Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Mèrida Romana: Teatre, Amfiteatre, Aqüeductes i Més

Llatí4,11 KB

El teatre és el teatre romà més ben conservat de la península, amb un aforament per a unes 6000 persones. La part més espectacular és la *scaenae frons*, formada per dos cossos de columnes corínties. L’espai que hi havia entre les columnes era guarnit amb escultures. Al davant hi havia l’escenari (*pulpitum*), recobert de fusta, sota la qual es guardaven els elements propis de l’escena. En la part posterior de l’escena hi havia les cambres, utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial. Els espectadors es distribuïen, mitjançant passadissos, a les grades (*cavea*).
Els senadors i les màximes autoritats que anaven a les representacions teatrals ocupaven el lloc de màxima preferència
...
Continua llegint "Mèrida Romana: Teatre, Amfiteatre, Aqüeductes i Més" »

Anàlisi de dues obres literàries: Mar com a penyora i Balada

Llatí2,79 KB

Mar com a penyora

Aquesta obra és una carta dirigida a l'amor de la seva vida, la protagonista. Al llarg de tota la carta, recorda el passat que va tenir amb el seu amor, la seva professora, la Maria. Rememora el seu primer encontre en un teatre i com van començar a sortir i a passejar per Mallorca.

La seva relació es va trencar quan l'adolescent va anar a estudiar a Barcelona. La ruptura va ser causada per un escàndol públic i els comentaris que es feien sobre la parella. La jove va anar a viure a Barcelona amb els seus oncles. No sortia, ja que no volia oblidar-se de la seva estimada. Quan va començar les classes, es van tornar a veure. Es van trobar pel carrer i la jove va pujar al cotxe de la Maria. La Maria li va dir que el seu amor...

Continua llegint "Anàlisi de dues obres literàries: Mar com a penyora i Balada" »

La Vida Quotidiana i la Família a l'Antiga Roma: Costums i Societat

Llatí3,39 KB

La Vida Quotidiana i la Família a l'Antiga Roma

La Família Romana: Pilar de la Societat

La família era un pilar fonamental de la societat romana. Dominada pel pater familias, que tenia sota la seva autoritat tota la resta de membres. Quan el pater familias moria, la família es dividia en la mateixa quantitat de barons. Cadascun d'ells passava a ser el pater familias de la seva descendència.

Les Dones Romanes: Rol i Emancipació

En una societat patriarcal com la romana, no és d'estranyar que les dones no aconseguissin, en cap moment de la seva vida, emancipar-se. Quan es casaven, deixaven de formar part de la seva família de naixement per passar a formar part de la família del marit. En cas que morís el marit, se li designava un tutor (...

Continua llegint "La Vida Quotidiana i la Família a l'Antiga Roma: Costums i Societat" »

Crisi d'Hostatges a l'Avió: Negociacions i Tensió Diplomàtica

Llatí3,32 KB

Reunió Diplomàtica: La Crisi de l'Avió

En un altre lloc, Helen Sandberg rebia els ambaixadors d'Amèrica i Anglaterra, molt diferents entre si. A Helen no li agradaven aquests ambaixadors, perquè eren militars i els seus països eren més grans que el seu.

Després de discutir una estona, l'ambaixador americà diu que té 50 marines americans a la seva ambaixada i que en una hora poden ser-hi. L'altre ambaixador contesta que en una hora potser ja és tard i que un home ja pot estar mort. Ell informa que té 6 soldats esperant a fora, dins el seu cotxe, i que són especialistes en segrestadors. Discuteixen entre ells i Helen els explica el que ella pensa, el que vol i el que farà.

En primer lloc —els explica—, jo no tenia ni idea d'aquests...

Continua llegint "Crisi d'Hostatges a l'Avió: Negociacions i Tensió Diplomàtica" »

Crisi Aèria: Negociació i Rebel·lió en un Segrest d'Avió

Llatí4,08 KB

Crisi Aèria: Negociació i Incident Exterior

La Negociació de Helen Sandberg

En un altre lloc, Helen Sandberg intentava negociar amb els segrestadors. Ells deien que els seus germans eren innocents, que lluitaven per la llibertat de tota la gent. Ella, en canvi, contestava dient que eren criminals i que no els podia lliurar, però que la gent de l'avió era innocent, tenien famílies i fills.

L'Ultimàtum del Segrestador

El segrestador li demana: "Tens els meus germans aquí?". Ella contesta que no. Ell li diu que miri per la finestra: "Aquí al costat tinc l'espia americà. Pensa que aquí dins hi ha molts espies i gent important. D'aquí a mitja hora, tornaré a demanar pels meus germans."

L'Execució del Passatger

Helen mira l'avió (el veu...

Continua llegint "Crisi Aèria: Negociació i Rebel·lió en un Segrest d'Avió" »

Quint Horaci Flac: Vida, Obra i Llegat Literari

Llatí2,97 KB

Vida i Obra de Quint Horaci Flac

Dades Biogràfiques i Context Històric

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia, a la regió d'Apúlia, l'any 65 aC. Fill d'un llibert que es va esforçar per proporcionar-li una bona educació, va estudiar primer a Roma i, després, a Atenes. Després de participar en la batalla de Filips a l'exèrcit de Brutus, va tornar a Roma, on va aconseguir entrar al cercle de Mecenes l'any 37 aC i, per tant, es va posar al servei del poder d'August. Era baix d'estatura i una mica gras.

Gènere Literari i Obres

Horaci és considerat el representant més destacat de la poesia lírica romana per la perfecció i la finesa del seu estil. En aquest gènere, va escriure quatre llibres d'Odes, on tracta temes patriòtics, filosòfics,...

Continua llegint "Quint Horaci Flac: Vida, Obra i Llegat Literari" »

L'Eneida de Virgili: Èpica, Política i Orígens de Roma

Llatí2,52 KB

Virgili i l'Eneida: Una Obra Èpica al Servei de Roma

Virgili és l’autor llatí per excel·lència, sobretot gràcies a l’obra l’Eneida. A continuació, explicarem en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el gènere literari al qual pertany; l’objectiu principal del poema; el nom del polític que en fou l’impulsor; les fonts literàries principals de l’obra; el nombre de cants que té i com estan estructurats; el cant més important des del punt de vista polític i les raons que ho expliquen. Finalment, relatarem breument l’argument del cant segon.

L'Eneida: Gènere, Objectius i Influències

Virgili va començar a escriure l’Eneida, que pertany al gènere èpic, a instàncies d'August, que li va demanar que...

Continua llegint "L'Eneida de Virgili: Èpica, Política i Orígens de Roma" »

Ovidi: Biografia, Obres i Gèneres Poètics (Amors, Metamorfosis, Exili)

Llatí2,84 KB

Ovidi: Vida i Obra

Biografia i Context

Ovidi mateix narra la seva vida en un dels seus poemes. Va néixer a Sulmona el 43 a.C. en una família benestant de la classe eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia. Després de divorciar-se dues vegades, va trobar la felicitat amb la seva tercera esposa. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era sens dubte una figura destacada.

Gèneres Poètics d'Ovidi

  1. Poesia Elegíaca d'Amor

    • Amores (Amors)

      Elegies sobre les situacions més habituals que es donen en una relació

...
Continua llegint "Ovidi: Biografia, Obres i Gèneres Poètics (Amors, Metamorfosis, Exili)" »

Virgili: Biografia i Obra del Poeta Romà

Llatí2,51 KB

Vida de Virgili

Virgili va néixer en una ciutat del nord d'Itàlia l'any 70 a.C. El seu pare era pagès i propietari de les seves terres. Va enviar el seu fill a estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teòcrit. Aquest èxit va facilitar-li l'entrada a Mecenes i la proximitat amb August i el seu programa polític. Tot i que Mecenes li va regalar una casa a Roma, ell preferia viure al camp, al sud d'Itàlia. Per això no és estrany que les Geòrgiques, la seva següent obra, mostrés també el seu amor per la vida rural i la natura. Virgili tenia aparença de camperol. Altres trets...

Continua llegint "Virgili: Biografia i Obra del Poeta Romà" »

Virgili i l'Eneida: Vida del poeta i anàlisi de l'obra

Llatí7,49 KB

Virgili, el poeta nacional de Roma

Publi Virgili Maró va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d’Itàlia, l’any 70 aC. El seu pare era un pagès, propietari de les seves terres i amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teòcrit, que va ser l’iniciador de la poesia bucòlica al segle III aC.

Aquest èxit va facilitar-li l’entrada al cercle de Mecenes i la proximitat amb August i el seu programa polític. Tot i que Mecenes li va regalar una casa a Roma, ell sempre va preferir viure al camp, al sud d’Itàlia....

Continua llegint "Virgili i l'Eneida: Vida del poeta i anàlisi de l'obra" »