Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

La Família i l'Educació a l'Antiga Roma

Llatí4,28 KB

La Família a l'Antiga Roma

El Matrimoni (Ius Connubii)

El ius connubii, o dret al matrimoni, només estava reconegut per als homes lliures o lliberts. Els esclaus no es podien casar legalment. Hi havia pocs matrimonis entre lliberts, ja que no podien reconèixer legalment els seus fills. L'homosexualitat era ben vista, tot i que no es permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe.

La Cerimònia del Casament

El casament era una cerimònia privada que es feia al pati de la casa, davant de l'atri (un petit temple domèstic). No hi havia sacerdot, però sí testimonis.

El Naixement i el Reconeixement dels Fills

Quan naixia un nen, el pare podia reconèixer-lo com a seu o no. Si no el reconeixia, el nen adoptava el cognom de la mare i no era considerat...

Continua llegint "La Família i l'Educació a l'Antiga Roma" »

El misteri de Clara i Oskar Kreutzer

Llatí3,01 KB

La nit que Pablo va perdre el coneixement

Aquella nit va ploure i Alfredo va estar despert, merodejant per la casa. Pablo no compliria la seva paraula.

L'endemà, Pablo va tornar a tenir aquella estranya sensació de cansament. Desitjava veure la Clara, però quan hi va anar, la senyora Durant li va impedir el pas. Li va dir que la nena havia anat al metge. El nen l'hi va explicar al seu pare, a qui també li va semblar sospitosa aquesta excusa. Va decidir anar amb els seus companys a veure què passava, però ni tan sols els van obrir la porta. Aquell dia, Alfredo va rebre una altra trucada; Pablo només va poder escoltar el que el seu pare deia. Aquesta vegada van quedar per anar a algun lloc.

Pablo va baixar a esmorzar, va parlar de la Clara,...

Continua llegint "El misteri de Clara i Oskar Kreutzer" »

Ciutats Romanes a Catalunya: Bàrcino, Ilerda i Tarraco

Llatí3,2 KB

Bàrcino (Barcelona Romana)

  • Va ser fundada entre l'any 15 i el 5 a.C., en l'època de l'emperador August. Després de vèncer els càntabres i els asturs, va establir-se al nord-est de la península Ibèrica i va fundar Bàrcino.
  • Situada a la plana que s'obre entre la costa i la serra de Collserola, entre els rius Besòs i Llobregat.
  • Nom sencer: Colonia Iulia Augusta Paterna Favefitia Barcino.
  • La ciutat tenia una planta rectangular de 10 hectàrees, delimitada per unes muralles amb torres i 4 portes. D'aquestes portes sortien els carrers principals: el cardo i el decumanus.
  • A l'encreuament d'aquests dos carrers hi havia el fòrum, la plaça pública de la ciutat.
  • Al voltant del fòrum s'estenia una quadrícula de carrers secundaris (cardines i decumani
...
Continua llegint "Ciutats Romanes a Catalunya: Bàrcino, Ilerda i Tarraco" »

Expressions Llatines Comunes: Significat i Ús Essencial

Llatí4,27 KB

Lapsus: Error per Inadvertència

Lapsus: “error”. Error que hom comet per inadvertència parlant o escrivint.

Lato Sensu: En Sentit Ampli

Lato sensu: “en sentit ampli”. S’utilitza quan per a una paraula, nom o expressió hi ha dues possibles interpretacions o sentits.

Manu Militari: Amb Força i Armes

Manu militari: “amb mà militar”. Mitjançant la força i les armes.

Mare Magnum: Gran Confusió

Mare magnum: “mar gran”. Gran confusió.

Mare Nostrum: La Mar Mediterrània Romana

Mare nostrum: “la nostra mar”. La mar dels romans era la Mediterrània.

Maxime: Sobretot, Per Damunt de Tot

Maxime: “sobretot”. Per damunt de tot.

Mea Culpa: Admetre la Pròpia Responsabilitat

Mea culpa: “per la meva culpa”. Admetent la pròpia responsabilitat.

...

Continua llegint "Expressions Llatines Comunes: Significat i Ús Essencial" »

Historiografia, Retòrica i Lirica a l'Antiga Roma: Autors i Obres Clau

Llatí15,94 KB

Historiografia Romana

La historiografia era considerada un gènere literari, no com ara que és una ciència. No els va interessar mai gaire escriure gaire. Millors historiadors grecs: Heròdot, Tucídides. La història romana no és científica i es basa en rumors que la gent deia amb prodigis i llegendes. És una història que està al servei de la política i que serveix per analitzar a la gent que mana.

Etapes de la Historiografia Romana

II a.C: Preclàssica: eren uns funcionaris que es deien analistes i que apuntaven en uns grans pergamins els fets dels polítics, que succeïen cada any, perquè en quedés constància per sempre: guerres que es guanyaven o perdien. Analistes: Quadrigari, Antias, Macer, Sisenna.

Època clàssica I a.C: Juli...

Continua llegint "Historiografia, Retòrica i Lirica a l'Antiga Roma: Autors i Obres Clau" »

Declinacions Llatines i Cultura Romana

Llatí4,79 KB

Primera Declinació Llatina

Les paraules de la primera declinació són les que acaben en -a.

CasSingularPlural
Nominatiu

-a

-ae

Vocatiu

-a

-ae

Acusatiu

-am

-as

Genitiu

-ae

-arum

Datiu

-ae

-is

Ablatiu

-a

-is

Segona Declinació Llatina

Les paraules de la segona declinació són les que acaben en -us, -er o -um.

CasSingularPlural
Nominatiu-us-i
Vocatiu-e-i
Acusatiu-um-os
Genitiu-i-orum
Datiu-o-is
Ablatiu-o-is

Declinació dels Substantius Neutres

CasSingularPlural
Nominatiu-um-a
Vocatiu-um-a
Acusatiu-um-a
Genitiu-i-orum
Datiu-o-is
Ablatiu-o-is

Cultura i Societat a l'Antiga Roma

L'antiga Roma va ser una gran potència militar. En el curs de milers d'anys, la metròpoli i el seu imperi van desenvolupar una civilització remarcable, que va ser gravada en pedra, i el patrimoni s'ha cobrat...

Continua llegint "Declinacions Llatines i Cultura Romana" »

Expressions Llatines i Dites Populars: Origen i Significat

Llatí4,11 KB

Expressions i Dites Populars: Origen i Significat

A continuació, explorem el significat i l'origen de diverses expressions i dites populars, moltes d'elles amb arrels en la cultura clàssica i llatina.

Al Cèsar el que és del Cèsar

Significat: A cadascú el que li correspon.

Origen: Amb aquestes paraules, Jesús va respondre als fariseus quan li van preguntar sobre el pagament dels impostos al Cèsar.

Anar Llatí

Significat: Rutllar bé, anar tot sobre rodes.

Origen: Aquesta expressió fa referència a la precisió i l'ordre associats a la llengua llatina i la cultura romana.

Arrencar-se els Cabells

Significat: Desesperar-se.

Origen: En el món clàssic, arrencar-se els cabells era símbol de dol profund per la mort d'un ésser estimat.

Amor Platònic

Significat:

...
Continua llegint "Expressions Llatines i Dites Populars: Origen i Significat" »

La Villa Rústica i la Villa Urbana: Vida en l'Antiga Roma

Llatí3,15 KB

La Villa Rústica (on vivien els esclaus) era el mas, l'edifici central d'una explotació agrícola. Primitivament, tan sols era una cabana d'una sola estança i un pati o corral amb una cisterna per recollir l'aigua de la pluja. Després, es van anar agregant al voltant del pati noves dependències amb usos específics: menjador, habitatges dels esclaus, estables dels bous i cavalls, galliner, graners, cellers i moltes altres dependències per a carros, eines, la premsa de vi, el molí d'oli, etc. L'amo tenia sovint una part de la Villa Rústica agençada més o menys luxosament com a residència de camp.

La Villa Urbana (lloc on vivien els rics) si el propietari no era prou ric, quan anava al camp, s'estava en les millors habitacions de la...

Continua llegint "La Villa Rústica i la Villa Urbana: Vida en l'Antiga Roma" »

L'habitatge a l'època clàssica

Llatí3,07 KB

Les cases privades a l'època clàssica

Hi havia quatre tipus bàsics d'habitatge segons el nivell econòmic i la seva ubicació (al camp o a la ciutat):

  • La domus: la casa senyorial.
  • Les insulae: els blocs de pisos.
  • La villa rustica: la vila rústica.
  • La villa urbana: la vila urbana.

Com és d'esperar, les residències de les classes benestants (domus i villae urbanae) eren les més riques pel que fa a decoració i mobiliari.

La domus, la casa senyorial

Era la casa típica romana, tot i que només una minoria de famílies hi podia viure. La seva grandària i luxe variaven molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a Pompeia. La domus constava d'un o màxim dos pisos, amb planta rectangular i tancada a l'exterior per parets...

Continua llegint "L'habitatge a l'època clàssica" »

Classes Socials a l'Antiga Roma: Patricis, Plebeus i Esclaus

Llatí3,51 KB

Les Classes Socials a l'Antiga Roma

La societat romana estava constituïda per homes lliures i esclaus.

Els homes lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini) sense drets.

Patricis i Plebeus

Els patricis es consideraven els primers habitants de Roma. Però els plebeus van anar aconseguint drets i es van anar igualant davant la llei.

Els Tribuns de la Plebs

Eren magistrats amb grans prerrogatives i inviolables, encarregats de vetllar pels interessos dels plebeus.

La Llei de les Dotze Taules

Les lleis romanes es van gravar sobre dotze taules de bronze i es van exposar al fòrum per ser visibles.

Llei Canuleia

Permetia als plebeus casar-se legalment amb els patricis.

Llei Hortènsia

Els plebeus van aconseguir que les assemblees fossin presidides...

Continua llegint "Classes Socials a l'Antiga Roma: Patricis, Plebeus i Esclaus" »