Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Virgili i l'Eneida: L'Èpica Fundacional de Roma

Llatí2,97 KB

Virgili torna a Roma i escriu les Bucòliques, obra que li va obrir les portes del cercle literari de Mecenes i d’August. Virgili s’identificava amb les seves idees i projectes, i August li va donar el seu suport.

Del 37 al 30 a.C., escriu les Geòrgiques per encàrrec de Mecenes, una obra que exalta la vida rural.

Posteriorment, es va dedicar a compondre el poema èpic L'Eneida per encàrrec de l'emperador, amb l'objectiu d'exaltar els orígens de Roma i la seva nissaga, la gens Iulia.

Després d'onze anys de treball, va viatjar a Grècia i a l'Àsia Menor per conèixer els indrets on es desenvolupava el poema. En tornar del viatge, a Mègara (Grècia) va emmalaltir. Va tornar a Itàlia i va morir a Bríndisi (Calàbria, sud d'Itàlia) l'...

Continua llegint "Virgili i l'Eneida: L'Èpica Fundacional de Roma" »

Mostellaria: Comèdia de situació amb un toc de superstició

Llatí2,32 KB

Argument

Filòlaques és un jove al qual els negocis li van bé. Amb els diners que ha guanyat, compra una esclava de la qual està enamorat i li concedeix la llibertat. En absència del seu pare Teopròpides es dedica a dilapidar la fortuna familiar i organitzar festes amb els seus amics. Un dia, enmig d'una d'aquestes festes, irromp el seu esclau Tranió i li avisa que el seu pare ha tornat abans del que es preveu i pot arribar del port en qualsevol moment. Enmig de la confusió, Tranió ordeix un estratagema: tanca al seu amo Filòlaques i els amics d'aquest a l'interior de la casa i, quan Teopròpides arriba, li diu que la casa està encantada i que tots s'han hagut de marxar per por dels espantosos successos que estaven tenint lloc en el...

Continua llegint "Mostellaria: Comèdia de situació amb un toc de superstició" »

Horaci i Ovidi: Biografia i Obres dels Poetes Romans

Llatí3,62 KB

Horaci i Ovidi: Biografia i Obres

Horaci

Horaci va néixer a Venúsia, al sud d'Itàlia, en una família humil. El seu pare era llibert, però es va esforçar per donar-li la millor educació a Roma i a Atenes. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August i Marc Antoni a Filipos. Després de la victòria d'August, va tornar a Roma i va ser amnistiat, però li van confiscar les terres. Va acabar amb la pobresa treballant com a funcionari i Virgili li va presentar Mecenàs. Mecenàs li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven. Va morir pocs mesos després de Mecenàs...

Continua llegint "Horaci i Ovidi: Biografia i Obres dels Poetes Romans" »

Plaute i Empúries: Comèdia Romana i Història

Llatí3 KB

Plaute: Vida i Obra (c. 255 - 184 a.C.)

Plaute, autor dramàtic romà, és conegut per les seves comèdies vibrants i plenes d'humor. Tot i que no es conserven gaires dades sobre la seva vida, es creu que va néixer al voltant del 255 a.C., prop de Roma. És possible que arribés a la ciutat com a soldat, comerciant o comediant, i que formés part d'una companyia de còmics. Es diu que va guanyar molts diners, però els va perdre en negocis comercials fallits.

Plaute va escriure al voltant de 130 obres, de les quals els estudiosos n'han considerat autèntiques 21. Aquestes 21 obres es conserven senceres, excepte una. Alguns dels títols més importants són: *Aulularia*, *Captivi*, *Miles Gloriosus* i *Vidularia*.

Argument i Personatges Tipus

L'...

Continua llegint "Plaute i Empúries: Comèdia Romana i Història" »

La Sibila de Cumes i el seu destí

Llatí3,79 KB

Enees arriba a l'oracle de l'antiga Sibila a Cumes. Enees entra al santuari de la Sibila i li pregunta si pot arribar als regnes dels morts per parlar amb el seu pare difunt. La Sibila li respon que sí és possible. Aquesta li mostra una branca d'or que creix als boscos de Juno a l'Avern i ordena a Enees l'arranqui del tronc. Enees obeïx, posteriorment s'endinsa en terres temibles dels déus de l'inframón, ells l'accepten i li ofereixen l'oportunitat de veure's amb el seu pare. El pare li ensenya totes les ànimes que resideixen al regne dels morts, així com els futurs herois i els perills que haurà d'enfrontar en futures guerres. Mentre tornen, Enees i la Sibila tenen una conversa mentre pugen al món dels vius. Enees expressa la seva...

Continua llegint "La Sibila de Cumes i el seu destí" »

Preposicions llatines d'ablatiu i acusatiu

Llatí5,97 KB

ABLATIU ACUSATIU

cum-> amb ad-> a/ cap a... (lloc) durant/ cap a.. (temps)

sine-> sense ante-> davant de.. (lloc) abans de.. (temps)

de-> sobre per-> per, a través de.. (lloc) durant, per (temps)

pro-> davant/de post-> darrere de... (lloc) després de (temps)

a/ab- de/ des de trans-> a l'altra banda extra-> fora de

e/ex- de/des de apud-> al costat de, a la vora de

supra--> sobre, damunt de inter-> entre contra-> contra, enfront de

ACUS (1ra decl)ABL
sing plu sing plu
-AM- AS- A- IS
ACUS (2na decl)ABL
- UM- OS- O- IS
- UM (neutre)- A- O- IS
ACUS (3ra decl voc) (f i m)ABL
- EM- ES- E- IBUS
- E (neutre)- IA- I- IBUS
ACUS (3ra decl cons) (f i m)ABL
-EM-ES-E-IBUS
- X (neutre)-A- E- IBUS

UBI? (on) = In + ablatiu In + abl:...

Continua llegint "Preposicions llatines d'ablatiu i acusatiu" »

Ovidi i Ciceró: Gegants de la Literatura Llatina

Llatí2,83 KB

Ovidi: Poesia i Exili a l'Època d'August

Aquest text fa referència a Les Metamorfosis, el gran recull de mites i llegendes gregues i romanes compost en hexàmetres pel poeta llatí Publi Ovidi Nasó. Ovidi va desenvolupar la seva obra literària en els cercles de finals de l'època d'August. Pertanyia a una generació més jove que la de Virgili i Horaci i va ser membre del cercle literari de Valeri Messal·la Corví. La poesia d'Ovidi no estava al servei del príncep ni del seu projecte, sinó que sorgia d'una necessitat natural. Finalment, l'emperador August va decretar el seu desterrament a Tomis, a la mar Negra.

Marc Tul·li Ciceró: L'Orador de Roma (106-43 aC)

Marc Tul·li Ciceró fou l'orador més important de l'època clàssica, anomenada...

Continua llegint "Ovidi i Ciceró: Gegants de la Literatura Llatina" »

Gramàtica Catalana: Determinants, Adjectius i Adverbis

Llatí6,11 KB

Determinants Possessius

Un posseïdor àton:

  • Singular: mon, ma, ton, ta, son, sa
  • Plural: mos, mes, tos, tes, sos, ses

Un posseïdor tònic:

  • meu, meva, meus, meves
  • teu, teva, teus, teves
  • seu, seva, seus, seves

Diversos posseïdors tònic:

  • nostre, nostra, nostres
  • vostre, vostra, vostres
  • seu, seva, seus, seves
  • llur, llurs (Exemple: els professors i llurs alumnes. No: El professor, llurs alumnes)

Altres Determinants i Adverbis

  • Tot + Topònim femení (Ex: tot Itàlia)
  • Dies de la setmana: art (rutina) no art (dia concret). El = rutina, la = dia concret.
  • Cadascú = pronom; Cadascun = determinant.
  • Per a = Destinació; Pel = Causant.
  • Gaire = frases negatives, interrogatives i condicionals (amb valor positiu per expressar poca quantitat).
  • Res = cap cosa; Gens = zero d'
...
Continua llegint "Gramàtica Catalana: Determinants, Adjectius i Adverbis" »

Tarraco i Barcino: Colònies Romanes a Hispània

Llatí3,39 KB

Tarraco: Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco

Origen: Campament militar rodejat per villae creat per Corneli al costat d'un poblat ibèric (KASE).

Principal base d’hivernada dels exèrcits romans a Hispània.

Tarraco (nom cesarià) amb estatus de federada (depèn de Roma). Cèsar atorga estatus de colònia independent.

Convertida en cap d'Hispània Citerior.

26-25 aC: August hi viu (es converteix en cap del món, fa transformacions urbanístiques).

Estructura Urbana de Tarraco

(Ciutat de les 4 terrasses) Vessant de turó esglaonada en sèrie de grans terrasses:

  1. 1a Terrassa: Temple d'August divinitzat.
  2. 2a Terrassa: Fòrum provincial (caràcter administratiu de la ciutat).
  3. 3a Terrassa: Circ (separa part alta i baixa de la ciutat).
  4. 4a Terrassa: Zona
...
Continua llegint "Tarraco i Barcino: Colònies Romanes a Hispània" »

El Millor Record amb l'Avi: Rialles Inoblidables a Can Felipa

Llatí2,55 KB

Feia escassos anys que t'havia conegut; per ser exactes, en feia poc més de tres. Sempre recordaré el meravellós somriure d'orella a orella que t'il·luminava la cara de cansat aquell 19 de juny de 2008, quan baixàvem per les escales del centre cívic de Can Felipa.

Un Matí d'Emocions Contradictòries

Era un matí tranquil. Jo havia acabat l'escola de parvulari just feia una setmana. L'àvia i tu havíeu arribat el dia abans. Em vas despertar i, xiuxiuejant-me a l'orella, em vas dir: «La mare i el pare han marxat a l'hospital aquesta matinada. El Nil ja ha nascut». No m'has explicat mai quina va ser la meva reacció, però entenc que, com tot infant quan deixa de ser fill únic, no em devia il·lusionar massa. Que els pares no poguessin...

Continua llegint "El Millor Record amb l'Avi: Rialles Inoblidables a Can Felipa" »