Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Termes Llatins i Estrangers d'Ús Freqüent

Accèssit

(Llatí: 's'hi ha acostat')

m. En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi.

Addenda

f. Notes addicionals a la fi d'un escrit, especialment d'un llibre, per a completar-lo o corregir-lo.

(Origen: Gerundi neutre plural del verb llatí *addo*, 'coses que s'han d'afegir').

Agenda

f. Llibre o quadern en què cada full correspon a un dia o diversos dies de l'any i que serveix per a anotar-hi, a fi de no oblidar-les, les coses que una persona ha de fer i altres dades.

(Origen: Gerundi neutre plural del verb llatí *ago*, 'coses que s'han de fer').

Àlies (Alias)

(Llatí: 'altrament')

• Adv. Per altre nom. Ex: Joan Pi, àlies el Xic.
• m. Sobrenom. Ex: El Xic no és pas el seu nom; és el seu àlies.

Funcions del Colosseu

Funció Lúdica

El Colosseu és un amfiteatre i, per tant, un espai dedicat a la celebració d’espectacles: lluites de gladiadors (munera), amb feres salvatges (venationes) i representacions de batalles navals històriques (naumàquies). L’entrada era gratuïta i la gent seia segons el seu estatus social.

Funció Propagandística

Abans de l’incendi de Roma, en època de Neró, Roma era de les poques ciutats romanes que encara tenien un amfiteatre de fusta, però amb l’incendi va quedar completament destruït.

Vespasià necessitava guanyar-se la confiança del poble i la construcció del Colosseu formava part de la campanya propagandística del nou emperador per tal que el poble tornés a confiar en els seus governants,...

L'Exèrcit Romà: Evolució i Reformes

L'Exèrcit a l'Època Monàrquica

L'exèrcit romà va ser el més poderós del món, però la seva organització no va ser sempre la mateixa; es va anar modificant a mesura que l'imperi evolucionava. Els romans, majoritàriament propietaris agrícoles, agafaven les seves armes per defensar les seves terres i atacar pobles veïns. El poble es dividia en 30 cúries, cadascuna proporcionava 100 infants, 10 genets i 1 tribu militar. L'exèrcit sumava un total de 3.000 infants i 300 genets.

Les Reformes de Servi Tul·li

Servi Tul·li va concedir la ciutadania als plebeus, permetent-los formar part de l'organització militar de Roma. Els ciutadans estaven obligats a servir a l'exèrcit. El poble es dividia en centúries,...

Estructura del Teatre d'Epidaure

Separació i Accés

• La separació entre un nivell i l’altre està marcada per un passadís o corredor, el «diàthoma».
• La comunicació entre la part baixa i la part alta de cada nivell es fa mitjançant tretze escales radials al nivell inferior i vint-i-quatre al nivell superior.

Seients i Aforament

• Els seients de pedra estan perfectament treballats, especialment els de la fila preferent, a baix de tot, que a més tenen respatller i braços.
• L’aforament és d’unes 14.000 persones (amb possibilitat d'arribar a 15.000).

La Skene (o Escena)

Feia de teló de fons i estava formada per un edifici situat darrere de l’orchestra. Com que aquest no s’ha conservat, es desconeix la seva forma, però es creu que devia...

Gramàtica Llatina i Evolució Lingüística

La Primera Declinació Llatina

La primera declinació llatina inclou substantius femenins (i alguns masculins) que acaben en -a al nominatiu singular. A continuació, es mostren els casos i les seves desinències per a rosa, -ae (rosa) en singular i plural:

• Nominatiu: ros-a (singular), ros-ae (plural)
• Vocatiu: ros-a (singular), ros-ae (plural)
• Acusatiu: ros-am (singular), ros-as (plural)
• Genitiu: ros-ae (singular), ros-arum (plural)
• Datiu: ros-ae (singular), ros-is (plural)
• Ablatiu: ros-a (singular), ros-is (plural)

El Verb Llatí: Desinències Personals

Les desinències personals s'afegeixen a l'arrel del verb per indicar la persona i el nombre. Aquí teniu un resum de les desinències més comunes:

• Singular:

Espectacles Públics Romans

Jocs Públics (Iudi Publici)

Els jocs públics romans incloïen una varietat d'espectacles, com ara:

• Lluites de gladiadors: combats a mort entre gladiadors, sovint esclaus o presoners de guerra.
• Curses de carros: competicions de velocitat amb carros tirats per cavalls.
• Exhibicions d'animals exòtics: presentació d'animals salvatges i exòtics, sovint en combats contra gladiadors o entre ells.

Amfiteatre

L'amfiteatre era un edifici el·líptic, similar a la unió de dos teatres, dissenyat per acollir els jocs públics. Les seves parts principals eren:

• Arena (harena): espai central cobert de sorra on tenien lloc els espectacles.
• Càvea (cavea): graderia on s'asseia el públic, situada sobre un pòdium i dividida en sectors

Origen de la Novel·la Clàssica

Les primeres manifestacions literàries van ser poemes religiosos, funeraris... Van aparèixer altres gèneres literaris: teatre, historiografia, oratòria, fins a arribar a la novel·la. Aquest gènere ha influït enormement en tota la literatura occidental posterior. Només s'han conservat dues novel·les d'un gran nivell literari: El Satiricó de Petroni i L'ase d'or d'Apuleu.

Novel·les d'Intriga Ambientades a Roma

Moltes novel·les tenen un component històric però afegeixen al seu argument elements policíacs d'intriga i investigació. Els casos d'assassinats, robatoris o altres tenen lloc a Roma. Gràcies a les investigacions dels protagonistes podem conèixer com era la ciutat, quins espectacles s'hi celebraven...

El Circ Romà: Estructura i Espectacles

Parts del Circ Romà

• Planta: rectangular i corbada en un dels seus costats.
• Harena: pista central.
• Spina: terraplè allargat que dividia la pista en dues meitats, sovint decorat amb obeliscos egipcis.
• Carceres: cotxeres on es preparaven els carros, els cavalls i els aurigues.
• Pulvinar: llotja presidencial des d'on es donava la sortida amb el llançament d'un mocador blanc.
• Cavea: graderia per als espectadors.
• Vomitoria: passadissos d'accés i sortida.

L'Espectacle Principal del Circ

L'espectacle més popular del circ romà eren les curses de cavalls, conduïts per un auriga.

Les Factiones

• Factiones: grups de seguidors que es feien càrrec de l'entrenament i de les despeses dels animals i dels aurigues.

L'Amfiteatre

Oratòria a la Roma Republicana

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i convèncer els oients, essencial a la Roma democràtica. La retòrica era la principal matèria de l'ensenyament superior. L'època d'or de l'oratòria va ser durant la República, amb Ciceró com a orador per excel·lència.

Ciceró (106 aC - 43 aC)

Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpino, fill d'una família de cavallers. Va completar els seus estudis a Roma i va viatjar a Grècia i a l'Àsia Menor. Al tornar a Roma, va començar la seva carrera política. Va ser nomenat cònsol l'any 63 aC i va pronunciar les quatre Catilinàries. Després de l'exili, va tornar a Roma i es va enfrontar a Marc Antoni. Va ser assassinat l'any 43 aC a la seva vila de Fòrmies.

Discursos

Virgili: Vida, Obra i Llegat Literari

Virgili va néixer prop de Màntua, una ciutat del nord d'Itàlia, l'any 70 aC. El seu pare era un pagès, propietari de les seves terres i amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i, després, a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model grec de Teòcrit, qui fou l'iniciador de la poesia bucòlica al segle III aC.

Reconeixement i Vida Rural

Aquest èxit li va facilitar l'entrada al cercle de Mecenàs i la proximitat amb August i el seu programa polític. Tot i que Mecenàs li va regalar una casa a Roma, ell sempre va preferir viure al camp, al sud d'Itàlia. Per això...