Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

TEMA 14

Benet i Jonet ha sigut l’autor més rellevant del teatre actual català perquè aconsegueix estrenar tot alló que Escriu.Tematica: l’individu en la societat condicionada després del 1939. Les Obres teatrals es divideixen en dues etapesl’época de formació del 1964 al 1975 Que s’inicia amb el guardó Josep María de Sagarra amb l’obra Una vella,coneguda Olor i mes tard publicà Berenaveu a les fosques, les dues son Realistes, la primera mostra amb versemblança la societat barcelonina de Postguerra i la segona incideis en la intimitat dels personatges.

El segon perode s’inicia amb la Revolta De les bruixes on fa referencia a l’impotencia de l’autor per canviar el Món. Té elements brechtians i un llenguatge més coloquial.

Els personatges son éssers de paper, que vol dir de ficció, es a dir, inventats. No obstant aixo , han de ser caracteritzats com si existisssin de debo per tal que el lector se'ls pugui imaginar i visqui la historia que s'explica.

Personatges complexos o rodons. Modifiquen la seva manera de pensar i d'actuar al llarg de la narració. Son personatges imprevisibles, que poden sorprendre el lector. Reben el nom de p. Dinamics

Personatges senzills o plans. Actuen i pensen sempre igual al llarg de la narració.Reben el nom de personatges estàtics, ja que la seva conducta no canvia ni evoluciona.Son persn. Previsibles i no soprenen al lector.

Personatges principals: el protagonista es el personatge que realitza la major part de les accions i que...

Els contes de Quim Monzó es Basen en una idea inicial i única, de vegades una sorpresa final que Produïx una situació cómica, irrelevant i absurda en els primers Llibres, i més realista i càustica en els darrers. Després del seu Primer recull de contes, shi fa perceptible una evolució cap a la Màxima elisió d'elements superflus, tant pel que fa a la ficció Com al model de llengua literària. Els motius centrals de la Narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la Reflexió irònica sobre l'escriptura.

En el segon recull de contes, Encara és present una certa atmosfera onírica, però en “L'illa De Maians” preval la reflexió sobre el llenguatge i també la Denúncia de les vanitats del món literari. Els...

Fenòmens consonàntics

1- Ensordiment: adob [p], fred [t], amarg [k], pots [ts], peix[ ], vaig [ ]
2- Sonorització: capgirar [b], objecte [b], administrar [d], pots venir [z], els aiguats [z], peix ample [ ], un pot [m], un fil [m].
3- Emmudiment: camp, tomb, cant, malalt, raigs, aquest, aquests, dolçor, ferrer, venir, anar.
4- Sensibilitzacions: bevent-ho, pensant-hi, fent-ho, Sant Andreu, Vint-i-quatre, cent homes.
5- Assimilacions: dissabte [p], subjectar [b], les dones [z], tanmateix [m], en Pau [m].
6- Geminació: immens [mm], connexió [nn], adduir [dd], til·la [ll], proppassat [pp], succeir [ks], suggeriment [d ], poble [bb], segle [gg], espatlla [ ], setmana [mm]