Inici / Apunts / Llengua i literatura /

Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Estramps de Jordi de Sant Jordi: anàlisi de l'obra i del context

Llengua i literaturaActualitzat el 1,17 KB

Durant al Segle XV,en Catalunya hi va haver hi una crisis molt gran,que fou provocada per el Joan 2 i la generalitat de Catalunya,tot seguit una Guerra Civil,tot i aixo hi van haver-hi molt escriptors bons en València.Sant Jordi:Vida:va néixer a València al segle 14 i va morir al 1422.Va ser cavaller i participar en els campanyes militars.Obra:sincera,mostra els seus sentiments,impregnades.PRESONER:tristesa i demana que el eliberin.ESTRAMPS:versos decasilabs,sense rima,mostra la bellesa de la estimada i diu que li va quedar imprimida en la front.Ausias March:Va néixer a gandia 1397 i va morir a València al 1459,va ser cavaller i noble.Obra:sinceritat amb els seus sentiment,temes:amor i mort.La seva dona no te res a veure amb la bellesa
...
Continua llegint "Estramps de Jordi de Sant Jordi: anàlisi de l'obra i del context" »

Estructura i característiques de la notícia, el reportatge, la crònica i l'entrevista

Llengua i literaturaActualitzat el 3,17 KB

La Noticia.

La notícia, juntament Amb el reportatge, és un dels Gèneres informatius de què disposen els mitjans de comunicació

per a comunicar fets i esdeveniments d’actualitat als lectors.

Estructura de la noticia:

— Titular: està format per un Títol breu i de vegades un subtítol.

— Subtítol. Frases que Ressalten altres idees importants de la notícia.

— Autor: Nom del periodista , Lloc de la redacció.

— Entrada o lead: Primer paràgraf de la notícia i s’hi resumeix la Informació més important.

— Cos: Desenvolupa el que s’ha Avançat en l’entrada.

El reportatge.


El reportatge és un gènere periodístic que pertany al grup dels Gèneres informatius, igual que la notícia. Es

distingeix de la notícia per l’extensió,...

Continua llegint "Estructura i característiques de la notícia, el reportatge, la crònica i l'entrevista" »

Paraules planes acabades en diftong

Llengua i literaturaActualitzat el 1,4 KB

vine,corre,obre,omple semxr acaben amb e. Jeure,neixere, i néixer canvien la vocal xa (1a silaba àtona). Collir,sortir,cosir,tossir i escopir + derivats o àtona i u tònica. No accentuem agudes amb diftong (menjeu) i si accentuem planes amb diftong (parlàveu).Prep fortes:: contra,durant,malgrat,entre,fins,segons,sense,excepte,Compostes cap a, des de,fins a.

coordinació: copulatives (i,ni) disjuntives (o,o bé, o si no) explicatives(és a dir,osigui) adversatives(però, en canvi,tanmateix)distributives(ni...Ni, o...O, tan aviat...Com, o solament, … sinó que)


Anàlisi del poema Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà i altres poemes medievals

Llengua i literaturaActualitzat el 4,69 KB

Cançoneta lleu i plana:

Guillem de Berguedà fou un trobador destacat del Segle XII, fill del vescomte de Berga. Va Ser un noble de caràcter bregós que va participar activament en lluites feudals Del seu temps. Era una persona de tracte difícil, com es pot observar en els Poemes on ataca el bisbe d’Urgell o els sirventesos dedicats als nobles Ponç de Mataplana i Pere de Berga. De la seva obra se’n conserven vint-i-vuit poemes i Tres debats poètics. Cançoneta lleu i plana és una mostra d’aquests sirventesos Adreçats a Ponç de Mataplana. El poema consta d’una burla dirigida a aquest Marquès: en la primera estrofa introdueix el poema i l’acusa de traïdor, en la Segona i tercera estrofa critica el seu aspecte físic, ja que

...
Continua llegint "Anàlisi del poema Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà i altres poemes medievals" »

Mots patrimonials, cultismes i comunicació verbal i no verbal

Llengua i literaturaActualitzat el 4,14 KB

Comunicació VERBAL I NO VERBAL:
verbal:mitjançant les paraules
no verbal:sense paraules,amb expresio de la cara,la mirada,el moviment de les mans,la postura del cos,la forma de vestir,la veu...
La conversa:activitat espontanea entre dos o mes interlocutors on i intervenen elements verbals i no verbals.La conversa es regula mentre es desenvolupa i te lloc en directe i por torns.
ESTRUCT.DELA CONVERSA:
obertura:comença per salutacions,preguntes,exclamacions.
cos:part central,constitueix l'objectiu de la conversa.
tancament:per finalitzar-la s'utilitzen formules habituals de comiat.

LA LLENGUA EN LA CONVER INFORMAL:
una de les característiques de la llengua oral es improvisació.+subjecta a canvis.porten sovint a pasar dun tema a un altre:
-us d'onomatopeies
...
Continua llegint "Mots patrimonials, cultismes i comunicació verbal i no verbal" »

L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol: resum i temes

Llengua i literaturaActualitzat el 1,1 KB

TEATRE MODERN. ·teatre nou ( era antic i te romanticismes)·teatre ideològic. Teatre vitalista.Santiago Rusiñol(bcn1861,Aranjuez1931). Va trncar la tradició familiar. Autor dramàtic narrador, pintor. OBRA: lauca del senyor esteve. (27 cap. 1a part- descriu.Naix, infantesa i casament de lesteve
2a part. esteve es botiguer , el seu fill ramonet vol ser artista. 3a part. Es perdonen. TEMA: enfrontament entre artista i societat.Joan Puig Ferreter(selva del camp1882-Paris1956). ·fill de rics. ·pasa un any a frança(influencia). Teatre per complaure el public.OBRA: Aigües encantades. Esfors per compendre la realitat social, CRITICA SOCIAL .

Romanticisme i Renaixença a la literatura catalana i valenciana: autors i obres

Llengua i literaturaActualitzat el 3,82 KB

El Romanticisme es mov.artistic cultural que s'estén per euro. durant els 1rs decennis del s.xix. Va originar renovacio profunda basada premisses s.: Exaltacio sent. i emoc., i oposicio a la separa. entre la raó i el sent., el k es real i irreal. Reindivica. llibertat creadora, Defensa sujectiv, individulisme i el culte al jo. Interes trad.popu. i llengues nacion. Defensa nacionalisme, xk els rom. propenguen lliber. pobles, k va donar lloc a 2 corrents dif: Rom. liberal, defensor de l'ideari de la Rev.Fran, i Rom. conservador, garant d valors tradicional. Recerca  inspiració en cultu exòti., i en el passat medieval. També llocs intactes i la innocència dels habitants del món rural. El Rom va arribar a nostres terres mitjan segle i...

Continua llegint "Romanticisme i Renaixença a la literatura catalana i valenciana: autors i obres" »

Característiques de la notícia, la premsa i la poesia trobadoresca

Llengua i literaturaActualitzat el 1,7 KB

LA PREMSA es un mitja ed comunicació escrit que pot ser impres o per mitjans eleltronics EL PERIODIC tracta tenes ded actualitat amb la finalitat de informar crear opinió i entretenir EL DIARI es publiquen textos de diferents geners informatius noticia entrevista etc LA PORTADA del diari apareixen imatges i titulars de les noticiesmes impactans EL TITULAR es la frase que expresa breument el cintingut essencial de la noticia i respon a les preguntes que qui EL COS DE LA NOTICIA que desenvolupa tota la informació de manera completa el periodista es un narrador extern que escriu en 3 persona gramaticalla informa seguint una estructura preestablda LA ROMANTAZACIO se anomena fou mes intensa al la costa i me debil a l interior amb el pas de tems
...
Continua llegint "Característiques de la notícia, la premsa i la poesia trobadoresca" »

Com diferenciar un pronom relatiu i una conjunció

Llengua i literaturaActualitzat el 1,16 KB

OCSSUSTANTIVA=SN. (pronoms:això,allò,aquest)1.-completiva: que=nexe subordinant que fa de conjunció.2.-infinitiu: sense nexe (pot dur prep)/sempre a/de+infinitiu.3.-interrogativa indirecta: pot ser un pronom (qui,que), un det (quin/a,què) o un adv. Interrogatiu (com,on). Si=conjunció, la subordinada es canvia per (això)=sustantiva OCSADVERBIAL=ADV. 1.-pròpies (CC): LLOC (aquí, allí, on...) TEMPS (llavors, abans, abans que, mentre que...) MANERA (així, malament, com...)2.-impròpies (CC): CONDICIÓ (si, a condició que...) CAUSA (perquè, ja que, per tal com...) CONSEQ. (tan/massa/prou que...) FINALITAT (per tal que, per què, a fi que...) CONCESSIÓ (encara que, per bé que, tot i que, per més que...) COMPARACIÓ (tant/més/menys
...
Continua llegint "Com diferenciar un pronom relatiu i una conjunció" »

Característiques del dialecte balear: fonètica, morfologia i lèxic

Llengua i literaturaActualitzat el 4,21 KB


Varietats funcionals bàsiques

Els registes formals

Els registres formals es caracteritzen per la ponúncia acurada, selecció del lèxic apropiat, la construcció sintàctics més o menys llarg i lús de diverses estratègies pròpies de la retòrica.

Registres formals més importants:

  • El registre científic i registre tècnic

  • Registre literari

  • Registre jurídic i administratiu

Els registres informals

Els registres informals es caracteritzen per l'espontaneïtat i la improvisació, els canvis sobtats de tema, les repeticions i els sobreentesos.Sovint el lèxic és imprecís.

Registres informals més importants:


 Dialectes nord- occidental: comprèn Andorra, comarques occidentals de Catalunya (Lleida) i la Franja...

Continua llegint "Característiques del dialecte balear: fonètica, morfologia i lèxic" »