Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Barcino: Descobreix la Barcelona Romana i els seus Orígens

Llatí4,21 KB

Orígens de Barcino: La Barcelona Romana

Al pla on avui s'assenta Barcelona, s'hi van establir els Laietans, que van aixecar els seus poblats als turons. El més important va ser el poblat de Montjuïc.

Aproximadament l'any 10 aC, sota el govern de l'emperador August, es va fundar la colònia romana Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Etimologia de Barcino

El nom de Barcino té diverses teories etimològiques:

  • Teoria mitològica: Es relaciona amb el viatge d'Heracles amb els Argonautes a la recerca del Velló d'Or. Una tempesta va fer que es perdés la nau novena de l'expedició. Jàson va manar a Heracles anar a buscar-la, i d'aquí podria derivar el nom (barca nona, "barca novena").
  • Teoria púnica: Amílcar Barca, pare d'Hanníbal, hauria fundat
...
Continua llegint "Barcino: Descobreix la Barcelona Romana i els seus Orígens" »

Mèrida Romana: Història, Urbanisme i Monuments d'Emèrita Augusta

Llatí3,89 KB

Marc Històric

L'any 25 aC, August va fundar la Colonia Augusta Emerita (l'actual Mèrida, a Extremadura) a la província de Lusitània. L'objectiu principal era assentar els legionaris més veterans de les guerres contra els càntabres i els àsturs.

La situació geogràfica d'Emèrita Augusta era molt favorable: tenia el cabalós riu Guadiana (Anas), era el punt de trobada entre dues vies principals de comunicació –una de nord a sud (la via de la Plata) i l'altra d'est a oest–, la qual cosa la convertia en nus de comunicacions de tot l'occident de la península Ibèrica. A més, el territori era ric en recursos naturals (pedreres, boscos, terres de cultiu i aigua).

Emèrita es va convertir en la capital de la província de Lusitània l'

...

Continua llegint "Mèrida Romana: Història, Urbanisme i Monuments d'Emèrita Augusta" »

Proveïment d'aigua a les ciutats romanes

Llatí8,92 KB

El proveïment d'aigua

- L'aigua era un bé importantíssim i molt necessari, tant per al consum domèstic com per a les termes, els tallers o les indústries de la ciutat. Els romans van tenir molta cura de que aquesta arribés bé a les ciutats.

- Per solucionar els problemes de l'aigua, els romans solien construir les ciutats a prop dels rius.

- També construïen pous per prendre les aigües subterrànies i cisternes per recollir l'aigua de la pluja. Però tots aquests sistemes només servien per a les ciutats que ja tenien aigua abundant a prop.

- Quan una ciutat no tenia prou recursos aqüífers a prop, aleshores calia anar a buscar l'aigua lluny. En aquest aspecte, els romans van aportar una gran innovació: els aqüeductes, que conduïen...

Continua llegint "Proveïment d'aigua a les ciutats romanes" »

Llegat Clàssic: Transmissió, Escriptura i Mites

Llatí4,56 KB

Transmissió de la Cultura Clàssica

La transmissió de la cultura clàssica s'ha fet per diverses vies:

  1. Testimonis arqueològics: troballes urbanístiques, objectes de la vida quotidiana i elements artístics.
  2. Testimonis epigràfics: inscripcions trobades en ceràmica, pedra, làpides funeràries, parets, etc.
  3. Testimonis literaris: la principal via de transmissió de la cultura clàssica, ja que a partir de les obres escrites pels escriptors coneixem la filosofia, la història, la geografia, les llegendes, les ciències de la natura, les matemàtiques, l'arquitectura, l'art, i així tots els àmbits del coneixement. Gràcies a la literatura, tot aquest saber es va poder conservar.

Materials d'Escriptura a l'Antiguitat

Els textos literaris d'època...

Continua llegint "Llegat Clàssic: Transmissió, Escriptura i Mites" »

Històries de Roma: Auspiciis, Bellum Punicum, Caesar

Llatí3,75 KB

Auspiciis missis, declaratus rex, Numa de templo descendit…

«Emesos els auspicis, Numa, declarat rei, baixà del temple. La nova ciutat, fundada per la força i les armes, pretén fundar-la de nou amb el dret i les lleis i amb usatges. Bastí el Janus a la part baixa de l’Argilet com un indicador de pau o de guerra: obert significava que la població estava en armes, tancat, que estava en pau.»

Bellum Punicum secundum illatum est per Hannibalem, qui Saguntum, Hispaniae ciuitatem Romanis amicam, oppugnare aggressus est…

«La segona Guerra Púnica es va promoure per part d’Hanníbal, el qual començà a assetjar Sagunt, ciutat d’Hispània, lleial als romans. Els romans li van ordenar a través d’uns legats que renunciés a la guerra....

Continua llegint "Històries de Roma: Auspiciis, Bellum Punicum, Caesar" »

Els Etruscs i la Fundació de Roma: Orígens i Societat

Llatí2,47 KB

Els Etruscs: Orígens, Expansió i Declivi

A partir del segle IX aC, els etruscs sobresurten sobre la resta dels habitants de la península Itàlica, sense saber exactament d’on venien. Bastiren ciutats seguint el model grec. Cada una d'elles tenia el seu propi rei, amb funcions de comandament, coercitives i religioses. Els etruscs no es van tancar a la Toscana i, als inicis del segle VI, feren una confederació de ciutats, multiplicaren els seus ports i iniciaren una carrera comercial amb les illes de la Mediterrània i els seus ports. Iniciaren una expansió territorial al nord i al sud de la península Itàlica i negociaren una aliança amb els cartaginesos que els assegurà el domini marítim quasi durant un segle. Ara bé, els celtes

...
Continua llegint "Els Etruscs i la Fundació de Roma: Orígens i Societat" »

El guardià entre el sègol: Un viatge de descobriment i segones oportunitats

Llatí2,64 KB

El guardià entre el sègol

Sinopsi

Xenia, una estudiant de 16 anys, es veu immersa en la lectura d'El guardià entre el sègol de J.D. Salinger per un treball de filosofia. A través dels comentaris en línia, coneix a Marcel, un noi de 17 anys. Després d'una breu trobada, Xenia intenta localitzar-lo a la seva escola i al gimnàs on practica taekwondo i yom chi, però no el troba. Finalment, descobreix que el Marcel que va conèixer era un impostor. Xenia comparteix la seva experiència amb els seus pares i decideix allunyar-se de Marcel.

Posteriorment, Xenia rep un quadern blau de Barcelona, procedent d'un reformatori. El quadern pertany a Eric González Pascual, el noi que es va fer passar per Marcel. Eric li revela la seva difícil situació...

Continua llegint "El guardià entre el sègol: Un viatge de descobriment i segones oportunitats" »

Campaments, enterraments i pena de mort a Roma

Llatí5,28 KB

Els campaments romans (Castrum)

Els Castrum eren els campaments fortificats que les legions romanes construïen en campanya. Normalment eren recintes complets, reforçats mitjançant estacades i un profund dic, que proveïen una base per a l'emmagatzematge de subministraments, reorganització de tropes i defensa.

Quan es construïen?

Quan els legionaris marxaven a les guerres, a mesura que avançaven pels territoris, anaven construint campaments que, de vegades, duraven poc temps i, d'altres, molt. Les legions en marxa sempre dormien a dins d'un campament i mai començaven una batalla sense haver-ne construït un abans. Sovint el construïen només per una nit.

Els campaments permanents

El plànol dels campaments permanents és exactament el mateix,...

Continua llegint "Campaments, enterraments i pena de mort a Roma" »

Tàrraco, Llatí i Ovidi: Un Viatge per la Cultura Clàssica

Llatí5,16 KB

Tàrraco Romana: Història i Patrimoni

L'Ocupació Romana de Tàrraco

Quan i per què els romans van ocupar Tàrraco?

A l'inici de la Segona Guerra Púnica (218 aC), quan Gneu Corneli Escipió va atacar un campament cartaginès.

Primers Assentaments i Població Pre-Romana

Què és el primer que es va establir a la zona de Tàrraco? Quin poble vivia abans de l'arribada dels romans?

La principal base d'hivern dels exèrcits romans d'Hispània, un campament militar. Abans de l'arribada dels romans, hi vivia el poble dels Cossetans (Kesse).

Estructura Urbana de la Ciutat Romana

Com s'estructura la ciutat? Quants fòrums hi havia?

Construïda al vessant d'un turó que descendia fins al mar. Hi havia dos fòrums: el Fòrum Provincial i el Fòrum de la Colònia....

Continua llegint "Tàrraco, Llatí i Ovidi: Un Viatge per la Cultura Clàssica" »

Deucalió i Pirra: El mite de la creació segons la mitologia grega

Llatí3,64 KB

Deucalió i Pirra:

Deucalió, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, filla de Pandora i Epimeteu. Quan Zeus va decidir destruir la raça humana amb un diluvi com a càstig pels seus crims, Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca per a ell i la seva esposa i l'omplís de provisions. Nou dies més tard, Zeus va ordenar que les aigües baixessin i que el sol tornés a aparèixer. El matrimoni va decidir anar a consultar l’oracle, el qual els va respondre: "Marxeu del temple, tapeu-vos el cap, afluixeu-vos els vestits cenyits i tireu per l'esquena els ossos de la gran mare". Desconcertats en un primer moment per la resposta, finalment van arribar a la conclusió que "mare" es referia a Gea, la Mare Terra, i els seus ossos...

Continua llegint "Deucalió i Pirra: El mite de la creació segons la mitologia grega" »