Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Déus Romans i els seus Atributs

Júpiter (Zeus)

Sobirania sobre tot l'Univers. Símbols: ceptre, corona, àguila, llamp.

Neptú (Posidó)

Sobirà sobre les aigües del mar. Símbols: corona, trident, carro, hipocamps, tritons, nereides, dofins.

Plutó (Hades)

Sobirà sobre el món subterrani. Símbols: carro i cavalls negres, corn de l'abundància, ceptre.

Juno (Hera)

Reina de l'Olimp, protectora del matrimoni i dels parts. Símbols: corona, ceptre, llança, paó, magrana.

Ceres (Demèter)

Protectora de l'agricultura. Símbols: feix d'espigues, falç, torxa, corn de l'abundància.

Vesta (Hèstia)

Protectora de la família, de la llar i de l'Estat. Símbols: flama de foc, altar, vel, ase.

Minerva (Atena)

Protectora de la intel·ligència, d'algunes arts...

Vida i Exili de Publi Ovidi Nasó

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona, una ciutat del centre d'Itàlia, l'any 43 aC. Pertanyia a una família benestant que pogué enviar-lo a Roma a acabar els seus estudis i a formar-se en l'art de la retòrica. Després anà a Grècia i Àsia, on va completar la seva formació humanística.

Ovidi es va convertir en un poeta d'èxit, fins que August el va desterrar, l'any 8 dC, a Tomis (actual Constanța). El mateix poeta ens parla de dues causes: un error i un carmen. L'error és perquè, involuntàriament, es va veure implicat en una conspiració de la família imperial sobre la successió d'August o amb els adulteris de les dues Júlies. El carmen es refereix a l'Ars Amatoria, que pel seu contingut eròtic,...

El Llatí: Una Llengua Flexiva i la seva Estructura

El llatí és una llengua flexiva, la qual cosa significa que utilitza desinències per distingir gènere, nombre i funció sintàctica. En llatí, els mots estan formats per l'arrel (la part invariable del mot que ens aporta el significat) i per uns morfemes desinencials (que ens indiquen el gènere, el nombre i la funció sintàctica).

Aquest sistema de flexió no s'ha mantingut en les llengües romàniques. En català, els morfemes en què acaben les paraules són només gramaticals, donant-nos informació sobre el gènere i el nombre del mot. La funció sintàctica sol expressar-se mitjançant preposicions. Altres llengües, com el rus o l'alemany, tenen un sistema flexional semblant al...

Barcino

La ciutat Barcelona va ser fundada entre l'any 15 i l'any 5 AC, en l'època de l'emperador August. Després de vèncer els càntabres i els asturs, va projectar la reestructuració del nord-est de la península ibèrica i va fundar Bàrcino, territori molt productiu. Entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs (Baetulo) i Llobregat (Rubricatus). Ubicada sobre el traçat de la Via Agusta, carretera que enllaçava Roma amb tot el litoral mediterrani de la Península. La ciutat va rebre l'estatus de colònia, amb el nom Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Barcino va ser construïda amb traçat urbanístic de colònies romanes. La ciutat tenia planta rectangular, amb angles retallats, i una extensió d'unes...

Marc Fabi Quintilià

Institució oratòria:

Aquest tractat en 12 llibres s’ocupa de la instrucció bàsica de l’orador, des de la infància fins al moment en què haurà de col·locar-se davant d’un auditori; constitueix una sòlida proposta de formació cultural i moral, escolar i intel·lectual.

La síntesi del tractat és la següent:

• Llibre I: proemi amb dedicatòria al funcionari imperial Marcel Victori per l’educació del seu fill. S’hi tracta l’ensenyament elemental, públic i privat.
• Llibre II: s’hi tracta l’eloqüència, la ciència de parlar bé. Per dominar-la són necessàries la doctrina i la disposició natural.
• Llibre III: s’hi defineixen els gèneres oratoris: commemoratiu, deliberatiu i judicial.
• Llibre IV: s’hi

Cursus Honorum: La Carrera Política Romana

Magistratures

1. Cònsols (2):

Amb imperium (poder de comandament).

2. Pretors:

Impartien justícia. Urbanus entre ciutadans romans i peregrinus entre estrangers i ciutadans o només estrangers.

3. Qüestors (4 després més):

Acompanyaven l'exèrcit romà en campanyes fora d'Itàlia. Responsables del tresor i l'arxiu públic.

4. Censors (2):

S'elegien cada 5 anys, actualitzant la llista dels ciutadans i els seus béns.

5. Edils (4):

Vigilaven l'ordre públic, els mercats i el bon estat i la neteja dels edificis públics.

6. Tribuns de la Pleb:

Al segle IV aC = Tribuns del Poble (sense distinció patrícia o plebea). Podien vetar els magistrats amb imperium i convocar l'assemblea de la pleb quan es tractava de...

August (27 aC - 14 dC)

August (Roma, 23 de setembre de 63 aC - Nola, 19 d'agost de 14 dC) va ser el primer emperador romà. Va governar entre el 27 aC i el 14 dC, esdevenint l'emperador romà amb el regnat més prolongat de la història.

Dinastia Julio-Claudia (27 aC - 68 dC)

El nom dinastia Julio-Claudia fa referència als cinc primers emperadors romans emparentats amb Juli Cèsar: August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Van governar l'Imperi Romà des del 27 aC fins al 68 dC, quan l'últim de la nissaga, Neró, es va suïcidar.

Dinastia Flàvia (69 - 96 dC)

• Vespasià (69 - 79 dC): Va propiciar la recuperació econòmica, va obrir el Senat a més provincials i va promoure l'ordre eqüestre. Va emprendre grans obres públiques.
• Titus (79 - 81

L'Ascens al Poder d'Octavi August

Octavi va respectar la constitució vigent, però va anar buidant de poder polític les institucions i va anar assumint el poder a base d’acumular títols i càrrecs. Va ser anomenat:

• Augustus: és a dir, venerable.
• Imperator i Princeps Senatus: la qual cosa li conferí tots els poders legislatius, executius i judicials.
• Tribunus Plebis a perpetuïtat: el representant de la plebs.
• Pontifex Maximus: amb el poder de nomenar membres dels col·legis sacerdotals.
• Finalment, Pater Patriae.

Les Reformes d'August i la Renovació de Roma

August va reformar l’organització del govern i de les províncies. També va reformar i restaurar monuments malmesos i en va construir de nous per exaltar el poder de Roma. Va construir...

Les Geòrgiques

Les Geòrgiques (pagès en grec) és un poema didàctic d'una gran perfecció formal, escrit en hexàmetres i format per quatre llibres. Per redactar-lo, Virgili va prendre com a model Treballs i dies del poeta Hesíode, poemes didàctics més recents i compendis d'agricultura llatina.

• L'argument de l'obra és específic i tècnic, articulat segons els cànons dels tractats d'agricultura i ramaderia de l'època.
• És un poema perfectament articulat, cada llibre és autònom, s'introdueix per un proemi i conté qüestions que s'allunyen del tema principal.
• Virgili les va escriure per invitació de Mecenes, que volia posar en pràctica el programa de regeneració moral ideat per August i que defensava, entre altres coses, la represa

Esclavitud a l'Antiga Roma

Com esdevenia una persona esclava?

• Presoners de guerra
• Fills de pares esclaus
• Ciutadans lliures condemnats per la justícia a perdre la seva condició

Com aconseguien la llibertat?

• Inscripció en el cens com a ciutadà
• Declaració de l'amo davant d'un pretor
• Declaració de l'amo en el seu testament

Locucions llatines

De facto (de fet), In dubio pro reo (en cas de dubte, a favor de l'acusat), Habeas corpus (portar el cos davant del tribunal), Dura lex sed lex (la llei és dura, però és la llei), De iure (segons el dret), Sub iudice (en mans del jutge), In diem (un dia concret), In absentia (en absència)

Cursus Honorum

Cursus honorum:

• Qüestors (administració del tresor públic, recaptació d'impostos)
• Edils: administració municipal
• Pretors: