Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

L'Oratòria Romana

Definició i Orígens

L'oratòria és l'art de parlar bé, d'embellir l'expressió, de donar al llenguatge escrit o parlat la possibilitat d'assolir els objectius que té un bon orador: persuadir, escriure o commoure. Els primers oradors tenien el que Quintilià anomenava eloqüència natural, que no era fruit ni d'exercicis preparatoris ni de l'estudi de regles determinades.

Quan Roma va dominar la Magna Grècia i va entrar en contacte amb la cultura grega en general i amb la seva retòrica, va començar a sentir la necessitat de conèixer i posar en pràctica les normes que regulaven l'oratòria grega. De l'oratòria anterior a Ciceró tenim informació proporcionada per ell en l'obra Brutus, que ofereix una història de l'...

Plaga de la Ribera

Jeroni escriu una carta al director de la presó de Lleida.

Nicolau

El fill del Nicolau atura l'enterrament perquè puguin veure el partit. En acabar, els aficionats i l'equip local acompanyen el mort fins al cementiri.

Oliver

Un home decideix agafar-li les olives a l'Isidre.

Correguda Elies

Elies va sortir corrents de casa seva. Va anar fins al cafè Silveri, d'on surten autocars a Lleida. Va córrer tan ràpid perquè volia arribar a temps per parlar amb l'ordinari de Lleida. No calia que li portés els medicaments a la seva dona malalta, ja que ella no passaria del migdia. S'estalvia els diners de les medecines.

Futbol de Ribera

Riu Ebre i Segre.

Carta Garrigues

En Miquel, el pont que es va construir a l'Ebre. L'apotecari del poble,...

Romans i cartaginesos a Hispània: La primera guerra púrrica (264-241 aC) va durar 23 anys, durant els quals Roma i Cartago lluitaren per la supremacia de la zona: la Mediterrània. Cartago, situada al nord de Tunís (Àfrica), era la potència dominant de la zona al principi d’aquest conflicte bèl·lic. No obstant això, després de la guerra, Cartago va sortir derrotada i va haver de cedir Sicília als romans, obligant-se a acceptar unes dures condicions tributàries (impostos) en el tractat de pau.

Segona guerra púrrica

Vid. Llibre.

Tercera guerra púrrica

Entre els anys 149-146 aC, aquesta guerra fou molt més àcida que les dues anteriors i va consistir principalment en el setge romà a la ciutat de Cartago, que acabà amb la destrucció...

Disseny de les ciutats romanes

El plànol urbà

El disseny d'una ciutat romana era generalment un quadrat o rectangle regular, dividit en quatre parts per dos eixos perpendiculars que constituïen les dues vies principals: el cardo maximus (nord-sud) i el decumanus maximus (est-oest). Paral·lels a aquests eixos es traçava una quadrícula de carrers secundaris que dividia la ciutat en illes. Sota la ciutat s'hi construïa una xarxa de clavegueres que assegurava l'evacuació de les aigües residuals.

El fòrum

El fòrum era una plaça enllosada situada a la intersecció del cardo i el decumanus, on s'hi trobaven els principals edificis públics. Era l'espai de representació pública i de trobada dels ciutadans. Entre els edificis públics destaquen:...

L'Habitatge a l'Antiga Roma

Tipus d'Habitatges

Domus

Definició: Casa de propietat d'una família.

Característiques:

• Normalment eren d'una sola planta.
• Totes les estances de la casa estaven orientades a l'interior.
• S'obtenia aire i llum gràcies als patis centrals.
• No tenien vistes a l'exterior, amb poques i petites finestres.
• Els espais de l'interior estaven determinats i tenien un ús concret (cuina, dormitoris, etc.).

Parts de la Domus:

• Atrium: Avantcambra gran, profusament adornada. El senyor hi rebia els clients, envoltat de dependències.
• Tabernae: Botigues situades als angles de la casa, amb obertures independents a l'exterior.
• Cubicula: Habitacions per dormir. La porta donava a l'atri o al peristil.
• Triclinium: Menjador.
• Peristylum: Pati o jardí

Breu Història de la Literatura Llatina

Orígens i Influència Grega

Literatura llatina: hereva de la literatura grega. Al segle III a.C. apareix una literatura en llatí, a imitació de la grega. La conquesta de la Magna Grècia va propiciar el coneixement de les formes culturals i literàries gregues. Destaca l'adaptació mètrica i la traducció de l'Odissea al llatí amb versos saturnins, per Livi Andrònic.

Etapa de Formació (Segle I a.C.)

A partir del segle I a.C. trobem l'epopeia i el teatre amb Livi Andrònic i Nevi. Destaquen la comèdia de Plaute i Terenci, la sàtira amb Enni i Luciŀli, i la prosa amb Cató el Vell. Al final del segle I a.C., l'eloqüència va arribar al seu clímax amb Ciceró i la prosa amb Sal·lusti.

El Classicisme

Exercicis de Drets i Interessos

Qui pot exercir els seus drets?

Titulars de drets o interessos: Són aquells que inicien el procediment per ser titulars d'un dret o interès.

Persones afectades per la decisió: Encara que no hagin iniciat el procediment, tenen dret a participar si la decisió els pot afectar.

Persones afectades per la resolució: Aquells el interès dels quals pot resultar afectat per la resolució i es personen en el procediment abans que hi hagi resolució definitiva.

Associacions i organitzacions: Representen interessos econòmics i socials.

Capacitat d'obrar

Per formar part del procediment, cal tenir capacitat d'obrar, és a dir, la possibilitat de persona d'exercir drets i obligacions.

• Majors d'edat i menors emancipats: Tenen

Acueducte amor

400m de la finca dels arcs. Restes sorgeixen al mig d'una plana. Arcs alienats i formen línia lleugerament corbada i agafen 70m de llarg. Dividits en 3 grups:

1. Format per 3 arcs de 12,7m de llarg i 3m d'amplada de cada arc.
2. En 33,5m pilar 1m + un arc solitari de 2,9m d'amplada.
3. Per dos arcs, llarg 8,7m. La construcció dels arcs és idèntica i es recolzen sobre uns pilars de secció rectangular.

Acueducte Segòbia

Segle II dC, època de l'emperador Trajà. Condueix les aigües de Funfria 17km. Cisterna amb el nom de El Caserón. Conduïda a la torre Casa de Aguas. A 813m (1%) punt més alt del Postigo. Part més elevada de 28m = 166 arcs. Des de la seva arribada a la ciutat fins al Dia Sanz - 75 arcs, 44 arcades d'ordre doble, 4+....

Juli Cèsar (100-44 a.C.): Vida, Obra i Llegat

Cèsar escriptor: Obra literària i estil

De tota la seva obra, només queden els Commentarii, nom que rebien les memòries oficials. Aquests relats dels fets, presos de testimonis directes, tenien l’objectiu de servir per als historiadors futurs. Aquesta obra té una elaboració acurada i una estructura meditada, però la matèria principal és bèl·lica.

Hi ha dues obres destacades dins d'aquests comentaris:

1. Guerra de les Gàl·lies: Narra la conquesta de la Gàl·lia (58-51 a.C.) en vuit llibres. A cada any li correspon un llibre, tot i que no van ser redactats fins a la fi de la campanya.
2. Guerra Civil: S’estructura en tres llibres on relata les causes i el desenvolupament de la guerra civil

Ovidi

Va viure a l’època de l’emperador Octavi August al segle 1, va formar part del cercle literari de Messola. És un poeta elegíac on a les seves composicions expressen sentiments més íntims, pena, dolor, tristesa i enyorament. A les seves obres el poeta ens parla de dues causes, un error i un carmen, on l’error té a veure amb el fet de pertànyer a la família imperial. La seva primera obra és un recull de poemes amorosos on hi ha una relació fictícia. En el segon llibre escriu elegies amoroses on fa un repàs de tots els sentiments amorosos d’una dona. L’Art Amatoria és un poema pels amants format per tres llibres. Després té més poemes com receptes de bellesa, halieutica. Les Metamorfosis és un conjunt de 15 llibres...