Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Formació professional

Gèneres Literaris Fonamentals

Narrativa: L'Art d'Explicar Històries

La narrativa es caracteritza per la prosa i té com a objectiu explicar històries, amb elements clau com els personatges, el temps, l'espai i el narrador.

Poesia: L'Expressió dels Sentiments

La poesia s'expressa a través del vers i busca expressar sentiments, fent ús de la mètrica, la rima i diversos recursos literaris.

Teatre: La Representació de Conflictes

El teatre es basa en el diàleg i té com a finalitat representar conflictes, sovint amb l'ajuda d'acotacions escèniques.

Tòpics Literaris Clau

• Descriptio puellae: Prototip de dona ideal.
• Homo viator: Compara la vida amb un camí.
• Locus amoenus: Descriu una natura equilibrada i idealitzada.
• Tempus fugit i Carpe diem: La

Temes i Personatges

Al·legoria política que desenvolupa paral·lelismes que fan referència a la realitat històrica. Els personatges pequen de cobdícia, vanitat, incomprensió, obcecació, fanatisme. Indiferència divina vers les calamitats mortals. Proposta humanista: oblit dels greuges, absolució de la mútua culpa, indulgència cap al caigut, esforç plegats per a la regeneració, futura convivència pacífica.

Personatges que simbolitzen conductes morals. Invariabilitat, per tant: personatges estàtics i plans, esquemàtics.

Estil

• Utilitza molt la retòrica, refús de l’ornament.
• Presència d’imatgeria primària, vinculada a l’univers natural: pluja, vent, aigua, font, riu, riba. Referents típics de la poètica espriuana, al cap

Conflicte Lingüístic i Substitució

Conflicte Lingüístic: Definició

El conflicte lingüístic és la situació on dues llengües competeixen entre elles, provocant la invasió o el desplaçament d’una de les llengües (o variants) dels seus àmbits d'ús. El conflicte apareix des del moment en què una llengua forana comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que correspondrien a la llengua pròpia d’una comunitat.

Aquest conflicte produeix el bilingüisme social i està directament lligat al procés de substitució lingüística.

Processos de Substitució Lingüística

La substitució lingüística és un procés al final del qual una comunitat lingüística acaba passant a formar part d'una altra comunitat lingüística per...

Anàlisi de la Font: La Dona Obrera

Context i Característiques del Document

Aquest document és una font primària (contemporània als fets) de caràcter social. És un fragment del llibre anomenat “A les dones” de J. F. Prats, escrit el 1903. El tema principal és la situació que patien les dones d'aquella època.

El Paper de la Dona en la Societat del Segle XIX

El paper de la dona en la societat del segle XIX estava determinat pel manteniment d'una concepció tradicional que la subordinava a l'home i la privava de tot dret jurídic o polític. En aquesta condició subsidiària, sotmesa al món masculí, s'hi trobaven totes les dones. Ara bé, segons l'origen, la família o la riquesa, les dones tenien unes certes condicions de vida i un...

Pere Quart (Joan Oliver) - Corrandes d’exili

Resum: Cada corranda desenvolupa un periple del camí de l’exili, que el poeta, com tants d’altres, emprengué el 1939.

• I → el moment de partida i la intensitat de la pena
• II → el suport de l’estimada
• III → el pacte amb la terra que abandona
• IV → l’esquinçament vital
• V → l’enyorança com a eina de supervivència
• VI → l’evocació de les arrels més íntimes abandonades
• VIII → la metàfora ideal del locus amoenus per ser feliç i lliure malgrat la derrota, la fe en una pàtria lliure i completa.

Forma: La corranda és una forma de cançó popular breu, generalment improvisada, molt practicada al llarg dels segles. La majoria són de quatre versos heptasíl·labs. Pere Quart alterna...

La Narrativa Modernista Catalana

La narrativa modernista tendeix a la narració breu, com el conte, justificant aquestes dimensions reduïdes a favor d'una major intensitat i concentració. La novel·la aprofitava la tradició del quadre de costums. La descripció hi ocupa un lloc molt més rellevant que no pas la narració; l'acció acostuma a ser escassa i els passatges de caràcter poètic, molt abundants.

El Ruralisme o Novel·la Rural

La narrativa catalana d'aquest moment destaca sobretot pel fet de situar l'acció en el món rural, fins al punt que, ja contemporàniament, va ser distingida com un gènere amb personalitat pròpia, conegut amb el nom de ruralisme o novel·la rural. Les seves característiques principals són:

• Eren hereus directes

Anàlisi de La Rosa als Llavis

El Cal·ligrama: Homenatge a un Pilot

El tema d'aquest poema és un homenatge a la mort d'un jove pilot francès durant la Primera Guerra Mundial. El cal·ligrama està dividit en dues parts. La primera, els tres mots "CIEL DE FRANCE", destaca perquè està escrit en majúscules i amb punts, com si fos un cartell de llums. Això ens indica que és l'escenari de l'acció, i per a recalcar-ho utilitza el francès. La segona part és el text escrit al mig en forma d'essa central que ens fa referència a la caiguda de l'avió. Les lletres també apareixen en majúscula, però aquí escrites en català. Aquesta frase es pot dividir en dues parts: la caiguda de l'aparell i l'enlairament de l'esperit aviador, més l'ànima...

Bloc Oriental del Català: Definició i Abast

El Bloc Oriental comprèn la part oriental del Principat de Catalunya, les comarques de la Catalunya Nord, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer.

Rossellonès

Comarques de Rosselló, el Conflent, la Cerdanya, el Vallespir i el Capcir.

Fonètica

• Els grups qua i gua passen a co i go.
• Inexistència de mots esdrúixols.
• Eliminació de la -a en mots acabats en -ia.
• No distinció d'e i o obertes i tancades en posició tònica.
• Tancament de la o tònica en u.
• Pronúncia a la francesa de la r.

Morfologia

• Terminació -i de la 1a persona singular del present d'indicatiu.
• Ús dels articles lo i el.
• Canvi en el gènere d’alguns mots.
• La -n- dels plurals desapareix.
• Influència francesa en els numerals: quatre-vint (80)

Autors i obres

Víctor Català: Vida i obra

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, una gran novel·lista del modernisme català. Fou autodidacta i propietària rural. El seu pseudònim masculí es deu, primerament, a la voluntat de mantenir en secret la seva identitat, arran de l'escàndol que ocasionà el monòleg La infanticida (1898).

La seva obra fonamental és Solitud, publicada per entregues a la revista Joventut. L'obra gira entorn del drama de la protagonista, la Mila, casada de fa poc amb un home sense cap mena de voluntat, fet que la deixa en una situació de solitud. Només el personatge del pastor Gaietà la farà reconciliar-se amb el paisatge que l'envolta, però, finalment, la Mila acabarà abandonant l'...

Anàlisi del Poema LXXXI d'Ausiàs March

AM: LXXXI

Cicle d'amor: «Llir entre cards»

• Estil: Combina la 1a i 3a persona per crear complicitat amb el lector.
• Simil: Comparació amb el mariner (abans era perillós) en relació amb el desamor.
• Comparació: Serveix per quantificar el dolor, la tristesa i la solitud que pateix el jo poètic a causa del desamor de la dama.
• Versos 6: «No em feu cas i m'esteu destruint» (Exageració).
• Hipòtesi: Si l'estimada li fes cas, es podria salvar; però, com els mariners, no se salva.
• Versos 5 i 6: Indiferència de la dama cap a ell.
• Versos 7 i 8: Desesperat per satisfer el desig, opta per la venjança davant el món, denunciant l'orgull de la dona.

Estructura mètrica

Cobla: 8 versos de 10 síl·labes (10A, 10B, 10B,...