Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí
L'Era d'August: Literatura, Reformes i el Cercle de Mecenes
L'Inici de l'Imperi Romà sota August (20 a.C.)
L’any 20 a.C. Octavi és proclamat «August» pel Senat romà. Es desfà de Marc Antoni i comença l’Imperi.
La *Pax Romana* i el Poder del *Princeps*
August té com a tasca restablir l’orbe romà i aconseguir la desitjada «pax romana». Va retallar el poder del Senat i va mantenir l’aparença de l’Estat com una república, però el poder va estar en mans del *Princeps*. Comença un règim dinàstic de caire cortesà encobert.
Les Reformes Morals: El *Mos Maiorum*
Les reformes del *Princeps* van ser retrobar els antics valors del mos maiorum, totes aquelles virtuts que van aixecar Roma. Aquestes incloïen:
- Pietas i obediència als déus.
- Fides a la paraula donada.
- Portar una vida senzilla,
Història i monuments de Tàrraco: la capital romana de la península ibèrica
Tàrraco: la capital romana de la península ibèrica
El 218 aC els romans van desembarcar a la colonia grega d'Empúries, on es va fundar el campament militar. Disposava d'un port i d'un turó rocós per la defensa. Això va afavorir el desenvolupament de la ciutat. Els anys 26 i 25 aC, Tàrraco va ser la capital del món quan August va marxar de Roma. Va iniciar una construcció d'edificis i estructures. Va iniciar un procés de recessió per la crisi i les onades d'invasors.
Estructura
Terrassa
: temple dedicat a August.Terrassa
: hi ha una gran plaça on es reunien. A la inferior estava el circ. A la part baixa estaven els habitatges, el fòrum local i un teatre.
Govern
Era una asamblea amb persones (decurions) que eren votats entre els ciutadans....
Declinacions llatines: 1a, 2a i 3a
1a Declinació
2a Declinació
3a Declinació
Virgili i l'Eneida: Resum, Anàlisi i Context Històric
Virgili: Vida i Obra del Poeta
Biografia de Virgili
Virgili (15 d'octubre del 70 aC, llogaret d’Andes, prop de Màntua). El seu pare, d'origen humil, volia que fos il·lustrat i el va enviar a Cremona per a estudis de gramàtica. Després va estudiar filosofia i retòrica a Milà i, posteriorment, a Roma. Va entrar al cercle de Siró de Nàpols, on va aprofundir en els ensenyaments de Filodem sobre l'epicureisme, desenvolupant una gran admiració per la doctrina de Lucreci. Va perdre les finques d’herència.
Després de publicar les Bucòliques, va entrar al cercle de Mecenas. Per encàrrec de Mecenas, va escriure les Geòrgiques, i per August, l'Eneida. Va viatjar a Grècia i Àsia Menor per acabar el poema, però August el va fer tornar....
Horaci: Inicis de la literatura
HORACI:
Des de sempre m’ha agradat escriure, capficar-me en un nou món, crear art… Però jo des d’un principi no em podia permetre el luxe que la resta de la gent pogués llegir les meves obres, ja que econòmicament no tenia recursos. Encara i així, amb la meva feina de scriba questoribus tenia aquelles estones per a mi i així poder escriure versos, que era el que més m’agradava. Fins que en conèixer Gai Cilci Mecenes, em vaig poder dedicar exclusivament a l’escriptura.
RELACIÓ MECENES:
Gràcies a Virgili, el gran poeta romà, vaig conèixer Mecenes. Actualment és el meu millor amic, el qui més estimo. Gràcies a ell la meva vida va fer un gir, ja que vaig poder dedicar-me completament a escriure. Ell em va donar molt suport,...
Casa Poeta Tràgic Pompeia: Arquitectura i Mosaics
Característiques Casa Poeta Tràgic Pompeia
La Casa del Poeta Tràgic és una típica casa romana, el nom de la qual li ve d'un mosaic del tablinum que representa un assaig teatral. A l’entrada hi trobem el famós mosaic del gos lligat amb una cadena (cave canem), típic de les cases pompeianes.
La casa tenia dos pisos, però només s’han conservat restes importants de la planta baixa. En l’estructura hi ha dos grans espais:
Espais Principals
- Atrium (pati tancat)
- Peristylum (pati porticat)
Al voltant d’aquests dos espais s'articulen les diverses estances.
Als dos costats de l’entrada hi havia dues botigues (tabernae). L’entrada o fauces porta directament a l’atri a través d’un passadís estret. A l’atri hi ha una obertura zenital,...
Gramàtica Llatina i Teatre Romà: Plaute, Terenci i Tipus de Fàbules
Formes No Personals del Verb Llatí i Teatre Romà
A continuació, es presenta una taula amb exemples de formes no personals del verb llatí i les seves característiques gramaticals:
Cas | Nombre | Gènere | Temps | Veu | Traducció | |
Amantibus | Ablatiu/Datiu | Plural | Masculí/Femení/Neutre | Present | Activa | als/les que estimen |
amatos | Acusatiu | Plural | Masculí | Pretèrit Perfet | Passiva | els/les estimats/des |
amanda | Ablatiu/Vocatiu | Singular | Femení | Present/Futur | Activa/Passiva (Gerundiu/Gerundiu Passiu) | per ser estimada / que ha de ser estimada |
amaturus | Nominatiu | Singular | Masculí | Futur | Activa (Participi de Futur Actiu) | el que està a punt d'estimar |
Tipus de Fàbules Romanes
El teatre romà es classificava segons la vestimenta dels actors o l'origen de la trama:
- Fàbula togata: Anomenada així per
Ciceró i la política del seu temps
Marc Tul·li Ciceró (Arpíum, sud del Laci) era d’una família d’ordre eqüestre. De jove va viure a Roma, apartat de les guerres entre Mari i Sul·la, quan aquest darrer va guanyar al 80 aC, Ciceró va guanyar la primera causa, que tothom donava per perduda, en defensa de Rosci, el qual havia estat atacat per un partidari de Sul·la. Després d’estar entre els anys 79-77 aC a Rodes i a Atenes, torna a Roma on es casa amb Terència, fou elegit qüestor i enviat a Sicília (75 aC), on destapà les malversacions del corrupte Verres, membre de la burgesia ric. Els seus discursos contra aquest personatge li donaren la fama d’home íntegre. El 69 aC fou anomenat edil (encarregat de les labors públiques) i, el 66 aC pretor urbà (jutge)...
Origen i evolució del valencià i les llengües peninsulars
Origen i evolució de la nostra llengua
La major part de la nostra llengua prové del llatí vulgar (forma col·loquial del llatí clàssic). La nostra llengua també ha rebut influència d'altres sistemes lingüístics com ara les llengües dels pobladors anteriors als romans, les llengües dels pobles que van ocupar el nostre territori en èpoques posteriors als romans i les llengües veïnes amb què va conviure o encara conviu actualment. Utilitzem paraules d'origen celta (blat, carro). També són presents antropònims d'origen germànic. L'àrab és la llengua que més ha influït en el valencià a causa de la convivència continuada amb els musulmans i cristians durant quatre-cents anys al nostre territori.
Les llengües de l'Estat
La llengua...