Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Formació professional

La Plaga de la Ribera: Un Delinqüent Fracassat a Casa de l'Agutzil

Llengua i literatura2,38 KB

La Plaga de la Ribera: Sinopsi del Conte

Aquest conte és una carta que en Jeroni Salses i Santapiga, l'agutzil de la vila, envia al director de la presó de Lleida. La missiva serveix, en part, per queixar-se dels altres agutzils i dels pregons que fan, però el motiu principal és la situació generada arran del derrocament de la Casa de la Vila.

El Sorteig i l'Arribada d'en Valerià

Amb la decisió d'enderrocar/demolir la Casa de la Vila per construir-ne una de nova, es va decidir realitzar un sorteig entre els funcionaris i els regidors per a quedar-se cadascú una cosa de l'interior de la casa fins que el nou ajuntament estigués acabat.

A en Jeroni li va tocar un lot peculiar:

  • Un retrat del rei.
  • L'arxiu del cadastre.
  • Vuit capgrossos.
  • Un presoner.
...
Continua llegint "La Plaga de la Ribera: Un Delinqüent Fracassat a Casa de l'Agutzil" »

Àngel Guimerà i Terra Baixa: Anàlisi i Argument

Llengua i literatura2,93 KB

Àngel Guimerà

Va néixer a Tenerife el 1845, va començar com a poeta i va ser mestre en Gai Saber als Jocs Florals. El 1879 va escriure la seva primera obra teatral, Gal·la Placídia. Va morir a Barcelona el 1924. La seva trajectòria com a dramaturg es divideix en tres etapes:

  • Tragèdies històriques: les podem situar dins del romanticisme. És l'etapa de Mar i Cel, on podem trobar una evidència clara del drama romàntic.
  • Obres més realistes: es poden relacionar amb el realisme. Són obres escrites en prosa i ambientades en l'època contemporània de l'autor. Hi podem trobar, però, un esperit romàntic, com és el cas de Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar.
  • Última etapa: es relaciona de nou amb el romanticisme, on l'autor intenta
...
Continua llegint "Àngel Guimerà i Terra Baixa: Anàlisi i Argument" »

Vitalisme i Decadentisme: Corrents Literaris de Finals del Segle XIX

Llengua i literatura3,86 KB

Corrents Literaris de Finals del Segle XIX

Vitalisme: L'Exaltació de la Vida i la Voluntat

Vitalisme: És un corrent literari nascut de l'obra del filòsof alemany Friedrich Nietzsche, basat en la seva idea del superhome i el seu concepte de voluntat.

Nietzsche refusa la idea de Déu i propugna un canvi de valors que farà possible l'aparició d'un home nou, el superhome. En la nova moral, el superhome ja no es regeix per principis ètics imposats des de fora, sinó pel seu propi voler. Aquest lluita per realitzar-se, ofegat per una societat opressiva que l'esclavitza amb les normes.

Per a Nietzsche, el més important és la vida, com a fons profund d'on sorgeix tot. Una idea és bona o dolenta si afavoreix o no la força vital. La moral de l'

...
Continua llegint "Vitalisme i Decadentisme: Corrents Literaris de Finals del Segle XIX" »

Salvat-Papasseit i Foix: Poesia i Avantguarda Catalana del Segle XX

Llengua i literatura3,22 KB

Joan Salvat-Papasseit: Vida i Obra

L'obra de Joan Salvat-Papasseit està profundament vinculada a la seva vida. El seu pare va morir treballant al vaixell quan ell era molt petit, i va ser traslladat a un orfenat.

Salvat-Papasseit va estar vinculat a la «bohèmia negra» modernista i va escriure articles d’agitació social. Va ser influenciat pel Futurisme i altres avantguardes que va conèixer a través de revistes europees. Va cultivar un individualisme anarquista. Va emmalaltir de tuberculosi i va morir als trenta anys.

Aspectes Clau de la seva Trajectòria

  • Autodidactisme: Formació independent i personal.
  • Influència de les avantguardes: Assimilació de corrents artístics europeus.
  • Evolució ideològica: Del socialisme a l’anarquisme.
  • Presència
...
Continua llegint "Salvat-Papasseit i Foix: Poesia i Avantguarda Catalana del Segle XX" »

Anàlisi de la ironia i crítica social en Pere Calders

Llengua i literatura2,62 KB

Anàlisi de Filomena i la sàtira social

4. Resumint la resta del relat, Filomena, que passarà a fer història dins el país com una «exemplar ciutadana», té la virtut de convertir el seu fill neulit en un davanter admirat tot entrenant-lo a donar coces (referència novament a les bèsties) a un sac fins que sap defensar-se a l’escola, tot i que més aviat sembla deforme per la musculatura de la cama.

Un cop esdevé un famós i aplaudit jugador i, per quedar bé amb l’autoritat competent, el fill es canvia el nom català pel de Sánchez, encara que el públic l’anomena Felipó-la-Barrera o, simplement, Barrera, terme que també conté una segona lectura. Amb els jocs de paraules habituals i amb una primera persona del plural prou eloqüent,...

Continua llegint "Anàlisi de la ironia i crítica social en Pere Calders" »

Conjugar verbs en català (present, imperfet, perfet, passat perifràstic, futur, condicional)

Llengua i literatura1,14 KB

Indicatiu: Present:canto, Perfet:he cantat, Imperfet:cantava, Pluscuamperfet:havia cantat, Passat simple:cantí, Passat perifrastic:vaig cantar, Passat anterior: haguí cantat, Passat anterior perifrastic:vaig haver cantat, futur:cantaré, futur perfet:cantaré, condicional:cantaría, condicional perfet:hauría/haguera cantat.Infinitiu: simple: cantarperfet:haver cantat.Gerundi:simple:cantantperfet:havent cantant.Participi:cantant,cantada,cantats,cantades.Subjuntiu:present:canti, imperfet: cantés, Perfet:hagi cantat, Pluscuamperfet: hagués cantat.Imperatiu:canta.Text descripitiu:

Teatre i Novel·la: El Modernisme Literari Català

Llengua i literatura3,9 KB

El Teatre Modernista

Tipus de Teatre Modernista

  • **Simbolista**: llenguatge poètic, sense decoració escènica. Autors: **Santiago Rusiñol** i **Adrià Gual**.
  • **Regeneracionista/Vitalista**: denúncia social, esperit de revolta, realisme en l'acció. Autors: **Ignasi Iglésias**, **Joan Puig i Ferreter**.
  • **Wagnerisme**: teatre musical basat en la unió de les arts, representació catalana de les obres de **Richard Wagner**.

Santiago Rusiñol

Pintor i dramaturg, provinent de família tèxtil. Organitza les festes modernistes de Sitges i conrea la vocació artística.

Obres destacades:

  • **Cigales i formigues** (1901): Enfrontament entre l'artista (cigales, bohemis) i la societat burgesa (formigues).
  • **L’auca del senyor Esteve**: Originalment novel·la,
...
Continua llegint "Teatre i Novel·la: El Modernisme Literari Català" »

Guia Essencial de Gramàtica Catalana: Atribut i CI

Llengua i literatura3,91 KB

Abellir:
Venir de gust.
Escarxofar-se:
Posar-se ben ample en el seient amb tota comoditat.
Esmunyir:
Fugir, passar.
Subtil:
Molt fi, difícil de notar.
Fefaent:
Que és evident, indiscutible.
Neguit:
Inquietud, molèstia, una gran impaciència.
Paradoxa:
Contradicció.
Estaquirot:
Persona aturada.
Pertorbador:
Que introdueix una irregularitat o un desordre.
Estatut:
Reglament, conjunt de lleis que diuen com ha de funcionar una associació, una institució...

L'Atribut en Català: Definició i Ús

L'atribut és el complement introduït pels verbs ser, estar i semblar. Aquests verbs tenen poc contingut semàntic i fan de nexe (lligam o còpula) entre el subjecte i el complement. És per això que se'n diu verbs copulatius.

Formació de l'Atribut

L'atribut pot ser format...

Continua llegint "Guia Essencial de Gramàtica Catalana: Atribut i CI" »

Anàlisi de l'amor cortès a Tirant lo Blanc

Llengua i literatura2,55 KB

1. L'enamorament de Tirant

Tirant s'enamora de Carmesina en el moment en què la veu. Queda meravellat per la gran bellesa de la filla de l'emperador, fixant-se especialment en els seus pits.

2. Personatges i el seu significat

Les escenes amb dibuixos narraven els següents amors: Floris i Blancaflos, Tisbe i Píram, Enees i Dido, i el Rei Artús i la Reina Ginebra.

3. Símptomes de la malaltia d'amor en Tirant

Tirant presenta els següents símptomes de la malaltia d'amor: pèrdua de gana, vergonya, por al rebuig i temor que l'emperador descobreixi el seu amor per la seva filla.

4. Descripció de Carmesina

Carmesina és descrita com la més bella imatge de carn humana, comparada amb la bellesa d'Eva. Es destaca la seva virtut, honestedat, bellesa...

Continua llegint "Anàlisi de l'amor cortès a Tirant lo Blanc" »

Anàlisi poètica de Jaume I

Llengua i literatura2,43 KB

TEXT JAUME I

TT: Pel que fa a la tt direm que és descriptiva perquè ens parla d'una persona, tant físicament com de caràcter. La direcció que pren és d'allo més general a allo més particular, de dalt a baix, és a dir, comença pel cap i acaba als peus i del físic al caràcter. No hi ha conflicte ja que no tenen lloc accions.
RECURSOS: descripció, adjectius, epítets (substantius concrets referint-se a parts del cos), verbs copulatius, una llarga sèrie d'oracions coordinades copulatives, també oracions subordinades adjectives, enumeracions, polisíndeton, paral·lelisme (repeteix estructura sintàctica) i comparació (semblaven perles)





CXXVIII PAG 99-100

TT: El conflicte és que necessita fer un intercanvi d'hostatges. La princesa argumenta
...
Continua llegint "Anàlisi poètica de Jaume I" »