Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Mètrica i Recursos Poètics

Elements de Mètrica Catalana

• Rima: assonant o consonant.
• Versos: Masculins (acabats en paraula aguda) / Femenins (acabats en paraula plana o esdrúixola).
• Art Major: versos de 9 o més síl·labes.
• Art Menor: versos de 8 o menys síl·labes.

Llicències Mètriques

• Elisió: Fusió de vocals pel mateix so (Exemple: una + altra = un'altra).
• Sinalefa: Enllaç de vocals entre mots (Exemple: i + algú = i algú).

Figures Retòriques i Estilístiques

Recursos Fònics

• Aliteració: Repetició d'un mateix so.
• Paranomàsia: Dos mots que es pronuncien de manera semblant.
• Onomatopeia: Imitació de sons reals.

Recursos Morfosintàctics

• Anàfora: Repetició de paraules al principi de vers o frase.
• Asíndeton: Omissió de conjuncions.
• Polisíndeton:

Conjugació del verb tòrcer (-er/re)

Mode Indicatiu

• Present: Jo torço.
• Pretèrit indefinit: Jo he torçut.
• Pretèrit imperfet: Jo torcia.
• Pretèrit plusquamperfet: Jo havia torçut.
• Pretèrit perfet perifràstic: Jo vaig tòrcer.
• Pretèrit anterior perifràstic: Jo vaig haver torçut.
• Pretèrit perfet: Jo torcí, tu torceres, ell torcé, nosaltres torcérem.
• Pretèrit anterior: Jo haguí torçut, tu hagueres torçut.
• Futur simple: Jo torceré.
• Futur compost: Jo hauré torçut.
• Condicional simple: Jo torceria.
• Condicional compost: Jo hauria torçut.

Mode Subjuntiu

• Present: (Que) jo torci, torcis, torci, torcem, torceu, torcin.
• Pretèrit perfet: Jo hagi torçut.
• Pretèrit imperfet: Jo torcés, torcessis, torcés, torcéssim, torcéssiu, torcessin.
• Pretèrit

Classificació de la Narrativa: Gèneres i Formes

El discurs narratiu es pot presentar en forma de vers o en forma de prosa, amb una complexitat i una extensió força variables:

• La Novel·la

  Relata una història de manera més extensa. Combina tots els elements formals i presenta una gran varietat de temes.

• El Conte

  És una narració més breu i més esquemàtica. L'argument i la trama solen ser simples i lineals. Cal distingir entre el conte literari culte i el conte popular, format per:

  • La rondalla
  • La llegenda

Elements Formals de la Narració: Narrador, Personatges, Espai i Temps

Tota obra consta d'uns elements que la caracteritzen, i són:

• El narrador
• Els personatges
• L'espai
• El temps

El Narrador

És la veu intermediària entre l'autor i el lector en l'...

Característiques i Valoració del Teatre d'Àngel Guimerà

S’ha tendit a interpretar, en excés, l’obra de Guimerà en funció de la biografia de l’autor. Algunes de les característiques del seu teatre que expliquen per què ha esdevingut un clàssic representat amb èxit encara avui dia podrien ser les següents:

• Personatges: Marginats, apassionats, contradictoris, en lluita amb ells mateixos i amb la societat que els rebutja, a cavall entre dues cultures.
• Relacions: Amoroses intenses, complexes i passionals, sovint vistes com a conflictes de poder.
• Ambientacions: Demostren un bon coneixement de la realitat, tant geogràfica com lingüística.
• Llenguatge: Ús d’un llenguatge expressiu que, tot i voler reflectir la realitat, va directe

Josep Vicenç Foix (J.V. Foix): Vida i Obra

Josep Vicenç Foix Mas (Sarrià, 1893 - Barcelona, 1987) és una figura cabdal de la poesia catalana, difícil de classificar. Se l'ha etiquetat com a avantguardista, noucentista i postsimbolista.

Els seus temes es reparteixen en tots els seus llibres, escrivint en una gran diversitat de formes i estils. Va barrejar tècniques d’avantguarda amb la tradició literària clàssica. Va col·laborar amb la publicació La Revista, de la qual en fou redactor. La seva obra va adquirir més popularitat arran de la musicalització del seu poema «És quan dormo que hi veig clar» per part de Joan Manuel Serrat.

Anàlisi del Poema «Sol, i de dol» (1947)

Context i Obra

El poema «Sol, i de dol» forma part de...

Anàlisi de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda

Temes, Estil i Temps Narratiu

• El tema central de l'obra és la mort, tractada de manera simbòlica.
• És també la història d'un període de Catalunya, la burgesia trencada per la Guerra Civil.
• El temps no és lineal, però gira sempre al voltant del pas del temps.
• S'alterna l'estil directe amb l'indirecte. La veu predominant és en tercera persona.

Mercè Rodoreda ha aprofundit en les descripcions, tant físiques com psíquiques, dels personatges i els paisatges citats al llarg d'aquesta novel·la. En canvi, no perd el temps a explicar els fets que van passant; no hi aprofundeix, sinó que ho diu de sobte. Els personatges troben la felicitat en el record.

Personatges Clau i Evolució

Sofia: La Gran Supervivent

Filla...

Conceptes Literaris i Narratius

Gèneres Breus

• Faula: Narració en vers o prosa protagonitzada per animals amb una moralitat.
• Màxima: Sentència que conté una moralitat, un precepte pràctic o regles de conducta.

Estils Narratius

• Estil Directe: Reproducció literal de les paraules dels personatges.
• Estil Indirecte: Consisteix a explicar, per boca del narrador, el que diuen els personatges.

Rondalles

Narracions populars transmeses oralment de pares a fills des de temps immemorials.

Fonètica i Ortografia

La Síl·laba i la Partició de Mots

Síl·laba: Cadascun dels cops de veu que fem quan pronunciem una paraula.

Partició de mots: Es parteixen els grups consonàntics següents: rr, ss, sc, ix, l·l, mnm, nn, tg, tj, tl, tll, tm, tn, tx, tz.

Diftongs

Introducció a Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911) és considerat el primer poeta clàssic de la literatura catalana del segle XX. Provinent d'una família d'industrials tèxtils, va ser forçat a continuar un negoci familiar que no li agradava. Va cursar el batxillerat, solfeig i piano simultàniament. El 1874, el seu pare el va obligar a incorporar-se al despatx de l'empresa. Aquest fet va marcar la primera crisi del seu esperit, amarat per ideals romàntics i per la poesia.

Formació i inicis literaris

Entre 1878 i 1879, va començar a estudiar dret a la Universitat de Barcelona (UB). Els anys 1879-1884 van ser un període d'intens aprenentatge. Va establir amistat amb Antoni Roura...

Fonètica: Conceptes Bàsics

• So: És un element físic que produïm amb una part del nostre cos.
• Fonema: Concepte mental. Unitat mínima per diferenciar.
• Grafia: Representació gràfica del so.

Qüestions Problemàtiques

• Una grafia pot tenir dos sons diferents.
• Un so pot tenir diferents grafies.
• Grafies que no sonen mai (ex: h).
• Grafies que canvien segons el context.

Fenòmens de Contacte Vocàlic

A l'interior d'un mot

Diftong

Dues grafies vocàliques que formen una única síl·laba. Una de les grafies hi ha de ser i o u.

• Diftong Decreixent: La vocal forta precedeix la feble (ex: ai, ei... (aire, remei); au, eu... (caure, veure)).
• Diftong Creixent:
  1. Combinacions amb u o i darrere de q o g (ex: qua, qüe... (quatre, qüestió); gua, güe... (guant, llengües)

Tòpics literaris

• Beatus ille: Feliç aquell.
• Captatio benevolentiae: Demanar benevolència al públic.
• Carpe diem: Aprofita el dia.
• Deus ex machina: Un déu des de la màquina.
• L'edat d'or.
• Fortuna mutabile: Fortuna mudable.
• Locus amoenus: Lloc idíl·lic.
• Locus eremus: Lloc erm.
• Pallida mors: La pàl·lida mort.
• Paradís perdut.
• Travessia pel desert.
• Terra promesa.
• Ubi sunt?: On són?

Teoria de la literatura

• Literatura: Art d'escriure amb un objectiu estètic.
• Text científic: Denotatiu, pretén referir-se a la realitat de manera unívoca.
• Llenguatge literari: Connotatiu, pretén suggerir múltiples significats.

Gèneres literaris

• Èpica: Forma narrativa en prosa o en vers; l'autor assumeix altres personalitats (funció referencial).
• Lírica: Forma poètica;