Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Xarxa viària

Sortirem del fòrum per la porta sud i agafarem el cardo maximus fins a sortir de la ciutat per la muralla. El cardo maximus era un dels dos carrers principals de la ciutat. Si a la Neàpolis ens trobàvem una xarxa viària força irregular, la que trepitgem ara tenia una distribució molt regular. No hem d'oblidar que aquesta ciutat neix a partir d'un campament i quan es decideix construir la ciutat es planifica partint de la seva estructura. Així, organitzen la xarxa viària a partir dels seus dos eixos N-S i E-O, creant una retícula de rectangles de 35 x 70 m. Aquesta quadrícula definia les diferents insulae (illes de cases), ocupades per vivendes, locals comercials i industrials o edificis públics.

Insulae

Era un tipus d'...

La Domus: Casa Romana del Segle I aC

Començarem el recorregut visitant una domus o casa romana construïda durant el segle I aC. Com moltes de les cases importants de la seva època, estava articulada al voltant d’un pati central, l’atri, al qual s’accedia des del carrer a través d’un passadís.

Funció de l'Atri

L’atri era un espai obert que complia dues funcions principals:

1. Recollida d'aigua: S'hi recollia l’aigua de pluja que queia a les teulades de l’edifici. Encara es poden veure les canalitzacions que portaven l’aigua a la cisterna subterrània, des d’on es distribuïa a les habitacions.
2. Il·luminació: Servia per donar llum a les estances disposades al seu entorn.

Les estances més properes a l'atri estaven destinades a...

1. Origen i Evolució de la Llengua Catalana

La Romània i les Llengües Romàniques

La Romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua derivada del llatí vulgar, és a dir, una llengua romànica.

Les llengües romàniques són: galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès, sard, italià, retoromànic i romanès.

La Romanització

S’anomena romanització el procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma en els territoris que varen entrar a formar part de l’Imperi Romà.

L’Imperi va aconseguir la unitat política i lingüística a través de la llatinització. Els pobles conquerits, després de passar per un període de bilingüisme, se sotmetien al llatí, la llengua que imposava l’administració,...

FAMILIA LINGÜÍSTICA

Conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents.

INDOEUROPEU

És una de les famílies lingüístiques més grans del món. Pertany a la majoria de llengües d'Europa i d'Àsia, són unes 150 llengües i parlades per aproximadament uns 3200 milions de persones.

DIÀSPORA

Pobles emigren cap a altres zones. Poden ser també llengües.

ANY FUNDACIÓ DE ROMA

753 aC a la península Itàlica. Origen llegendari de la ciutat de Roma: segons la llegenda, va ser Romul, un dels dos germans bessons abandonats al riu Tíber perquè morissin. Una lloba se'ls va trobar i els va agafar com a fills. Quan van ser grans, van voler fundar una ciutat i es van barallar pel regne i Romul va matar el seu germà Rem.

Llatí arcaic

Des...

LLGS IB ABANS SXIII

Resulta molt difícil de precisar la llengua que es parlava a les Illes abans de l’arribada dels romans. En l’època preromana, Eivissa d’una banda, i Mallorca i Menorca de l’altra, presentaven situacions diferents:

(A) Eivissa

Com a conseqüència de la colonització dels cartaginesos, a partir del segle VII aC, l’illa fou assimilada a la cultura púnica durant cinc segles, cosa que explica que la cultura popular eivissenca sigui tan diferent de la de Menorca i Mallorca, on la influència cartaginesa fou menor. En la llengua, en canvi, pràcticament no trobam més que alguna influència de substrat, com per exemple en el nom d’Eivissa, en el de l’illot Tagomago, i en el del port de Maó.

(B) Mallorca i Menorca

Tenien...

L'obra de Ciceró

Producció oratòria (discursos)

• Discursos jurídics: pronunciats a tribunal com a advocat defensor (discursos pro) o acusador (discursos in) - 7 Verrines / 4 Catalinàries
• Discursos polítics: obres oratòries per ensenyar com es forma un orador i com es composa un discurs - Brutus (història de l'eloqüència romana) / De oratore (què cal tenir per ser un bon orador: disposició, cultura i domini de la tècnica — saber buscar arguments, utilitzar-los i tenir cura de l'aspecte físic i la gesticulació; presenta la finalitat del discurs: instruir, agradar, commoure i convèncer).

5 parts de l'art de l'oratòria

1. Inventio (buscar temes i arguments)
2. Dispositio (distribuir temes i arguments en ordre)
3. Elocutio (buscar mots i frases

Horaci: El Poeta Oficial del Règim d'August

Vida i Trajectòria

• El seu pare es va sacrificar per donar al seu fill una bona educació a Roma i Grècia.
• Allà es va unir a l'exèrcit de Brutus, però enmig del combat va abandonar les armes, va fugir i va retornar a Roma.
• Va buscar una feina i, en les estones lliures, escrivia poemes que van cridar l'atenció de *Virgili*.
• Virgili el va presentar a *Mecenes*, qui el va protegir i el va convertir en el poeta oficial del règim.

Obres Principals

Les seves obres es reparteixen en quatre grans grups:

• Èpodes: Disset poemes curts de to violent sobre temes variats (afers polítics, atac a enemics personals, amor...).
• Sàtires: Divuit poemes que ofereixen un quadre pintoresc i exacte de la societat romana en

a) Catilina contra rem publicam coniurabat.

Nom: S Adv Acus: S adj. acus S V: 3s Imp

Subj: -----------CD----------

Catilina vivia contra l’afer públic = República.

b) Scientia rerum causa explicat.

Nom: S genit pl acus pl V: 3s

Subj: ---------CD--------

La ciència explica les causes de les coses.

c) Vergilius Aeneae res narrabat.

Nom: S genit S acus pl V: 3s Imp

Subj: C N CD

Virgili narrava històries d’Enees.

d) Graeci multas res ex Hispania importabant.

Nom: Pl Acus pl Acus pl Prep t + ablat S V: 3s Imp

Subj: adj ---------CC--------

Els grecs importaven moltes matèries d’Hispània.

e) Augustus rem publicam regebat.

Nom: S Acus: S adj. acus S V: 3s Imp

Subj: -----------CD----------

August dirigia la República.

a) Paris Helenam, pulchram mulierem,

L'Imperi Romà: Durada i Períodes

L'Imperi Romà va durar cinc segles i es va dividir en dos períodes: l'Alt Imperi, fins a finals del segle III aC, i el Baix Imperi, fins a l'any 476.

Història de l'Imperi: Règims Polítics

Alt Imperi: El Principat

Octavi August va iniciar el sistema polític conegut com a Principat. Va derrotar Marc Antoni l'any 31 aC a la batalla d'Àccium amb el suport de l'exèrcit. Els seus successors rebien els seus honors, com ara el de princeps Senatus, i controlaven els costums. Això passava quan eren acceptats per l'exèrcit, àrbitre de la situació, en una cerimònia protocol·lària del Senat. La successió no estava reglamentada ni el poder era legalment hereditari. L'exèrcit escollia el futur emperador, a vegades...

Tarraco

Fundació i estructura

Tarraco va ser fundada l’any 218 a.C. per Corneli Escipió, que volia crear una petita colònia similar a Roma. Està estructurada en dues terrasses que no segueixen l’estructura típica de la planta rectangular perquè es va fundar a dalt d’un turó. Al centre hi havia el circ, que ocupava una terrassa i mig, dividint la ciutat. El circ, el fòrum provincial (a les dues terrasses superiors, amb un temple i una plaça de representació respectivament), i el fòrum de la colònia (als nivells inferiors, que baixaven fins al port) eren les àrees principals. Les àrees residencials es trobaven als nivells inferiors.

Restes arqueològiques

La muralla de Tarraco està molt ben conservada. Del circ se n’han localitzat...