la seva carrera política. Va exercir com a qüestor a Siracusa, ciutat grega de Sicília. D'aquí va sorgir el primer gran èxit en els tribunals: el procés a Verres.

Ascens Polític i Consolat

Ciceró va seguir amb èxit la seva carrera...

Ovidi: Biografia i Obres del Poeta Llatí

Ovidi va néixer a Sulmona l'any 43 aC. Pertanyia a una família benestant que pogué enviar-lo a Roma a acabar els seus estudis i a formar-se en l'art de la retòrica. Després d'anar a Grècia i Àsia, de tornada, va exercir alguns càrrecs públics, però aviat va abandonar aquesta dedicació per consagrar-se a la poesia.

Ovidi es va convertir en un poeta d'èxit, fins que August el va desterrar, l'any 8 dC, a Tomis. Les causes del desterrament mai han estat clares. Sembla que es va veure implicat en una conspiració de la família imperial sobre la successió d'August, o bé amb els adulteris de les dues Júlies, la filla i la néta de l'emperador, totes dues també desterrades. Pel que fa al poema,...

L'Imperi Romà en l'Època dels Flavis

Durant el regnat dels emperadors Flavis, es va establir un sistema de protecció contra els pobles bàrbars conegut com a limes. Aquest sistema consistia en fortificacions a les fronteres de l'imperi, interconnectades per facilitar el desplaçament de les tropes. La dinastia va acabar amb l'assassinat de Domicià, a causa d'una conspiració contra el despotisme que practicava. L'imperi es preparava per entrar en la seva època més esplendorosa.

Nerva i Trajà (Hispània)

Després de la mort de Domicià, el Senat va nomenar emperador un dels seus membres d'origen hispà, Nerva. Com que no va tenir descendència, va adoptar com a fill Marc Ulpi Trajà. Trajà, nascut a Itàlica, prop de Sevilla, s'havia distingit...

El teatre

Emèrita Augusta comptava amb un teatre, un amfiteatre i un circ, situat a Estramurs.

Teatre romà

El teatre és el més ben conservat de la península, amb aforament per a unes 6000 persones. Scaenae frons, la part més espectacular, està formada per dos cossos de columnes corínties. L’espai entre les dues columnes era guarnit amb escultures. Davant hi havia l’escenari, el pulpitum, recobert de fusta, sota del qual es guardaven els elements propis d’escena. A la part posterior de l’escena hi havia les cambres, utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial. Els espectadors es distribuïen en mitjans passadissos, grades i la cavea. Els senadors i les màximes autoritats ocupaven...

Ja sabem què és la Romània i també quins elements han influït en la diferenciació dels dialectes del llatí segons la zona. Ara veurem quines són aquestes zones.

Romània estricta

Comprèn bàsicament les províncies romanes de la Hispània, la Gàl·lia, la Itàlica i la Dàcia. Actualment correspon, més o menys, als següents països: Portugal, Espanya, França, Itàlia, Romania, part de Bèlgica i part de Suïssa (els cantons sud-occidentals). En tota aquesta zona la romanització (colonització romana) va ser molt forta.

Romània perduda

En altres zones, la colonització fou més superficial i el llatí, que havia començat a parlar-s'hi, va sucumbir davant les llengües indígenes, veïnes o dels nous conqueridors, de manera que ara...

Rituales en la antigua Roma

Los cultos se celebraban ante el templo al aire libre alrededor de un altar, en capillas, bosques sagrados o fuentes. La oración se practicaba con el capa cubierto y girado hacia el oeste, tocando el altar o las rodillas de la estatua, se decía el nombre del dios al que se quería obtener beneficio acompañado de epítetos. Los sacrificios eran un refuerzo de la petición o agradecimiento por lo concebido. Antes de hacerlo, se debía bañarse y vestirse de blanco. Los animales no debían tener ninguna tara, eran llevados con una cuerda por unos servidores sin arrastrarlos. En la cabeza se les ponía una torta hecha de miel y harina salada. El servidor preguntaba al sacerdote y si se continuaba, un victimario lo...

27 Ac – Títol August

Pretenia aconseguir un govern sota l'aparença d'una república, però de mica en mica va anar acumulant poders en la seva persona. El senat continuava tenint els mateixos poders, però modificats: August nomenava els cònsols.

Provocà període de pau 'pax augustea'

August pacificà les províncies i es dedicà a la construcció de grans obres públiques per embellir la ciutat de Roma.

14 Dc – Mort August

El nou regnat de Tiberi (14-37) es caracteritzà per la manca de conflictes a l'exterior. I en la interna, va començar a tenir importància la figura del prefecte del pretori (cap de la guàrdia pretoriana que tenia la responsabilitat de la seguretat de l'interior de la ciutat i la de l'emperador), que tenia el comandament...

El llegat grec en la literatura de Roma:

L'influència literària grega per la conquesta de Grècia. La imitació de la cultura grega havia començat abans. Al segle IIIaC, a Tàrent (ciutat del sud Italia) el poeta i esclau d'origen grec Luci Livi Andrònic s'encarregà de traduir al llatí l'Odissea, va introduir Homer a Itàlia, i va escriure tragèdies basades en el model dels autors grecs clàssics.

Comèdia:

Va ser impulsada per Nevi, va arribar al apogeu amb Plaute (254-184 aC), les obres estan inspirades en les de l'escriptor grec Menandre, però més còmic.

Poesia:

Quint Enni, poeta de Plaute, va ser el primer representant de la poesia èpica, amb l'obra Annales, una història heròica de Roma des de l'arribada d'Enees a Itàlia, unia...

El teatre a Grècia i Roma

Les representacions no van tenir popularitat a Roma, però a Grècia van ser un símbol de festa popular. Les funcions de teatre van néixer dels cants dedicats a Dionís, sempre explicant una història. El poble grec les va utilitzar com a manera de purificar-se, mentre que els romans les veien com una simple diversió.

Les representacions van perdre el seu esperit religiós i es van organitzar concursos dramàtics per commemorar esdeveniments polítics i de tota mena.

Els espectadors estaven drets durant tota l'actuació. Més endavant es van construir teatres movibles, de fusta, amb unes grades en semicercle. L'imponent teatre de Marcel tenia una capacitat per a 20.500 espectadors.

La càvea o graderia era semicircular...

L'Amfiteatre Romà: Unió de Dos Teatres

L'amfiteatre era un edifici el·líptic que unia dos teatres. Les parts principals eren:

• L'arena: On es feien els espectacles, envoltada per un pòdium i protegida per una reixa metàl·lica per al públic.
• La càvea: On se situava el públic damunt d'un pòdium, dividida en sectors (maeniana) mitjançant passadissos concèntrics. S'accedia mitjançant portes anomenades vomitoria.
• El soterrani (subterraneus): Sota l'arena, on es guardaven els decorats, gàbies de les feres i material necessari per als espectacles. Es podia cobrir amb un tendal (velum). El més important de tots fou el Colosseu.

Els Gladiadors

Alguns tipus de gladiadors eren:

• El samnita, el gal i el traci duien casc, cuirassa, escut, espasa