Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Vinyes Verdes Vora el Mar

De Josep Maria de Sagarra

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol...

Característiques Generals del Segle II

Al segle II dC, durant la segona meitat, van començar els problemes greus que es podien esperar d'un imperi massa extens per ser dominat amb eficàcia. Encara s'hi van incorporar nous territoris, obligant els romans a mantenir-hi permanentment un gran nombre de tropes. La innovació més significativa, per les conseqüències que tindria en el futur, va ser el govern col·legiat en el regnat de Marc Aureli: l'Imperator Augustus compartia el govern amb una altra persona. Les províncies van experimentar una puixança econòmica espectacular, que es va manifestar en l'embelliment de les ciutats més importants. Hispània va continuar dividida en tres províncies: Tarraconense, amb capital a Emèrita Augusta....

Gai Juli Cèsar

Primers anys i carrera política

Gai Juli Cèsar va néixer l'any 100 aC al si d'una família patrícia, la gens Iulia. Tot i que el seu pare va morir quan ell tenia 15 anys, el jove Cèsar va començar prompte a participar en la vida pública, ja que poc abans va ser nomenat flamen dialis. Arran del matrimoni de la seva tia paterna Júlia amb el polític reformador Gai Mari, va entrar en contacte directe amb l'agitat ambient polític de Roma. Cèsar va exercir diversos càrrecs en la seva llarga carrera política: va ser tribú militar, edil, pontifex maximus, pretor i procònsol a Hispània.

Inici del Triumvirat

L'any 60 aC, Cèsar es va unir a dos homes molt influents: Pompeu i Crassus. Amb ells, Cèsar va integrar l'anomenat...

Participis en Llatí

El participi de present es forma afegint -nt- (1a i 2a conjugació) o -ent- (3a i 4a conjugació). Exemples:

• Laudo (1a): laudans, -ntis
• Timeo (2a): timens, -ntis
• Capio (3a): capiens, -ientis
• Audio (4a): audiens, -ientis

Exemples d'ús: amans, -ntis (amant); puerum amantem (que estima el nen), pueri amantis (que estima el nen, en genitiu), puellis amantibus (que estima les nenes, en datiu/ablatiu plural).

El participi pot ser concertat o absolut (en ablatiu). Traducció: (va ser, van, van venir, van veure que, el que s'ha...).

Orientació en la Ciutat Romana

Decumanus (E-O), Cardo (N-S)

El Teatre Grec i Romà

El Teatre Grec

El teatre grec es dividia en tres parts:

• La graderia, on seien els espectadors.
• L'orchestra, un espai circular per

Dies de Festa

Cada nou dies, els romans tenien un dia de repòs. Les festivitats romanes estaven molt lligades a la religió. De fet, era el pontífex màxim qui elaborava i controlava el calendari, i també indicava els dies festius i laborables.

Cada any, el pontífex màxim assenyalava els dies aptes per a l'activitat pública i per als tribunals de justícia (dies fasti). Perquè els ciutadans se n'assabentessin, es penjaven els calendaris als murs dels edificis.

Principals Dies Festius

Les festes dels romans són un retrat del seu caràcter idiosincràtic. Els primers romans eren camperols i feien rituals als elements de la natura. En anar passant el temps, es van convertir en vencedors i conqueridors, i s'encomanaven al déu de la guerra....

Lírica: Gènere de la Poesia dels Sentiments

La lírica és un gènere que conrea la poesia dels sentiments. Apareix al segle II a.C. a causa dels problemes interns socioeconòmics i també a l’humanisme promogut pel cercle hel·lenitzant d’Escipió, que reafirma la individualitat i el gust per la intimitat personal.

Poesia Alexandrina: Imitació del Model Grec

La poesia alexandrina és un gènere que imitava el model grec. Autors destacats són Cal·límac i Teòcrit (segle III a.C.). Es caracteritza pel refinament artístic, l'afecció a tractar petites coses de la vida i l'interès pels detalls. Representa una reacció contra el classicisme grec.

Poetae Novi o Neoteroi: Epigrames Eròtics

Els poetae novi o neoteroi eren poetes que escrivien...

Diferències Socials a l'Antiga Roma

La ciutat de Roma es va formar originalment quan unes famílies de la regió del Laci es van unir per habitar el mateix territori i compartir el naixement d'una nova societat. Inicialment, no hi havia diferències entre aquestes famílies; totes tenien la mateixa importància i poder. Les diferències van sorgir a causa de l'augment demogràfic i el creixement econòmic desigual. A Roma, les diferències socials es basaven en el naixement i la riquesa de l'individu o la família. La primera diferenciació social que es va donar va ser entre homes lliures i esclaus.

Homes Lliures

Els homes lliures eren aquells que no havien nascut ni esdevingut esclaus. Tenien drets i deures que variaven en funció de la classe...

La Conquesta i Romanització de la Península Ibèrica

A principis del segle II aC, els territoris conquerits per Roma a la península ocupaven la costa oriental (Hispània Citerior) i la zona meridional (Hispània Ulterior). Les àrees que havien estat colonitzades pels fenicis o grecs van acceptar la presència romana, mentre que els altres territoris de l'interior s'hi van oposar amb gran resistència. El líder lusità, Viritat, es va convertir en el símbol d'aquesta resistència i va causar molts problemes a les tropes romanes. Numància va caure el 133 aC. El 19 aC es va completar la conquesta de la península amb les guerres càntabres, en les quals va intervenir August.

Durant la conquesta de la península, Roma no va deixar de fundar...

Els Primers Pobladors de la Península Ibèrica

• Ibers: (XVI aC) Procedents del nord d'Àfrica. Vivien en tribus, formant estats minúsculs. Es dedicaven a l'agricultura, el pasturatge i la metal·lúrgia. La seva cultura variava: els de la costa, amb contacte amb fenicis i grecs, van desenvolupar una gran civilització, mentre que a la resta els va costar més. Adoraven estrelles i esperits.
• Tartessis: Origen desconegut. Estaven al sud de la península. Al 500 aC, els cartaginesos van destruir la seva ciutat. Es dedicaven a la ramaderia, l'agricultura i el comerç marítim. Tenien una cultura molt florent i un llenguatge indescifrable. Adoraven la lluna, el sol i altres elements.
• Celtes: Indoeuropeus. Al IX aC, s'instal·len al nord i centre.

Els espais per al lleure

Recintes destinats al lleure: el teatre, l'amfiteatre i el circ.

El teatre

Va assolir un gran auge la comèdia arran de la progressiva influència cultural grega. Els arquitectes copiaven i adaptaven el tipus de recinte teatral que es feia servir a les ciutats gregues. El teatre romà constava d'una graderia, cavea, que envoltava l'espai teatral, l'orchestra. Davant de la cavea hi havia una plataforma, scaena (escenari), que estava tancada per un mur, el frons scaenec. Hi havia tres portes, per les quals entraven i sortien els actors.

L'amfiteatre

Es tractava d'un recinte el·líptic format per dos teatres units per l'orchestra. Els amfiteatres constitueixen una edificació típicament romana. L'espai el·líptic resultant...