Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Vida i Obra de Virgili

1. Naixement i Context Cultural

Virgili va néixer a Andes, prop de Màntua, al nord d'Itàlia, l'any 70 aC. Va pertànyer al cercle intel·lectual de Mecenes.

2. Mort i Destí de l'Eneida

Virgili va dedicar onze anys a la seva obra magna, l'Eneida, que va quedar inacabada a la seva mort l'any 19 aC durant un viatge d'inspiració. Va demanar que fos destruïda, però l'emperador August ho va impedir.

3. Primeres Obres: Les Bucòliques

La seva primera obra van ser Les Bucòliques, poemes de tema pastoril escrits en llatí.

4. Les Geòrgiques: Un Tractat d'Agricultura

Les Geòrgiques consisteixen en un tractat d'agricultura en hexàmetres, dividit en quatre llibres:

• Llibre I: Els conreus
• Llibre II: El cultiu d'arbres
• Llibre III: La

L'oratòria de Ciceró

Els discursos de Ciceró

Ciceró va posar en pràctica els seus principis sobre retòrica en els seus propis discursos, que es van convertir en obres literàries. Els seus secretaris els prenien taquigràficament, i després ell els retocava. En els discursos és on més brilla el geni de Ciceró, i gràcies a ells va arribar al cim de la política romana. Es conserven més de cinquanta.

Discursos judicials

Predominen els de defensa (en favor d'amics, protegits o clients), però també n'hi ha d'acusació, com les Verrines (In Verrem).

Discursos polítics

Pronunciats davant el Senat o l'assemblea del poble. Destaquen les Catilinàries (quatre discursos per avortar la conjuració de Catilina) i les Filípiques (disset discursos...

Cèsar i l'Expedició a Britània

Cèsar, encara que en aquests llocs els hiverns són primerencs, tot i així es va proposar marxar a Britània. Abans d’arriscar-s’hi, hi envia Gai Volusè per davant en un vaixell lleuger: li mana que, un cop explorades totes les coses, torni al seu costat tan aviat com sigui possible. Ell, per la seva banda, marxa amb totes les tropes cap al territori dels Morins.

Incursió Sobtada i Suport de Cavalleria

Quan aquesta incursió sobtada va ser anunciada, Cèsar envià des del campament tota la cavalleria als soldats d’infanteria, els quals resistien amb gran valentia l’atac dels enemics i lluitaven aferrissadament. Tot i haver rebut poques ferides, els soldats d’infanteria van matar un gran nombre d’enemics,...

Horaci

Característiques de la lírica llatina

1. La poesia lírica, a Grècia, era aquell gènere poètic destinat a ser cantat amb l’acompanyament d’una lira, d'on prové el seu nom.

2. Comença a Roma més tard que l’èpica o el teatre (poesia dramàtica), concretament a finals del s. II aC.

3. Les circumstàncies polítiques i socials inclinen els ànims dels ciutadans cap a la intimitat i la vida privada.

4. Tracta temes de to més aviat intimista, afectiu i celebratiu (himnes; cançons de simposi; cants a l’amistat, a l’amor, ...)

5. Els poemes expressen els sentiments més variats: invectives contra els enemics, contra persones de la vida pública o privada, contra enemics literaris, contra dones perverses, arguments de la vida pública...

Octavi August i l'Establiment del Principat

L'any 29 a.C., Octavi va tornar a Roma com a vencedor i va ser elegit cònsol. El 27 a.C. va retornar formalment els seus poders al Senat, i al cap de tres dies, el Senat li va atorgar el títol d’August (el Venerable).

August mai no va establir una monarquia oberta, sinó que va acaparar tots els poders mitjançant un sistema de govern anomenat Principat.

El control del poder per August

Inicialment, August va restaurar els òrgans de govern republicans, però ell mateix es va nomenar:

• Cap de les tropes (Imperator).
• Titular de la Tribunicia Potestas (dret a convocar i legislar el Senat).
• Posseïdor del dret de vet (podia vetar qualsevol decisió del Senat o dels magistrats).

El Senat mantenia els seus poders,...

Les Obres d'Ovidi

Èpica

Les Metamorfosis (Metamorphosis)

És, sens dubte, el poema més important d'Ovidi. Un conjunt de 15 llibres que recullen més de 250 mites i llegendes grecs i romans amb la característica comuna de la transformació de personatges i éssers en animals, plantes, constel·lacions, en un seguit continu presentat en ordre pretesament cronològic des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar.

Així doncs, consisteix en una mena d'història mítica del món, que, després de començar amb un pròleg dedicat a la creació i el diluvi, es divideix en tres parts:

• Primer, els protagonistes són divinitats.
• Després, hi ha narracions sobre herois i heroïnes.
• Finalment, les figures que els antics consideraven

Sever Alexandre (222-235)

El seu regnat va distanciar-se del seu antecessor amb el retorn a la religió tradicional i a la política dels Antonins de compartir el poder amb el Senat. Va ser assassinat durant una campanya contra els germànics pels seus propis soldats.

La Crisi del Segle III

Malgrat alguns intents efímers d'imposar-se als militars com l'emperador Gordià, el Senat va perdre tot paper polític. Es combat incessantment a les fronteres i les ciutats, com Roma, refan les seves muralles per por de les incursions.

El Baix Imperi Romà

Després de la crisi del segle III, el segle IV va conèixer una recuperació política, social i econòmica, amb una monarquia clarament absolutista i fonamentada en el dret diví —primer sancionat pels...

Titus (79 - 81)

Erupció del Vesuvi i un nou incendi devastador a Roma. Inauguració de l’Amfiteatre Flavi.

Domicià (81 - 96)

Es va guanyar l’estimació del poble i l’exèrcit, però l’odi de la classe senatorial. Damnatio memoriae.

La Dinastia dels Antonins (96 - 192)

Nerva (96 - 98): Un Emperador de Transició

Va inaugurar el Fòrum de Nerva a Roma, un projecte concebut i realitzat fonamentalment per Domicià.

Trajà (98 - 117): L'Emperador Soldat

Va dur els límits de l'Imperi Romà a la seva extensió màxima. Entre viatges i guerres, es va passar la major part del seu regnat fora de Roma, tot i que hi deixà una forta empremta amb la construcció dels Mercats i el Fòrum de Trajà, on s'aixeca la Columna Trajana.

Hadrià (117 - 138): L'

Plaute: Mestre de la Comèdia Romana (251 aC)

Plaute (Sarsina, 251 aC) va ser una figura excepcional en la literatura llatina i universal. Tenia un esperit burleta que causava rialles. Va escriure comèdies quan era moliner amb l'objectiu principal de divertir i entretenir. Va ser l'autor amb més èxit perquè escrivia comèdies per a les classes baixes, utilitzant un llatí col·loquial. Cultivava la farsa i la comèdia burlesca. Els seus personatges sovint pateixen entrebancs per aconseguir els seus objectius, com ara l'impediment de l'amor entre dos joves. Alguns personatges, sovint de classe baixa, els compara amb déus per menysprear-los. El seu públic pertanyia a totes les classes socials. No era un simple imitador, sinó que va transplantar