Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Formació professional

Característiques de la notícia, la premsa i la poesia trobadoresca

Llengua i literaturaActualitzat el 1,7 KB

LA PREMSA es un mitja ed comunicació escrit que pot ser impres o per mitjans eleltronics EL PERIODIC tracta tenes ded actualitat amb la finalitat de informar crear opinió i entretenir EL DIARI es publiquen textos de diferents geners informatius noticia entrevista etc LA PORTADA del diari apareixen imatges i titulars de les noticiesmes impactans EL TITULAR es la frase que expresa breument el cintingut essencial de la noticia i respon a les preguntes que qui EL COS DE LA NOTICIA que desenvolupa tota la informació de manera completa el periodista es un narrador extern que escriu en 3 persona gramaticalla informa seguint una estructura preestablda LA ROMANTAZACIO se anomena fou mes intensa al la costa i me debil a l interior amb el pas de tems
...
Continua llegint "Característiques de la notícia, la premsa i la poesia trobadoresca" »

Dialectes del català i connectors subordinats: esquema de gramàtica

Llengua i literaturaActualitzat el 4,98 KB

ORIENTAL 

­‐ Rossellonès  o  septentrional   

‐ Central:   Barceloní   Tarragoní   Septentrional  de  transició   Salat   Xipella  

‐ Baleàric:   Mallorquí   Menorquí   Eivissenc  

‐ Alguerès    

OCCIDENTAL

‐ Nord-­‐occidental:   Lleidatà   Tortósí   Pallarès   Ribagorça  

‐ Valencíà:   Septentrional   Apitxat   Meridional  

SUB.ADV

- Lloc/Temps/Mode

- Comparativa:  Tantes com/millor que / Com més../ Tan..Com

-Condicional: Si../Pasat que../ mentres que/ En cas que

- Causal: Perquè/ Atès que/

- Final: A fi que / Per tal que / per

- Consecutiva: De manera que / Tantes.. Que/ Ja que

- Concessiva: Tot i que / Baldament/ Encara

...
Continua llegint "Dialectes del català i connectors subordinats: esquema de gramàtica" »

Verbs irregulars en català: conjugació, irregularitats i llista

Llengua i literaturaActualitzat el 6,56 KB

Guia Completa de Verbs Irregulars en Català

Introducció a les Irregularitats Verbals

La conjugació verbal en català presenta diverses irregularitats, tant ortogràfiques com lexemàtiques, que afecten les tres conjugacions principals. A continuació, es detallen les particularitats de cada grup.

Primera Conjugació: Verbs Acabats en -ar

Irregularitats Ortogràfiques

Els verbs acabats en -ar, especialment els que finalitzen en -çar, -gar, -quar, -guar, canvien la seva última consonant davant una desinència començada en -e o -i. Aquests canvis inclouen:

  • c → qu (ex: tocar → toqui)
  • ç → c (ex: caçar → caci)
  • g → gu (ex: pagar → pagui)

A més, algunes formes verbals poden requerir dièresi per indicar que la u es pronuncia, com en els...

Continua llegint "Verbs irregulars en català: conjugació, irregularitats i llista" »

Resum i personatges de Les llàgrimes de Shiva

Llengua i literaturaActualitzat el 2,56 KB

Argument de la novel·la

Javier, un noi de 15 anys que viu a Madrid, se n'ha d'anar a viure amb les seves cinc cosines a Santander perquè el seu pare, després d'estar ingressat per tuberculosi, pot tornar a casa, tot i que encara no és segur. En arribar, es veu immers en un misteri amb la seva cosina, Violeta, relacionat amb un collaret anomenat Les Llàgrimes de Shiva i amb Beatriz Obregón, una avantpassada de la Violeta.

El misteri rau en el fet que la Beatriz s'havia de casar amb un membre de la família Mendoza, a qui va deixar plantat emportant-se el collaret. Al final, el fantasma de la Beatriz se li apareix diverses vegades i de diverses maneres al Javier, i aquest descobreix, al costat de la Violeta, que la Beatriz va fugir amb un...

Continua llegint "Resum i personatges de Les llàgrimes de Shiva" »

Anàlisi de 'La rosa als llavis' de Joan Salvat-Papasseit

Llengua i literaturaActualitzat el 2,27 KB

El llibre La rosa als llavis, escrit el 1923 per Joan Salvat-Papasseit, és una obra cabdal de la poesia eròtica catalana.

Seré a ta cambra, amiga

En aquest itinerari amorós, el poeta s'imagina en una habitació amb la noia. El poeta esdevé Cupidell, el déu de l'amor, representat com un nen entremaliat amb arc i fletxes. El poema presenta influències del cristianisme (l'ús de majúscules per a déus) i clàssiques, a més del trencament propi de les avantguardes.

Ser mestre d’amor

El poeta actua com a mestre i la noia com a aprenenta. El poema té una forta tradició medieval i trobadoresca, amb influències d'Ausiàs March i l'amor cortès. Formalment, destaca per l'ús de versos d'art menor (pentasíl·labs) i una estructura de tres...

Continua llegint "Anàlisi de 'La rosa als llavis' de Joan Salvat-Papasseit" »

Complements i pronoms febles en català: guia amb regles de pronominalització

Llengua i literaturaActualitzat el 3,84 KB

Estructura bàsica de l'oració

  • Per quines parts està formada una oració?

    Subjecte (nucli nominal) i Predicat (nucli verbal).

  • Pot haver-hi una oració dins una altra?

    Sí.

  • Quin nom rep la més simple?

    La subordinada.

  • I si totes dues tenen la mateixa categoria?

    Són coordinades.

3. El Complement Directe (CD)

Què és el complement directe d’una oració? Funcions.

És el complement del verb que respon a la pregunta "Què?". Fa referència a l’objecte o persona sobre la qual recau l’acció del verb.

  • A qui complementa? Al verb.
  • Quins verbs el porten necessàriament? Els transitius.
  • Pot anar precedit per una preposició? Normalment no. Només quan és nom de persona o indica persona.
  • El CD pot ser una oració sencera? Sí.
  • Per quins pronoms febles es pot
...
Continua llegint "Complements i pronoms febles en català: guia amb regles de pronominalització" »

Cançons de rem i de vela de Josep Maria de Sagarra: anàlisi del poema i del recompte sil·làbic

Llengua i literaturaActualitzat el 1,21 KB

JOSEP María DE SAGARRA: CAnçONS DE REM I DE VELA: L'autor Josep María de sagarra va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista, traductor i escriptor català. Va començar el batxillerat a l'institut de Reus i el va acabar als Jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on va donar a conèixer els seus versos de tema religiós o de tema històric, escrits indistintament en català i castellà. / Aquest poema es un dels mes populars.Hi apareix una certa gradació i un joc de contrastos am el verd i el blau. També hi ha un joc de personificaions, (el bell: "cap a la mar vincleu el cos"). S'ha de dir que la interacció del paisatge am els sentimen te algú Romàntic./ El recompte silabic es set estrofes de cinc versos heptasilabs,
...
Continua llegint "Cançons de rem i de vela de Josep Maria de Sagarra: anàlisi del poema i del recompte sil·làbic" »

Anàlisi de «La bella dama del tramvia» de Josep Carner

Llengua i literaturaActualitzat el 3,04 KB

Anàlisi de "La bella dama del tramvia" de Josep Carner

En les tres primeres estrofes, el poeta crea una imatge ideal de la dama i la descriu mentre la veu a la parada del tramvia. Quan la dama hi puja i s’allunya, és llavors quan els seus sentits es refreden.

Al vers dotze, es pregunta si aquesta dona que de lluny sembla tan bonica deu ser de debò tan ideal: “mes, si pugéssim, fora eterna?”. S’imagina que no és així (decepció de les expectatives) i que, vista de prop o coneguda, bé té tots els defectes.

El poema acaba amb una sentència o lliçó adreçada al jovent.

Context i estructura de l'obra

El poema “La bella dama del tramvia” està inclòs a Auques i ventalls, la primera edició del qual va ser l’any 1914. L’element...

Continua llegint "Anàlisi de «La bella dama del tramvia» de Josep Carner" »

Assajos de Joan Fuster: racionalisme escèptic i crítica social

Llengua i literaturaActualitzat el 1,26 KB

Joan fuster(sueca 22-92)va iniciar la carrera literaria amb la publicació dexcelents poemaris com sobre Narcís 1949.Aquets generenfou perseguit durant els primers anys de la postguerra ja que era considerat perillós per la seua forta carrega ideologica.La seua obra assagista es amplíssima i de tematica molt diversa .Sobre litratura,tracta temes relacionats amb la historia de la literatura des de la seua posició de lector inteligent.De caracter ncivic i social,son els assajos mes polemics i influents i provoquen tant adhesions com enfrontaments en una epoca en que sentreveia el fia del regim.El mes característic de fuster es el Racionalisme esceptic.Analitza la moral al us peruq eal mateix lector puga formarse una opinió sobre el tema
...
Continua llegint "Assajos de Joan Fuster: racionalisme escèptic i crítica social" »

Rosa Leveroni — Anàlisi del poema «Elegies de la represa, VI» (1952)

Llengua i literaturaActualitzat el 2,69 KB

Contextualització

Aquest poema el va escriure Rosa Leveroni l’any 1952 i el va adjuntar al llibre que ella mateixa va redactar, titulat Presència i records. Aquest poema, en especial, estava influenciat per tot el que havia après del seu professor d’universitat, Carles Riba, i, per tant, per la seva forma de veure la poesia i per característiques concretes com l’ús del barroquisme.

Rosa Leveroni i Valls

Rosa Leveroni i Valls va ser una poeta espanyola destacada del segle XX; concretament, va néixer a Barcelona l’any 1910 i va morir a Cadaqués el 1985.

Formació i trajectòria

A la seva vida es va llicenciar com a bibliotecària a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, i també en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona....

Continua llegint "Rosa Leveroni — Anàlisi del poema «Elegies de la represa, VI» (1952)" »