Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Titus Livius va néixer a la ciutat de Pàdua, al nord d'Itàlia, l'any 59 aC (o el 64 aC). Es va dedicar a l'estudi de la filosofia i de la retòrica. Va anar a viure a Roma, on va entrar en els cercles íntims de la família d'August i va ser professor de Claudi, proper emperador. Va morir a Pàdua el 17 dC.

Tit Livi va redactar una història de Roma començant des dels seus orígens: Ab urbe condita libri (Llibres des de la fundació de la ciutat), composta per 142 llibres. Va arribar de l'1 al 10 i del 20 al 45. Explicava els antecedents de la fundació de la ciutat, l'arribada d'Eneas a Itàlia i la fundació de Roma, i acabava amb els esdeveniments de l'any 9 aC. Comprendia fets llegendaris o històrics de Roma al llarg d'uns 745 anys,...

La formació de la llengua catalana

El català és de filiació llatina i deriva del llatí vulgar.

Influències del poble preromà

Ibèric, celta i basc formen el substrat del català, ja que deixen traces lingüístiques.

Etapes de configuració del món preromà:

1. Arribada pobles indoeuropeus (celtes)

2. Contacte amb pobles amb cultura superior

• Grecs
• Fenícis

3. Pobles indígenes i formació de la cultura ibèrica

• Cultura bascoide
• Cultura ibèrica - Iberobasc

Tots els camins duen a Roma

· 218 aC: conquesta península ibèrica

· Política expansionista

· Profund procés de romanització: llengua, lleis, comerç, cultura

· Procés imparable d'integració total dels territoris al món romà

· Implantació del llatí per a una eficaç romanització

·...

Virgili: Vida i Obra

Virgili va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d’Itàlia, l’any 70 a. C. Va estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teocrit, que va ser l’iniciador de la poesia bucòlica al segle III a. C.

Poc després va començar la seva realització més ambiciosa, l’Eneida, a la qual va dedicar onze anys i encara va deixar inacabada. El 19 a. C. va fer un viatge a Grècia per inspirar-se en alguns dels escenaris de l’acció, però va morir en el viatge de tornada, deixant l’obra sense els últims retocs, raó per la qual alguns...

Ciceró, l'orador per excel·lència de la República Romana

Vida i Obres de Ciceró

Vida:

Ciceró va néixer al segle II aC i va ser coetani de Cèsar. Va ocupar tots els càrrecs polítics fins a ser nomenat cònsol l'any 63 aC, un moment marcat per la seva acció contra la conjuració de Catilina. Va pronunciar les quatre Catilinàries i va executar els principals conspiradors, fet que va provocar el seu exili, ja que va dictar sentència sense concedir als inculpats el dret d'apel·lar al poble.

Després de l'assassinat de Juli Cèsar, Ciceró va tornar a Roma i va reprendre la seva carrera política, atacant Marc Antoni, un dels successors del dictador.

Obres:

La seva producció literària és molt extensa i variada.

• Discursos jurídics: Defensa

El Gènere Historiogràfic a Roma

Precedents Grecs de la Historiografia Llatina

Els precedents de la historiografia llatina...

Ciceró i la seva visió política

En els discursos d’aquests anys (En favor de Sesti, de l’any 56 aC), Ciceró ja no aspira a la col·laboració de les antigues "classes", sinó al consens de totes les persones de bé, juntament amb els nobles, que són cridats a contribuir a la salvació de l’Estat. Ara s’apropa a Cèsar amb la intenció de guanyar-lo per a la "bona causa". En el De Republica, tracta sobre la doctrina de l’Estat i de les lleis: planteja la qüestió sobre la millor forma de govern i el millor ciutadà. L’Estat (res publica) és un afer de la incumbència del poble. El fonament de l’Estat és la justícia. Només admet el comandament exclusiu en cas de necessitat, intencionadament el designa aquí com a rector,...

Horaci: Obra Poètica i Tòpics Literaris

Horaci va escriure dos llibres de Sàtires, que apleguen 30 poemes de temes variats. Les sàtires horacianes són un símptoma de renovació moralitzadora impulsada per August. El poeta fa un retrat de la societat del moment, oferint una exacta visió del desequilibri moral que aboquen l'avarícia o l'ambició.

Les Odes (Carmina)

Als 35 anys, Horaci va escriure les Odes (Carmina). Aquestes composicions líriques seguien l'estil de Catul i pretenien rivalitzar amb la poesia lírica grega. La temàtica és diversa: cants a l'amor, a l'amistat, etc. Altres poemes d'Horaci són filosòfics i morals, i reflecteixen la seva filosofia de vida, així com poemes de contingut polític, exaltant August com a pacificador...

El Principat: La fi de la República?

Teòricament, continuaven en funcionament les institucions republicanes, però en la pràctica el nou emperador (imperator) es feia reconèixer amb el títol de Princeps civium et senatus. Malgrat aquesta autoritat absoluta, no es va considerar mai oficialment la idea de restaurar la monarquia.

Els Poders d'Octavi August

Els poders vitalicis de l'imperium i la potestas tribunicia, a més del nomenament com a Pontifex Maximus, li van donar un control sobirà sobre l'administració civil i militar, tant a Roma com a les províncies.

• En qualitat de prefecte de costums, intervenia directament en el nomenament dels membres del Senat.
• El tresor públic (aerarium) també estava sota la seva supervisió.

La Guàrdia

Interpretació dels Jardins Islàmics

Característiques dels Jardins Islàmics

• Jardí tancat i rebaixat per a no limitar-se.
• L'aigua refresca l'edifici i produeix sons.
• L'ostentació externa no és notòria, excepte a les mesquites; en canvi, l'ostentació interna pot ser exagerada.
• No hi ha estatuària.
• Els pous i l'aigua són funcionals: decoren, refresquen i milloren el clima.
• La vegetació produeix fruits i aromes.
• Els arbres exòtics s'importen d'Orient.
• Els colors de fulles i flors són part de l'ornament del jardí.
• També hi ha emparrats.
• Hi ha aljubs i safareigs coberts (jardins pels quals passen dos rierols subterranis).

Diferències entre Jardins Islàmics Orientals i Occidentals

• A la Península Ibèrica, s'utilitza molt l'enrajolat i la vegetació

Il Dottore

Ocupa el lloc del pedant de la comèdia i, davant del poder dels diners, representat per Pantalone, encarna el poder intel·lectual. Havent estudiat infinits anys a la Universitat de Bolonya, la seva ciutat natal, conserva del seu aprenentatge una meravellosa descaradura en la seva ignorància, grans títols d'home de lletres, cabalístic, advocat, gramàtic, diplomàtic, i un gran aplom per confondre cites i sentències llatines i barrejar idiomes. Estima els llargs discursos, als quals es lliura sense cap dilació, amb una ximpleria plena de suficiència i una augusta severitat. Si resulta còmic, és sempre malgrat ell mateix, ja que el seu saber és més aparent que real i els seus grans discursos li permeten emmascarar la seva...