Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Urbanisme Romà: Tècniques i Infraestructures

Llatí2,77 KB

L'Urbanisme a l'Antiga Roma

Els Rituals i el Traçat Urbà

Els romans feien servir tècniques constructives en l'urbanisme que provenien dels grecs o dels etruscs. Una de les característiques que utilitzaven eren els rituals que feien abans de construir la ciutat. Aquests són els auguris (observar un senyal) que es feien per saber si els déus els eren favorables. Seguidament, un sacerdot marcava amb una arada el solc dels límits de la ciutat, on es construirien les muralles (pomperium). Aquest procés s'anomenava inauguratio.

L'organització principal de la ciutat era la divisió amb els dos carrers principals: el Decumanus Maximus (d'est a oest) i el Cardo Maximus (de nord a sud). A cada extrem dels carrers principals hi havia una porta per...

Continua llegint "Urbanisme Romà: Tècniques i Infraestructures" »

Art i Arquitectura Antiga: Sarcòfag Etrusc, Pompeia i Maison Carrée

Llatí4,77 KB

El Sarcòfag dels Esposos: Art Etrusc (520 aC)

Aquesta escultura etrusca pertany als últims anys de l'etapa de la monarquia de Roma (753-509 aC). Durant aquest període, Roma va ser governada per set reis: els quatre primers llatins i els tres últims etruscs. La Península Itàlica estava aleshores ocupada per diverses tribus, com els llatins, etruscs, samnites, sabins i umbres.

Els etruscs eren un poble originari d'Àsia Menor, la cultura dels quals era una interessant barreja d'art grec i art oriental. Donaven molta importància a la vida després de la mort, una creença que influenciaria en gran manera l'art romà posterior.

Significat i Funció del Sarcòfag Etrusc

El poble etrusc, profundament marcat per les seves creences religioses, creia...

Continua llegint "Art i Arquitectura Antiga: Sarcòfag Etrusc, Pompeia i Maison Carrée" »

Virgili: Bucòliques, Geòrgiques i Eneida

Llatí2,89 KB

Vida de Virgili

Publi Virgili Maró va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d'Itàlia, l'any 70 a. C. El seu pare era un pagès, propietari de les seves terres i amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teòcrit, que va ser l'iniciador de la poesia bucòlica al segle III a. C.

Aquest èxit va facilitar-li l'entrada al cercle de Mecenes i la proximitat amb August i el seu programa polític. Tot i que Mecenes li va regalar una casa a Roma, ell sempre va preferir viure al camp, al sud d'Itàlia. Per això no...

Continua llegint "Virgili: Bucòliques, Geòrgiques i Eneida" »

Empúries: Història i Arqueologia d'una Ciutat Grecoromana Clau

Llatí10,89 KB

Empúries: Orígens i Evolució Històrica

Empúries va ser una colònia grega fundada a principis del segle VI aC i, posteriorment, un important assentament romà. Destaca per ser un dels primers llocs de la península Ibèrica a rebre els romans.

Fundació Grega: Empòrion, Ciutat Mercat (c. 575 aC)

La colònia grega Empòrion va ser fundada pels volts de l'any 575 aC a l'extrem meridional del golf de Roses. Els seus fundadors van ser grups de foceus, comerciants grecs procedents de Focea (actual Turquia), dedicats a la distribució de mercaderies. Sobre un poblat indígena preexistent, van establir un primer assentament, la Palaia Polis ('ciutat vella'). Anys més tard, la ciutat va créixer i va sorgir la Neàpolis ('ciutat nova'). El nom...

Continua llegint "Empúries: Història i Arqueologia d'una Ciutat Grecoromana Clau" »

La vida a les viles romanes

Llatí4,02 KB

La villa

Vivien els romans més benestants, tenien una casa de camp, anomenada villa situada en un lloc amb bon clima, en una terra fèrtil a prop d’un riu, mar o bona vista. Té dues parts:

La villa rústica:

la granja dedicada als treballs del camp.

La villa urbana:

la residencia del senyor i la seva família. Aquestes construccions eren independents. A la villa rústica, hi havia dos corrals i en cada un d’ells un abeurador (piscina). Al pati interior estava l’edifici on vivien els esclaus. També hi havia una cuina, un menjador, habitacions i el lavabo. Al costat de la villa rústica hi havia l’era. La villa urbana estava en un lloc amb bona vista. Les sales més importants eren el triclinis (d’estiu), hivern, grans reunions... També...

Continua llegint "La vida a les viles romanes" »

El Circ de Tàrraco: Història i Conservació

Llatí2,64 KB

El Circ de Tàrraco

El circ de Tàrraco, complement del fòrum provincial, va ser construït durant el regnat de Domicià (finals del segle I d.C.) i destinat a les curses de carros. L'edifici, situat entre la muralla sud-est i la nord-oest, separava i, alhora, comunicava, a través d'escales i de les voltes laterals, l'àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial. Aquest estret encaix va fer que fos de menor longitud que altres circs romans.

La tècnica constructiva era diversa:

  • Argamassa encofrada (opus caementicium) per a les cimentacions i les voltes, que sostenien les grades i permetien l'accés i la circulació.
  • Grans carreus (opus quadratum) per al podium i la façana.
  • Les parets de suport es recobrien amb petits carreus o pedres
...
Continua llegint "El Circ de Tàrraco: Història i Conservació" »

Santa Sofia i Art Romànic: Història, Arquitectura i Context

Llatí2,94 KB

Santa Sofia de Constantinoble

Arquitectes: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet, segle VI dC, Istanbul (Turquia). Estil: Bizantí. Materials: Maó i marbre. Característiques: Arcs i voltes monumentals.

Context Històric i Artístic Bizantí

Santa Sofia es va erigir sobre les restes d'una basílica del segle IV que va ser destruïda i incendiada durant la revolta urbana de Nika, en els primers anys de Justinià. L'emperador va iniciar una política expansionista amb l'objectiu de restaurar l'antic Imperi. Per dur a terme la construcció, va escollir dos científics experts en cinètica i teòrics de les lleis físiques, en lloc de mestres d'obres tradicionals.

Anàlisi Formal

La planta és rectangular, amb quatre pilars al centre. Damunt hi ha...

Continua llegint "Santa Sofia i Art Romànic: Història, Arquitectura i Context" »

L'Eneida de Virgili: Influència, Vida i Obra

Llatí3,03 KB

Virgili escriu la seva obra més important, l’Eneida, a l’època de l’Imperi, sota el mandat de l’emperador August. Aquesta esdevenia la gran epopeia nacional romana, però no va ser la primera, ni Virgili el primer escriptor de poesia èpica. Els primers escrits literaris en llengua llatina pertanyen a la poesia èpica, ja que solen explicar la fundació de ciutats importants, moments històrics rellevants, etc. Cal remarcar la gran influència de la cultura grega en aquest gènere poètic i en tota la literatura llatina, que va prendre com a model les dues grans obres èpiques de la literatura grega, l’Odissea i la Ilíada. Aquest gènere poètic es consolidà amb Nevi i Enni (escriptors), considerats els creadors de l’epopeia...

Continua llegint "L'Eneida de Virgili: Influència, Vida i Obra" »

Arquitectura Romana: Colosseu i Casa del Poeta Tràgic

Llatí3,91 KB

Colosseu

Context

Va començar a construir-se l'any 72 dC durant el mandat de l'emperador Flavi Vespasià i es va inaugurar l'any 80 pel seu successor Tit. No es va acabar completament fins a l'any 82 gràcies a la iniciativa de Domicià. L'abandonament i dos terratrèmols van provocar la ruïna parcial del monument, convertint-lo en una pedrera de marbre travertí per a altres edificis.

Descripció Formal

Part de la façana conservada està articulada en 4 nivells aixecats sobre un podi. Els 3 primers nivells presenten una successió de 80 arcs de mig punt amb columnes adossades que suporten un entaulament decoratiu. El 4t nivell és un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars. Ordres: dòric-toscà, jònic i corinti. Planta...

Continua llegint "Arquitectura Romana: Colosseu i Casa del Poeta Tràgic" »

Virtut, Eloqüència i Oci en la Roma Clàssica

Llatí3,7 KB

La Derrota de Spartacus

Hostes, a Licinio Crasso fugati, in extrema Italiae refugerunt. Ibi circa Bruttium angulum clausi sunt et, cum fugam in Siciliam pararent sed nauigia non suppeterent, tandem dignam mortem obierunt et sine missione pugnauerunt. Spartacus ipse, in primo agmine fortissime dimicans, quasi imperator occisus est. Els enemics, posats en fuga per Licini Cras, es van refugiar en els confins d'Itàlia. Allí foren encerclats a la punta del Brutium i, com que preparaven la fuga a Sicília però no disposaven de naus, finalment van afrontar una mort digna i van lluitar sense treva. Espartac mateix, lluitant duríssimament en el primer rengle, fou mort com si es tractés d'un general.

El Bany Romà

Est balinei cella frigidaria spatiosa,

...
Continua llegint "Virtut, Eloqüència i Oci en la Roma Clàssica" »