Bohemia negra i daurada en el Modernisme català
Joan Maragall: expresio poetica durant el Modernisme...
Joan Maragall: expresio poetica durant el Modernisme...
| Present | Perfet | Imperfet | Plusquamperfet | Pasat Simple |
|---|---|---|---|---|
canto cantes canta cantem canteu canten | he cantat has ha hem heu han | cantava cantaves cantava cantàvem cantàveu cantaven | havia cantat havies havia havíem havíeu havien | cantí cantares cantà cantàrem cantàreu cantaren |
Subjuntiu
Formes no personals
Indicatiu
Subjuntiu
Indicatiu menjar
Subjuntiu
DIFTONGS
DECREIXENTS:
1. Un diftong és decreixent quan combinen una vocal forta (a, e, o) amb una vocal feble (i, u),
o bé dues febles en la mateixa síl·laba.
Aquesta combinació només es trencarà (HIAT), és a dir, anirà en síl·labes separades, quan
la feble (i, u) sigui TÒNICA, aleshores s'haurà d'assenyalar amb un accent o una dièresi.
CREIXENTS:
2. Un diftong és creixent quan combinen una vocal feble (i, u )...
Els préstecs i els neologismes: les llengües amplien permanent ment Els seus repertoris lexics amb la finalitat d’adaptar-los a les noves Necessitats comunicatives. Els Neologismes: son paraules formalment noves que es creen per a designer Concepts o objectes nous. Es poden generar de diverses maneres: - per derivació: Afegint prefixos o sufixosa una paraula ja existent. – per composició: unint Dues paraules que ja existien, o unint element presos del llatí o del grec. Aquest darrer tipus s’anomena composició culta. – per siglació: unint les Primeres lletres d’altres paraules.
Els préstecs: son Paraules que s’incorporen a una llengua procedents d’una altra davant de la Necessitat de designar conceptes nous. Al llarg de...
Identifiquem diversos elements simbòlics amb càrrega metafòrica:
Aquests símbols enriqueixen el text, aportant profunditat i matisos a la interpretació.
Bruixa de Dol s'estructura en dues parts diferenciades:
Aquesta secció explora el món interior del jo poètic, centrant-se en la reflexió personal, el dol, la independència i la solitud. S'organitza en:
ORIENTAL
‐ Rossellonès o septentrional
‐ Central: Barceloní Tarragoní Septentrional de transició Salat Xipella
‐ Baleàric: Mallorquí Menorquí Eivissenc
‐ Alguerès
OCCIDENTAL
‐ Nord-‐occidental: Lleidatà Tortósí Pallarès Ribagorça
‐ Valencíà: Septentrional Apitxat Meridional
SUB.ADV
- Lloc/Temps/Mode
- Comparativa: Tantes com/millor que / Com més../ Tan..Com
-Condicional: Si../Pasat que../ mentres que/ En cas que
- Causal: Perquè/ Atès que/
- Final: A fi que / Per tal que / per
- Consecutiva: De manera que / Tantes.. Que/ Ja que
- Concessiva: Tot i que / Baldament/ Encara
...Normativització
Al llarg de segle XIX, i arran de la Renaixença, sorgí una polèmica entre els academicistes o “jocfloralistes” (partidaris de fer una normativa basada en la llengua medieval Antiga) i els partidaris de fer una normativa el més propera possible a la Parla quotidiana.
Va ser as finals del Segle XIX, qual la revista l’Avençva posar en Marxa l’anomenada normativització Ortogràfica amb l’objectiu de depurar el català de barbarismes i d’unificar L’ortografia.
Durant el primer Terç de Segle XX Catalunya va viure una efervescència política que va Culminar amb la recuperació d’un cert poder polític (la Generalitat) i amb la Recuperació de molts signes d’identitat, tals com la llengua.
En El terreny
...Sentiments com cansament, dolor i sofriment són els elements que més destaquen, conseqüències de la repressió i censura del règim franquista. Els verbs del final de cada vers tenen una important relació amb el marc espaciotemporal: esperar, callar, treballar… (actuacions en la situació social i política que viu el poeta en l'època de postguerra).