Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Conjugació del verb voler en català: indicatiu, subjuntiu i imperatiu

Llengua i literaturaActualitzat el 5,06 KB

Indicatiu

PresentPerfetImperfetPlusquamperfet
1a singularvullhe volgutvoliahavia volgut
2a singularvolshas volgutvolieshavies volgut
3a singularvolha volgutvoliahavia volgut
1a pluralvolemhem volgutvolíemhavíem volgut
2a pluralvoleuheu volgutvolíeuhavíeu volgut
3a pluralvolenhan volgutvolienhavien volgut
Passat simplePassat anteriorPassat perifràsticPassat anterior perifràstic
1a singularvolguíhaguí volgutvaig volervaig haver volgut
2a singularvolguereshagueres volgutvas volervas haver volgut
3a singularvolguéhagué volgutva volerva haver volgut
1a pluralvolguéremhaguérem volgutvam volervam haver volgut
2a pluralvolguéreuhaguéreu volgutvau volervau haver volgut
3a pluralvolguerenhagueren volgutvan volervan haver volgut
FuturFutur Perfet
1a singularvoldréhauré
...
Continua llegint "Conjugació del verb voler en català: indicatiu, subjuntiu i imperatiu" »

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda: personatges, símbols i estructura

Llengua i literaturaActualitzat el 6,66 KB

Característiques principals

  • Realisme: L'acció transcorre en un espai geogràfic (Barcelona) i un marc històric (la República, la guerra, la postguerra) concrets. Presència de la realitat quotidiana.
  • Psicologisme: Els esdeveniments no interessen per ells mateixos, sinó per la seva repercussió en el món interior dels personatges.
  • Simbolisme: Aparició d'una sèrie de motius recurrents (objectes, llocs, situacions) amb valor simbòlic.
  • Poeticitat: Es basa en la tècnica narrativa de l'escriptura parlada, en els recursos literaris i el llenguatge utilitzats, en la importància dels records en la vida dels personatges, en l'ús de símbols.

Argument

Natàlia/Colometa explica la seva vida: de vegades desesperada per la misèria que pateix i sovint...

Continua llegint "La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda: personatges, símbols i estructura" »

La normalització del català: Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans

Llengua i literaturaActualitzat el 2,76 KB

La Renaixença i la Recuperació del Català

La llengua i la cultura catalanes van començar a recuperar-se al segle XIX amb el moviment de la Renaixença. Aquest fet va comportar que, a principis del segle XX, s'hagués de crear una normativa per unificar la llengua escrita i que, alhora, fos un model per a la resta de variants del domini lingüístic.

L'Institut d'Estudis Catalans i Pompeu Fabra

Gràcies al suport de les institucions polítiques de l'època, es va crear l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) el 1907, entitat que dedicava tots els seus esforços a l'estudi de la llengua: crear les normes ortogràfiques i dur a terme la normativització del català.

L'encarregat de redactar les normes ortogràfiques va ser Pompeu Fabra (Barcelona,...

Continua llegint "La normalització del català: Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans" »

Adequació, Coherència i Cohesió Textual

Llengua i literaturaActualitzat el 3,74 KB

El text és una unitat comunicativa plena que respon a una intenció o propòsit determinat, incorpora elements lingüístics i extralingüístics relacionats amb una situació concreta i té, a més, una estructura interna.

Adequació

L'adequació és la propietat textual que fa que el missatge s'adapti a la intenció i al context comunicatiu.
Elements clau:
  • Contingut
  • Canal
  • Situació (context) vinculada al gènere
  • Relació amb els participants
  • Intenció comunicativa

Registres lingüístics o varietats funcionals:

  • Registres formals: registre cientificotècnic, registre literari, registre juridicoadministratiu.
  • Registre informal: familiar o col·loquial, vulgar.
  • Llengua estàndard.

Coherència

La coherència és la propietat textual que assegura la unitat
...
Continua llegint "Adequació, Coherència i Cohesió Textual" »

Laura a la ciutat dels sants: anàlisi, temes i espai literari

Llengua i literaturaActualitzat el 9,92 KB

Context i influències

El noucentisme emmarca l'obra. El noucentisme privilegia i fa hegemònics alguns gèneres (poesia i assaig), mentre que descarta la novel·la i el teatre. Cap a inicis dels anys vint (1917-1920) comença el seu declivi i s'obre un debat sobre si la novel·la és o no possible. És en aquest context, entre partidaris i detractors, que apareix aquesta obra, que no és la primera de M. Llor. El debat fa despertar l'interès i s'incrementa tant el públic com el mercat. Revifa, doncs, després d'uns anys de no ser cultivat aquest gènere, i coincideix també amb les traduccions de novel·les russes i franceses.

M. Llor, doncs, s'ha empapat de totes aquestes influències europees, sobretot dels personatges russos i francesos,...

Continua llegint "Laura a la ciutat dels sants: anàlisi, temes i espai literari" »

Eugeni d'Ors i el Noucentisme: ideologia, arbitrarisme i crítica al Modernisme

Llengua i literaturaActualitzat el 2,5 KB

El Noucentisme: Ideologia i Continuïtat amb el Modernisme

El Noucentisme és un moviment de principis del segle XX sorgit per oposició al Modernisme, tot i que es converteix en el seu continuador natural. Eugeni d’Ors, màxim ideòleg del Noucentisme, expressa la seva ideologia i la seva oposició al Modernisme a través dels seus escrits, coneguts com a gloses.

L'Origen Polític i els Conceptes Clau de les Gloses

A la primera de les gloses, trobem una clara referència a l’origen de l’ideari polític del Noucentisme: les reunions de grups d’universitaris catòlics. Eugeni d’Ors defensa l’experiència política del seu moviment, derivada d’una simple camaraderia universitària que, segons ell, es converteix en les normes rectores...

Continua llegint "Eugeni d'Ors i el Noucentisme: ideologia, arbitrarisme i crítica al Modernisme" »

Resum de Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra

Llengua i literaturaActualitzat el 2,98 KB

Resum de Camps de maduixes

Tot comença quan a la matinada sona el telèfon de casa dels Salas. La trucada és de l'Hospital Clínic, on informen els pares de la Lluciana que la seva filla s'ha pres una substància perillosa.

Els amics de la Lluci l'havien portada a l'hospital, ja que en el moment en què es va prendre la pastilla ells estaven allà i la van poder ajudar. Mentre esperen que els metges els diguin alguna cosa, truquen a l'Eloi, el xicot de la Lluci, per explicar-li el que ha passat, ja que ell no hi era en aquell moment.

El diagnòstic i la recerca de la veritat

Els metges informen que la Lluciana es troba en coma. Quan els seus pares la van a veure, els seus amics els expliquen el que ha passat: van comprar pastilles d'èxtasi i,...

Continua llegint "Resum de Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra" »

Complement de Règim Verbal (CRV): preposicions, estructures i substitució pronominal

Llengua i literaturaActualitzat el 3,49 KB

Complement de Règim Verbal (CRV)

Definició

El complement de règim verbal (CRV) és un complement que el verb demana amb la presència obligatòria d'una preposició. Per localitzar-lo, cal fixar-se en la presència de la preposició.

Exemple: Dubta de tot.

Classificació dels Verbs

Els verbs que demanen un CRV es classifiquen segons la preposició que porten:

  • a: contribuir a, aspirar a, renunciar a, acostumar-se a…
  • de: recordar-se de, oblidar-se de, constar de, gaudir de…
  • en: tardar en, pensar en, consistir en, creure en…
  • amb: avenir-se amb, adir-se amb, comptar amb…

Estructura del CRV

El CRV pot presentar les estructures següents:

  • Sintagma preposicional: Penso en tu. Em recordo de tot. S'avé amb tothom.
  • Infinitiu: Es presta a ajudar-nos. S'
...
Continua llegint "Complement de Règim Verbal (CRV): preposicions, estructures i substitució pronominal" »

L'oració en català: estructura, tipus i complements

Llengua i literaturaActualitzat el 3,72 KB

Què és una Oració?

L'oració és una unitat:

  • Semàntica: perquè té un significat propi i autònom.
  • Prosòdica: perquè està situada entre dues pauses tot formant una determinada corba d'entonació.
  • Sintàctica: perquè està formada per dos elements bàsics, el subjecte i el predicat.

Classificació segons la Modalitat Oracional

Segons la modalitat oracional, les oracions es classifiquen en:

  • Enunciatives: exposen informació (Ex: Els treballadors fan vaga.)
  • Interrogatives: plantegen una pregunta (Ex: Vindràs sol?)
  • Exhortatives: expressen un ordre (Ex: No surtis de casa!)
  • Exclamatives: indiquen sorpresa o admiració (Ex: Fa sol!)
  • Dubitatives: expressen dubte (Ex: No sé si seré capaç de fer-ho.)

Estructura Sintàctica: Subjecte i Predicat

El Subjecte

Indica...

Continua llegint "L'oració en català: estructura, tipus i complements" »

Oracions i pronominalització en català: coordinades, verbs i pronoms febles

Llengua i literaturaActualitzat el 3,64 KB

Tipus d'Oracions Segons la Relació Sintàctica

  • Oració coordinada: Maria estudia i la seva germana treballa.
  • Oració subordinada: Em vas prometre que vindries.
  • Oració juxtaposada: El cel està ennuvolat, plou.

Classificació de les Oracions Coordinades

Les oracions coordinades s'uneixen mitjançant conjuncions i mantenen la seva independència sintàctica.

  • Oracions Coordinades Copulatives

    Expressen una suma o addició entre les oracions. Són unides per conjuncions com "i" o "ni". Exemple: "Estem al parc i estem jugant."

  • Oracions Coordinades Disjuntives

    Expressen una elecció o alternativa entre les oracions. Són unides per conjuncions com "o". Exemple: "Ens podem quedar o anar-nos-en."

  • Oracions Coordinades Adversatives

    Expressen una oposició o contrast

...

Continua llegint "Oracions i pronominalització en català: coordinades, verbs i pronoms febles" »