Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Eneas a Troia: La Fugida Necessària

Eneas vivia a Troia i en va haver de marxar perquè la ciutat va ser destruïda.

L'Episodi de Dido i la Maledicció de Cartago

Una tempesta va arrossegar Eneas a les costes d’Àfrica, on s’estava fundant una nova ciutat, Cartago.

La Tragèdia de la Reina Dido

• Eneas és ben rebut per la reina Dido, i entre ells neix l’amor.
• Tanmateix, Eneas tenia un destí per complir i se’n va haver d’anar.
• Dido no va poder suportar l’abandonament i es va suïcidar.

Abans de fer-ho, Dido va maleir Eneas i tota la seva descendència: entre les dues nacions, la troiana (la romana) i la cartaginesa, sempre hi hauria enemistat i guerra.

Assentament d'Eneas: La Regió del Laci

La regió d’Itàlia on es van assentar Eneas...

Tractats polítics

Són una síntesi dels objectius polítics que té. Es destaquen:

• Sobre la república: sis llibres, un govern ideal, síntesi entre monarquia, aristocracia i democràcia. Forma de govern de la república romana.
• Sobre les lleis: complement del tractat anterior, es discuteix sobre el dret i com han de funcionar les institucions públiques i religioses.

Tractats de religió

No es va quedar només en el tema de la religió sinó que també creia en la immortalitat de l'ànima. Va escriure aquestes obres per defensar la religió.

• Sobre la naturalesa dels déus: analitza l'existència i naturalesa dels déus, i defensa el món governat per la divinitat.
• Sobre l’art endevinatori: nega l'existència de l’art endevinatori.

Tractats morals

La...

Època Imperial

Marc Anneu Lucà

D'aquesta època destaca sobretot Marc Anneu Lucà. Només es conserva la seva obra Farsàlia, un poema èpic dividit en 10 llibres que explica la guerra civil entre Cèsar i Pompeu de forma cronològica. La va deixar inacabada a causa de la seva sobtada mort. Lucà és un historiador en vers amb gran capacitat poètica. La seva obra és plena de figures retòriques i sintàctiques. S'hi veu clarament la influència de Virgili.

La Poesia Lírica: Quint Horaci Flac

Per ordre cronològic, aquestes són les seves creacions:

I. Epodes o Iambi (gènere líric)

Escrits entre els anys 41 i 30 aC. Estan formats per 17 poemes curts, de to violent i sarcàstic, de temes diversos. Sens dubte, el més conegut és l'epode número...

La diversitat lingüística és una situació de convivència entre dues o més llengües en un mateix territori. Al món hi ha unes 6000 llengües, segons la UNESCO, la meitat d'elles estan en perill de desaparèixer.

Grup cèltic: gaèlic irlandès, escocès, manx, gal.les (còrnic, bretó). Grup itàlic i llatí: són un grup que provenen de les llengües indoeuropees.

2 branques: la sabèl.lica el grup osc i úmbric. La llatí-falisca (on va originar el llatí): exemples com Falisc, Llatí, Llengües romàniques.

Hi ha dos tipus de llengües romàniques: OCCIDENTAL: iberorromàniques, occitanoromàniques, gal.loromàniques, retromàniques, gal.lotaiques i el Sard. ORIENTALS: italoromàniques i balcoromàniques. Gallec, Castellà, Català,...

Les Guerres Púniques

• 264 aC: Els cartaginesos assetgen Messina, a Sicília, i els romans decideixen ajudar la ciutat assetjada. És la Primera Guerra Púnica (264-241 aC). Victòria romana.
• Durant els 20 anys següents, els romans consoliden el poder a la plana del Po, la Gàl·lia Cisalpina. El 219 aC els cartaginesos assetgen Sagunt, ciutat aliada de Roma, i comença la Segona Guerra Púnica (218-201 aC). El 217 aC: Anníbal venç a Trèbia i Ticí (al nord d’Itàlia), al llac Trasimè (al centre) i el 216 aC ho fa a Cannes (al sud). Molts pobles itàlics, sotmesos a Roma, juntament amb Sicília i Sardenya, es passen al bàndol cartaginès. El 218 aC els germans Gneu i Publi Corneli Escipió desembarquen a Empúries per tallar el subministrament

Emerita Augusta, capital de província

Emerita Augusta (l'actual Mèrida) va ser fundada l'any 25 aC per l'emperador August. El nom d'aquesta colònia ja indica que era un assentament destinat als soldats romans que havien lluitat al nord de la Península: l'adjectiu emeriti vol dir “retirat amb honor”. Va néixer també com a homenatge al primer emperador de Roma, August. Aquesta seria l'explicació dels dos ètims que formen el topònim llatí.

La situació d'aquest assentament era molt bona, ja que era al marge del riu Guadiana (anomenat Anas en aquella època). Enmig d'aquest riu hi havia una illa natural en la qual podia descansar el llarg pont que esdevindria l'eix principal d'entrada a la ciutat. A més, per aquest punt passaven vies...

La Ciutat Romana d'Empúries

Habitatges i Vida Quotidiana

Els espais inferiors estaven ocupats per botigues o tallers que també s’aprofitaven com a habitatges per a la gent que hi treballava.

Ubicada a la zona residencial hi havia una de les cases més importants de la ciutat, que els arqueòlegs han anomenat Domus 1.

S’articulava al voltant d'un pati central (atri) al qual s’accedia des de l'entrada a través d'un passadís. L’atri era un espai obert que també servia per donar llum a les cambres del voltant. Aquestes solien tenir el terra pavimentat amb mosaics i les parets s'arrebossaven amb calç que posteriorment es pintava amb escenes vistoses.

Aquesta casa també disposava d'una altra zona, més senzilla, amb unes estances més petites...

La Ubicació Estratègica de Barcelona

Barcelona està situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’ample limitada pel mar, la serralada del litoral i la desembocadura del Llobregat (Rubricatus) i del Besòs.

Els Primers Pobladors: La Laietània Ibèrica

El primer establiment humà a la zona data entre el 2000 i 1500 aC, proper a l’actual port. Els laietans foren els pobladors ibers que hi visqueren durant la prehistòria i el període ibèric. Els laietans visqueren entre el Llobregat, el Tordera, la costa i Montserrat. Barkeno ("el lloc de l'esplanada") fou la primera fundació d'aquests ibers a la ciutat i fou al turó del Tàber. El Tàber, amb 16,9 m d'alçada, constituïa un promontori que facilitava l'accés al mar....

La instauració del règim imperial

La victòria militar sobre els seus enemics i rivals en el decurs d'unes guerres acarnissades, juntament amb les immenses riqueses que havia obtingut a títol privat, van permetre a Octavi consolidar el seu poder concentrant en la seva persona els càrrecs més alts de l'Estat, de l'exèrcit, del govern provincial i de la religió (pontífex màxim):

• Primer va ser cònsol durant diversos anys consecutius, després va deixar la màxima magistratura per prendre la potestat del tribunat de la plebs (potestas tribunicia), amb el seu poder de veto;
• Va conservar el govern de les províncies (procònsol) on hi havia operacions militars en curs: així retenia el comandament suprem de totes les forces armades (imperium)