Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Termes Romanes i Circ: Una Visió de la Vida Antiga

Llatí4,6 KB

Termes Romanes

Entrada i recepció (de vegades la sala de masatges o unctorium)
3. La primera sala del recorregut era l’apodyterium (vestidor), on la gent es despullava i deixava la roba en unes petites guixetes a la paret (furnicula) que eren vigilades per uns esclaus als quals se'ls hi pagava (capsarii). A les termes s'hi anava nu però amb unes sandàlies elevades (socci) per no cremar-se els peus.
4. Qui volia començava per escalfar-se a la palestra, un terreny cobert per sorra amb porxos on es disposava d'activitats esportives com per exemple: jugar a pilota, donar cops de puny a un sac ple de sorra, la lluita...
5. Solàrium: Un terreny semblant a la palestra però que és on hi anaven les persones que volien prendre el sol sense fer esport.
...
Continua llegint "Termes Romanes i Circ: Una Visió de la Vida Antiga" »

L'Era d'August: Literatura, Reformes i el Cercle de Mecenes

Llatí3,04 KB

L'Inici de l'Imperi Romà sota August (20 a.C.)

L’any 20 a.C. Octavi és proclamat «August» pel Senat romà. Es desfà de Marc Antoni i comença l’Imperi.

La *Pax Romana* i el Poder del *Princeps*

August té com a tasca restablir l’orbe romà i aconseguir la desitjada «pax romana». Va retallar el poder del Senat i va mantenir l’aparença de l’Estat com una república, però el poder va estar en mans del *Princeps*. Comença un règim dinàstic de caire cortesà encobert.

Les Reformes Morals: El *Mos Maiorum*

Les reformes del *Princeps* van ser retrobar els antics valors del mos maiorum, totes aquelles virtuts que van aixecar Roma. Aquestes incloïen:

  • Pietas i obediència als déus.
  • Fides a la paraula donada.
  • Portar una vida senzilla,
...
Continua llegint "L'Era d'August: Literatura, Reformes i el Cercle de Mecenes" »

Història i monuments de Tàrraco: la capital romana de la península ibèrica

Llatí2,33 KB

Tàrraco: la capital romana de la península ibèrica

El 218 aC els romans van desembarcar a la colonia grega d'Empúries, on es va fundar el campament militar. Disposava d'un port i d'un turó rocós per la defensa. Això va afavorir el desenvolupament de la ciutat. Els anys 26 i 25 aC, Tàrraco va ser la capital del món quan August va marxar de Roma. Va iniciar una construcció d'edificis i estructures. Va iniciar un procés de recessió per la crisi i les onades d'invasors.

Estructura

  • Terrassa

    : temple dedicat a August.
  • Terrassa

    : hi ha una gran plaça on es reunien. A la inferior estava el circ. A la part baixa estaven els habitatges, el fòrum local i un teatre.

Govern

Era una asamblea amb persones (decurions) que eren votats entre els ciutadans....

Continua llegint "Història i monuments de Tàrraco: la capital romana de la península ibèrica" »

Declinacions llatines: 1a, 2a i 3a

Llatí1,66 KB

EP!!! SÓN IMPARISÍL. (Fam Frater Senex Iuventis Lanis)
EP!!! Neutres acabats al/ar PARIL (animal, animalis)
EP!!!! Acaba amb 2 consonants PARISÍLBICA


1a Declinació

SG PL
N -a -ae
V -a -ae
AC -am -as
G -ae -arum
D -ae -is
AB -a -is


2a Declinació

SG PL
M/F N M/F N
N -us/-er -um -i -a
V -e/-er -um -i -a
AC -um -um -os -a
G -i -i -orum -orum
D -o -o -is -is
AB -o -o -is -is


3a Declinació

SG PL
M/F N M/F N
N VAR VAR -es -a/-ia
V VAR VAR -es -a/-ia
AC -em -VAR -es -a/-ia
G -is -is -um/-ium -um/-ium
D -i -i -ibus -ibus
AB -e(-i) -e(-i) -ibus -ibus


EP: SÓN PARISIL·LÀBIQUES LES QUE EL LEXEMA ACABA EN DUES CONSONANTS PONS PONT/IS


PARASIL·LÀBIQUES: IGUAL NOMBRE DE SÍL·LABES DEL NOMINATIU I DEL GENITIU. (HI HA EXCEPCIONS)
IMPARISIL·LÀBIQUES: DIFERENT NOMBRE DE SÍL·LABES
...
Continua llegint "Declinacions llatines: 1a, 2a i 3a" »

Virgili i l'Eneida: Resum, Anàlisi i Context Històric

Llatí5,57 KB

Virgili: Vida i Obra del Poeta

Biografia de Virgili

Virgili (15 d'octubre del 70 aC, llogaret d’Andes, prop de Màntua). El seu pare, d'origen humil, volia que fos il·lustrat i el va enviar a Cremona per a estudis de gramàtica. Després va estudiar filosofia i retòrica a Milà i, posteriorment, a Roma. Va entrar al cercle de Siró de Nàpols, on va aprofundir en els ensenyaments de Filodem sobre l'epicureisme, desenvolupant una gran admiració per la doctrina de Lucreci. Va perdre les finques d’herència.

Després de publicar les Bucòliques, va entrar al cercle de Mecenas. Per encàrrec de Mecenas, va escriure les Geòrgiques, i per August, l'Eneida. Va viatjar a Grècia i Àsia Menor per acabar el poema, però August el va fer tornar....

Continua llegint "Virgili i l'Eneida: Resum, Anàlisi i Context Històric" »

Horaci: Inicis de la literatura

Llatí8,58 KB

HORACI:

Des de sempre m’ha agradat escriure, capficar-me en un nou món, crear art… Però jo des d’un principi no em podia permetre el luxe que la resta de la gent pogués llegir les meves obres, ja que econòmicament no tenia recursos. Encara i així, amb la meva feina de scriba questoribus tenia aquelles estones per a mi i així poder escriure versos, que era el que més m’agradava. Fins que en conèixer Gai Cilci Mecenes, em vaig poder dedicar exclusivament a l’escriptura.


RELACIÓ MECENES:

Gràcies a Virgili, el gran poeta romà, vaig conèixer Mecenes. Actualment és el meu millor amic, el qui més estimo. Gràcies a ell la meva vida va fer un gir, ja que vaig poder dedicar-me completament a escriure. Ell em va donar molt suport,...

Continua llegint "Horaci: Inicis de la literatura" »

Casa Poeta Tràgic Pompeia: Arquitectura i Mosaics

Llatí3,34 KB

Característiques Casa Poeta Tràgic Pompeia

La Casa del Poeta Tràgic és una típica casa romana, el nom de la qual li ve d'un mosaic del tablinum que representa un assaig teatral. A l’entrada hi trobem el famós mosaic del gos lligat amb una cadena (cave canem), típic de les cases pompeianes.

La casa tenia dos pisos, però només s’han conservat restes importants de la planta baixa. En l’estructura hi ha dos grans espais:

Espais Principals

  1. Atrium (pati tancat)
  2. Peristylum (pati porticat)

Al voltant d’aquests dos espais s'articulen les diverses estances.

Als dos costats de l’entrada hi havia dues botigues (tabernae). L’entrada o fauces porta directament a l’atri a través d’un passadís estret. A l’atri hi ha una obertura zenital,...

Continua llegint "Casa Poeta Tràgic Pompeia: Arquitectura i Mosaics" »

Gramàtica Llatina i Teatre Romà: Plaute, Terenci i Tipus de Fàbules

Llatí4,37 KB

Formes No Personals del Verb Llatí i Teatre Romà

A continuació, es presenta una taula amb exemples de formes no personals del verb llatí i les seves característiques gramaticals:

Cas

Nombre

Gènere

Temps

Veu

Traducció

Amantibus

Ablatiu/Datiu

Plural

Masculí/Femení/Neutre

Present

Activa

als/les que estimen

amatos

Acusatiu

Plural

Masculí

Pretèrit Perfet

Passiva

els/les estimats/des

amanda

Ablatiu/Vocatiu

Singular

Femení

Present/Futur

Activa/Passiva (Gerundiu/Gerundiu Passiu)

per ser estimada / que ha de ser estimada

amaturus

Nominatiu

Singular

Masculí

Futur

Activa (Participi de Futur Actiu)

el que està a punt d'estimar

Tipus de Fàbules Romanes

El teatre romà es classificava segons la vestimenta dels actors o l'origen de la trama:

  • Fàbula togata: Anomenada així per
...
Continua llegint "Gramàtica Llatina i Teatre Romà: Plaute, Terenci i Tipus de Fàbules" »

Ciceró i la política del seu temps

Llatí5,23 KB

Marc Tul·li Ciceró (Arpíum, sud del Laci) era d’una família d’ordre eqüestre. De jove va viure a Roma, apartat de les guerres entre Mari i Sul·la, quan aquest darrer va guanyar al 80 aC, Ciceró va guanyar la primera causa, que tothom donava per perduda, en defensa de Rosci, el qual havia estat atacat per un partidari de Sul·la. Després d’estar entre els anys 79-77 aC a Rodes i a Atenes, torna a Roma on es casa amb Terència, fou elegit qüestor i enviat a Sicília (75 aC), on destapà les malversacions del corrupte Verres, membre de la burgesia ric. Els seus discursos contra aquest personatge li donaren la fama d’home íntegre. El 69 aC fou anomenat edil (encarregat de les labors públiques) i, el 66 aC pretor urbà (jutge)...

Continua llegint "Ciceró i la política del seu temps" »

Origen i evolució del valencià i les llengües peninsulars

Llatí4,17 KB

Origen i evolució de la nostra llengua

La major part de la nostra llengua prové del llatí vulgar (forma col·loquial del llatí clàssic). La nostra llengua també ha rebut influència d'altres sistemes lingüístics com ara les llengües dels pobladors anteriors als romans, les llengües dels pobles que van ocupar el nostre territori en èpoques posteriors als romans i les llengües veïnes amb què va conviure o encara conviu actualment. Utilitzem paraules d'origen celta (blat, carro). També són presents antropònims d'origen germànic. L'àrab és la llengua que més ha influït en el valencià a causa de la convivència continuada amb els musulmans i cristians durant quatre-cents anys al nostre territori.

Les llengües de l'Estat

La llengua...

Continua llegint "Origen i evolució del valencià i les llengües peninsulars" »