Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Formació professional
Dialectes del català i connectors subordinats: esquema de gramàtica
ORIENTAL
‐ Rossellonès o septentrional
‐ Central: Barceloní Tarragoní Septentrional de transició Salat Xipella
‐ Baleàric: Mallorquí Menorquí Eivissenc
‐ Alguerès
OCCIDENTAL
‐ Nord-‐occidental: Lleidatà Tortósí Pallarès Ribagorça
‐ Valencíà: Septentrional Apitxat Meridional
SUB.ADV
- Lloc/Temps/Mode
- Comparativa: Tantes com/millor que / Com més../ Tan..Com
-Condicional: Si../Pasat que../ mentres que/ En cas que
- Causal: Perquè/ Atès que/
- Final: A fi que / Per tal que / per
- Consecutiva: De manera que / Tantes.. Que/ Ja que
- Concessiva: Tot i que / Baldament/ Encara
...Verbs irregulars en català: conjugació, irregularitats i llista
Guia Completa de Verbs Irregulars en Català
Introducció a les Irregularitats Verbals
La conjugació verbal en català presenta diverses irregularitats, tant ortogràfiques com lexemàtiques, que afecten les tres conjugacions principals. A continuació, es detallen les particularitats de cada grup.
Primera Conjugació: Verbs Acabats en -ar
Irregularitats Ortogràfiques
Els verbs acabats en -ar, especialment els que finalitzen en -çar, -gar, -quar, -guar, canvien la seva última consonant davant una desinència començada en -e o -i. Aquests canvis inclouen:
- c → qu (ex: tocar → toqui)
- ç → c (ex: caçar → caci)
- g → gu (ex: pagar → pagui)
A més, algunes formes verbals poden requerir dièresi per indicar que la u es pronuncia, com en els...
Resum i personatges de Les llàgrimes de Shiva
Argument de la novel·la
Javier, un noi de 15 anys que viu a Madrid, se n'ha d'anar a viure amb les seves cinc cosines a Santander perquè el seu pare, després d'estar ingressat per tuberculosi, pot tornar a casa, tot i que encara no és segur. En arribar, es veu immers en un misteri amb la seva cosina, Violeta, relacionat amb un collaret anomenat Les Llàgrimes de Shiva i amb Beatriz Obregón, una avantpassada de la Violeta.
El misteri rau en el fet que la Beatriz s'havia de casar amb un membre de la família Mendoza, a qui va deixar plantat emportant-se el collaret. Al final, el fantasma de la Beatriz se li apareix diverses vegades i de diverses maneres al Javier, i aquest descobreix, al costat de la Violeta, que la Beatriz va fugir amb un...
Anàlisi de 'La rosa als llavis' de Joan Salvat-Papasseit
El llibre La rosa als llavis, escrit el 1923 per Joan Salvat-Papasseit, és una obra cabdal de la poesia eròtica catalana.
Seré a ta cambra, amiga
En aquest itinerari amorós, el poeta s'imagina en una habitació amb la noia. El poeta esdevé Cupidell, el déu de l'amor, representat com un nen entremaliat amb arc i fletxes. El poema presenta influències del cristianisme (l'ús de majúscules per a déus) i clàssiques, a més del trencament propi de les avantguardes.
Ser mestre d’amor
El poeta actua com a mestre i la noia com a aprenenta. El poema té una forta tradició medieval i trobadoresca, amb influències d'Ausiàs March i l'amor cortès. Formalment, destaca per l'ús de versos d'art menor (pentasíl·labs) i una estructura de tres...
Complements i pronoms febles en català: guia amb regles de pronominalització
Estructura bàsica de l'oració
Per quines parts està formada una oració?
Subjecte (nucli nominal) i Predicat (nucli verbal).
Pot haver-hi una oració dins una altra?
Sí.
Quin nom rep la més simple?
La subordinada.
I si totes dues tenen la mateixa categoria?
Són coordinades.
3. El Complement Directe (CD)
Què és el complement directe d’una oració? Funcions.
És el complement del verb que respon a la pregunta "Què?". Fa referència a l’objecte o persona sobre la qual recau l’acció del verb.
- A qui complementa? Al verb.
- Quins verbs el porten necessàriament? Els transitius.
- Pot anar precedit per una preposició? Normalment no. Només quan és nom de persona o indica persona.
- El CD pot ser una oració sencera? Sí.
- Per quins pronoms febles es pot
Cançons de rem i de vela de Josep Maria de Sagarra: anàlisi del poema i del recompte sil·làbic
Anàlisi de «La bella dama del tramvia» de Josep Carner
Anàlisi de "La bella dama del tramvia" de Josep Carner
En les tres primeres estrofes, el poeta crea una imatge ideal de la dama i la descriu mentre la veu a la parada del tramvia. Quan la dama hi puja i s’allunya, és llavors quan els seus sentits es refreden.
Al vers dotze, es pregunta si aquesta dona que de lluny sembla tan bonica deu ser de debò tan ideal: “mes, si pugéssim, fora eterna?”. S’imagina que no és així (decepció de les expectatives) i que, vista de prop o coneguda, bé té tots els defectes.
El poema acaba amb una sentència o lliçó adreçada al jovent.
Context i estructura de l'obra
El poema “La bella dama del tramvia” està inclòs a Auques i ventalls, la primera edició del qual va ser l’any 1914. L’element...
Assajos de Joan Fuster: racionalisme escèptic i crítica social
Rosa Leveroni — Anàlisi del poema «Elegies de la represa, VI» (1952)
Contextualització
Aquest poema el va escriure Rosa Leveroni l’any 1952 i el va adjuntar al llibre que ella mateixa va redactar, titulat Presència i records. Aquest poema, en especial, estava influenciat per tot el que havia après del seu professor d’universitat, Carles Riba, i, per tant, per la seva forma de veure la poesia i per característiques concretes com l’ús del barroquisme.
Rosa Leveroni i Valls
Rosa Leveroni i Valls va ser una poeta espanyola destacada del segle XX; concretament, va néixer a Barcelona l’any 1910 i va morir a Cadaqués el 1985.
Formació i trajectòria
A la seva vida es va llicenciar com a bibliotecària a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, i també en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona....