Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Empúries: Porta d'Entrada de la Cultura Clàssica

Les restes arqueològiques d'Empúries, a l'Escala (Alt Empordà), són un testimoni excepcional de la presència dels grecs i dels romans a casa nostra durant segles. Aquest jaciment, que va començar a excavar-se fa 100 anys, és un dels recintes arqueològics més importants de la Mediterrània. S'hi pot visitar l'única ciutat grega conservada a la península Ibèrica.

Aquesta zona estava habitada per tribus indígenes, els indigetes. Tenien una cultura i una economia poc desenvolupada, basada en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Vivien en molts enclavaments situats en les elevacions que ressaltaven entre els aiguamolls. Un d'aquests es trobava en un petit istme, en el poblet...

Els Orígens Mítics de Roma

El Llegendari Viatge d'Eneas

La Caiguda de Troia i la Missió d'Eneas

Un grup de troians va poder escapar de Troia, després de la seva caiguda a mans dels grecs, sota la direcció d'Eneas, gendre de Príam, rei de Troia, i fill d’Anquises i de la deessa Venus. Eneas va abandonar Troia portant el seu pare a les espatlles i, a les mans, el Pal·ladi (estàtua sagrada de Pal·les Atena) i el seu fill Ascani. Creusa, la seva dona, es va perdre durant la fugida en aturar-se a contemplar l’incendi de la ciutat.

Eneas a Cartago: L'Amor Tràgic de Dido

Del seu llarg viatge per la Mediterrània, en destaca el seu desembarcament a Cartago, on la reina Dido se'n va enamorar profundament. No obstant això, Eneas la va deixar...

Urbanisme i Obres Públiques a l'Antiga Roma

Les ciutats eren edificades de nou pels urbanistes. Ells decidien on projectar un plànol general per als espais destinats: habitatges, botigues, temples. L'urbanisme romà seguia el model de les civilitzacions etrusca i grega. Els dos carrers principals en creu tenen un origen etrusc, aquests orientats en direcció est-oest (decumanus maximus) i nord-sud (cardo maximus). Els rituals religiosos eren una herència etrusca, es prenien els auguris per saber si els déus eren favorables. Després un sacerdot traçava un solc amb una arada marcant els límits per a la nova ciutat excepte les portes. El solc assenyalava el pomerium (perímetre protegit pels déus) on damunt es construirien les muralles....

Fundació de Roma i Expansió

Llegenda: Ròmul i Rem, bessons fills de Mart, abandonats i alletats per una lloba. Creació de la ciutat i disputa per l'emplaçament. Ròmul esdevé sobirà i, després de la seva mort, és deïficat com a "Quirí".

Realitat: Habitada des de fa milers d'anys. Disciplina i organització. Aliances amb tribus llatines veïnes i imposició d'un govern etrusc. Subjugació d'Itàlia (256 aC). Desenvolupament militar i cívic. La monarquia de Ròmul finalitza el 509 aC amb el derrocament de Tarquini el Superb, donant pas a la República Romana.

Conquesta d'Itàlia, la Mediterrània Oriental i Europa progressivament. A la Mediterrània Occidental, la conquesta d'Itàlia va culminar el 150 aC amb la imposició romana. El...

El Temple Funerari de Mentuhotep II a Deir el-Bahari

El temple funerari de Mentuhotep II a Deir el-Bahari (Dinastia XI) està envoltat per un mur, com la muralla de les primeres piràmides, la qual cosa indica un retorn als cànons antics.

Utilitzen la muntanya per delimitar i crear l'espai. La piràmide està a l'espai més gran. El temple funerari tenia una sala hipòstila, és a dir, es tornen a consolidar les estructures antigues, però sempre reduïdes de mida. Per tant, aquí hi havia petites tombes.

Al costat, hi havia petits habitatges per a la gent que li rendia culte, magatzems, etc.

La rampa d'accés és una innovació d'aquesta època, però el pati es queda a baix. A més, construir al costat de la muralla fa que només s'hagin de...

El Foedus del 418 i l'Assentament Visigot a Aquitània

Wàlia, rei dels visigots, signà un nou foedus l'any 416. Aquest pacte convertia els visigots en soldats de l'exèrcit romà. La seva missió era expulsar els pobles germànics assentats a la península Ibèrica: els vàndals silinges a la Bètica i els alans a la Lusitània i part de la Cartaginense. Aquestes eren les zones amb les propietats senatorials més importants. A canvi, els visigots rebrien blat com a pagament. Entre el 416 i el 417, van aconseguir expulsar les estirps dominants dels vàndals silinges. Els supervivents es van unir als vàndals asdings del nord.

L'Imperi Romà va tenir problemes per complir amb l'aprovisionament de blat a causa d'una usurpació al nord d'Àfrica....

L'Esport a les Polis Gregues

Les polis proporcionaven als seus ciutadans els mitjans per cuidar els seus cossos: palestres, banys públics, gimnasos... La pràctica dels exercicis físics era considerada un privilegi dels ciutadans lliures. Els atletes més avantatjats eren seleccionats per als jocs panhel·lènics que van celebrar-se a Olímpia, a Delfos, a Corint i a Nèmea.

Els Jocs Olímpics Antics: Origen i Significat

A partir de l’any 776 a.C., cada quatre anys, entre finals de juliol i començaments de desembre, se celebraven al santuari d’Olímpia unes competicions atlètiques que trencaven la monotonia de la vida quotidiana, aturant per uns quants dies fins i tot les guerres entre grecs. Les Olimpíades tenien un gran poder de convocatòria:...

El Pater Familias i l'Educació Romana

El pater familias ensenyava a llegir i escriure als fills. L'objectiu de l'ensenyament era la formació moral, civil, física i estètica.

Les Tres Etapes de l'Ensenyament Romà

1. Ludus Literarius (Ensenyament Primari: 7-12 anys)

Les classes es feien en locals humils, com galeries (pergulae), sota els porxos del fòrum, en botigues llogades (separades del carrer per una cortina, velum) o a l'aire lliure.

• Els alumnes s'asseien en tamborets (subsellia).
• El mestre (magister) seia en una cadira amb respatller (cathedra).
• S'ensenyava a llegir (legere), escriure (scribere) i comptar (calculare).
• Aprenien a comptar amb els dits i amb l'àbac (abacus), una mena de tauler amb pedretes.

2. Ludus Grammatici (Ensenyament

La Restauració Augustana

La seva restauració religiosa va ser reforçada amb la construcció de temples, en especial els de Cèsar, Apol·lo i Mart Venjador. També, uns conjunts com l’Ara Pacis (altar de la pau) i les nombrosíssimes estàtues d’August i dels membres de la seva família, aixecades per tot arreu de l’Imperi, van saber combinar la tradició realista del retrat romà amb la idealització hel·lènica que corresponia al culte imperial.

La Dictadura de Cèsar

Participa en l’intent de forçar les institucions republicanes, aparentment respectades, a fi de reunir en les seves mans tot el poder, tradicionalment repartit entre els membres de l’oligarquia. Exercien diverses magistratures ininterrompudament, contra els costums...

La comèdia. Plaute i Terenci

La comèdia entrà a Roma per influència de la cultura grega. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues. Plaute compongué un tipus de comèdia d’esperit romà.

A Roma convivien:

• Fabula palliata (Plaute): la comèdia a la manera grega. L'acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el pallium.
• Fabula togata: comèdia d’ambient romà en què els actors vestien la toga.

La vida i obra de Plaute

Titus Maccius Plautus (s. III aC) va néixer a Sarsina poc abans del 250 aC. Sembla que va anar a Roma de jove, on es dedicà al món del teatre i formà part d’una companyia de còmics. Va decidir dedicar-se al comerç, però el seu negoci fracassà.

Plaute es dedicà exclusivament...