Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

La Segona Guerra Púnica i el Domini Romà a la Mediterrània Occidental

El mapa objecte de comentari representa l’estat de la costa mediterrània durant els segles 262 aC fins al 146 aC. En aquest període es van dur a terme les tres guerres púniques, que van enfrontar els romans amb els cartaginesos (o púnics).

Primera Guerra Púnica (262 aC - 241 aC)

La primera guerra (262 aC - 241 aC) començà amb la intervenció de Roma a Sicília. La guerra passà al mar, originàriament dominat pels cartaginesos, fins que l'èxit de la flota nova comandada pel cònsol Duili permeté una expedició sobre la costa cartaginesa a Tunis (256 aC). Fracassat aquest assaig, la guerra es tornà novament a Sicília, on els romans es consolidaren. La pau (241...

L'expansió territorial romana i la seva cultura

L'expansió territorial romana va comprendre tot el Mediterrani. Una de les característiques de la cultura romana va ser l'eclecticisme, és a dir, l'absorció d'elements d'origen divers a partir dels quals va dur a terme una síntesi pròpia. La cultura que més va influir va ser la grega. Els romans van buscar els seus orígens en l'heroi troià, d'on surten Ròmul i Rem, mítics fundadors de Roma. El veritable origen de Roma, però, s'ha de buscar en la prosperitat dels pobles llatins de la zona del Laci, que aviat van entrar en competència amb els etruscs, que els va fer arribar una influència directa. Influències etrusques a Roma: els retrats naturalistes que es troben a les tombes, l'...

Dinasties i Emperadors

A continuació es presenta una llista d'emperadors romans, organitzats per dinastia, amb alguns dels seus fets més destacats:

• Julioclaudia:
  • Neró: Incendi de Roma i, deposat pel Senat, se suïcidà.
  • Claudi: Enverinat per la seva esposa Agripina per a proclamar emperador el seu fill Neró.
  • Otó, Octavi, Claudi, Calígula (tots julioclaudis, ell Flàvia).
  • Tiberi.
• Flàvia:
  • Domicià: Va sotmetre Germània i va crear el limes per protegir l'Imperi dels bàrbars.
  • Vespasià.
• Antonina:
  • Adrià: Adoptat com a successor per Trajà, amant de les arts i amb especial admiració per Grècia.
  • Marc Aureli: Va escriure en grec els Pensaments.
  • Còmmode: Va accedir al poder per filiació i no per adopció, conegut com a emperador sanguinari.
  • Antoni Pius,

La Ciutat Romana

Els romans, en conquerir i colonitzar un territori, l'ampliaven i l'adaptaven a la seva forma de viure. Construïen ciutats de nova planta a prop dels nuclis habitats pels indígenes. Aquestes ciutats seguien el model de Roma, com a continuació de l'assentament militar, i eren edificades pels soldats de les legions que hi tenien un campament.

Condicions per a la Fundació d'una Ciutat

Per escollir l'emplaçament d'una ciutat, s'havien de tenir en compte les següents condicions:

• Estar envoltada de camps per cultivar.
• Poder disposar d'aigua i de terrenys fàcilment drenables.
• Evitar les inundacions i malalties.
• Condicions climàtiques favorables.
• Bona comunicació.

Barcino va tenir en compte la seva situació privilegiada, entre els...

La romanització va ser un procés de transformació gradual de tots els habitants dels pobles peninsulars en ciutadans de l'Imperi Romà. Aquests van anar assumint els costums, l'organització política, jurídica i social romanes, així com la seva llengua, el llatí.

Organització Política i Administrativa

Els territoris es van dividir en províncies. Primerament, Hispània es va dividir en dues: la Citerior i la Ulterior. Després, van arribar a fragmentar-la en Tarraconense, Cartaginense, Bètica, Lusitània i Gallaecia. Les províncies eren territoris sotmesos i explotats en benefici de Roma. Estaven governades per un pretor, assessorat i vigilat per una assemblea. Al seu torn, també es dividien en conventus jurídics. Al capdavant de...

Els Primers Textos en Català

Des del segle VIII, el romanç (llengua vulgar) guanya autonomia davant el llatí.

El text amb fonètica catalana més antic és la consagració de la Seu d'Urgell (839). A partir del segle IX, els elements vulgars en els textos llatins són més freqüents. Al segle XII, ja són freqüents els documents escrits enterament en català.

Al segle XII es tradueix al català el Liber Iudiciorum o Forum Iudicum, una compilació visigòtica del segle VII.

Aquests textos mostren una llengua vulgar sense gaires llatinismes, amb procedència occitana i ben elaborada.

Al segle XIII, amb el progrés del comerç, apareix la burgesia. El català apareix com a llengua de cultura i d'ús públic.

Naixement de la literatura catalana...

Fets que van marcar el principi i el final de l'Edat Mitjana

Principi: Desintegració de l'Imperi Romà d'Occident al 476. Final: Caiguda de l'Imperi Bizantí sota el poder dels turcs otomans al 1453.

En quina part de l'antic Imperi Romà es va construir l'Imperi Bizantí?

Oriental. Quina era la seua capital? Constantinoble.

Trets d'Occident que va conservar l'Imperi Bizantí

El dret i l'administració romans, així com la religió. Influències orientals que va assimilar: El grec com a llengua oficial i va substituir el títol de Cèsar pel de Basileu per a l'emperador.

Territoris ocupats per l'Imperi Bizantí en temps de Justinià

Itàlia, Nord d'Àfrica, sud i sud-est de la península Ibèrica i una part del sud d'Ucraïna.

Pobles que van amenaçar

El Rapte de les Sabines: Origen de Roma

Com que la nova ciutat necessitava pobladors, Ròmul va decretar que Roma n'acolliria uns quants de tots els que s'hi presentessin sense tenir en compte el seu passat. També va intentar establir aliances amb els pobles veïns per mitjà d'enllaços matrimonials. La proposta de Ròmul va ser rebutjada per la condició baixa dels habitants primitius de Roma.

Aleshores, Ròmul va decidir celebrar uns jocs esportius, que van atreure els sabins, una tribu veïna, i li van servir de pretext per arrabassar-los les dones durant les competicions. El rapte de les donzelles, que eren a prop de 700, va provocar una guerra entre els llatins i els sabins. La sort de les armes va afavorir els romans, però van ser les...

In albis: En blanc, sense recordar res

«Volia recitar aquell poema, però de sobte vaig quedar in albis i no vaig poder dir ni una sola paraula.»

In articulo mortis: Terme jurídic 'en el moment de la mort'

Aquesta expressió fa referència a aquelles decisions jurídiques que es prenen just abans de morir.

«Es va casar in articulo mortis perquè la seva companya pogués cobrar la pensió de viduïtat.»

In extenso: Extensament, amb tots els detalls

«El periodista va explicar in extenso davant els assistents tots els obstacles que va haver de superar per arribar als camps de refugiats.»

In extremis: En els últims moments, a l'últim moment

«Quan ja donàvem el partit per perdut, el nou fitxatge va marcar el gol in extremis.»

In fraganti: En

L'Oratòria i Ciceró: Mestre de la Retòrica Romana

L'oratòria és l'art de parlar bé i de convèncer, fonamental a la Roma republicana per influir en política i justícia. Aristòtil va establir les bases d'aquest art a Grècia, i a Roma, el seu màxim exponent va ser Marc Tul·li Ciceró, actiu durant el període republicà.

Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC), nascut a Arpino, es va formar a Roma i Grècia i va tenir una brillant carrera política, arribant a cònsol el 63 aC. Va ser clau en la derrota de la conjuració de Catilina, però això li va costar l'exili. Després de la mort de Cèsar, va atacar Marc Antoni en els seus discursos les Filípiques, cosa que li va valer la mort.

Obres de Ciceró

Discursos de Ciceró

Els discursos de Ciceró...