Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Què és la poesia?

Poema: Text compost normalment en versos que tenen una determinada organització rítmica i en el qual predomina el to líric, és a dir, l'expressió de la subjectivitat.

Elements del vers

El vers: Successió de síl·labes ordenades que tenen cert ritme i que generalment s'escriuen en una sola ratlla.

• El metre: Nombre de síl·labes mètriques que té.
• Contactes vocàlics: Es produeixen a l'interior d'un vers i donen lloc a l'elisió, la sinalefa i el hiat.
• Segons el nombre de síl·labes, els versos poden ser:
  • D'art menor (fins a vuit síl·labes).
  • D'art major (més de vuit síl·labes).
• Cesura: Pausa enmig dels versos d'art major que els divideix en dues parts o hemistiquis.

Tipus de versos

Versos d'art menor

• Monosíl·lab: 1 síl·laba
• Bisíl·lab:

Expressions Fetes Catalanes sobre el Cos Humà

Modismes amb la paraula "Cap"

• Tocar totes les tecles: Recórrer a tots els mitjans.
• No tocar quarts ni hores: No tenir el coneixement clar.
• Posar el cap com un timbal: Atabalar a força de parlar.
• Cap de turc: A qui es fa responsable de l'acció d'un grup i paga per ell.
• No tenir ni cap ni peus: No tenir sentit.
• Cap de brot: Persona eminent.
• Escalfar-se el cap: Fatigar-se lentament (o preocupar-se molt).
• Anar amb el cap baix: Resignar-se al parer o voler d'altri.
• Anar amb el cap sota l'ala: Tenir seny.
• De cap a peus: De dalt a baix.
• Pujar els fums al cap: Tenir molta vanitat.
• Tenir el cap espès: No tenir claredat mental.
• Posar el cap: Posar-hi seny.
• Lligar caps: Fer entenedor o connectar idees.
• Tants caps tants

Figures Retòriques i Recursos Estilístics

Figures de Dicció

El·lipsi: omissió d’algun element de la frase. Exemple: No diguis mai burro a ningú que no ho sigui més que…

Zeugma: figura retòrica en què una paraula ja dita se sobreentén.

Polisíndeton: fenomen contrari a l’asíndeton, consistent en la utilització de conjuncions innecessàries. Exemple: I va baixar a l’hort, i va collir maduixes, i es va esgarrinxar les cames, i va acabar cansadíssima.

Sinonímia: acumulació de sinònims. Exemple: És covard, baix, rastrer, traïdor.

Epítet: ús d’adjectius que es poden arribar a considerar innecessaris. Exemple: La blanca neu, l’aigua líquida.

Paràfrasi o Amplificació: consisteix a tornar a dir la mateixa cosa de diverses...

Conjugació del Verb Escriure (Model Regular)

A continuació es presenta la conjugació completa del verb escriure en català, incloent-hi els temps simples i compostos de l'Indicatiu, el Subjuntiu, el Condicional i l'Imperatiu.

Mode Indicatiu i Subjuntiu: Temps Present i Perfet

Mode Indicatiu i Subjuntiu:

El Complement Directe (CD): Què i Qui?

El Complement Directe (CD) respon a les preguntes què? o qui?. La seva substitució pronominal depèn de la seva naturalesa:

• CD Determinat: EL, LA, ELS, LES

  Si el CD és un complement determinat (introduït per un article, un demostratiu o un possessiu), se substitueix per EL, LA, ELS, LES.

  Exemple: Veig el nen: El veig.

• CD Indeterminat: EN

  Si el CD és un complement indeterminat (no porta article, demostratiu ni possessiu, o és precedit d'un numeral, indefinit o quantitatiu), se substitueix per EN.

  Exemple: Busca bolets: En busca.

• CD Neutre: HO

  Si el CD és un complement neutre (representat pels mots això, allò o una oració subordinada en funció de CD), se substitueix per HO.

  Exemple: Em dius això o no?

Què és una Rondalla?

Una rondalla és una narració anònima en prosa que explica fets imaginaris. Forma part del ric patrimoni cultural i oral d'un poble.

Tipus de Rondalles

Les rondalles es classifiquen segons les seves característiques principals:

• Formulístiques: Narracions que juguen amb la llengua, incorporant onomatopeies i sons d'animals.
• D'animals: El criteri principal és la presència de protagonistes animals, sovint amb un únic episodi.
• De gegant beneit: El protagonista enganya un personatge estúpid o ingenu.
• D'enginy: El marc espaciotemporal sol ser real. Els trets destacats són la intel·ligència i la paciència dels personatges.
• Meravelloses: Històries d'aventures amb una ascensió social del protagonista, que supera proves sobrenaturals.

Anàlisi de Joanet i Zaira a L'alegria que passa

• Descriviu els personatges de Joanet i de Zaira a L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol.
  Expliqueu a quin grup pertanyen i quina idea de la vida expressen.

• Expliqueu com es manifesta el conflicte entre l'artista i la societat. Exemplifiqueu-ho amb els personatges del Clown, Joanet i Zaira.

La figura de l'artista està representada per la petita troupe de circ ambulant que arriba al poble (Cop-de-puny, el Clown i Zaira), mentre que els habitants de la vila representen la societat. El conflicte i el trencament es manifesten al final de l'obra quan la Zaira rebutja les monedes de Joanet i els comediants són expulsats del poble.

Rusiñol literaturitza l'enfrontament sota els símbols de la Poesia...

Cants d'Amor d'Ausiàs March

Ausiàs March explora el concepte d'amor a través de la figura de la dona, una dona real que pot ser tant estimada com odiada. L'amor, segons March, esdevé la base dels conflictes humans, amb la lluita constant entre el cos i l'ànima, l'amor sensual versus l'intel·lectual.

Senyals en els Cants d'Amor

• 1a dona: «Plena de Seny»: 19 poemes dedicats possiblement a una dona casada. March li recrimina la seva falta d'atenció. Ell ho vol tot i ella intenta frenar-lo.
• 2a dona: «Llir entre Cards»: 35 poemes on l'estimada esdevé una imatge lluminosa que apropa l'autor a l'èxtasi. Possiblement dedicats a Teresa d'Híxar, mostren les contradiccions, dubtes i evolució de la relació, així com l'obsessió de March per

Cançoneta Incerta

El poema “Cançoneta Incerta” el trobem en el poema “El cor quiet” i esdevé un dels més importants De la seva etapa de plenitud. El llire constitueix una reflexió sobre la Condició humana i, sobretot, sobre l’abast del coneixement humà.

El tema del qual tracta “Cançoneta incerta” és la preocupació per la vida i el futur, el qual és Totalment incert, fet que crea una sensació d’angoixa. L’angoixa de no saber Què ens depararà

Es divideix en tres Estrofes, en la primera de les quals l’autor es pregunta on acaba el camí i Fins i tot quin és aquest. En la segona estrofa, presenta tota una sèrie de Respostes a les preguntes que es qüestionava en la primera, tot i que també en Forma de preguntes....

El Teatre: Definició i Elements Clau

El teatre és l'art de la representació d'esdeveniments protagonitzats per personatges en un lloc i temps concrets, davant d'un públic.

Característiques del Text Teatral

El text teatral es presenta principalment en forma de diàleg. Existeixen diverses formes de text dialogat:

• Col·loqui: Conversa entre diversos interlocutors amb discursos sovint contraposats.
• Soliloqui: Discurs d'un personatge amb si mateix.
• Monòleg: Una persona parla sola, però en presència d'altres (a diferència del soliloqui).
• Apart: Diàleg o petit monòleg que, convencionalment, els altres personatges no perceben.
• Apel·lació: Discurs adreçat directament als espectadors.

Les Acotacions

Les acotacions són indicacions de l'autor, i...