Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Vestimenta a l'Antiga Roma

Context Històric

Roma, durant l'antiguitat clàssica, va ser un poble que va assolir un poder immens. Hàbils constructors i militars, van crear l'ordre jurídic i un imperi grandiós. La societat, organitzada en classes socials (plebeus, magistrats, senadors, emperador), era encara masclista i patriarcal.

Teixits i Tintoreries

Els teixits més utilitzats eren la llana (a l'hivern) i el lli (a l'estiu), i també barreges d'ambdós. La seda, importada d'Orient, s'utilitzava quan es podia aconseguir. Els tints eren d'origen vegetal i animal.

Van aparèixer els fullonica (tintoreries), comerços dedicats a rentar i tenyir teixits. Les olors de l'orina, utilitzada per treure el greix de la llana, fixar el tint i blanquejar...

El Teatre Romà
L'origen del teatre romà ha de vincular-se a l'hel·lenització general de la cultura romana, que s'havia enriquit amb la tradició popular. No obstant això, podem dir que ja hi havia algunes manifestacions anteriors, com els anomenats ludi etrucs, que eren una mena de ritual màgic.
Després sorgiren manifestacions preliteràries, entre les quals destacaven les farses atel·lanes i els mims. Una farsa atel·lana és una petita representació burlesca basada en la vida quotidiana, duta a terme per actors no professionals que cobrien el seu rostre amb màscares. El mim són representacions on homes i dones simulaven escenes de la vida quotidiana basant-se en un text en prosa.
Tipus de drama
Podem distingir entre quatre tipus diferents,...

Carrera política de Marc Porci Cató

És una oració subordinada adjectiva o de relatiu introduïda pel pronom qua, l’antecedent del qual és prouinciam Sardiniam. “M. Cató va néixer al municipi de Túsculum. Abans de dedicar-se a la carrera política, va viure en el territori dels sabins on posseïa una heretat; després va emigrar a Roma. Fou tribú militar a Sicília; va esdevenir edil de la plebs amb G. Helvi; nomenat pretor va obtenir la província de Sardenya de la qual en un temps anterior s’havia emportat el poeta Q. Enni”

Cèsar distribueix les seves nou legions en tres parts

Un cop dividit l’exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè que avanci amb tres legions cap a aquelles zones que pertanyen als Menapis; i envia Gai Treboni...

La Història en el Món Antic: Gènere Literari i Moralitzador

En el món antic, la història no era una ciència com en l'actualitat, sinó un gènere literari. L'historiador antic no analitzava científicament el passat, sinó que el narrava. Es basava en la tradició oral (de pares a fills). L'interès se centrava en els personatges i esdeveniments concrets, sobretot en la psicologia dels pobles i herois, i no en consideracions socials i econòmiques com en l'actualitat.

Un precedent important és l'historiador grec Heròdot. A Roma, la historiografia neix a la República (segles III-I aC), sota la idea que els valors dels avantpassats (dignes de seguir) s'estaven perdent. A més d'expressar admiració i nostàlgia per la grandesa dels temps...

Oratòria Romana: De Grècia a Cèsar

L'Oratòria a Grècia: Aristòtil i els Gèneres

A finals del segle V a Grècia, la importància dels discursos per imposar-se a l’assemblea va portar Aristòtil a classificar els discursos segons el seu objectiu:

• Genus demonstratiuum: comprenia els elogis funeraris i els honorífics.
• Genus deliberatiuum: tenia com a finalitat convèncer una assemblea.
• Genus iudiciale: el seu fi era convèncer un tribunal.

L'Oratòria a Roma: Eloqüència i Poder Polític

La retòrica va passar de Grècia a Roma. L'eloqüència va ser a Roma el gènere central de la prosa literària i fins i tot de la cultura. L’educació escolar s'adreçava a formar oradors: saber parlar en públic era el mitjà pel qual el ciutadà de la...

La Figura i l'Obra de Plaute

Tit Macci Plaute va néixer a Sàrsina a mitjans del segle III aC. Es va desplaçar a Roma, on es va dedicar a l’activitat teatral, tot formant part d’una companyia d’actors. Va gastar els diners que va guanyar en activitats comercials que el van arruïnar, per la qual cosa va haver de fer girar la roda d’un molí fins a pagar els deutes. Després es va dedicar a escriure i representar les seves pròpies obres amb gran èxit. Va morir a Roma l’any 184 aC.

És autor de fabulae palliatae, és a dir, comèdies imitades d’un original grec, a l’argument del qual sovint s’afegeixen escenes manllevades d’altres obres, en un procés conegut amb el nom de contaminatio. Són comèdies l’acció de les quals...

La Societat Romana a la República

Els Lliberts: Drets i Limitacions

La situació dels lliberts també va anar canviant durant la República. Cal destacar que, en aquest període, l'esclau alliberat adquiria la condició cívica del seu propietari, tot i que amb certes limitacions: podia votar en els comitia tributa, però no podia ser magistrat ni senador fins a la segona generació ni es podia casar amb ciutadans lliures. La relació entre el llibert i el senyor al qual havia pertangut era molt semblant a la que hi havia entre patró i client.

La Condició dels Esclaus i les Revoltes

El gran nombre d'esclaus que van arribar a Roma en aquest període, a causa de la gran expansió de les fronteres, en va empitjorar la condició: l'esclau era considerat...

Etapa Preromana: Els Sorotaptes

Els sorotaptes, cap al 900 a.C., comencen a penetrar a la península Ibèrica en onades de pobles indoeuropeus. Provenen de l'Europa centro-oriental i són els més antics. El seu nom prové del seu costum de fer camps d'urnes. (Paraules clau: Avenc, Balma, Barana, Branca, Llenxa, Flumaire, Galta).

Els Ibers Valencians

Es divideixen en tres tribus: els ibercavons (al nord del riu Millars), els edetans (entre el Millars i el Xúquer) i els contestants (entre el Xúquer i el Segura). Tenen grans poblats com Sagunt, Sant Miquel de Llíria, Moixent, Xàtiva, Alcoi, l'Alcúdia i el Tossal de Manises. Destaquen grans manifestacions culturals com la Dama Oferent, la Dama d'Elx i la Dama de Baza. L'estructura social dels...

Anfiteatro Romano

Espacio casi abierto de ocio con forma elíptica. Rodeado de graderías comunicadas por pasillos. Funciones:

• Luchas entre gladiadores.
• Luchas entre gladiadores y animales (traídos de África).
• Luchas navales: llenaban la arena de agua y luchaban esclavos en barcos.

Características:

• 4 pisos: 1º dórico, 2º jónico, 3º corintio, 4º libre.
• Capacidad para 80.000 espectadores.
• Subsuelo de la arena (fosas) con habitaciones para gladiadores.
• Columnas de orden: dórico (sin base), jónico (con volutas), corintio (más trabajadas, con motivos vegetales, hojas de acanto y volutas).

Estructura del Anfiteatro

1. Arena: Donde se realizaban los espectáculos. Rodeada por una reja para proteger al público.
2. Cavea: Gradería para el público, dividida

Època d’August (31 aC - 14 dC)

La instauració del règim imperial

La victòria militar sobre els seus enemics i rivals en el decurs d’unes guerres acarnissades, van permetre a Octavi consolidar el seu poder (pontifex maximus). Primer va ser cònsol durant diversos anys, després va deixar la magistratura per prendre la potestat del tribunat de la plebs (potestas tribunicia) amb el seu poder de veto. A continuació va conservar el govern de les províncies (procònsol) on hi havia operacions militars en curs, on així podria retenir l’imperium. Més endavant va esdevenir el primer dels senadors (princeps senatus), amb una autoritat moral per sobre dels altres. A més, controlava l’accés i la permanència al senat. A diferència de Juli...