Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Formació professional

Factors Clau en el Desenvolupament del Llenguatge

Factors Interns i Cognitius

• Sistema Nerviós: Control voluntari i emissió de sons.
• Desenvolupament Intel·lectual: Memòria, atenció i capacitat de percepció.

Factors Externs i Sensorials

• Adaptació a l'Entorn: Diferents entorns.
• Grau de Percepció Sensorial: Vista, oïda i tacte.

Sistema Fonoarticulador

El sistema fonoarticulador inclou:

• Respiració: Pulmons i bronquis.
• Fonació (Emissió de so): Laringe i cordes vocals.
• Articulació: Paladar, dents i llengua.

Context Sociofamiliar i Interacció

L'afecte i el context sociofamiliar són crucials. Cal tenir en compte l'interès i el coneixement dels diferents referents que hi ha a casa o els idiomes que es parlen. La interacció qualitativa es reflecteix...

El determini

Una parella està en una cafeteria parlant dels problemes que han sorgit en la relació. Abans es veien tots els dies i si no es trucaven, però van arribar a un punt en què ja no hi havia amor. Cadascun havia quedat amb una altra persona, i s'emocionen per la torbació i pel camí que els queda per recórrer.

L'admiració

Un novel·lista críptic es casa amb una admiradora, però quan neix el primer fill, ha de canviar de feina per poder comprar un pis més gran. Ara treballa en publicitat. A la fi poden canviar de pis, ella torna a estar embarassada. A la seva dona li fa llàstima el seu marit, perquè ell no troba a faltar l'altra època. L'endemà anirà a una conferència de l'autor de la novel·la que llegeix al llit.

Per què

Què és una Novel·la?

La novel·la és una narració literària que explica una història protagonitzada per l'acció d'uns personatges que actuen en una època i en un espai determinats. És, per definició, una història de ficció.

La novel·la és més llarga que el conte i està escrita en prosa. És més complexa que el conte i s'estructura en episodis, capítols o parts. Els personatges de novel·la solen ser més nombrosos, complexos i dinàmics.

Nota: La història, com a ciència, explica els fets relacionats amb el passat humà.

Elements Clau de la Narració

La Trama o l'Argument

La manera com estan agrupats i ordenats els fets d'una narració constitueix la trama o l'argument. Els fets es poden presentar de dues formes:

• Ordre lineal:

Substitució pronominal

Substitució del subjecte: No té substitució, únicament si és un subjecte indeterminat d’una construcció amb un verb transitiu (sense CD) s'utilitza EN.

Substitució del CN: Únicament quan és un complement del nom d’un CD introduït per de. S'utilitza EN.

Substitució del CD: Hi ha diversos tipus:

• Determinat: Introduït per article (el, la, els, les) o demostratiu (aquests, aquells, etc.). S'utilitza EL, LA, ELS, LES.
• Indeterminat: Introduït per Ø, numeral (una), indefinit (alguna) o quantitatiu (poca). S'utilitza EN.
• Neutre: Introduït per això, allò o oració subordinada. S'utilitza HO.

Substitució del CI: S'utilitza LI, ELS.

Si tenim CD + CI, es substitueix CI + CD.

Si tenim CD determinat + CI singular, es

El Barroc: Visió Teocèntrica i Expressió Formal

El Barroc va ser un retorn a un pensament més teocèntric, de concebre la vida com un lloc de pas. La vida no val res; la riquesa, els honors i els béns materials són caducs, mentre que la mort ens porta a una dimensió eterna: la salvació o la condemnació. La vida és una mentida, un somni.

Temes Dominants del Barroc

• La vida com a lloc de proves que cal superar.
• La brevetat de la vida i l'obsessió pel pas del temps.
• La vida entesa com una preparació per a la mort.
• La visió distorsionada de les realitats, com si fossin miratges o il·lusions.

Recursos Formals i Estilístics

Des del punt de vista formal, els autors barrocs van explotar al màxim els recursos de la llengua literària per provocar...

La bogeria es publica el 1899, quan a Europa el model realist-naturalista ja està en crisi. La novel·la, malgrat el títol, no és ben bé la història d’un boig, Daniel Serrallonga. Es basa en una “nota presa del natural”, l’enterrament d’un antic client del despatx jurídic d’Oller, al qual havia assistit l’escriptor. Inspirar-se en fets o coses reals és freqüent en la novel·la realista-naturalista. El substitueix per un narrador-testimoni: un personatge inclòs en la història que presència els fets o li expliquen i que parla en primera persona. Un narrador anònim, que relata les diferents trobades que manté amb dos amics seus al llarg dels anys. Giberga, un metge i Armengol, advocat. En el transcurs de les seves converses,...

Alguerès

Fonètica

• Pronúncia de la vocal neutra [ə] en síl·laba àtona per a les vocals tòniques /a/, /ɛ/ i /e/.
• Canvis en les consonants l, r i d.
• Sensibilització de les oclusives finals.
• Emmudiment de la –r final en polisíl·labs (populà per popular) i reforçament en monosíl·labs (durt, cort).

Morfologia

• Terminació en -o per a la 1a persona del singular del present d'indicatiu.
• Articles: lo, los, la, les.
• No s'utilitza l'article personal (en, na).
• Presència de -n en el plural de mots plans acabats en –e àtona (home -> hòmens).
• En oracions interrogatives, el participi es col·loca davant de l'auxiliar.

Lèxic

• Arcaismes: eixir (sortir), gonella (faldilla), mont (muntanya), morro (llavi).
• Sardismes: arbre de poma (pomera), mestre de

Estudi de la llengua

L’oració composta

● Juxtaposades: oracions separades per un signe de puntuació. Les dues oracions estan al mateix nivell.

● Coordinades: oracions enllaçades per un connector coordinant. Les dues oracions estan al mateix nivell.

o Copulatives: i, ni

o Disjuntives: o, o bé, ara...ara, sigui...sigui

o Adversatives: però, sinó, sinó que

● Subordinades: oracions enllaçades per proposicions... Una està dins de l’altra.

o Substantives:

▪ Completives: “que” (conjunció, sense antecedent)

▪ D’infinitiu: introduïdes per un infinitiu.

▪ De relatiu: “qui”/pronom o determinant + “que”

▪ Interrogatives: preguntes directes o indirectes. Van introduïdes per “què”, “qui”, “quant”, “quan”,...

L'Avantguardisme a Catalunya (1916-1934)

L'avantguardisme és el conjunt de moviments culturals que sorgeixen a Europa durant el primer terç del segle XX. A Catalunya, el període comprèn del 1916 al 1934. Neix a Europa amb el Manifest futurista de Marinetti i les investigacions del llenguatge poètic d'Apollinaire.

Els seus objectius principals eren:

• Destruir la imatge tradicional de la realitat en l'art.
• Deformar la realitat.
• Trencar amb l'estètica noucentista.
• Buscar noves formes d'expressió, com el subconscient.
• Transmetre un art antiburgès.

S'introdueixen tècniques noves com el cal·ligrama, les paraules en llibertat i el collage, a més de temes nous com la sàtira contra els burgesos. Es distingeixen dos períodes:

• 1916-1924: Període marcat

Recursos Literaris i Estil

Figures Retòriques Essencials

L'interrogació o pregunta retòrica és una manera indirecta d’afirmar, ja que no espera resposta.

La Metàfora: Comparació i Identitat

La metàfora és la relació d’identitat entre dos termes. S'utilitza per descriure comparant un element amb un altre que li és semblant per les seves característiques.

Tipus de Metàfora

• Metàfora Impura: Els dos elements (A i B) són presents.
• Metàfora Pura: La imatge amb què s’associa (B) substitueix l’objecte de la descripció (A).

L'Oxímoron: Contradicció de Significats

L’oxímoron es defineix com la contradicció en el significat de dos mots en un mateix sintagma o predicat.

El Joc de Paraules

El joc de paraules s'origina quan hi ha mots...