Déus Romans: Atributs, Culte i Societat

Déus Romans i els seus Atributs

Júpiter (Zeus)

Sobirania sobre tot l'Univers. Símbols: ceptre, corona, àguila, llamp.

Neptú (Posidó)

Sobirà sobre les aigües del mar. Símbols: corona, trident, carro, hipocamps, tritons, nereides, dofins.

Plutó (Hades)

Sobirà sobre el món subterrani. Símbols: carro i cavalls negres, corn de l'abundància, ceptre.

Juno (Hera)

Reina de l'Olimp, protectora del matrimoni i dels parts. Símbols: corona, ceptre, llança, paó, magrana.

Ceres (Demèter)

Protectora de l'agricultura. Símbols: feix d'espigues, falç, torxa, corn de l'abundància.

Vesta (Hèstia)

Protectora de la família, de la llar i de l'Estat. Símbols: flama de foc, altar, vel, ase.

Minerva (Atena)

Protectora de la intel·ligència, d'algunes arts i de la guerra. Símbols: casc, escut i cuirassa, llança, mussol, olivera, victòria alada.

Venus (Afrodita)

Protectora de la bellesa i de l'amor. Símbols: colom, cigne, petxina, dofí, mirall, cor, poma.

Diana (Àrtemis)

Protectora de la fecunditat, de la caça i de la lluna. Símbols: arc, fletxes, buirac, cérvol, gos, mitja lluna, nimfes.

Apol·lo (=)

Protector de l'endevinació, d'algunes arts (poesia, música) i dels artistes, salut dels homes i sol. Símbols: arc, fletxes, lira, llorer, muses.

Mercuri (Hermes)

Missatger dels déus, protector de pastors, comerciants, viatges, lladres. Símbols: talars, pètas, caduceu, siringa.

Mart (Ares)

Protector de la guerra. Símbols: casc, cuirassa, llança, escut.

Vulcà (Hefest)

Protector de la metal·lúrgia i dels artesans. Símbols: enclusa, martell, tenalles, flama de foc, farga.

Bacus/Líber (Dionís)

Protector de la força procreadora de la natura, de la figuera, de la vinya i del vi. Símbols: penjoll de raïm, copa, heura, tirs, sàtirs, mènades, alguns animals.

El Culte Romà

Els Actes Propis del Culte Domèstic

Es refereixen a l'ofrena diària (aliments o flors) que cada pater familias, oficiant el culte, feia a l'altar de casa seva a les divinitats domèstiques: el fundador de la gens pròpia, el Lar familiar, els Penats, els Manes i el Geni propi (una mena d'àngel de la guarda hereditari). El pater familias dirigia les cerimònies de naixement, d'arribada a la pubertat, de casament o mort d'un familiar.

Els Actes del Culte Públic

En temps del rei Numa Pompili (s. VIII-VII aC) es va organitzar la religió i el culte. El culte públic consistia en:

• Sacrificis: Immolació d'un animal sense tara (normalment un brau, ovella o porc), llevat de quan es tractava d'un sacrifici excepcional, que s'utilitzaven els tres.
• Libacions: Vessar una part de vi o líquid a l'altar o a terra. El vi que quedava era acabat de beure pels participants.
• Pregàries: Oracions sagrades que es llegien durant una cerimònia.

Això es complementava sovint amb promeses a les divinitats i ofrenes d'exvots. Els sacrificis i libacions es feien en dies de festa o amb motiu de celebració, a l'aire lliure, al voltant d'un altar i davant d'un temple.

El Senat Romà

Durant la monarquia era el conseller del rei, format per 300 patricis de les famílies principals, els nomenava el rei. Instaurada la República, els cònsols nomenaven els senadors, però al s. IV aC va ser concebut als censors. El Senat controlava les finances de l'Estat, s'encarregava de la política exterior, de l'organització i de l'administració de les províncies i de la religió. Les reunions del Senat es celebraven a la Cúria Hostília. El sistema de votació es feia per desplaçament. Durant l'Imperi el Senat va ser vigent però amb una eficàcia nul·la.