Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Formació professional

Calders i el realisme social: Una defensa literària

En definitiva, la fantasia i els conflictes psicològics havien de ser relegats a una discreta segona o tercera fila, ja que no ajudaven a resoldre els problemes socials... Calders, doncs, amb el seu món literari, no encaixava amb aquesta preceptiva. Se’n va defensar amb un seguit d’articles publicats entre el 1963 i el 1966 a la revista Serra d’Or.

Anàlisi dels personatges en l'obra de Pere Calders

El narrador en primera persona i la confiança del lector

Un percentatge molt elevat de les narracions de Calders són explicades en primera persona. El personatge del narrador, doncs, és una part essencial en moltes de les històries, i el grau de confiança que ens inspiri serà determinant...

DIFTONG, creixent Q/GUA, Q/GÜE, Q/GÜI, Q/GUO, Q/GUU. Decreixent A, E, I, O, U + I / U

AGUDES, VOC, VOC+S, EN, IN. Solen ser tancades excp: arròs, terròs, repòs, rebò, ressò, açò...

PLANES, EXP AGU. Obertes exc: véncer, créixer, fóra, cérvol, préstec, llépol. (austríac, cardíac, córrer, intèrfon, rèptil, policíac, témer, tòrcer, ànec...)

ESDR, obertes excepte (e/o) ocórrega. (aurèola, diòptria, èczema, elèctrode, olimpíada, període, pneumònia, rubèola...)

E OBERTA. Davant l, l·l, r, rr. Exp: cérvol, herba, serp, erm, ferm. Davant vocals i/u o sil·laba amb i/u, esdrúixoles excepte: església, Dénia, sépia, séquia, llémera, sémola. Termes científics excp: lexema/torema. Terminacions –epte/a/-ecte/a exc:...

Jacint Verdaguer

Biografia

Influït per la religiositat de sa mare, Jacint Verdaguer va ingressar al seminari. Aquesta era la seua única formació cultural possible, donades les condicions econòmiques familiars. Al 1865 va obtenir dos guardons en els Jocs Florals. Al 1870 va ser destinat a Vinyoles com a vicari. Al cap de dos anys va deixar Vinyoles i va anar a Barcelona, on es va embarcar com a capellà en un vapor que feia la ruta de les Antilles. L'experiència va durar dos anys i d'aquesta època són les seues composicions de caire més nostàlgic. Als Jocs Florals de 1877 li van premiar la tercera i definitiva versió del gran poema èpic, L'Atlàntida. Entre el 1877 i 1886 va treballar en diversos llibres, però sobretot en el seu segon...

La Narrativa Modernista

Es produeix en una crisi de la novel·la realista i naturalista. Presenta símbols, sentiments i emotivitat. S'inspira en la tradició decadentista i simbolista francesa. Buscava l'essència interior i pretenia assolir la vida interior. L'obra reflecteix el xoc entre la subjectivitat de l'artista i el món exterior.

Tema

Lluita entre el jo i la natura, i entre l'ésser humà i el món.

Víctor Català (Caterina Albert)

El seu pseudònim, masculí i patriòtic, amagava la seva condició de dona. Tractava temes considerats inadequats. Formació autodidacta.

Narrativa rural

Característiques de la narrativa:

• Visió caòtica i incognoscible del món.
• El món que l'envolta acaba superant l'individu.
• Pretén ordenar la natura amb la

Romanticisme a Catalunya

Orígens i context

El Romanticisme (finals del segle XVIII) va ser una conseqüència de la Revolució Francesa (1789-1792). Aquest moviment artístic i literari es va oposar al Neoclasicisme, defensant la llibertat, el rebuig de les normes en l'art i la reivindicació de la passió, el sentiment, l'individualisme, la insatisfacció i l'evasió de la realitat. Defensava les accions dels oprimits i l'exaltació de la llibertat i la rebel·lió.

Influències internacionals:

• Alemanya: Goethe
• Anglaterra: Lord Byron, P. Shelley, Walter Scott

La Renaixença

Cronologia de la Renaixença

• 1833: Aparició del poema L'apàtria de Bonaventura Carles Aribau a la revista "El Vapor", considerat l'inici de la Renaixença.
• 1845-1846: Naixement

Anàlisi de "La sang del mes que ve" de Quim Monzó

Introducció al Microconte de Monzó

Es tracta d'un microconte en el qual ens situem de seguida en una situació literària coneguda, tot i que no ho serà pel títol, sinó per la primera frase. Quim Monzó inicia el seu joc literari, que consisteix a agafar un episodi de tipus llegendari i modernitzar-lo. La seva intenció és posar de manifest una problemàtica respecte a l'actualitat.

La Reinterpretació Bíblica i el Joc Literari

Sobre la història bíblica, Monzó crea una versió que no sabem cap a on anirà. És una espècie de diàleg amb un fet mític per oferir-nos una versió que s'allunyarà del model original i li donarà un nou i únic sentit. Quan Quim Monzó fa aquesta versió,...

Friedrich Dürrenmatt: L'encàrrec

Friedrich Dürrenmatt és conegut per escriure obres aparentment policíaques, que sovint amaguen capes més profundes de significat i tensió psicològica.

Un thriller psicològic sota aparença policíaca

La proposta del psiquiatra

Un narrador ens descriu una escena amb un equip de cinema. Un gran psiquiatra parla amb la directora i el càmera, i els proposa que gravin un documental sobre la seva dona assassinada. El fet que la narració sigui en tercera persona ens fa pensar que la veu del psiquiatra és en directe, creant una sensació de perill imminent.

L'encàrrec: un misteri aparentment resolt

L'encàrrec consisteix a fer un reportatge sobre la seva dona, que va ser assassinada per un criminal que ja es...

RESUM:
La Valèria Isern viu els darrers dies d'una vida intensa. El càncer se l'emporta i fa un repàs del que ha estat la seva vida. La Valèria és una dona madura, mare de quatre fills, i ara recorda mitjançant escrits, cartes i converses la joventut que va viure durant el franquisme. Se'n va anar a estudiar arqueologia a Barcelona, quan no estava ben vist que les dones tinguessin inquietuds intel·lectuals. Es va enamorar de l’home que suposadament no li convenia, quan estimar-se era considerat un pecat, i els petons que duren una mica s’havien de reservar per als diumenges. Malgrat tot, s’entesta a no deixar escapar el seu amor i a dur la vida que desitja. A Barcelona coneix l'Elisa, filla d'una família burgesa, que ho té tot...

NOUCENTISME (1906-1923): doble significat. Nou cents = nou segle i és sinònim de modern, actual. Introduït per Eugeni d'Ors a "Glosses" (articles breus) publicades a La Veu de Catalunya.