Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Bohemia negra i daurada en el Modernisme català

Llengua i literaturaActualitzat el 1,19 KB

Modernisme: reacció contra la cultura burgesa, divorci entre L’artista i la societat, reividicacio de la bohemia com a forma de vida i Consciencia de modernitat  ,ruptura del Passat. Celebració constan de la novetat. Simbolisme i decadentisme. Va néixer La figura del bohemi. Bohemia negra (al marge de la societat) bohemia daurada (vivien bé) El mod. Cat. Prove de les arts plástiques del moviemnt decoratista, Com les obres de Antoní Gaudí (la pedrera, sagrada família, parc Güell) Dues Tendencies: Regeneracionisme: canvi social i polític per regenerear la Societat. Etapa mes combativa Esteticisme: fomentar la transformació de la Societat. Etapa mes literaria i menys ideologica.

Joan Maragall: expresio poetica durant el Modernisme...

Continua llegint "Bohemia negra i daurada en el Modernisme català" »

Diftongs i hiats en català: regles de diftong creixent i decreixent

Llengua i literaturaActualitzat el 2,98 KB

Indicatiu

PresentPerfetImperfetPlusquamperfetPasat Simple

canto

cantes

canta

cantem

canteu

canten

he cantat

has

ha

hem

heu

han

cantava

cantaves

cantava

cantàvem

cantàveu

cantaven

havia cantat

havies

havia

havíem

havíeu

havien

cantí

cantares

cantà

cantàrem

cantàreu

cantaren

Subjuntiu

Formes no personals


Indicatiu

Subjuntiu

Indicatiu menjar

Subjuntiu

DIFTONGS
DECREIXENTS:
1. Un diftong és decreixent quan combinen una vocal forta (a, e, o) amb una vocal feble (i, u),
o bé dues febles en la mateixa síl·laba.
Aquesta combinació només es trencarà (HIAT), és a dir, anirà en síl·labes separades, quan
la feble (i, u) sigui TÒNICA, aleshores s'haurà d'assenyalar amb un accent o una dièresi.
CREIXENTS:
2. Un diftong és creixent quan combinen una vocal feble (i, u )...

Continua llegint "Diftongs i hiats en català: regles de diftong creixent i decreixent" »

Ferran Torrent, Joan Palau i Fabre i Mercè Rodoreda: autors catalans

Llengua i literaturaActualitzat el 1,55 KB

ferran torrent:
la seua tendensia literaria es periodista i escritor. L'obra es duna noela no empreñeu el comisari,un negre amb saxo(1989).Com a periodista es consta la seua presensia en els mitjans de comunocasio a traves d'artistes,croniques i comentaris.En els últims añs ha escrit una triogia de grax exit ,que presenta ,de forma caricaturistzada, la societat valenciana actual. A participat en diversos guions de radio i cinema!
Joan palau i fabre
(1917)es un poeta,narrador,assegiuesta i dramaturg.Es considerat un dels maxims exsperts internacionals sobra l'obra i la personalitat d Picassó,de les quals ha fet estudis que han estat traduits a una desena de llengües.Ha estat guardat amb diversos premis,ha traduit obres de rimband i de balzac,
...
Continua llegint "Ferran Torrent, Joan Palau i Fabre i Mercè Rodoreda: autors catalans" »

Neologismes i préstecs: formació i tipus de paraules noves en català

Llengua i literaturaActualitzat el 2,74 KB

Els préstecs i els neologismes: les llengües amplien permanent ment Els seus repertoris lexics amb la finalitat d’adaptar-los a les noves Necessitats comunicatives. Els Neologismes: son paraules formalment noves que es creen per a designer Concepts o objectes nous. Es poden generar de diverses maneres: - per derivació: Afegint prefixos o sufixosa una paraula ja existent. – per composició: unint Dues paraules que ja existien, o unint element presos del llatí o del grec. Aquest darrer tipus s’anomena composició culta. – per siglació: unint les Primeres lletres d’altres paraules.

Els préstecs: son Paraules que s’incorporen a una llengua procedents d’una altra davant de la Necessitat de designar conceptes nous. Al llarg de...

Continua llegint "Neologismes i préstecs: formació i tipus de paraules noves en català" »

Bruixa de Dol de Maria-Mercè Marçal: Símbols i Feminisme

Llengua i literaturaActualitzat el 3,52 KB

Símbols i Significats a Bruixa de Dol

Identifiquem diversos elements simbòlics amb càrrega metafòrica:

  • Identitat femenina: lluna, bruixa, fada, ombra, mirall, pluja, aigua.
  • Erotisme i cos: llangardaix, ocell, espasa, flor, petxina, sol, foc.
  • Perill i dolor: estels amargs, foscor, ganivets, ullals.
  • Màgia: zòdiac, astrologia, bruixa, mag.
  • Natura: heura, arbre, cargols, fulles.

Aquests símbols enriqueixen el text, aportant profunditat i matisos a la interpretació.

Estructura i Temàtica de l'Obra

Bruixa de Dol s'estructura en dues parts diferenciades:

Primera Part: Bruixa de Dol (El Jo)

Aquesta secció explora el món interior del jo poètic, centrant-se en la reflexió personal, el dol, la independència i la solitud. S'organitza en:

  • Divisa (Introducció)
...
Continua llegint "Bruixa de Dol de Maria-Mercè Marçal: Símbols i Feminisme" »

Dialectes del català i connectors subordinats: esquema de gramàtica

Llengua i literaturaActualitzat el 4,98 KB

ORIENTAL 

­‐ Rossellonès  o  septentrional   

‐ Central:   Barceloní   Tarragoní   Septentrional  de  transició   Salat   Xipella  

‐ Baleàric:   Mallorquí   Menorquí   Eivissenc  

‐ Alguerès    

OCCIDENTAL

‐ Nord-­‐occidental:   Lleidatà   Tortósí   Pallarès   Ribagorça  

‐ Valencíà:   Septentrional   Apitxat   Meridional  

SUB.ADV

- Lloc/Temps/Mode

- Comparativa:  Tantes com/millor que / Com més../ Tan..Com

-Condicional: Si../Pasat que../ mentres que/ En cas que

- Causal: Perquè/ Atès que/

- Final: A fi que / Per tal que / per

- Consecutiva: De manera que / Tantes.. Que/ Ja que

- Concessiva: Tot i que / Baldament/ Encara

...
Continua llegint "Dialectes del català i connectors subordinats: esquema de gramàtica" »

Reforma fabriana: la normativització del català al segle XX

Llengua i literaturaActualitzat el 5,35 KB

Normativització

Al llarg de segle XIX, i arran de la Renaixença, sorgí una polèmica entre els academicistes o “jocfloralistes” (partidaris de fer una normativa basada en la llengua medieval Antiga) i els partidaris de fer una normativa el més propera possible a la Parla quotidiana.   

Va ser as finals del Segle XIX, qual la revista l’Avençva posar en Marxa l’anomenada normativització Ortogràfica amb l’objectiu de depurar el català de barbarismes i d’unificar L’ortografia.

Durant el primer Terç de Segle XX Catalunya va viure una efervescència política que va Culminar amb la recuperació d’un cert poder polític (la Generalitat) i amb la Recuperació de molts signes d’identitat, tals com la llengua.

En El terreny

...
Continua llegint "Reforma fabriana: la normativització del català al segle XX" »

Personatges de Curial e Güelfa i Ausiàs Març: resum i context

Llengua i literaturaActualitzat el 2,52 KB

3- Ausiàs Març: A la seva família es va anar morint la gent sospitosament, i la van deixar quasi sense descendència. 1397 neix un nen sa i fort, anomenat Ausiàs Març. Es educat com un humanista, home d'armes i lletres -> domina molt bé l'art de la falconeria, Alfons el Magnànim lo diu que vagi a la seva cort, i l'anomena falconer reial. Es va casar amb la germana de Tirant. Isabel Martorell. No van tenir cap fill, però fora del matrimoni va tenir 5 fills, a part d'això vol tenir una dama del "dolce estil nuovo"./ La seva poesia te força i passió. El seu concepte de l'amor ja no es l'amor cortès. La llengua es destil directe, amb versos anomenats decasíl·labs ausiasmarquians. Utilitza les comparacions i metàfores. S'han dividit
...
Continua llegint "Personatges de Curial e Güelfa i Ausiàs Març: resum i context" »

Llista completa de connectors textuals en català: Classificació i ús

Llengua i literaturaActualitzat el 4,59 KB

Classificació dels connectors textuals en català

Connectors temporals (Seqüència i simultaneïtat)

  • En el moment de...
  • Mentre...
  • Quan...
  • Al cap d'una estona...
  • Al cap de mitja hora...
  • Després...
  • Anteriorment...
  • Poc abans...
  • Al mateix temps...
  • Llavors... / Aleshores...
  • Simultàniament...
  • Més tard...
  • Més endavant...
  • Tot seguit...
  • A continuació...
  • En acabant...

Connectors exemplificadors o aclaridors

  • Per exemple...
  • Per posar un exemple...
  • Això és...
  • És a dir...
  • Per il·lustrar tot el que diem...
  • Com a mostra d'això...
  • I ara posarem un exemple d'això.

Connectors per insistir o continuar sobre el mateix punt

  • A més a més...
  • A més...
  • A més d’això...
  • I encara més...
  • Així mateix...
  • Tanmateix...
  • Així doncs...
  • Tot seguit...
  • D'altra banda...

Connectors d'oposició i

...
Continua llegint "Llista completa de connectors textuals en català: Classificació i ús" »

Anàlisi del Poema d'Estellés: Un Entre Tants

Llengua i literaturaActualitzat el 2,69 KB

Sentiments i Context Social

Sentiments com cansament, dolor i sofriment són els elements que més destaquen, conseqüències de la repressió i censura del règim franquista. Els verbs del final de cada vers tenen una important relació amb el marc espaciotemporal: esperar, callar, treballar… (actuacions en la situació social i política que viu el poeta en l'època de postguerra).

Compromís del Poeta

  • Compromís del poeta amb el seu poble en el període de guerra i postguerra.
  • Escriurà des del poble, i no únicament per al poble, com faran altres poetes del corrent realista. Estellés procedeix del carrer, forma part de la gent, n'és «un entre tants».
  • Altres temàtiques molt importants són la poesia quotidiana amb un llenguatge de carrer,
...
Continua llegint "Anàlisi del Poema d'Estellés: Un Entre Tants" »