Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

L'Amfiteatre i el Circ Romà

Els romans eren molt aficionats als espectacles de masses.

Jocs Públics Romans

L'origen d'aquests jocs era religiós, però van adquirir un caràcter més aviat polític. Tot això ho feien per allunyar el poble dels problemes polítics i econòmics.

Els jocs públics, o ludi publici, anaven des de lluites de gladiadors i les perilloses curses de carros, fins a exhibicions d'animals exòtics.

L'Amfiteatre

L'amfiteatre era un edifici típicament romà on les lluites de gladiadors sovint acabaven amb la mort d'algú.

Estructura de l'Amfiteatre

Era un edifici el·líptic, resultat de la unió de dos teatres. Les parts principals eren:

• HARENA: on es feien els espectacles.
• CAVEA: on se situava el públic i es dividia en sectors

Les Guerres Púniques

Cartago era la gran potència del nord d'Àfrica i dominava Sicília i Hispània. Roma hi havia tingut bones relacions i fins i tot hi havia signat tractats, però l'expansió de Roma cap a Sicília, Sardenya i Còrsega l'havia d'enfrontar inevitablement amb l'imperi cartaginès, en les anomenades guerres púniques.

Primera Guerra Púnica (264-241 aC)

Va esclatar per la possessió de Sicília, va durar 23 anys i es va acabar amb la victòria de Roma.

Segona Guerra Púnica (218-202 aC)

Cartago es va refer de la desfeta gràcies al general Amílcar, que va reforçar la política expansionista, i el seu fill Anníbal, que havia de continuar la lluita contra els romans. Durant aquesta lluita, Roma va patir grans perills. Anníbal...

Sarcòfag dels Esposos

Context

La civilització etrusca va desenvolupar-se a la península Itàlica. D'origen oriental, aglutina la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient i la Mediterrània. L'art etrusc està marcat per les creences religioses i l'obediència a la voluntat dels seus déus. Donaven molta importància a la vida després de la mort i, per això, es perpetuava la memòria del difunt amb urnes funeràries o màscares de cera. Només les famílies de l'aristocràcia es podien permetre un sepulcre com aquest.

Descripció formal

Material: terracota. La tapa té forma de kliné (llit). Hi ha les figures d'una dona i un home en actitud plàcida i amable. Ell, darrere la dona, es presenta fort i protector;...

CASA DEL POETA TRÀGIC DE POMPEIA

Vida de Virgili

Vida

Virgili va néixer el 15 d’octubre de 70 aC al llogaret d’Andes, prop de Màntua. El pare de Virgili era d’origen humil; segons uns, era terrissaire, segons altres, criat d’un viator. Després augmentaria la seva riquesa dedicant-se a l’explotació de fustes i la criança d’abelles. Els seus pares van decidir fer de Virgili un home il·lustrat, i el van enviar a Cremona per tal que cursés estudis de gramàtica fins als 16 anys, en què va prendre la toga viril.

Més tard va estudiar filosofia i retòrica a Milà i, finalment, a Roma. Es va introduir en el cercle de l’epicuri Soló de Nàpols, on va aprofundir amb l’ensenyament de Filodem en l’epicureisme i va arribar a concebre una gran admiració per la...

Oratòria Llatina: Art i Eloqüència a l'Antiga Roma

S’entén per oratòria l’art de parlar bé, de donar al llenguatge escrit o parlat la possibilitat d’assolir els objectius que té tot bon orador: persuadir, delectar o commoure. La facilitat de la paraula (facundia) era una qualitat imprescindible per triomfar al fòrum. Els primers oradors tenien una eloqüència natural, no era fruit ni d’exercicis preparatoris ni de l’estudi de regles determinades.

Tipus de Discursos Llatins

• Discurs Judicial o Forense

  És el discurs en què l’orador es proposa aconseguir una decisió judicial sobre si un aspecte s’ajusta o no al dret.

• Discurs Deliberatiu

  És el discurs polític pronunciat davant l’assemblea del poble en què l’orador recomana

Publi Virgili Maró

Publi Virgili Maró va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d'Itàlia, l'any 70 aC. El seu pare era un pagès, propietari de les seues terres i amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teòcrit, que va ser l'iniciador de la poesia bucòlica al segle III aC. Aquest èxit va facilitar-li l'entrada al cercle de Mecenes i la proximitat amb August i el seu programa polític. Tot i que Mecenes li va regalar una casa a Roma, ell sempre va preferir viure al camp, al sud d'Itàlia. Per això no...

Locucions llatines

A posteriori: posteriorment
A priori: anteriorment
Ab illo tempore: des d'aquell temps
Ante meridiem (a.m.): abans del migdia
Huc et nunc: aquí i ara
In articulo mortis: en el moment de la mort
In extremis: en els últims moments
Post meridiem (p.m.): després del migdia
Sine die: sense un dia concret
Suo tempore: al seu moment, en el temps adequat
Ad hoc: per a això
Ad nauseam: es fa molt llarg i pesat
Bis: que es repeteix
Ex abrupto: d'una manera violenta, sobtada
Ex aequo: a causa d'un igual mèrit
Ex professo: a propòsit
Gratis et amore: gratuitament, per favor i per amor ho faig
In albis: quedar-se en blanc
In crescendo: en increment
In extenso: en detall
In mente: en el pensament
Sic: així
Stricto sensu: en sentit estricte
Volens nolens:...

Obra de Ciceró

Tres gèneres:

Oratòria:

Hi ha un gran nombre de discursos complets de Ciceró, alguns dels quals són especialment significatius:

• Verrines: Set discursos escrits contra Gai Verres, a qui els sicilians van acusar de malversació de fons i de robatori dels seus béns i de les seves obres d'art en l'època en què va ser governador de l'illa.
• Catilinàries: Reben aquest nom els 4 discursos que Ciceró va pronunciar davant el Senat i del poble denunciant la conspiració de Catilina.
• Filipiques: Són catorze discursos en què ataca a Marc Antoni, hereu polític de Cèsar i pels quals ell va pagar l'alt preu de la seva vida.

Ciceró també ha deixat algunes obres interessants sobre l'oratòria:

• Brutus: Història de l'oratòria romana, des