Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Tàrraco, la Capital del Món

L'Arribada dels Romans i el Desenvolupament de la Ciutat

L'any 218 aC, els romans van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i van fundar un campament militar a Tàrraco. Van escollir aquest lloc perquè tenia un port natural i un turó per a defensar-se. Aquest turó es va convertir en un recinte emmurallat que servia de protecció durant la conquesta de l'interior de la Península.

Aquests dos elements van afavorir un ràpid desenvolupament. Aquest procés de prosperitat es va veure refermat amb la concessió de l'estatus de colònia de dret romà (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco).

Durant els anys 26 i 25 aC, Tàrraco va esdevenir la capital del món, quan August va decidir marxar de Roma per poder dirigir...

ELS POBLADORS IBERS DE L’EMPORDÀ

A l’edat del Bronze, els indigetes (tribus indígenes), que tenien una cultura i una economia molt poc desenvolupada, basada principalment en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Aquestes tribus vivien en un petit istme, on hi ha el poble de SANT MARTI D’EMPÚRIES. Anys després, uns comerciants, procedents de Focea, van instal·lar un assentament grec en aquestes terres amb una clara finalitat comercial. Avui en dia la coneixem com a cultura ibèrica.

EMPORION GREGAL

L'any 600 aC, grecs procedents de Focea arriben a les costes catalanes i funden la Palaiàpolis (ciutat antiga). En poc temps, s'ubiquen a terra i funden la Neàpolis (ciutat nova).

LA CIUTAT ROMANA D’EMPORIAE

L'any 218 aC, amb...

Tàrraco

L'Amfiteatre

L'amfiteatre es va construir a l'inici del segle II dC fora de les muralles i molt a prop de la platja. Tenia una forma el·líptica i una capacitat per a 14.000 espectadors. La superfície central era l'arena, on es desenvolupava l'espectacle, i a sota d'aquesta hi havia les fosses, on s'amagaven els mecanismes necessaris per a l'espectacle i per on circulaven tant els animals com els gladiadors. La graderia on seia el públic estava elevada en relació a l'arena per un mur de 3,25 m (el podi) que servia de tanca protectora i alhora facilitava la visió de l'espectacle.

Al segle VI es va construir a l'arena una església en memòria de Fructuós, Auguri i Eulogi, i al segle XII s'hi va construir una església romànica consagrada...

TARRACO

L'any 218 aC els romans van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i van fundar un campament militar a Tàrraco. Van escollir aquest lloc perquè hi havia un port de mar i un turó rocós per a la defensa. El turó el van convertir en un recinte emmurallat que servia per a la protecció del nucli civil i la base militar que va permetre la conquesta de l'interior de la Península, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. L'any 27 aC l'emperador August la va designar capital de Hispània Citerior o Tarraconense. Durant els anys 26 i 25 aC August va marxar de Roma per instal·lar-se a Tàrraco per dirigir les campanyes militars contra els càntabres i els àsturs. Durant aquests dos anys s'inicià una gran transformació urbanística...

L'Imperi Romà: Dinastia Julioclàudia

1. L'Inici de l'Imperi i August (27 aC – 14 dC)

El gener de l'any 27 aC, Octavi es va presentar davant el Senat declarant que, havent guanyat la guerra civil contra Marc Antoni, la seva missió havia acabat. Va simular que volia retornar els seus poders al Senat i al poble de Roma. Els senadors, davant d'aquesta situació, li van confirmar els poders i li van concedir el sobrenom d'August. Així va néixer l'Imperi Romà.

El Principat d'August

Octavi, intel·ligentment, i per no patir el mateix destí que el seu pare adoptiu Juli Cèsar, no es va declarar rei ni dictador. Va crear un nou règim anomenat Principat. Aparentment, respectava les institucions republicanes, però les va posar sota la seva responsabilitat....

Vespasià: L'Emperador Auster (69-79 d.C.)

Tit Flavi Sabí Vespasià va prendre el poder el 21 de desembre de l'any 69 d.C., després de guanyar una guerra civil contra Vitel·li.

Descendent de l'ordre eqüestre, va arribar a senador i va guanyar fama com a militar en les campanyes contra els jueus. Tenia fama d'exigent, però també d'auster i de no dilapidar diners en despeses innecessàries. Alguns pensaven que la seva austeritat era més aviat mesquinesa.

El seu regnat va ser auster, iniciador d'una sèrie de reformes financeres que van permetre sanejar l'imperi i el van dotar dels mecanismes necessaris per afrontar el futur.

A la seva mort, el va succeir el seu fill Titus.

Titus: L'Emperador Benvolgut (79-81 d.C.)

Fill de Vespasià, Titus va...

Introducció a la Història de Roma

La història de Roma es pot dividir en tres grans etapes: la Monarquia, la República i l'Imperi.

La Monarquia Romana (753 a.C. - 509 a.C.)

La Monarquia Romana va ser un període de set reis, dels quals dos eren llatins, dos sabins i tres etruscos. La monarquia era electiva. L'últim rei, Tarquini el Superb, va ser expulsat el 509 a.C. per violar Lucrècia, fet que va marcar el final d'aquesta etapa.

Els Set Reis de Roma

• Ròmul (753 a.C.): Llatí, fundador de Roma. Va dividir la població en patricis i plebeus i va crear el Senat.
• Numa Pompili (716 a.C.): Sabí, va fundar les principals institucions religioses.
• Tul·lus Hostili (673 a.C.): Llatí, va conquerir Alba Longa.
• Anc Marci (641 a.C.): Sabí, va estendre

Anàlisi del Discurs de Brutus

Estratègia Retòrica i Oposició

• Parteix de l’oposició directa: “Estimes més a Cèsar o a Roma?”
• El discurs és ple d’oracions distributives i disjuntives: “o això..., o allò...”. S’ha de triar exclusivament una de les dues premisses, i cadascuna comporta una conseqüència diferent.
• Prefereix que els que no vulguin escoltar marxin i, per explicar-se millor, els conspiradors es reparteixen el públic en diversos carrers.
• Qualifica el públic de: “Romans, compatriotes, amics”.
• Se situa en el mateix nivell que l'audiència.

El Dilema Central: Llibertat o Esclavitud

Així, Brutus planteja la pregunta: “Què us estimareu més?”

Premissa A: La Mort com a Esclaus

Que Cèsar visqués i/però que tots...

La Correguda de l'Elies

Aquest relat narra en tercera persona els pocs minuts de l'Elies corrent des de casa seva fins al Cafè del Silveri, on para la línia d'autocars que van cap a Lleida. El cronista vol saber l'hora i la ruta que fa l'Elies preguntant als veïns, els quals donen informació contradictòria fins que, finalment, arriba a saber quin camí va seguir i, el més rellevant, per què corria d'aquella manera.

L'Elies corre per dir al conductor de l'autocar que no cal que li porti el medicament que li havia encarregat per a la seva dona que, segons el metge, estava a les acaballes i no podria durar gaire més amb vida. L'home es vol estalviar els diners de les medicines ara que ja no hi ha res a fer perquè se salvi.

Aquesta història...

República Romana

República

Alt Imperi Romà

Alt Imperi

Context Històric

República (509-27 a.C.)

Alt Imperi