Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Tirant lo Blanch: preguntes i respostes sobre l'argument de la novel·la

Llengua i literaturaActualitzat el 3,85 KB

- Quina excusa dóna l' emperadriu a l'emperador i als metges per tal que la
deixin “dormir”?
Que si dorm una estona més guarirà millor.
Quant de temps es va passar la parella a la cambra?
De la nit fins el vespre del dia següent. Llavors, Hipòlit va estar a la recambra una setmana.
Què li regala l'emperadriu a Hipòlit? Què són “els pinyons”?
Un collar d’or amb un diamant i acer i diferents materials.
Què li promet? Amb quin argument convenç Hipòlit perquè accepti?
Dient-li que l’accepti en honor al seu amor i que mai negui un regal que et doni la teva enamorada.
C.283 
Des d'on i de quina manera Tirant pot veure què passa a l'hort?
Des d’una casa d’una dona molt anciana, amb l’ajuda de dos miralls.
Amb quina excusa aconsegueix
...
Continua llegint "Tirant lo Blanch: preguntes i respostes sobre l'argument de la novel·la" »

Pirámide social de l'Edat Mitjana

Llengua i literaturaActualitzat el 4,34 KB

L'Edat Mitjana prove dels renaixentistes, esta vist com un oeriode d'època bàrbar entre dues de modeliques: la romana i el Renaixement mateix. És la època del refinat amor cortes, del sobrí i del espiritual art ROMàntic, o del sumptuós art Gòtic. Distingim l'alta Edat Mitjana (fins l'any 1000) i la baixa Edat Mitjana (a partir de l'any 1000).

Trets comuns des de un punt de vista social:
-Piramide social molt estricte. Implantació del feudalisme, que és un sistema polític que te a veure amb la propietat rural.
-Entra al segle VIII, una nova força política i cultural que canviara per sempre el destí d'Europa: l'Islam.
-La progressiva ascensió de la burgesia i la importancia consegüent de la ciutats. 
-Li donen importancia al concepte
...
Continua llegint "Pirámide social de l'Edat Mitjana" »

Atribut enfàtic i pronoms febles: resum de la gramàtica catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 2,14 KB

Subj: En: quan és introd. Per un numeral, quantitatiu o indefinit:  A les 10 arriba un tren- A les 10 n'arriba un.  CD: Em, Et, Us, Es quan el CD fa referència a la 1a o 2a persona o si cau sobre el mateix subj: La laura em pentina// El, La, Els, Les: un CD introd. Per un article o per un demostratiu: Veig el nen- El veig/ El barça guanya el Madrid- El Barça el guanya//  En: CD indeterminat: Busca bolets - En busca / Volen dues cerveses - En volen dues // Ho: CD representat per això allò, oracions subordinades: Miràveu allò- Ho miràveu/ Volien que vingués l'alcalde- Ho volien. CI: Li, Els, : Van donar el llibre al profe- Li van donar/ Escriuré una carta a les secretaries- Els escriuré una carta // Em, Et, Es, Ens, Us: CI 1a,...

Continua llegint "Atribut enfàtic i pronoms febles: resum de la gramàtica catalana" »

Eduard Escalante i Àngel Guimerà: teatre valencià del XIX i variants del valencià

Llengua i literaturaActualitzat el 4,6 KB

Àngel Guimerà


Fou una de les figures més respectades del seu temps, literari, social, polític i lingüístic. Començà escrivint poemes que es podrien incloure dins del corrent Romàntic de l'època: poemes històrics, de costums, d'exaltació del passat, amorosos, d'idealització de la vida rural... Però va destacar sobretot en el conreu del teatre, que va encetar quan ja tenia 34 ayns.

Obres de teatre Romàntic: Gal·la Placídia (1879), Judith de Welp, El fill del rei i Mar i cel -- tragèdies que recreen ambients passats on la història s'aborda des d'un punt de vista subjectiu, s'exalta el medievalisme i s'enyoren els temps de glòria i esplendor.

1890, féu un gir en la seua obra i començà a escriure un conjunt d'obres dramàtiques
...
Continua llegint "Eduard Escalante i Àngel Guimerà: teatre valencià del XIX i variants del valencià" »

Anàlisi del poema "És quan dormo que hi veig clar" de J.V. Foix

Llengua i literaturaActualitzat el 3,95 KB

"És quan dormo que hi veig clar" és un poema de J.V. Foix datat al 1939, tot just acabada la Guerra Civil Espanyola, però publicat l'any 1953 al seu llibre de poemes "On he deixat les claus...". És un exemple de literatura totalment surrealista. El surrealisme defensa que darrere de la superfície hi ha una realitat secreta molt més fonda i genuïna que l'externa, perquè respon de debò als nostres impulsos autèntics. Aquesta realitat és l'inconscient. A més, el surrealisme també destaca el valor significatiu dels somnis, perquè són una porta d'entrada a l'inconscient, és a dir, a la veritat de les coses. Ja en el títol del poema se'ns parla de "veure-hi clar", que tracta d'aquesta entrada cap a la veritat, mitjançant la irracionalitat:...

Continua llegint "Anàlisi del poema "És quan dormo que hi veig clar" de J.V. Foix" »

Constituents de l'oració i classes de verbs: transitius, intransitius i perífrasis

Llengua i literaturaActualitzat el 3,64 KB

UNITAT 2

1. Els constituents de l'oració

    1.1. Identificació del subjecte de l'oració

           el sintagma nominal subjecte concorda en persona ( primera, segona, tercera )

           i en nombre ( singular o plural ) amb el verb del predicat

     1.2. Classes de predicat

           Predicat nominal: predicat format per un verb atributiu o copulatiu ( ser, estar o semblar )

           i un complement atributiu ( CAtr )

           Predicat verbal: predicat format per un verb predicatiu ( treballar, créixer, queixar-se...)

           i els seus complements.

     1.3. Classes de verbs

           verbs transitius : verbs que normalment exigeixen un complement directe...

Continua llegint "Constituents de l'oració i classes de verbs: transitius, intransitius i perífrasis" »

Gèneres i subgèneres de la poesia trobadoresca: cançó, sirventès, alba i pastorel·la

Llengua i literaturaActualitzat el 3,58 KB

GENERES POÉTICS TROBADORESCOS:es Una cançó o poema de tema Amorós que amaga a l,amant,perque era casada i cada trovador Feia servir un señal a cada poema per a la seua dona que sabia que anava per a Ella. La cançó era el génere mes relevant, acompanyada d,una melodía escrita Per al poema. SIRVENTÉS:poesía moralitzadora: atac personal de vegades amb un To burlesc. PLANY: lloança d.Una persona morta.PASTOREL.LA: poesía amoroso:diàleg, Entre el trovador i  una pastora.ALBA:poesía Amorosa, separació dels amants després d.Una nit d.amor.DANSA I BALADA:poema per A ser ballat .Cançó DE CROADA:poema amb valor épic i religiós.L,ESCONDIC:si el trovador Es defensa de unes acussacions que han escampat els lausengiers.TENSÓ:diàleg

...
Continua llegint "Gèneres i subgèneres de la poesia trobadoresca: cançó, sirventès, alba i pastorel·la" »

Anàlisi del poema Desolació de Joan Alcover

Llengua i literaturaActualitzat el 2,71 KB

1. Anàlisi del Poema "Desolació"

a) Qui és el protagonista del poema? Què li va passar? Quins sentiments expressa?

El protagonista és un arbre. S'ha anat morint poc a poc i ha anat perdent les branques. Expressa sentiments de tristesa.

b) Joan Alcover va perdre la seva dona i diversos dels seus fills. Creus que el poema hi pot fer referència?

Sí, perquè cada branca caiguda pot representar la pèrdua de la seva dona i els seus fills.

c) Busca-hi una personificació, una comparació i una metàfora.

Comparació: "cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa."

2. L'Exposició Oral

Quines són les característiques d'una exposició oral? Com ho han de fer per exposar oralment un tema?

  • Procurar parlar en veu prou alta perquè tothom et senti.
  • Intentar
...
Continua llegint "Anàlisi del poema Desolació de Joan Alcover" »

Excèlsior de Joan Maragall: anàlisi, tema i significat del poema

Llengua i literaturaActualitzat el 2,9 KB

Excèlsior és un poema de l’escriptor català Joan Maragall. Aquest poeta, nascut a Barcelona el 1860 i que hi va morir el 1911, representa com cap altre creador l’esperit del moviment literari modernista en la literatura escrita en llengua catalana. El Modernisme es va desenvolupar entre l'última dècada del segle XIX i la primera del XX. Es va caracteritzar pel rebuig del cientifisme i del racionalisme que havia caracteritzat la literatura i l’art de la segona meitat del XIX.

Tema i Estructura

El tema principal d’aquest poema és la negació del poeta a acceptar el conformisme com a valor en la seva vida, és a dir, la proclamació de la llibertat individual com a valor suprem. Pel que fa a l’estructura externa, el poema s’organitza...

Continua llegint "Excèlsior de Joan Maragall: anàlisi, tema i significat del poema" »

Curial e Güelfa: resum i anàlisi de la novel·la cavalleresca del segle XV

Llengua i literaturaActualitzat el 2,35 KB

Curial e Güelfa: Una Novel·la Cavalleresca del Segle XV

Descobriment i Característiques

Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca anònima escrita al segle XV (al voltant de 1400) i descoberta a la Biblioteca Nacional de Madrid al segle XIX (1800). Es considera una "novel·la total" perquè combina elements de diversos gèneres: cavalleresc, sentimental, d'aventures, moresc i psicològic. L'obra està dividida en tres parts:

Primera Part: L'Ascens de Curial

Curial, un jove orfe i sense fortuna, està al servei del marquès de Montferrat. La germana del marquès, Güelfa, una vídua de 15 anys, ajuda Curial a convertir-se en cavaller, proporcionant-li diners a canvi de la seva fidelitat. Curial coneix un cavaller que l'ajuda a defensar...

Continua llegint "Curial e Güelfa: resum i anàlisi de la novel·la cavalleresca del segle XV" »